26 de febr. 2017

Carlos Paytubí va parlar sobre UN MENÚ PER AL CERVELL. Dimarts 28 de febrer.

El doctor ha dividit la conferència en tres parts.
A la primera part ha donat unes idees generals sobre el cervell. Al llarg de l'evolució humana el cervell ha augmentat de pes des dels 400-500 gr. fins als 1500-1600 gr. de l'homo Sapiens. El cervell té unes funcions com el control de les emocions, de la memòria, de la intel·ligència i del llenguatge entre d'altres. És divideix en lòbuls i forma dos hemisferis, l'esquerre i el dret. L'hemisferi esquerre controla la lectura, el raonament, la llengua escrita, la capacitat pels números, la llengua parlada i el control de la part dreta. L'hemisferi dret té el control de la part esquerra, el sentit musical, les formes tridimensionals, l'art, la intuïció i la imaginació.
A la segona part ha presentat unes imatges sobre il·lusions òptiques interessants, també ha exposat una imatge d'un cervell normal i un altre d'un cervell afectar per Alzheimer.
A la tercera part ha parlat de les necessitats bàsiques per al cervell, i dels aliments favorables
Les necessitats bàsiques són 5: 1 Energia, el cervell absorbeix el 20% de tota l' energia de l'organisme. 2 Hidratació, la deshidratació ralentitza el pensament. 3 Àcids grassos, el 60% de la massa encefàlica està composta de greix. 4 Aminoàcids, necessaris per a la comunicació entre neurones. 5 Antioxidants, eviten el deteriorament neuronal.
També ha esmentat els factors negatius per al cervell:
a) Consum de sucres refinats. b) Derivats làctics amb massa greix (mantega). c) Carn vermella (limitada a 1 o 2 cops per setmana). d) Vísceres. e) Alcohol.
Aliments favorables;
Arròs i pa integral; contenen Àcid Fòlic i Vit. B6.Estimulen al cervell i mantenen el nivell de glucosa estable.
Aigua; es imprescindible. Molts mals de cap es donen per falta d' aigua.
Nous; faciliten la vascularització del cervell, ajuden a regular les emocions, tenen poder antioxidant per aportar vitamina E, Calç, Magnesi, Coure, Zenc, Seleni, flavonoides i fitosterols. També tenen contingut alt de vitamina B6 que afavoreix la síntesi de neurotransmissors, així com també vitamina B2 i B3 que actuen en el metabolisme cel·lular.
Fruites del Bosc; contenen flavonoides que ajuden a millorar la memòria, redueixen els radicals lliures què eviten l'oxidació cerebral.
Peix blau; salmó i tonyina, rics en omega 3. Els àcids grassos formen part de la membrana de les neurones i activen el seu funcionament.
Plàtan; conté vitamina B6, conté àcid fòlic, vitamina C, Calci, Potassi, Fòsfor. Favorable per la síntesi de neurotransmissors. Influeixen en la memòria i el bon humor.
Xocolata negra; potent antioxidant per prevenir l'envelliment. (amb moderació)
Té Verd; antioxidant aporta catequines, ajuden a lluitar contra la fatiga cerebral.
Bròquil i verdures verdes, riques en vitamina K proporcionen millor funció cognitiva. Anacards; rics en magnesi ajuden a relaxar el múscul llis de les arteries per aportar més oxigen al cervell. Oli d'oliva verge; font de greixos mono-insaturats, ric en polifenols i vitamina E.
Per acabar ens ha mostrat la piràmide neurosaludable i unes frases de Mare Teresa de Calcuta molt interessants per fer reflexionar. Resum Carme Esplugas, fotografia Aurora Masat.

20 de febr. 2017

Frederic Sesé ha parlat sobre BANDES SONORES 1. Dimarts 21 de febrer.

Un viatge en el temps de la mà del binomi cinema i música: la imatge reforçada per la música i en ocasions la música és reforçada per la imatge. El cas és posar música a la imatge o posar imatge a la música. Aquest cop el conferenciant ens proposa un recorregut des de principis dels anys quaranta fins a finals dels seixanta. 
En aquesta dècada dels 40 els compositors estan en nòmina dels grans estudis on no poden aportar lliurement la seva creativitat, de mica en mica s’incorpora el Jazz, es crea el leit motiv o tema central per a tot el film i que identifica els diferents personatges o situacions. En aquest període es creen les sintonies de les factories. Degut a la 2ª guerra mundial, músics i compositors de sòlida formació musical fugen del conflicte bèl·lic, provinents sobretot de països de l’est, cap a l’amèrica lliure. Uns exemples que il·lustren El lladre de Bagdad musicat per Miklòs Rozsa, Bernard Herrmann compon per Ciutadà Kane i Sergei Prokofiev ho fa per Ivan el terrible, aquest últim és una epopeia rusa i els americans corren a contrarestar amb la producció La conquesta de l’oest

Entrem a la dècada dels 50 on s’introdueix el folklorisme i el fet de crear dins d’una pel·lícula una cançó que es posi de moda i sigui un èxit de vendes per les discogràfiques, s’estandarditza per temes Western, Aventures, Romàntiques, Terror, Bèl·lic, Històric. Per il·lustrar Dimitri Tiomkin posa música a Sol davant el perill, Víctor Young ho fa per La volta al mon en 80 dies, El pont sobre el riu Kwai musicat per Malcom Arnold, i Ben-Hur per Miklòs Rozsa, on en una llarga escena tant potent d’imatge que no hi van posar música, senzillament no calia. 

Entrem a la dècada dels 60 on la tècnica ajuda a millorar les produccions, s’enregistra a multipistes, comença la rivalitats de les bandes sonores amb el Pop i llistes d’èxits, s’incorporen Grans Simfonies com exemple Ernest Gold ho fa en Exodus, Ritme a Els 7 magnífics. Els músics es comencen a fer autònoms i compondre sota comanda, Henry Mancini i Elmer Berstein uns dels primers, neixen les “parelles” de director-compositor, que treballen conjuntament els projectes. Peces emblemàtiques que descriuen situacions Moon river a Esmorzar amb diamants, Paul Simon i Art Garfunken interpreten la peça Mrs. Robinson a El Graduat o el tema conegudíssim de La pantera rosa d’Henry Mancini. Incorporació de la guitarra elèctrica de la mà de John Barry en la saga de l’Agent 007 James Bond. Introducció de noves temàtiques, Naturalista en Nascuda Lliure, Minimalista amb pocs instruments, el compositor Francis Lai posa la música a Un home i una dona, feta a europa i a Love story símil americà. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Aurora Masat.

13 de febr. 2017

Xavier Duran va parlar del VIATGE PER EGIPTE D'EDUARD TODA I GÜELL.Dimarts 14 de febrer.

La vida de Toda és de pel·lícula o de novel·la”. Així s’iniciava la conferència de Xavier Duran que rememorava la fascinant estada del diplomàtic Eduard Toda i Güell (Reus 1855 - Poblet 1941) al país del Nil, cent trenta-tres anys després. Abans, havia estat en terres orientals. Tenia una personalitat extravertida i brillant, capaç de generar materials dels llocs on va estar. Inquiet, despert, amb una intrèpida capacitat i intuïció per saber trobar l’important entre els efectes de la realitat. Ha encisat els amants de l’art;  durant una hora hem viatjat en l’espai amb la visita a Egipte i en el temps perquè ens ha transportat, a través de la fotografia feta per ell i, sobretot, de fotògrafs professionals, a descobrir la primera tomba segellada encara, perquè ell va tenir el privilegi de participar en l’obertura i excavació de Sennedjem a Dayr al-Madīna, Tebes Oest, la primera trobada intacta, esdevenint el primer egiptòleg i arqueòleg català i espanyol. Podem afirmar de Toda que va estar en el lloc adequat, en el moment just. La conferència ha estat un viatge visual sobre imatges d’un país que té una perspectiva història extraordinària on Toda, amb només vint-i-nou anys, hi va viure durant dos anys des que va desembarcar a Alexandria el 17 d’abril de 1884. Va aplegar peces i va consolidar la seva esplèndida col·lecció d’antiguitats egípcies repartida entre la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i el Museo Arqueológico Nacional de Madrid. La vida i la personalitat d’Eduard Toda fou enigmàtica i excepcional. Va estudiat Dret a Madrid, es va preparar per a entrar al cos diplomàtic i va obtenir plaça de Vicecònsol i Consol. Fa estada a la Xina. Quan retorna a Catalunya, entra en contacte amb el moviment literari català de “La Renaixença” a través de Víctor Balaguer. Aquest fet tingué certa influència en Toda, perquè des d'aquest moment passà d'escriure en castellà al català. Viatger apassionat, escriptor de temes històrics. Va desvetllar l’interès per la cultura catalana de Sardenya. Va deixar el cos diplomàtic es va establir com a home de negocis d’èxit a Londres. A través de la seva vida, va cultivar un amor immens pels llibres i esdevingué un gran bibliòfil. Ja gran, es va instal·lar al monestir d’Escornalbou, al Baix Camp, que va poder fer restaurar, gràcies a una considerable fortuna personal. No va acceptar l’herència del seu pare; primer, perquè no li feia falta però sobretot perquè se n’havia desentès des del seu naixement; en canvi va gaudir del recolzament de familiars i amics. Fou mecenes de diverses institucions del país, va donar importants documents de Domènec Badia, Alí Bei, a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona. Fou membre de nombroses juntes i patronats, finalment, el promotor incansable de la restauració del Monestir de Poblet, panteó reial dels sobirans de la Corona d’Aragó. Ha estat una conferència singular en tots els sentits. Resum Rosa  Serra i Sala, fotografia Martí Majoral i Casas.

6 de febr. 2017

Alícia Casals va parlar de TECNOLOGIA, ROBÒTICA I SOCIETAT EN EL SEGLE XXI. Dimarts 7 de febrer.

L’evolució tecnològica ha anat transformant la forma de vida a la societat en tots els àmbits al llarg de la historia: eines, màquines i motors; electricitat, electrònica, ordinador i informàtica. En els darrers anys, la robòtica significa una síntesi de l’evolució i ús de la tecnologia per al control sofisticat de les intervencions i de les actuacions. En l’entorn industrial ha millorat molts processos de producció realitzant tasques rutinàries de forma eficaç. També, s’ha obert camí en el món dels serveis on s’utilitzen per a l’exploració d’entorns de difícil accés a les persones o bé per distància, per raons de salut o perill,  exploracions o rescats. Els seus múltiples àmbits d’aplicació, tan diversos com l’espai, el manteniment: intervencions en línies elèctriques, reparacions de clavegueres. L’entorn submarí. L’obra civil: control dels punts de corrosió en dipòsits. A la medicina on permet obtenir imatges, analitzar informació i així poder planificar les operacions de l’àmbit de la microcirurgia i implants. 
La nano robòtica, per a l’exploració interna i l’emissió de l’antibiòtic en el lloc adequat, minimitza l’acció invasiva perquè arriba al lloc i dóna la medicació, es tracten les cèl·lules afectades i per tant es redueix l’acció de mètodes més agressius al cos. A través del robot s’accedeix a un tipus de medicina més personalitzada que permet discernir i controlar el moviment en l’assistència de casos de malats paraplègics i en tetraplegies actuant a través d’un servei individualitzat i ajuda al moviment que la persona no pot fer. En els casos de la malaltia de Parkinson ajuda a controlar i garantir la seguretat del gest. També s’han creats robots com animals de companyia que interactuen en casos problemes cognitius d’infants autistes i s’intenta crear comunicació, en forma de joguina la màquina interactua per crear empatia i ser un emissor que generi resposta des de la tendresa. 
Durant la conferència s’han exposat les diferents disciplines que marquen l’evolució tecnològica, i més en concret de la robòtica i el seu progrés. A les preguntes s’han analitzat també el seus efectes en la societat, amb la substitució dels robots en els llocs de treballs ocupat per persones. De tota manera l’evolució és imparable i en la societat del segle XXI la robòtica ha entrat tant per l’assistència directa més personal, com en els serveis en general. Resum Rosa Serra i Sala, fotografia Aurora Casals.