25 d’oct. 2014

Carme Barbany va parlar de SOTA LES LLAMBORDES, UN JARDÍ. Dimarts 28 d'octubre.

Carme Barbany, que és escriptora i relatora de contes infantils, va començar dient que és molt més complicat fer una narració per a adults, i ens va anar explicant com es va gestar aquesta novel·la.
Quan l’Ajuntament de Granollers va voler editar quatre moments de la història de la ciutat, va buscar quatre historiadors i quatre escriptors per a que ho fessin.
El seu llibre és el tercer de la sèrie i està situat als anys 60, concretament del 1967 al 1968. Josep Llobet va ser el seu historiador i va entrevistar moltes persones que van viure en aquells anys. Ella era una nena però va sentir parlar de la guerra.
La novel·la junta dues generacions, una que va viure la guerra i l’altre que n’havia sentit parlar. Va voler fer una novel·la de sentiments i d’afectes, en la qual les protagonistes, la Mar i la seva tieta Lola, fossin dones, catalanes i mediterrànies.
El Granollers que explica té dues vessants, una de gent que viu en cases de pedra i que sempre han viscut allà, i l’altre de gent, en bona part nouvinguda, que viuen en pisos. Parla del Granollers amagat, de les classes de català, dels escoltes, del casino, de l’esbart dansaire, de gent que s’apuntava al que era català. Un altre Granollers de mercat, de cinema, de balls de festa, de gent que volia passar-s’ho bé.
També parla del moment històric viscut: la guerra era encara molt present per a uns, però hi havia altres que volien oblidar, i encara d’altres que volien tornar a abans de la guerra. La novel·la narra un fet verídic, que va ocórrer al 1968, quan van ser detinguts tres joves que lluitaven per la democràcia i que van ser denunciats.
L’autora acompanyava la conferència tot llegint fragments de la seva novel·la. Resum i fotografia de Mercè Gasch

20 d’oct. 2014

Pere Andreu Jariod va parlar de LES MÚSIQUES DE 1714. Dimarts 21 d'octubre.

Pere Andreu Jariod, que ja ens ha visitat en altres ocasions, des del 1999 desenvolupa la seva activitat sobretot dins del camp de la divulgació musical, en àmbits escrits, radiofònics i educatius. Ara ens ha parlat de LES MÚSIQUES DE 1714.
Músiques entre bombes i guerra, entre un moviment polític convuls, es desenvolupa a Catalunya una descoberta cultural.
El fet de tenir com a rei l'arxiduc Carles d'Austria, Barcelona es converteix amb Cort, cosa que ens pressuposa tot un muntatge de càrrecs cortesans.
El rei, de família entusiasta per la música, acostumat a la cort de Viena, s'estableix a Barcelona amb un seguici de músics italians, virtuosos del instrument del violí, interpretes de Vivaldi, Corelli i altres compositors del barroc.
Els acompañen compositors, llibretistes, que donen a conèixer un nou estil als músics catalans. Estan oberts a conèixer les primeres òperes italianes, les cantates, la música de càmera.
Cremona amb Stradivarius i Guarnerius construeixen els violins amb una perfecció desconeguda fins a les hores, la músic se'n serveix de forma extraordinària
La música popular catalana i la música sacra reben una embranzida de la novedosa música italiana, canviant tant en la composició com els instruments.
En resum, el 1714 es la desfeta del nostre país, però en cultura i sobretot música fa un nou pas endavant tot i les tragèdies i repressions suportades. Resum Aurora Casals, fotografia Montserrat Lluch

11 d’oct. 2014

Pilar Saura va parlar de L'ATENCIÓ ALS MALALTS CRÒNICS. Dimarts 14 d'octubre.

L’augment de l’esperaça de vida a Catalunya en els darrers anys ha anat en paral·lel amb la disminució de la mortalitat i a un augment de la morbiditat i de la patologia crònica, que es manifesta en un 74% de la població adulta. És per aquesta incidència que les malalties cròniques com l’artrosi, el mal d’esquena, la hipertensió, el colesterol elevat, les migranyes, l’ansietat etc. són un dels problemes prioritaris en matèria de salut. Les malalties cròniques precisen d’una coordinació entre els nivells assistencials, tant pel que fa a matèria en prevenció, com de tractament personalitzat i d’orientació dels pacients que les pateixen.

5 d’oct. 2014

Josep M. Solé Sabaté va parlar de LES RAONS DE LA HISTÒRIA. Dimarts 7 d'octubre.


La inauguració de les Aules universitàries del curs 2014/2015 va ser iniciada amb la conferència de l’historiador Sr. Josep M. Solé Sabaté sobre el tema “1714·2014: les raons de la història”.
Va començar tot valorant la importància de la gran tasca i riquesa de les Aules universitàries.
Seguidament va fer un seguiment cronològic de tots els esdeveniments des del 1714 al 2015, a tota Europa, per la seva relació amb la política de Catalunya. La realitat de les múltiples guerres que van succeir supera la millor novel·la. Durant els anys 1740 a 1745, de forma intermitent, hi van haver guerres. La raó: ”VIUREM LLIURES O MORIREM”.
a esmentar la novel·la del QUIXOT per fer palès la personalitat diferent de Catalunya amb la resta de l’estat, això dona explicació a moltes actuacions del poble català al llarg de la història.
La cronologia de les guerres va ser extensa. L’església, la noblesa (Borbons) van actuar com a poders fàctics. Fent també esment de fets importants per situar els fets històrics.
Guerra dels segadors, Guerra de successió. El decret de Nova planta (anul·lant tots les institucions, quedant Catalunya desvalguda) En acabar el segle 19 “la revolució industrial”, 1ª república, 2ª república, la Guerra civil, Assemblea de Catalunya, la Constitució, pactes de partits, cop d’estat del 81, escàndols reials, tripartit... Una visió ràpida fins el moment actual.
Tot resumint va dir que l’A.D.N. català era molt fort, una mostra: aguantar 14 mesos el setge dels borbònics, i el ressorgiment, amb valentia, de totes les actuacions al llarg de la història, demostrant la seva estimació per preservar la identitat del país.
L’auditori va quedar molt satisfet de la conferència, amb l’esperança que el país tiri endavant, atès el moment històric tan important que vivim. Resum Mercè Barnils, fotografía Mecè Gasch.