La Doctora Dolors Bramon ens havia impartit anteriorment temes relacionats amb l’Islam.
En quest camp, és una de les millors especialistes, com ho demostren les seves abundants publicacions.
El contingut d’avui és relatiu específicament a la dona a l’Islam. Tot partint d’una creença popular generalitzada sobre la seva poca valoració. Ens donarà una anàlisi documentada sobre aquesta idea errònia, fent un recorregut dels continguts explicitats en els elements definitoris que sostenen els principis islàmics.
Inicia el tema, ajudant-se de projeccions en pantalla, que ens ajuden a seguir el relat. TRES PREGUNTES:
- Quan? 610-632.
- On? Península d’Aràbia
- Com? l'Alcorà, paraula de Déu.
L’Islam, un dels monoteismes. L’Alcorà, paraula de Déu, el seu contingut és d’un gran salt per a les dones… En ell, es troben uns principis importantíssims: Ànima, Dret a la Vida, Dot matrimonial, Herència, Poligàmia, Repudi. Tots ells referits a la dona.
Ha detallat de cadascun d’ells, el seu significat, remarcant, la seva anticipació (anys 610-632), a altres cultures europees.
Ha seguit aportant dades de com es gestiona la vida de la societat islàmica, basant-se en tres Fonts de Dret:
1a font de Dret, L’ALCORÀ;
2a font de Dret, SUNNA o Tradició, amb 660.000 hadisos recopilats per escrit el segle IX;
3a font de Dret, ESFORÇ JURÍDIC o JIHAD, on intervenen els costums dels juristes, l’analogia, l’opinió personal i sempre el consens.
Amb explicacions de cadascun d’aquests continguts, amb aquesta complexitat, tot es recull amb el nom de “XARIA”, la pretesa llei de l’Islam. Es presenta com un corpus únic, però és un “calaix de sastre”. No està escrita, per la qual cosa, NO ÉS VÀLIDA.
Cap país l’ha derogada, excepte Turquia, que l’ha substituït per un Codi Civil l’any 1926.
Finalment, com havia dit la ponent, molts continguts de l’Islam afavoreixen la dona, però a la pràctica, és bastant diferent.
Resum German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
