Xavier Roqué ha parlat sobre ÉMILE DE CHâTELET, l'univers de Newton als salons de la Il·lustració...

El 2009 es van descobrir a les golfes d'una casa en venda, a 200 km de París, vuit caixes de fusta que portaven amagades més de 100 anys. Les capses contenien els manuscrits matemàtics i científics d’una dona de ciència singular, Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa de Châtelet (1706-1749). Els papers els havia preservat la neboda del fill d’Émilie, Florent de Châtelet. La subhasta dels documents, el 29 d’octubre de 2012, va renovar l’interès per l’autora de l’única traducció íntegra al francès dels Principes mathémàtiques de la Philosophie Naturelle d’Isaac Newton.

Émilie Le Tonnelier de Breteuil va néixer en el si d’una família rica i va rebre a casa una educació exquisida. Es va casar jove, als 18 anys, amb Florent-Claude de Lomont, marquès de Châtelet, un militar noble. En aquells moments regnava a França Lluís XV (1710–1774), net de Lluís XIV, el rei Sol. A París funcionava des del segle XVII l’Acadèmia Reial de Ciències, que no admetria dones fins la segona meitat del segle XX. Émilie va convèncer un dels acadèmics, Pierre Louis Moreau de Maupertuis (1698-1759), perquè fos el seu tutor de matemàtiques. Alhora, inicià una relació amorosa i intel·lectual amb François-Marie Arouet, Voltaire (1694–1778), el cèlebre i polèmic autor i dramaturg.

El 1733 Émilie i Voltaire s’instal·laren al castell de Cirey, a 270 km de París. A Cirey, amb la col·laboració clau d’Émilie, Voltaire va escriure el seu propi assaig newtonià, els Elements de la Filosofia de Newton (1738).

La ment de Châtelet era original i creativa, i va mirar de superar les limitacions imposades a les dones, fins i tot a les dones benestants com ella. Va publicar el seu primer llibre, les Institucions de física (1740), anònimament. El 1744 Émilie participà també anònimament en un concurs de l’Acadèmia de Ciències per determinar la naturalesa del foc. El seu treball, Assaig sobre la naturalesa i la propagació del foc, fou publicat el 1744.

L’estudi de Newton havia convençut Émilie de la necessitat de traduir els Principia al francès. Era una tasca complicada perquè Newton havia fet tres edicions de l’obra, i perquè les matemàtiques del text eren les més sofisticades del moment. Émilie, no només va traduir l’obra tenint en compte les diferents versions, sinó que afegí un comentari propi i il·luminador. Mentre treballava en la traducció, Émilie s’enamorà de Jean-François de Saint Lambert, soldat i poeta. Va tornar a quedar embarassada. Va treballar intensament per completar la traducció durant tot l’embaràs. El part va anar bé, però uns dies després Émilie moria sobtadament a causa d’una embòlia pulmonar; la seva filla moriria 18 mesos després. La traducció dels Principia fou publicada pòstumament el 1759.

Aquesta és encara l’única traducció francesa completa de l’obra, i és també un dels llegats memorables d’una dona intel·ligent que conreà la ciència i les matemàtiques en els salons de la Il·lustració. Resum Martí Majoral, fotografies Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch.