28 de set. 2013

Inauguració del curs 2013-2014. Cinta Cantarell Alexandri ha parlat sobre: GRANOLLERS DINS I FORA DE LES MURALLES, dimarts dia 1 d'octubre

"El patrimoni arquitectònic de Granollers ha estat inventariat des de principis del segle XX. Els criteris d'inclusió dels edificis per catalogar han variat amb el temps, i de vegades amb les modes. Malgrat l'existència de mitjans legals per a la defensa del patrimoni, massa sovint se n'ha prescindit amb el resultat d'una desigual representació en el que ha arribat als nostres dies..."
"El patrimoni històric i arquitectònic de Granollers", ponencia de Carme Barbany i Cinta Cantarell publicada a l' Anuari del Centre d'estudis de Granollers, 2001, p.77-104.
 
L’acte inaugural del curs 2013-2014 va estar regit per la presidenta de la nostra Entitat, senyora Mercè Gasch, i vàrem comptar amb la presència de l’alcalde de Granollers, senyor Josep Mayoral, qui ens ha dedicat unes paraules d’encoratjament per la tasca que ens és pròpia.

Cinta Cantarell Alexandri ha parlat sobre: GRANOLLERS DINS I FORA DE LES MURALLES La historiadora de Granollers ens ha dit que els orígens de la nostra ciutat es suposen al Neolític, època en què es daten uns vestigis d’un fons de cabana i també s’han descobert troballes de diferents estris ceràmics, com ara bols. Més endavant, ja en la dominació romana, hi ha indicis de l’existència d’una vila, tal com ho confirmen el descobriment d’un cap que s’atribueix al déu Bacus, la necròpolis de Can Trullàs i un mosaic de l’antiga presó.

Del nom de Semproniana, precedent del de Granollers, se’n fa esment als Vasos Apol·linars, i per la seva situació en el llistat de les diferents “estacions”, se n’ha deduït que podria tractar-se de la ubicació de la vila romana. No és fins el S. X que apareix el nom de Granollers; de l’escut se n’han fet diverses conjectures: glans de roure i alzina, el nom del patrici Lucio Canuleio o Canuleyo, Granula, com deien els gots, Granulariis = graner, Granulus, diminutiu de gra, Gracolaria, terra de gralles. El que sembla més verídic podria ser Granolla, que ve del mot “granota” i s’ha constatat l’existència de basses amb granotes. Però el fet és que en un escut del 1447 ja hi surten dues gralles.

Fotografia de 1915, de Josep Salvany

L’església romànica de Sant Esteve és l’edifici més antic de la ciutat. Granollers creix en funció del mercat: encara avui dia els noms de les places ens assenyalen el tipus de mercaderies que s’hi podien trobar: olles, cabrits, oli, blat, gallines, fruites, i la plaça major, actualment la Porxada. També ens va parlar del “Llibre de Privilegis i Ordinacions”, del segle XIII, època en la qual es van bastir les muralles, que van tenir un perímetre de 816 metres. Hi havia 11 torres de defensa, un camí de ronda i cinc portals d’entrada que coincidien amb les vies de comunicació existents.
La conferència va acabar al segle XVI i hi haurà una segona part. Síntesi Montserrat Lluch