Jordi Porta ha parlat sobre l' ÈTICA I L'ESTÈTICA DE LA SALUT I L'ESPORT. Dimarts dia 30 de maig.

Fent referència a l’inici del títol, va citar els filòsofs de l’antiguitat, Confuci, Plató i Avicenna per acostar-nos a les definicions d’Ètica, que els tres erudits van manifestar.               Seguidament, entra en l’antiètica esportiva social, amb uns exemples que posen el dit a la llaga del què pensem la majoria dels afeccionats o no, a l’esport i en referència als ingressos dels jugadors com Messi, 100M€ a l’any i d’un investigador líder mundial en investigació del càncer, 175.000 dòlars l’any, una sensació d’injustícia manifesta planava a tota la sala.

Diferències entre l’ètica i l’estètica de la salut i l’esport,

Va comparar les diferències:                                                                                                                        entre l’activitat i l’exercici físic,                                                                                                                l’esport recreatiu com una manera de gaudir jugant, sense confondre’l                                            amb l’esport d’elit amb unes exigències a l’extrem de les possibilitats individuals.

També va fer esment de les diferències d’ingressos per qüestió de sex. Continuem amb el concepte antiètica, ara per qüestions fisiològiques, Hiperandrogenisme i Transgèneres, indicant els nivells habituals de cada sexe i els alterats per dopatge o per acreditar un sexe diferent al natural, s’observen els excessos de testosterona i dehidrostestorena en la dona. Produint-se greuges comparatius, dones amb uns records lluny dels de la majoria de fèmines.

En el llarg recorregut fa un incís interessant per abordar el dopatge, que està classificat en Hormonal, Sanguini i Genètic. Entrem en el camp de l’Ètica i la Salut, fen palesa aquesta definició: La salut no és només l’absència de les malalties... és un estat complet de benestar físic, mental i social. 

Ens parla d’Ètica Intrínseca, tots volem fer anys mantenint uns bons nivells de bellesa externa i excel·lir en esports tot i tenir una edat avançada. 

I d' Ètica Extrínseca, la validesa dels mètodes, fàrmacs i productes ergogènics per a la salut i estètica corporal, en aquest tema demostra molta prudència i ens demana que nosaltres també en tinguem, multitud de productes, tècniques de massatges i “miracles” varis en format pastilles, apòsits i cremes, que no produeixen els resultats anunciats, si no els administrem a grans dosis i massivament. La recomanació clau per saber si aquests productes han superat amb nota els tests de validació, cal comprovar que hagin passat el control doble cec. 

Per anar concretant, s’inicia una successió comparativa de diferents conceptes, sempre referits a l’estètica i a la salut, Medecina estètica, Vibro estimulació, Massoteràpia, Gasos, Bellesa i Proporcionalitat, Models Anorèxiques o Models Plus Size, per acabar insistint en l’Autoestima, l’exercici i l’Alimentació, conceptes bàsics per gaudir d’una bona Salut i mantenir el nostre cos Actiu.

Resum Esteve Garrell, fotografies també d'Esteve Garrell i de Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Judit Verdaguer Serrat ha parlat sobre PINTAR FA MIL ANYS, dimarts 23 de maig.

Us podeu imaginar una església medieval en els seus dies d’esplendor amb teles de seda o frescos meravellosament pintats?

Avui ens ha visitat una historiadora de l’art especialitzada en tècniques pictòriques de l’època medieval, que a través del seu saber hem conegut qui eren aquells pintors i com desenvolupaven el seu ofici.

Tenim un text medieval del S.XII, escrit per Theophilus De Diversis Artibus on hi podem identificar qui eren aquells autors, com i on executaven les seves obres i s’hi descriuen molts pigments utilitzats.

A partir del 2012 i gràcies a tècniques com la microscòpia electrònica de rastreig amb espectroscòpia d’energia dispersiva de RX (SEM-EDXA), i tècniques cromatogràfiques entre d’altres, es van analitzar quatre frontals, el Baldaquí de Ribes (1119-1134), el Frontal de Sant Martí de Puigbò (1120-1150), el Frontal d’Espinelves (vers 1187) i el Frontal de Lluçà (1210-1220)

Es té molt poca informació de l’època i es conserva poques obres; tot i que a Catalunya s’hi troba la major part de patrimoni en l'àmbit europeu i la gran part de frontals d’altar a nivell mundial.

Els pintors gairebé no signaven mai les seves obres, pintaven d’una manera anònima, humil i senzilla. Ho consideraven una ofrena per lloar i honorar Déu, el gran creador. Plasmaven escenes bíbliques, realçant la meravella de la creació i emprant diversos pigments que sovint imitaven l’orfebreria, l’or i les pedres precioses. Cap al S.XII, sovint eren els monjos, laics i oblats, que residien als monestirs, els grans centres culturals de l’època, qui feien les obres. No és fins a mitjans del S.XIII, que comencem a trobar gremis i tallers que feien la seva activitat pictòrica en ciutats. Pintaven sobre teixit, seda, pergamí, fusta i pedra.

Sobre una capa de guix s’hi posaven els pigments que s’obtenien de minerals i a vegades de forma artificial. Els més importants són LAPISLÀTZULI, de color blau, que venia de l’Afganistan i era molt car, per la qual cosa s’utilitzava en poques quantitats; el CINABRI de color vermell, era un mineral de mercuri; l’ORPIMENT de color groc, era sulfur d’arsènic i molt verinós; la TERRA VERDA-CELADONITA de color verd, era molt abundant en la natura; el BLANC DE PLOM de color blanc, era el resultat de la corrosió de l’àcid acètic sobre làmines de plom, diòxid de carboni i oxigen; el CARBÓ, de color negre, s’obtenia del sutge de les grasses, ossos d’animals i sarments cremats.

També utilitzaven colorants, més fluids que els pigments, com el QUERMÉS (vermell), l’INDI (blau), ROJA (vermell), BLAU DEL PESTEL (blau) SAFRÀ (groc) i després, per acabar, els AGLUTINANTS que servien per retenir les capes de pigment i eren fets de clara i rovell d’ou i olis de llinosa o de nous.                                          Gairebé acabant, la ponent va fer èmfasi amb els daurats, com a metàfora de la llum de Déu i s’obtenien de la resina del pi i colorants orgànics com el safrà o l’orpiment. Aquí i amb un torn de preguntes es va donar per acabada la conferència.

Resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Òscar Farrerons ha parlat sobre HISTÒRIES DEL MONTSENY. Dimarts 16 de maig

Ahir vam tenir una conferència de proximitat. Òscar Farrerons Vidal, arquitecte, doctor en enginyeria multimèdia, excursionista i expert en el tema que va venir a explicar, ens va acostar, encara més si cap, a la gran muntanya que tenim molt a prop: EL MONTSENY.

Al final, segur que tots els presents vam sortir coneixent més de la nostra gran muntanya, tant vista però de vegades no prou valorada, cuidada ni protegida com caldria.

Per mitjà del seu llibre: HISTÒRIES DEL MONTSENY, d’on va fer una acurada selecció de fets, anècdotes i històries, en va triar 10 de les moltes que hi han, i ens les va explicar amb tot luxe de detalls. Són deu històries reals, que han succeït al Parc Natural de la Reserva del Montseny. Històries en “minúscula”, relacionades amb la Història universal en “majúscula”.

1.- La memòria dels llops Per explicar l’enorme riquesa del mon animal que es registra al Montseny, va recordar la presència del llop fins a les darreries del segle XIX.

2.- La Muralla de Montgròs  En el context de l’imperi Romà, ens va parlar de com va influir en el Montseny i del cas concret de la resistència dels ausetans i com es van atrinxerar a la muralla de Montgròs (al Brull).

3.- El Gorg del Perxistor També de vegades la història es barreja amb llegendes locals, com en el cas de la història del Gorg del Perxistor.

4.- L’arbre de la Llibertat d’Arbúcies  La guerra ha estat, lamentablement, molt present al Montseny, i això es veu a la història de l’arbre de la Llibertat d’Arbúcies.

5.- Sant Segimon, penitent del Montseny  També va explicar una història relacionada amb Sant Segimon, fill del rei de la Borgonya i penitent del Montseny.

6.- Ramon Arabia, pioner del Montseny  Una altre història relacionada amb l’excursionisme científic al Montseny, van ser les primeres expedicions de Ramon Arabia.

7.- Joan Maragall i La Figuera. Escriptors i poetes són presents amb la increïble història de Joan Maragall i el mas de la Figuera.

8.- El comerç de la neu. Vam recordar els oficis tradicionals rememorant el comerç de la neu al Montseny.

9.- Aigua termal de La Garriga.

Va destacar un dels elements més preuats al massís, l’aigua, amb la història de les fonts termals de la Garriga.

10.- L’estela de La Calma Finalment, va recordar la petjada humana al Montseny, amb la història de l’estela de la Calma.

Amb sinceritat, sense ànim de fer publicitat, penso que valdria molt la pena llegir aquest llibre.

Resum de Joan Lledó, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Nani Hidalgo ha parlat dels DRETS AL FINAL DE LA VIDA. Dimarts dia 9 de maig.

La conferenciant va començar exposant un tema de gran interès, la mort no és el contrari de la vida, és només l’últim capítol, i és important que l’últim tram no espatlli la nostra vida. En la nostra societat és un tabú, i ens costa reflexionar sobre el tema i prendre decisions, no es lògic que altres decideixin per nosaltres en el moment tan important del nostre final. En altres cultures ho viuen de manera diferent, va posar l'exemple de Mèxic, celebren la mort amb una gran festa. “El dia de los muertos”.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT PODER DECIDIR?

L’augment de l’esperança de vida, i el desenvolupament de la medecina fa, més necessari que mai, que decidim nosaltres el nostre final.

Va donar dades actualitzades de l’esperança de vida. ”En 1960.-71,7 / i 66,7, en l’any 2019.-86,2/ 82.3” Es calcula que a Espanya hi ha 800.000 persones amb Alzheimer, cada any es diagnostiquen 40.000 casos nous.

OBJECTIUS DE LA MEDECINA. és lluitar contra les malalties, i ajudar als pacients a morir en pau.” Es passa del paternalisme al reconeixement de l’autonomia de la persona malalta. El paradigma actual es basa. ”-Només nosaltres tenim el dret a decidir,un cop se’ns ha informat quins tractaments volem i quins no”,-“Tenim dret a decidir fins on viure la nostra malaltia i a no patir” -“Tenim dret a demanar ajut per morir plàcidament, si estem en situació irreversible”.

LES BASES LEGALS. Hi ha unes lleis que regulen aquestes situacions,

          -Ley general de sanidad (11986)

          -Llei 21/2000 del parlament de Catalunya

          -Ley básica 41/2002 de l’estat Espanyol

          -Estatut de Catalunya 2006 art.20

          -Lore 3/2021.

ACTUACIONS EN PROCESSOS DE MALALTIES IRREVERSIBLES. La conferenciant va anar explicant-les diferents actuacions mèdiques que actualment es porten a terme.

     -EUTANÀSIA (Bona mort). Aquelles accions realitzades, per altres persones a petició expressa i reiterada d’un pacient que pateix un patiment físic i psíquic, i que el viu com inacceptable, i indigne per tal de causar-li la mort de manera ràpida, eficaç i indolora, ja no està penat si compleix tots els requisits de la llei (article,143.5).

       -SEDACIÓ. Disminució del nivell de consciència, És una bona pràctica medica.

       -CURES PAL·LIATIVES Es porten a terme quan s’accepta la irreversibilitat d’una malaltia, i la conveniència d’abandonar els tractaments, per prolongar la vida.

Tots aquests supòsits sempre s’aplicaran quan el malalt estigui informat i hi hagi consentiment.

Vam visionar vídeos de malalts que havien viscut aquestes situacions. La pel·lícula TRUMAN (el pacient no vol seguir la teràpia i accepta la interrupció.) La pel·lícula sobre el malalt terminal Ramon Sanpedro acceptant i demanat l’eutanàsia., aquesta pel·lícula va motivar una gran reflexió plantejant el problema i sensibilitzant sobre el mateix. Un vídeo molt interessant d’un periodista de la cadena SER, explicant i fent pedagogia de la problemàtica, També va fer esment d’un vídeo de l'hospital de Girona, van ser pioners d’aplicar l’eutanàsia.

El DVA 

o DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES, el TESTAMENT VITAL: Què és?

És un document en què vostè expressa la seva voluntat sobre atencions mèdiques i que desitja o no desitja rebre en cas de trobar-se a un estat que li impedeix expressar-se per si mateix, va dirigit a l'equip sanitari que ens atén. La seva finalitat, el dret de totes les persones a disposar amb llibertat del seu cos i de la seva vida.

El “DVA” a Catalunya, avui, menys del 2% de la població el té registrat, desconeix aquestes lleis, tant per part del personal sanitari, com pel desconeixement del pacient dels seus drets. La conferenciant va fer esment, que l’associació creu que fer el document, és un REGAL per la família, no se’ls carrega amb decisions difícils, i per l’equip mèdic poder actuar degudament.

El “DVA”: COM FER-HO:

     -a la notaria, 

    -al CAP (tres testimonis), 

    -al DVA (3 testimonis), Registrar-lo, Registres oficials, Repartir-lo i Parlar-ne

El Dr., A. Broggi, va dir: Cal respectar als valors i creences, mort apropiada, en el sentit de pròpia i adequada.

DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS.

Tots els éssers humans naixem lliures, i iguals, en dignitat i drets.

                                                  LLIBERTAT DAVANT LA MORT, 

                                                  IGUALTAT DAVANT LA MORT, 

                                                  DIGNITAT DAVANT LA MORT.

Va acabar la conferència amb un col·loqui molt interessant i emotiu: PERQUÈ ESTIMEM LA VIDA VOLEM UNA BONA MORT.

Resum de Mercè Barnils, fotografies d'Esteve Garrell, Mercè Gasch i Marta Peitivi, 

cartell de Montserrat Lluch.