Jordi Llorens i Estapé ha parlat sobre SÂO TOMÉ I PRÍNCIPE, dimarts 30 de gener de 2024.

Tarda viatgera la del 30 de gener a l’aula. En Jordi Llorens i Estapé, reporter viatger i fotògraf, ens ha fet gaudir la seva experiència a São Tomé i Príncipe, dues illes que conformen un país africà ubicat al Golf de Guinea, que ell va visitar el 2019. 

Un destí molt poc conegut i on el turisme encara no hi ha fet estada. Cada cop queden menys llocs al món que s’hagin pogut escapar del focus turístic de masses. 

São Tomé i Príncipe és un d'aquests darrers paradisos que ha sabut mantenir la seva essència sense perdre's en especulacions urbanístiques. 

Podríem dir que és un dels països del món menys visitats i d’on tampoc es troba gaire cosa escrita. Un destí dels que realment li agraden a en Jordi.   

Com a pròleg, ens va oferir una pinzellada de Gabon, situat just a la costa oest africana i davant de l’illa de São Tomé. 

Dos destins que va fer conjuntament en el seu viatge.

La principal meravella de São Tomé i Príncipe, és el seu paisatge selvàtic declarat Reserva de la Biosfera amb el Parc Natural Ôbo. 

També hi trobem una gran quantitat de platges verges de sorra blanca, els seus mercats de fruites tropicals, i una deliciosa i cuidada gastronomia saotomenca

Els seus habitants estimen el seu país i són ben conscients de les riqueses naturals que posseeixen com les nombroses “roças” grans hisendes, semblants a les nostres colònies tèxtils catalanes, dedicades al cultiu de cacau i de cafè de gran qualitat.

Una de les característiques dels seus habitants és la seva forma de viure pausada, serena, sense angoixar-se per res. El seu lema és “leve, leve” que vindria a ser: Viure lentament, a poc a poc. I és així com ells volen mostrar-se al món.

Veiem també les increïbles xemeneies volcàniques emergint del no-res. 

La gran quantitat d’aus, tortugues, balenes, i altres espècies d’animals i vegetals endèmiques que hi ha en aquest indret del món...   

Però la major riquesa immaterial de la qual disposen és el somriure i l’alegria de la seva gent.

També hem d’agrair la presència del geògraf català en Xavier Muñoz, la seva esposa Yasmine, i els seus dos fills l’Helvyo i la Sara, tots tres nadius de São Tomé i Príncipe que en el col·loqui ens van explicar com es troba el país actualment. Dues visions diferents d’aquest país, la dels viatges i fotògraf i la de la gent que hi ha viscut, han posat el tancament de la vetllada.

Presentació i resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Carles Paytubí ha parlat de LA VITAMINA D, MÉS ENLLÀ DE L'OS. Dimarts 23 de gener.

El Dr. Paytubí després de la introducció, ha dividit la conferència en dues parts; 

1. Concepte, història i metabolisme de la vitamina D.                 

2. Incidència del seu dèficit a la població, malalties. 

   

1. La paraula vitamina deriva del llatí vita = a vida i mina = a compostos complexos, terme donat pel bioquímic Casimir Funk el 1912. Les vitamines més conegudes són A, B (diferenciades en 7) C, E, K. La K està relacionada amb anticoagulants. Les A, B, C són destacables, però no són el tema d'avui.

1. La vitamina D químicament és un compost de 27 carbons, 44 hidrògens i 3 oxígens. Per la seva importància, es pot arribar a plantejar si és una vitamina o una hormona…  La vitamina D va ser descoberta pel metge britànic Sir Edward Mellanby el 1918 experimentant amb gossos, induint raquitisme i després curant-lo, administrant fetge de bacallà. El treball va ser publicat al Biochemical Journal.                                                        

És essencial en la mineralització i en la regulació del metabolisme de l'os; fa possible l'absorció de calci.

La versió primària és el colecalciferol que arriba pel sol i alguns aliments. El fetge, gràcies a l’acció d’un enzim, la transforma en calcifediol. En aquest estadi la detecten els laboratoris mitjançant les anàlisis. En el ronyó es transforma, per l’acció, també, d’un enzim en calci triol, forma activa de la vit D, fa possible l'absorció del calci a nivell intestinal.

2. Actualment, la població espanyola menor de 65 anys, té un dèficit de vitamina D d'un 40%; el dèficit de la població de més de 65 anys és d'un 80% o més.                                                                                                                                                                           Aquest dèficit probablement és deu a la situació que es troba Espanya per sobre del paral·lel 35 graus al nord, a l'escassa aportació dietètica i a la utilització de protecció solar.

Les causes del dèficit poden ser 

a) Extrínseques: ingesta inadequada, escassa exposició a la llum solar, utilització de cremes protectores, hiperpigmentació cutània. 

b) Intrínseques; malalties diverses, alguns medicaments, edat avançada.
Existeix un document de consens. Considera deficient estar per sota de 20 ng/ml, entre 20 i 30ng/ml insuficient i per sobre de 30 ng/ml nivell suficient. L'òptim està entre 30 i 50 ng/ml. Per sobre de 70 ng/ml, es considera hipervitaminosi que té efectes secundaris no desitjables. (1 ng/ml equival a 2,5 nmol/l)
És considera que fins als 70 anys la dosi per dia és 600 UI, els majors de 70 anys la dosi per dia és de 800UI.

Els aliments rics en Vitamina D són; el salmó, la llet, el rovell d'ou, la tonyina, les ostres, la mantega, el fetge de bacallà i de vedella, però, cal tenir present que hauríem de prendre quantitats d'aquests aliments tan elevades que no són assumibles.                                                                          Un estudi d'aquest mes de gener 2024 relaciona la vitamina D amb l’aneurisma i amb la depressió.

Per acabar, ha ressaltat la relació de la vitamina D amb el múscul que redueix el risc de caigudes i millora la força extensora del genoll. També els nivells de vitamina D tenen relació amb la densitat muscular de l'os del maluc.

Resum i presentació Mª Carme Esplugas, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch.

Claudi Mans ha parlat sobre COSES DE QUÍMICA QUE ES VEUEN TOT CAMINANT. Dimarts 16 de gener de 2024

Hi ha dotzenes d'observatoris de la natura, però no hi ha observatoris de química quotidiana, i la conferència d'en Claudi Mans ho ha estat. Tot caminant, s'observen diferents objectes, aparells i instal·lacions de prop, de l'entorn i d'una mica més lluny, des de la perspectiva química. En aquesta xerrada ens comenta: què són, per què són allà, què hi ha dins, i per a què serveix el que hi ha dins?

Iniciem el recorregut de l’observatori, per l'antiga Camp - ara Reckitt amb el seu gran atomitzador, que a l'època dels Camp aconseguia que les partícules de detergent que entraven com a gotes, queien pel fons del cicló en forma de pols.

Ara ja no s'utilitza, perquè necessitava molt consum energètic.

Continua, amb les grans esferes d’emmagatzemat de gas butà i propà, que hi ha a prop de l'autopista. 

Són de gas liquat que arriba en tren, és transvasa als dipòsits esfèrics i des d'aquests, s’omplen les bombones de gas que després es transporten en camions als consumidors. 

Es mostra, la seva estructura i els seus sistemes de seguretat en cas d’incendi.

Comenta, les xemeneies de Roca Humbert que es veuen des de lluny; en aquesta fàbrica, es generava vapor amb l'energia que es produïa en cremar carbó, i aquest vapor feia moure la maquinària tèxtil.

A la carretera de Granollers a Cardedeu, si troba la Sandoz-Novartis, que produeix antibiòtics genèrics; allà s’observa una planta química a l'aire lliure, que des del punt de vista d’enginyeria és més convenient, pel tema de seguretat. S’evita la formació d’atmosferes explosives que es poden ocasionar en les instal·lacions confinades.

Ens parla de la depuradora de la Llagosta, on és fàcil veure un dipòsit de forma monolítica que acumula el gas metà, produït per la fermentació dels fangs de la depuradora; aquest gas és combustible i fa funcionar maquinària de la planta.

Comenta els Runams de sal de Bages que emmagatzemen el clorur sòdic que es produeix de la separació del clorur potàssic que és la sal rendible que s’utilitza i exporta.

Ens mostra, els grans dipòsits de gas liquat, nitrogen i oxigen de l’hospital de Sant Pau, usats per inertitzar o per facilitar la respiració dels pacients. 

També de l’etiquetatge dels camions que transporten matèries perilloses amb les seves plaques amb els números ADR, que determinen el producte transportat i la seva perillositat. Igualment, dona un cop de vista a les benzineres amb la seva varietat de benzines, gasoils, additius i gas.

Finalment, ens comenta l’etiqueta del Nutriscore, que en un color i una numeració, pretén donar la qualitat nutricional d’un producte alimentari.

Aquest sistema no té molt sentit, ja que dona pitjor qualificació a productes que en realitat són millors que altres. Sols pot servir per comparar productes de la mateixa gamma.

Com hem vist, Granollers i el seu entorn, és un bon observatori de la química quotidiana.

Resum de Martí Majoral, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.

Agustí Vidal i Valls ha parlat de L'ORIGEN DE LES OLORS A LA NATURA, DE L'OLOR DE LA LLIMONA AL DEL GESSAMÍ, dimarts 9 de gener.

Hem encetat el segon trimestre del curs 2023/24, després de fer l’Assemblea anual tal com marquen els estatuts de la nostra entitat.

Avui hem gaudit d’un conferenciant granollerí, que ve per segona vegada: Agustí Vidal i Valls, és perfumista, químic i músic. 

La seva ha estat, podríem dir, una conferència atípica, ja que ha esdevingut un taller sobre perfums, adornat això sí, per unes molt expertes, planeres i entenedores explicacions. 

Tots els assistents, cal dir que molt disciplinadament, hem anat rebent les conegudes tires de prova de perfums, amb les que l’Agustí ens ha il·lustrat en diferents olors bàsiques, que després han esdevingut proves que en olorar més d’una tira, es convertia en una fragància diferent.

Tot plegat ha estat molt didàctic i ben conduït pel conferenciant, ajudat per membres de la Junta, ja que repartir les tires molles és una labor feixuga tenint en compte l’amplitud del local i d’assistents. 

Amb aquestes pràctiques i les seves expertes i planeres explicacions teòriques, hem anat atansant-nos als orígens de les olors a la natura. 

Ens ha quedat palès, doncs, que des de l’olor de la llimona a la del gessamí, que són dues de les olors més importants per fer els perfums, es poden fer infinitat de combinacions, per arribar a descobrir noves olors i fragàncies. 

També ens ha quedat clar que els perfumistes no ho tenen fàcil. Que el nas, més ben dit, el sentit de l’olfacte és molt important i complexa que donaria per una altra conferència, i que l'economia, no cal dir-ho!, també te molt a veure en aquest complicat món dedicat principalment a la dona, tot i que actualment i cada cop més, els perfums tendeixen a ser unisex.

Presentació i resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i de Mercè Gasch.

ASSEMBLEA ANUAL de SOCIS: ordre del dia, 9 de gener de 2024. Programació de conferències pròximes.