24 de des. 2015

Bon NADAL i bones FESTES per a tothom, en aquest any del centenari del Servei de Biblioteques Públiques.de Catalunya.

Les figuretes del Pessebre, a la porta de l'antiga biblioteca Francesc Tarafa de Granollers, 
vol recordar que fa cent anys es va crear el servei de Biblioteques Populars a Catalunya.

19 de des. 2015

Pere Ignasi Poy Baena va parlar de LA TRADICIÓ DE CELEBRAR EL NADAL: HISTÒRIA, SIMBOLOGIA, TEOLOGIA. Dimarts 22 de desembre.

El fet d’associar la festa de Nadal amb una festa familiar arrenca del segle XIX a Anglaterra.

El primer Nadal de la història és el del naixement de Jesús. A continuació el conferenciant va anar explicant el significat de les paraules al voltant del naixement de Jesús i de la seva simbologia. Va destacar que hi havia un Jesús històric i un Jesús de fe.
Va parlar de: Nadal que vol dir naixement. Nom. El nom de Jesús, és arameu,  vol dir Josué en hebreu, Salvador. Natzaret i Betlem. Els jueus no tenien cognom i afegien el nom del poble on vivien . Així Jesús se’l coneix com de “Natzaret”. Els evangelistes  miren la composició de la gent a qui parlen. Va passar realment lo de Betlem? Betlem surt a les profecies, es tracta d’una dada teològica.
Josep i Maria. En l’Evangeli de Mateo la seva situació està regularitzada, però en Lluc s’arregla pel camí (perquè neix el Nen i Josep el reconeix). La fugida a Egipte. St. Mateo parla de la “Fugida a Egipte” perquè per als jueus tenia un significat, un sentit teològic , de recuperar la llibertat i la dignitat. St. Lluc no en parla. Hi ha una profecia que en parla. Però Herodes va morir a l’any 4 a. C.  així Jesús va haver de néixer a l’any 7 a. C. Cens d’August. Sant Lluc en parla i dona dades concretes que es poden comprovar històricament. Però el monjo Dionís d’Exigeu, al s VI d. C. es va equivocar de 4 o 5 anys en fer el calendari i els càlculs del naixement de Jesús. Estrella i savis d’Orient. Per als jueus l’Orient era Babilònia, l’exili. El que van fer els savis només té sentit si coneixen la història i les profecies. Pels antics els astres indiquen esdeveniments. El fenomen està documentat ja que al 1925 es va trobar una estela que parla d’aquest fenomen. Tres reis i tres regals. No sa saps quants savis van ser. El nombre de tres ve dels tres regals.
Durant els tres primers segles l’important era la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús “La Pasqua”.
Jesús, va existir o no? La seva figura ens arriba a través d’uns textos  històrics del cristianisme. El personatge  no va existir tal qual ens l’expliquen. Els cristians creuen en el Jesús de la fe, que és diferent del Jesús històric. 

13 de des. 2015

Francesc Bellavista Arimany va parlar de les TENDÈNCIES ECONÒMIQUES I SOCIALS PEL 2050. Dimarts 15 de desembre.


Va començar fent una exposició extensa de les tendències fins l’any 2050, sobre els temes següents: Ecologia, Fiscalitat, Treball, Automatització, Pensions, Clima, Salut, Formació, Energia, Agricultura, Persones, Educació, Tecnologia, Fiscalitat.
Va fer esment que les fronteres amb els països seran extraordinàriament elàstiques. Aquesta situació tindrà incidència en el desenvolupament de les tendències.
La globalització ha canviat comportaments, tant entre treballadors com entre països, és irrecuperable, tot i que hi ha una corrent contrària a la globalització, cal remarcar un aspecte positiu, ha tret de la misèria gent de molts països.
TECNOLÒGIA. En el futur, el millor amic serà l’ordinador “Steven Wazniak”  , perdérem la guerra contra les maquines: Internet, Nano tecnologia, Robòtica, Intel·ligència artificial, Biotecnologia. Fa 15 anys qui més sabia de la nostre vida era la nostre mare, ara és “Facebook, Google,...” .
ECONÒMIA. Serà col·laborativa, compartir en comptes de tenir, cotxe, gos, pisos turístics, etc.,
CANVI CLIMATIC. El canvi climàtic seguirà igualment amb problemes, és una responsabilitat d’aquesta generació .
RECURSUS  NATURALS. Les teories malthusianes estan definitivament enterrades . Hi haurà, -Augment de la població, -Increment  de la urbanització, 70% davant el 40% actual, -Energies alternatives
DEMOGRAFIA. Espanya serà el país més envellit del mon, hi haurà dificultat mantenir la tassa de pensions.
TREBALL. El contracte indefinit s’acabarà “Rykin”, el 70% de treballs seran reemplaçats per l’automatització, .El 40% de nous treballs que hi hauran en l’actualitat no existeixen. I haurà guerra per aconseguir talents, la formació serà continua.
ESTRUCTURA SOCIAL. Existeixen importants probabilitats que el món sigui més ric, més eficient, i més organitzat, però la gent que no es formi quedarà marginada i exclosa. Les classes socials hauran baixat el nivell adquisitiu. “Low Cost”. “Divertimento”, tornarem a l’estructura social de la Roma Clàssica (Republicana). “Divertimento II” la seguretat  guanyarà a la llibertat. Democràcia directa, Democràcia representativa.
SISTEMA POLITIC. Un model de democràcia, consell de la U.E, Parlament que definiran objectius i prioritats generals.
Vam acabar amb el coneixement d’unes dades interessants que obrien molts interrogants. Resum Mercè Barnils, fotografia Aurora Masat.

27 de nov. 2015

Esteve Plantada va parlar sobre LA POESIA, UNA EINA IMPRESCINDIBLE. Dimarts 1 de desembre:

El conferenciant va començar la seva exposició tot dient que la poesia, generalment, espanta, però que intentaria transmetre’ns la seva passió per ella. A la generació dels assistents, la nostra, no ens han ensenyat a estudiar ni a llegir poesia, i no es pot estimar el que no es coneix. La poesia és una constant de les coses ordinàries de la nostra vida quotidiana i s’utilitza en tots els esdeveniments: casaments, naixements, morts,  festes familiars.
Gràcies a cantautors com Llac, Raimon i Serrat, que han musicat diferents poetes, hem conegut i valorat la poesies, cantades. Han fet una tasca molt important i ens han fami liaritzat, culturitzat i ajudat a estimar-les, i a fer popular el seu admirable. A continuació ha donat una llista dels cantants com Lluís Llac, Raimon i Joan M. Serrat, i dels poetes dels quals han musicat les seves composicions. És important poder entendre el seu contingut. Va llegir poemes del seu llibre “Fosca límit” que l’auditori va escoltar amb respecte. 
També va demanar la participació dels oients, els va llegir poesies, i va demanar quins títols les posarien.Va fer un recorregut per la història de la poesia. Abans la poesia rimava, en l’actualitat els joves poetes no ho tenen en compte. La poesia neix com a transmissió oral d’històries, ajudant la rima a ser un recurs de la memòria. 
La poesia comença amb els grecs al 581 A. C., la utilitzaven per fer informatius universals, i ho repetien de poble en poble.  A Catalunya emergeixen “Els trobadors”, la seva funció era composar i actuar. Escrivien en occità. Els podríem comparar amb les estrelles del Roc actual. Va anar esmentant continuament poetes importants com Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Joan Salvat Papasseit, Carles Riba, Salvador Espriu etc. Va saber transmetre el que va dir al començament “la seva passió per la poesia”. Resum de Mercè Barnils i fotografia de Aurora Masat

24 de nov. 2015

Lluís Sitjes Planas va parlar de la HISTÒRIA DEL JAZZ A GRANOLLERS. Dimarts 24 de novembre.

Rere una breu introducció sobre l'origen del jazz a Nord Amèrica abans de la primera guerra mundial el conferenciant ha passat directament a parlar de la primera vegada que el jazz té contacte amb Catalunya va ser el 1929 duran l' exposició de Barcelona. En Lluís ha posat un tall de jazz de Sam Wooding.
A Granollers el 1934 un grup de persones encapçalades per Manel Estrada es reunien en una barberia per parlar de jazz. El 1935 es varen constituir com a entitat amb estatuts, van arribar a comprar una gramola que els va costar 1200 ptes. pagades en 12 lletres de 100 ptes. al mes, també compraven discos. Aleshores es deien Jazz Club Granollers, el primer concert important va ser el 31 de març del 1936 al Magèstic dirigit per Lluís Rovira trompetista, amb músics de casa.
La guerra ho va capgirar tot, els joves actius musicals varen ser reclutats. Al 1941 Manel Marimon va intentar una refundació, però el govern civil va prohibir el nom de jazzs i varen canviar el nom pel de Club de Ritme. En Joan Vernet entra de president i juntament en V. Vaca, Ruera i d'altres s'impulsa un butlletí que fins el 1963 va esdevenir publicació única. Les activitats tenien lloc a Cala Sila; varen aconseguir 1000 socis per millorar el finançament que es trobaven per ballar els diumenges. Els 40 i 50 els concerts de jazzs de Granollers eren dels bons.
El 1959 la Fonda Europa reclama Cala Sila per activitats pròpies, això fou un problema. Amb esforços s'aconsegueix fusionar les juntes de Cala Sila i el Casino. El primer aportava massa social i el segon aportava espai. El 1963 va tenir lloc a Granollers un concert extraordinari i va finalitzar la revista. El jazzs Granollers pràcticament desapareix perquè el Casino preferia oferir els balls al pati.
El 1984 la Caixa obre el Centre Cultural que va donar peu a la vella guàrdia de persones motivades pel jazz a organitzar-se; A. Garrell, Estrada, Cluselles, Colomer entre d'altres reconstrueixen l' interès pel jazz a Granollers aconseguint subvenció de l'Ajuntament i la Generalitat. Torna a publicar-se el butlletí i s'ofereixen grans i bons concerts. (Tall de jazzs de'n Don Byass)
El 1990 una petita ensopegada va fer trontollar la situació però al 1991 és va oferir el primer festival de jazz a Granollers gràcies també a l'Escola de Música Moderna i en Marti Ventura.
Del 1992 al 1995 l' Ajuntament organitza  festivals de jazz destacant com extraordinari el de 1994. Amb l' entrada de'n Lluís Sitjes a la junta del casino es torna a motivar el jazz però dura poc perquè prioritzaven  altres músiques i balls.
Des del 2007 fins ara Jazz Granollers es consolida gràcies a la tasca inicial de Joan Bretxa i el mateix Lluís. Al llarg d'aquests anys han passat per Granollers més de 5000 músics i estem en els primers llocs de Catalunya després de Barcelona i Terrassa.
En Lluís Sitjes acaba fent un agraïment a totes les persones que han fet possible arribar fins aquí; Mestre Ruera, V. Vaca, J. Vidal, M. Ventura  Joan Bretxa. Per acabar ens posa un tall de V. Vaca i M. Ruera. Resum Carme Esplugas, fotografia Aurora Masat.

19 de nov. 2015

Clara Esquena i Freixas va parlar de PATOLOGIES DEL PODER. Dimarts dia 17 de novembre

La conferenciant ens va fer una relació personatges i de consideracions que calia tenir present per esbrinar les patologies del poder.
En primer lloc Maquiavel, filòsof, situat a la rebotiga del poder, pare de les ciències polítiques, pensador modern. En la seva obra El Princep aconsella a Lorenzo de Mèdici què cal fer per triomfar en política. En aquesta no regeixen els mateixos principis ètics que a la vida normal, cal fer servis el mal i ser cruel, si cal. El segon personatge és Joseph Fouché, parla sobre què cal fer per perpetuar-se en el poder. Home de la revolució francesa.  Cal canviar de bàndol sempre que calgui, cal fingir, aparentar, etc.
Tercera consideració El principi de Peter  o la imparable ascensió de la mediocritat fins que arriba a dalt de tot, on resta. És més fàcil treure’s una persona competent que un inútil.
Quarta, el Síndrome d’Hybris”, tractat per David Owen. Ens va donar una sèrie de trets que van des de l’orgull personal i menyspreu cap a l’altre, la preocupació excessiva  per la projecció pública, la identificació amb l’estat, expressions messiàniques, excés de confiança en el propi criteri, pèrdua de contacte amb la realitat, etc. Va afegir personatges actuals lligats a la doctrina neoliberal.
Cinquena, patologies físiques i mentals dels governants. Aquí ens va nomenar, principalment, presidents del EEUU tot explicant les seves malalties i la seva falta de transparència.
Sisena, perversió de la paraula –manipulació a través del discurs– recolzada pels mitjans de comunicació. Cal mentir, tergiversar la veritat,  emprar un vocabulari equívoc (ni carn ni peix). Va parlar de les campanyes electorals. Del matrimoni entre els mitjans de comunicació, el poder i la banca. De les clavegueres de l’estat. De la manca d’especificació dels governants i dels tertulians, de la grolleria expressiva, de les xarxes socials, què són un arma de doble tall.
Setena, la corrupción i les seves causes. Hi ha causes intrapersonals i interpersonals. El corrupte neix o es fa?. Cal tenir present el país del corrupte i les seves tendències. Causes intrapersonals: perfil de delinqüent, amor al risc, cada persona es guanya el que té, integració en la xarxa de clientelisme, envejós egoista, suspicaç. Es rodeja de mediocres, invulnerabilitat al càstig, cultura del “pelotazo”, etc. Aquí no va caldre nomenar massa personatges nacionals, tothom els teníem al cap.
Vuitena, prevenció de la corrupció. Aquí ens va donar una sèrie de normes prou conegudes com poden ser: transparència informativa, valoració mediàtica abans i desprès, limitar els mandats, mesures per avaluar la corrupció i retornar els diners, recuperar el protagonisme dels ciutadans, no votar només cada quatre anys, fer referèndums, lleis que protegeixin qui denuncia el corrupte, incidir en els models educatius, etc.
La conferència va ser molt interessant. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

5 de nov. 2015

Albert Beorlegui va parlar dels GENIS DEL CINEMA CÒMIC MUT: CHARLES CHAPLIN (1a part). dimarts 10 de novembre:

Albert Beorlegui ha aconseguit les simpaties dels nostres socis amb unes poques paraules: ‘Benvolguts nens i nenes, fem una mirada als records de la nostre infantesa’, tot creant un"clímax" propici a la història dels "Genis del cinema còmic mut: Charles Chaplin".Chaplin neix en una llar pobre on passen molta gana i misèria, subsistir és una lluita cada dia. Als cinc anys ja va debutar en una representació i ellà mateix va decidir que fer teatre seria el treball de la seva vida. Com a comediant de carrer en la seva joventut va captivar el director de curtmetratges Mack Sennett que li oferí treballar per a ell, amb una oferta de llibertat d'expressió artística i monetària generosa.
Després de la seva primera pel·lícula ja adopta el rol del seu personatge "Charlot". Escull vestuari, aspecte, complements i li dona també caràcter... una trista dignitat amb un punt aristocràtic. La ambició de Charles Chaplin era construir un guió, produir-lo, musicar-lo i dirigir-lo. A l'any 1917 ja és una celebritat en diners i feina. Aconseguides les seves ambicions primàries podrà fer les pel·lícules desitjades amb la direcció, producció i un guió ple de sentiment, amb rialles i alguna que altre llàgrima
Aquí acaba una conferència, que ha deixat els socis il·lusionats a l'espera d'una segona part tan interessant i divertida com aquesta presentació de l’inici de la creació de Charles Chaplin. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

1 de nov. 2015

Eduard Ocon Csefko va parlar de RAMON MUNTANER: DE GUERRER A CRONISTA MEDIEVAL DE LA HISTÒRIA CATALANA. Dimarts dia 3 de novembre

El conferenciant va començar tot situant el personatge en el seu espai dins la societat del s. XIII (1265/1336).
Durant la Baixa Edat Mitjana Catalunya es va fent com a estat, pertany a la Corona d’Aragó, què té barrada la seva expansió cap al Nord, així que haurà de créixer cap a la terra on estan els infidels, València(1238) i Múrcia(1265). Jaume I les conquerirà però el conjunt d’aquestes terres no formen un imperi, perquè tenen furs diferents i l’únic lligam és el rei. No serà fins Pere IV, el Cerimoniós, que estarà tot lligat. Catalunya es pot expandir pel Mediterrani, i així es conquesta Mallorca, Eivissa i Formentera al 1235-1240. Catalunya té dues indústries: la del ferro i la dels teixits. Fa comerç amb el països del Mediterrani i el Nord d’Àfrica i, quan Castella domina l’estret de Gibraltar, pot comerciar amb Flandes. El Mediterrani és perillós, hi ha pirates i corsaris. Les naus van armades. Els mercaders tenen contractes i ben aviat es constituirà el Consolat de Mar (1260) que tindrà 50 localitzacions. El negoci del mar dona molts diners. Al s. XV sorgirà una nova noblesa, la burgesia. La corona, la noblesa, l’església i la burgesia són els que tenen la riquesa i el poder. Al Mediterrani hi ha guerres, però això ja està assumit, els nobles des de ben petits dominen les armes. Aquestes i les guerres són un bon negoci. L’altra força són els Almogàvers, infanteria que neix als Pirineus. Són soldats de frontera, ataquen i s’entornen ràpid.
Ramon Muntaner Sesfàbregas va néixer el 1265 a Peralada d’una família aristòcrata empobrida. El 1285 la seva casa fou destruïda pels Almogàvers. La Crònica no l’escriu fins que no té 60 anys, després de pensar-s’ho 10 anys. Abans però escriu, el 1322, un Sermó en versos alexandrins i en provençal per a l’infant Alfons, fill de Jaume I, i que està inclòs dins la Crònica. La finalitat de la Crònica és l’exaltació dels reis del Casal de Barcelona, i l’elogi de Catalunya i de la llengua catalana. Comença amb el regnat de Jaume I fins el de Jaume II i Frederic (néts de Pere III). Per això hi ha guerres que no les explica, així com tampoc és massa fidedigne pel que fa a nombre d’exercits, mots, ferits etc. La finalitat és la unió (com mata de jonc) i el perill és la divisió. Hi ha una part que el que explica és la pròpia experiència. Es pot considerar que té tres parts: la 1a les conquestes de Mallorca, Eivissa, Formentera, València i Múrcia; la 2a la conquesta de Sicília amb Pere III el Gran (1282) i els Almogàvers; la 3a la conquesta de Sardenya (1327), l’expedició a Orient i la fundació del ducat d’Atenes.
El 1274 Jaume I s’hostatjà a casa seva, ell te 9 anys, això va impactar-lo fortament. En 1287 es conquerí Menorca i la població es va vendre com esclaus. Ell hi va participar. Va ser militar administrador,  feia de banquer, conestable, polític, i cronista català, va morir a Eivissa el 1336, sent governador. No se sap massa d’on venia la seva fortuna, va deixar al rei Jaume 12.000 florins, són molts diners per a l’època. Va estar amb amb Roger de Flor que era templer, de qui escriu una biografia i va ser cap del Almogàvers, i amb Roger de Llúria. Al llarg de la seva vida va anar pujant socialment. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

24 d’oct. 2015

Jordi Camins va parlar de l'ANTÀRTIDA, GEL MÉS ENLLÀ DE LA FI DEL MÓN: dimarts dia 27 d'octubre,


Amb aquest títol en Jordi Camins ens va desplegar una visió meravellosa i aterridora d'un continent amb unes característiques excepcionals; "l'Antàrtida, el pitjor lloc per passar els teus millors dies".  Situat en el pol Sud del nostre planeta, rodejat d'un mar gelat, lluny dels continents habitats i amb diferències notables amb el seu antònim el pol Nord. Terres gelades d'immenses glaceres, volcans, escassa vegetació però amb nombrosos animals com la balena, l'orca, el pingüí, les foques, el llop marí, la foca lleopard, el colom, l'escua... tots, víctimes i depredadors, aprofiten la bonança per la temporada de cria. Amb el fred i el mal temps començarà l'emigració i tot l'immens continent restarà fosc, desert en mig del vent i el glaç. Com bé es diu: "Val més una imatge que cent paraules",  vàrem gaudir de les boniques imatges de les glaceres, dels icebergs, els camps de cria dels pingüins i dels colors irisats del gel a la llum del llarg dia antàrtic. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

20 d’oct. 2015

Mercè Espina Sayol va parlar sobre COM INFLUEIX LA COMUNICACIÓ EN LES NOSTRES RELACIONS. Dimarts dia 20 d'octubre


M. Mercè ha començat la xerrada tot exposant diferents conflictes: laborals, socials i familiars, i ha ressaltat que davant d'un conflicte cal analitzar-lo, diagnosticar-lo i gestionar-lo per tal d’evitar falses percepcions, diferents posicions i interessos personals.
Tot conflicte té aspectes positius i negatius. Positius: oportunitat de canvi, comporta aprenentatge, fa sortir el millor d'un mateix, desenvolupa la creativitat, augmenta  l'energia i les habilitats en la presa de decisions. Negatius: provoca sentiments associats a les pèrdues, pot fer sortir el pitjor d'un mateix, pot provocar processos destructius. No afrontar-lo ni resoldre-ho pot provocar una baixada de l'autoestima i de les habilitats.
Cal acceptar el conflicte perquè forma part de la vida, però cal també desvincular-lo de les emocions. Hem de cooperar abans de competir, negociar des dels objectius i no des de les posicions, buscar al màxim d'opcions, separar els problemes de les persones i procurar acords i objectius quantificables. Totes les persones tenen en el seu interior els recursos necessaris per als canvis. Albert Einstein ja va dir que “un conflicte no es pot resoldre amb el mateix nivell de pensament en el qual fou creat”
Cal saber escoltar. La comunicació és, en una relació, el que la respiració és a la vida. Les millors eines de comunicació interpersonal són: a) l'escolta activa,  b) l'empatia i c) l'assertivitat.
La majoria de nosaltres sabem què dir, però sovint no sabem com dir-ho, i no saber com expressar de forma empàtica i assertiva allò que volem comunicar ens pot impedir gaudir d'unes bones relacions. Els conflictes no resolts son conflictes latents que serveixen de base als nous i fan més dificultosa la relació. Els conflictes poden aflorar i es gestionaran adequadament si millorem els canals de comunicació. Resum Carme Esplugas fotografia Mercè Gasch.

9 d’oct. 2015

Carme Laura Gil va parlar de TERESA DE CEPEDA: DESCONSTRUCCIÓ DEL PERSONATGE. Dimarts 13 d'octubre.


La conferenciant, amb molta habilitat, ha fet una desconstrucció del personatge, tot considerant la seva obra escrita, els seus silencis i la dona enclaustrada.
Aquest any s'ha celebrat el Ve centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús que va tenir lloc en un poble molt petit proper a Àvila. Al segle XVI Castella era una realitat geogràfica no política. El poble vivia en la més estricte misèria, era analfabet, mentre que hi havia grans esplendors d'edificis dels poderosos.
Teresa viu la infantesa entre el poder noble del pare, descendent de jueus, i la debilitat dòcil de la mare com les dones de l'època, destinades a casar-se i tenir fills, o bé a fer-se monges.

Als tretze anys d'edat la mare mort, esgotada pels múltiples parts, i ella és ingressada al monestir de les Agustines, del qual surt més tard per malaltia. A partir d'aquí viu com tres vides.
Primera:
al 1535 entra al convent de les carmelites en contra de la voluntat del pare. L'esperen 20 anys de frustració religiosa i humana, fa treballs humils, es noble, intel·ligent, no menja, no dorm, el pare la treu del convent molt malalta fins quedar-se en estat de coma 4 dies, però tornà al monestir on està 3 anys immòbil, comença a caminar de grapes i al cap de 4 anys es posa dempeus amb molts sofriments per la trajectòria viscuda que li deixen efectes secundaris per sempre. Ha estat 20 anys per entendre l'oració, té moltes pors que li provoquen l'ascendència jueva.
Més enllà del convent la societat va canviant. El luteranisme avança, Carles I d’Espanya i V d'Alemanya ha d'acceptar el cristianisme dividit. No hi ha aturador pel canvi. El nou món fou descobert pels Reis Catòlics, on els valors de les riqueses es transformen en ideals
Segona; a partir de 1545 Va tenir cura del seu pare fins al final. Personalment recupera forces i amb noves llibertats descobreix la mística, també l'eròtica mística, s'uneix amb Crist home, sofreix èxtasis, de vegades en públic, que li fan vergonya, experimenta goig i dolor extrems junts o separats. Escriu la seva autobiografia, que crema per ordre del seu confessor. Torna a escriure. Al llarg de la 2ona mitat del segle XVI Teresa visqué en el terror de la inquisició. Era una dona lliure, el renaixement ja s'ha esfumat s'entra en el regnat de Felip II auster amb un nou estil contrareformador. La literatura mística del segle XVI només es troba en el regnat de Felip II per part de Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu
 Tercera; a partir de 1562 és l' etapa reformadora, renovadora i escriptora de Teresa. Se sent frustrada en el convent, té una missió que ha de complir però no sap que ha de fer, fins que un dia troba una vella campana que l'inspira per reformar els convents. Els fa més tancats, imposa que les monges han de viure en pobresa i han d'anar descalces, és temps de contrareforma. Reforça l'oració mental amb la verbal i torna escriure la seva biografia en gran humilitat probablement per por a la seva ascendència jueva. Creà noves fundacions amb mà dura, inflexible però sempre vigilada per la inquisició. Als 60 anys coneix un jove frare (30 anys) amb el qual intercanvien una intensa correspondència d'amistat. Als 67 anys quasi ja no pot escriure i mor. Com a conclusió podría dir-se que la persona és anul·lada pel personatge.
Resum Carme Esplugas fotografia Mercè Gasch

28 de set. 2015

Joan Vives va parlar de NAPOLEÓ, la MÚSICA i ELS CANONS. Dimarts 6 d'octubre

La nova temporada de conferències va ser inaugurada per l’alcalde de Granollers, Sr. Josep Mayoral.

Del gest i de les paraules d'en Joan Vives, la nostra imaginació va ser conduïda als esdeveniments de la història d’un personatge extraordinari com el tan conegut Napoleó Bonaparte.
Ens va donar a conèixer el jove militar de caràcter típicament castrense, dins de l'ambient dels finals de la Revolució i el començament de la República. I la música, naturalment, la del poble, ja que l'aristocràcia havia desaparegut sota el pes de la plebs i de la guillotina.
El poble, naturalment, cantava cançons patriòtiques conegudes encara entre nosaltres.
No hi podia faltar la més coneguda de totes "La Marsellesa" i la seva història.
Els músics i compositors que divertien Maria Antonieta es varen convertir, amb la República, en escriptors de cançons i òperes per divertir a l'èlit de la nova República.
Les expressions de "la música, es el soroll que menys molesta" o bé, "la millor música es la dels canons", poden resultar completament falses. Quan més s'estudia i s'investiga sobre els fets de Napoleó, mes increïbles es fan aquestes paraules. Sempre va procurar tenir al seu costat els millors i més afamats musics del moment, Haydn, Mèhul, Cherubini, Paisiello i la música va florir a l’igual que les demés arts amb l'anomenat estil "imperi"
Beethoven l'admirava apassionadament i, com a lliurepensador, creia que s’aconseguiria una Europa unida en pau i una República agermanada.
No va ser així, Napoleó aspirava a l'imperi i es coronà ell mateix durant la celebració. Error.
Davant de tanta supèrbia i del somni republicà destruït, Beethoven canviarà el títol de la seva tercera simfonia, s'anomenarà la Heroica.
Arriba la decadència, Rússia serà el seu segon error. Milers de joves soldats moriran en aquesta campanya, de fred, de gana... Desastre total.
El desterro a l'illa d'Elba i a Santa Elena marcaran el seu destí final. Però la música de la Marxa fúnebre d'Adolf Adam acompanyaran les despulles de Napoleó en el seu retorn a la Pàtria.
Segons paraules de Joan Vives, Napoleó va vestir amb música la seva política i el seu govern. Resum d' Aurora Masat, fotografia de Mercè Gasch
 

15 de juny 2015

Núria Candela ha parlat amb LA VEU DE DONES POETES CATALANES. Dimarts 16 de juny

Cloenda del curs 2014-2015
Ha presidit la trobada la Sra. Maria Dalmases Arnella que pertany a la Unitat de formació del professorat de l'ICE de la UAB. També és responsable acadèmica del programa La Universitat a l'Abast de la qual n'ha destacat la qualitat i la proximitat.

En Lluís Reverter ha presentat la conferenciant Núria Candela que ens ha embadalit a tots parlant de les poetes catalanes del segle XX. Ha recitat poemes de Mª Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Laberoni, Montserrat Abelló, Rosa Fabregat, Quima Jaume, Joana Raspall, Marta Pessarrodona, Olga Xirinacs, Núria Albó, Sònia Moll i Mª Mercè Marçal. Resum de Carme Esplugas

6 de juny 2015

Assumpta Recasens va parlar de l'ALIMENTACIÓ EN PERSONES GRANS: RECEPTES D'AHIR PER LA CUINA D'AVUI. Programa 'GAUDIM MENJANT'. Dimarts 9 de juny.


Com podem menjar de forma saludable, variada i atractiva? Els estudis en diversos països de diferents tradicions i costums, demostren que tenen també diferents efectes sobre les malalties del cor. Els països més afectats per aquestes malalties són els països nòrdics i Estats Untis. En canvi Grècia, Itàlia i Espanya, amb la seva dieta mediterrània, té una incidència bastant baixa en malalties cardiovasculars.
La descoberta del colesterol en la sang, va ser un dels símptomes d'alarma de malalties coronaries. La dieta mediterrània tradicional, amb productes de proximitat adequats a cada estació de l'any, conté els nutrients ideals per conservar una nutrició equilibrada i rica en minerals i vitamines, a uns preus molt assequibles. La cuina de mercat, les receptes tradicionals, la varietat i la presentació són les millors eines per conservar la nostre salut.
Cada dia hem de fer ingesta de cinc productes importants: fècules i llegums, verdures, proteïnes, fruites i làctics. Donar també importància als fruits secs, nous, avellanes, ametlles. A l'oli d'oliva i al costum tradicional d'acompanyar els àpats amb vas de vi negre.
Un complement important és practicar algun exercici físic o bé, com diu el doctor Ballbona, cal fer deu mil passes cada dia. La doctora Recasens ens ha repartit una enquesta per fer un estudi dels nostres hàbits en el menjar, per posar-les en comú amb la resta dels estudis europeus sobre la nutrició de la gent gran, la dels nens i de les embarassades i poder continuar participant en programes com el de "We Love Eating", "Gaudim menjant". Resum i fotografía d'Aurora Masat.

29 de maig 2015

Enric Benavent va parlar de DIVERSITAT RELIGIOSA EN UNA SOCIETAT SECULARITZADA. Dimarts 2 de juny.

Secularització vol dir que la religió ha passat d’estar al centre a situar-se a la perifèria, a ser un element més de la societat.
A principis del segle XX hi havia un corrent de pensament que creia que la religió desapareixeria de la societat, es basava en el pes de la raó que donava respostes al grans interrogants. Aquesta era la filosofia d’August Comte, “el positivisme”. Considerava que hi havia tres fases en el pensament: l’infantil (estat teològic, tot ve donat per un ésser); l’abstracte (estat metafísic en el què hi havia les religions): i el positiu (estat científic: a partir de la raó es resol tot). Però això no ha passat perquè la religió no ha desaparegut, ha adoptat noves formes que superen i trenquen amb les institucions i formen part de l’agenda pública. Es donen dues característiques.
1/ Les noves formes ens proposen una religió individualitzada, el tema de la comunitat ha passat a segon terme. S’integren creences religioses de diverses religions, es busca l’espiritualitat i no tant la doctrina. Es popularitza una religió sense dogma, creences no definides, agafen maneres molt diferents de veure el món. Es recupera una idea de salvació aquí i ara. La vivència espiritual m’ha de servir per la vida d’ara. Això ens diu que tots tenim necessitat d’espiritualitat. Però cal separar l’àmbit espiritual del religiós. Hi ha preguntes que, siguem o no creient, ens les farem sempre: sobre el sofriment, la mort, que faig aquí... Estem en un moment en què les institucions que transmetien valors han entrat en crisis.
2/ Religiositat diversificada a causa de la immigració, la qual ens ha portat noves maneres de veure el món. També, en viatjar, hem conegut noves cultures, i per últim Internet. Les persones que han deixat els seus països per buscar una vida digna, es troba en un món amb uns valors completament diferents. Els ha canviat tot, només conserven la seva identitat i l’únic que els ajuda és la religió. El trobar-se amb persones d’igual religió els ajuda perquè parlen un mateix llenguatge. La religió és una clau per la seva identitat cultural.

Caldria definir un bon model de diversitat religiosa: a/ Model en què s’ajunten per barris, per escoles, per hospitals etc. Això crea bombolles; b/ Model annexionista, el dominant es menja els altres. No respecta la individualitat de cadascú; c/ Model interreligiós, en base a mirar d’integrar amb diàleg i conviure entre tots. És el més complex i difícil. A Catalunya hi ha 13 grups religiosos que han anat creixent.
Es consideren tres models possibles per gestionar la diversitat religiosa: 1/ l’estat i les religions van per separat, per exp. França; 2/ cooperació selectiva amb organitzacions religioses reconegudes, per exp. Espanya; 3/ església nacional, per exp. Anglaterra.
Per acabar ho ha exemplificat tot imaginant l’esquema d’una roda de carro: al centre estem nosaltres que ens fem preguntes, els radis són les diverses religions que donen respostes, però cadascuna va per al seu costat i el diàleg es fa difícil. Mercè Gasch resum i fotografia.

24 de maig 2015

Enric Domènech Pardo va parlar de LA RELACIÓ METGE-PACIENT: UN DIÀLEG PERMANENT. Dimarts 26 de maig. .

Picasso 1895
La relació metge pacient és difícil i complicada, es va definint al llarg del temps i de tota la vida.
Es tracta d’una relació interpersonal que s’ha de basar en el diàleg, que és difícil i intricat, i que cal canviar i anar adaptant . Varia si es produeix en un hospital o a una consulta. Es pot produir el fenomen feed back que farà més fàcil la relació o el fenomen iceberg, en el qual el pacient amaga el problema i el metge es fa una idea equivocada del que li passa.


La història clínica surt del diàleg entre metge i pacient, i és la base de tot. Es donen quatre models de relació. 1r.- Paternalista: és el que es donava als anys 50, i en el qual el que deia el metge anava a missa. 2n.- Informativa: el 1972, als EEUU, es va produir el cas Canterbury que va crear jurisprudència, el pacient té dret a ser informat del què té. 3r.- Interpretativa: el pacient té dret a ser informat del què té, però aplicat al seu cas concret. 4t.- Deliberativa: la informàtica ha portat molts canvis en la relació metge pacient. Amb un clic el metge té a la vista la història mèdica del malalt i també la teoria tècnica.
Ara és fa més difícil aquest diàleg. El malalt també pot estar més informat a través d’internet. El metge a més d’informar al pacient ha d’entrar en diàleg amb ell per deixar-lo decidir, consensuar el tractament, per exemple en el cas d’un càncer, si convé o no fer quimio i radioteràpia, parlar dels pros i dels contres del tractament etc. En tot diàleg hi ha silencis que poden ser molt importants. Altres vegades pot no haver diàleg, per exemple quan es produeix una urgència.
La conferència ha anat acompanyada del recital de la poesia de Marius Torres Dolç àngel de la mort i la lectura del poema de Maria Mercè Marsal Covava l’ou de la mort blanca. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

18 de maig 2015

Pep Tuson va parlar de DIETA I AGRICULTURA, dimarts 19 de maig

Aquesta xerrada es troba en el marc del programa ‘Gaudim menjant’ impulsat per l'Hospital i l'Ajuntament de Granollers.
Vicenç Plana, impulsor del pla estratègic de Palou, ha presentat el conferenciant. Ens ha fet una pinzellada del projecte de dinamització de Palou que pretén convertir un espai agrari en un espai dinàmic en funció dels seus recursos, l'entorn favorable i el teixit productiu per dinamitzar-lo. Ha esmentat alguns projectes de futur com són un registre de la marca de productes de Palou, un banc de llavors locals, estudis tècnics, mercats i cicles d'esdeveniments, entre d' altres.
En Pep Tuson ens ha parlat de la dieta i l'agricultura tot plantejant si l'auto-proveïment d'aliments és possible a Catalunya. Ell l'anomena sobirania alimentària a Catalunya. La sobirania l'ha definit com el dret que té tot poble i país a garantir la pròpia alimentació i la producció d'aliments sans, propers i de l'època. Per exercir aquest dret cal considerar dos aspectes: l'alimentació i l'agricultura.
Pel que fa l’alimentació ha exposat diferents quadres, molt ben treballats, per demostrar que mengem el doble de proteïna de la que el cos necessita, també mengem massa sucre refinat i per contra ingerim poques lleguminoses, hortalisses i fruits secs. No és partidari de menjar la fruita en acabar els àpats perquè en barrejar-se amb els altres aliments, produeixen fermentacions i gasos, ha recalcat que millor ingerir-la 1/2 hora o una hora abans de dinar o sopar. Tampoc ha recomanat la llet per a les persones adultes, els àcids gàstrics bloquejant la caseïna (proteïna de la llet), tampoc digerim bé la lactosa (sucre de la llet) i també es generen problemes amb la calç que passa a la sang i es metabolitza, sent expulsada pels ronyons i produint descalcificació.
Pel que fa la producció agrària ha esmentat que Catalunya té 841.830 Ha. De les quals 577.368 són de secà i 264.462 són de regadiu (el 30%). Disposem de 3000 hectòmetres cúbics d'aigua dels quals 70% van a l'agricultura. Ha comentat que el 75 – 80% dels conreus herbacis són cereals i només un 0,5% són lleguminoses, molt repetitius, originant l'empobriment de les terres i incrementant les plagues. Ha remarcat la necessitat de diversificar i de consumir molt menys aliments procedents de la producció animal, atès que per produir 1 Kg de proteïna animal en fan falta cinc o sis de proteïna vegetal.
Amb aquesta situació no es possible l'auto-proveïment: ens caldrien 3.326.465 Ha. per atendre les nostres necessitats alimentàries. Si ingeríssim més aliments de procedència vegetal i menys d'animal la sobirania alimentària seria possible. Això depèn de la voluntat de la gent i d'una agricultura raonable. Ha insistit que caldrà informar molt i molt bé al consumidor.
Per acabar ha fet una proposta de dieta saludable que ha de ser equilibrada, diversa, d'aliments ecològics, integrals, de proximitat i de temporada.  Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch

8 de maig 2015

Albert Beorlegui i Tous va parlar sobre L'ESPLENDOR DEL MUSICAL AMERICÀ, 3a part. Dimarts 12 de maig.

El 1927 comença el cinema sonor i els musicals, amb dificultats tècniques en arribar els anys 30 originen un canvi, sobre tot en incorporar-se l’artista Judith Garland. Després de la guerra mundial, es fan pel·lícules d’entreteniment per pujar la moral dels americans tot modernitzant el sector, una actriu molt important d’aquestes films va ser Esther Williams.
A partir dels anys 50, comencen nous canvis amb una pel·lícula de molt èxit que va rebre 7 Òscar Un americano en París, seguida de Cantando bajo la lluvia interpretada per l’actor Gene Kelly, que estava amb febre rodant la pel·lícula. Gran part de l’èxit va ser degut al seu productor Arthur Fright que en la seva joventut era lletrista i va aplicar els seus coneixements, donant nivell a la mateixa. Una curiositat dels efectes especials va ser que, per veure més bé la pluja i amb més realitat, és va barrejar l’aigua amb llet.
La productora M.G.M. era la que tenia més diners, per tant podia produir amb més facilitat. La pel·lícula que va tenir molt èxit va ser 7 novias para 7 hermanos: la seva producció va ser molt barata, es nota molt en els decorats que son molt senzills, però l’èxit va esdevenir perquè era molt activa i alegre, els protagonistes molt professionals, i la resta eren ballarins, quedant reflectit tot en la seva interpretació.
Vincent Minelli va ser un gran director d’aquesta època, tenia un gran sentit estètic, les seves pel·lícules van tenir gran ressò, Con él llego el escándalo, Pirata, Un americano en París, El padre de la novia, El loco del cabello rojo, són un petit exemple.
En 1953 la pel·lícula Melodias de Brodway, amb la interpretació de Fred Astaire i Cyd Charisse, va ser molt comentada i valorada, ja que es va considerar com una metàfora de la nostra pròpia vida. L’escenari és el món, que és un gran teatre, tots som actors d’una obra de teatre.
1954: les pel·lícules Ha nacido una estrella, amb la interpretació de l’actriu Judith Garland, i Navidades blancas interpretada per l’actor Bing Crosby van ser un reflex del que s’ha esmentat abans, que la vida és un gran teatre.
La productora Twenty Century Fox va produir Rio sin retorno, Con faldas y a lo loco, Los caballeros las prefieren rubias, com també va fer musicals importants, Oklahoma, El rey y yo interpretada pel actor Yul Briner, que va rebre un Òscar per la seva actuació, i Sonrisas y lágrimas.Un intèrpret tenor italià, Mario Lanza, va ser un referent per a posteriors tenors. A El gran Caruso cantava àries d’òperes: Il trovatore, Tosca, i Rigoletto que va emocionar un nen de 9 anys, Josep Carreras, motivant la seva exitosa carrera posterior. Al mateix temps a un poblet italià, Mantua, un altre nen que es deia Luciano Pavarotti va sentir la mateixa il·lusió per dedicar-se a l’òpera. Més tard és van retrobar recordant les seves inquietuds de joventut i compartint el seu èxit amb algunes actuacions conjuntes.
1961, El musical West side Story va revolucionar i deixar enrere tots els anteriors musicals per innovador. En un suburbi de Nova York, la lluita de dos bandes rivals, porto-riquenys i americans, acaba tràgicament a diferencia de tots els altres musicals anteriors. A partir d’aquí res seria igual.
El conferenciant va fer la reflexió que, en una hora i mitja, no es poden resumir els musicals dels anys 50. Van ser uns moments pletòrics d’emoció i molt agradables tot recordant el cine de la nostre joventut. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.

29 d’abr. 2015

Gerard Porredón Mas va parlar de CONEIX-TE A TRAVÉS DELS SOMNIS. Dimarts 5 de maig.

En Gerard ha iniciat la xerrada tot despertant inquietuds i curiositats pel món dels somnis. Aquest món és la clau que obre la porta cap a on volem anar.

La teràpia Gestalt desenvolupa el potencial humà i s'enfoca més en el procés que en els continguts, en adonar-se d'una situació modifica totalment la situació. El món dels somnis també ha estat estudiat des de la ciencia.
Ha exposat les fases del son tot dient que una nit de set hores i mitja de son es divideix en cinc cicles d'una hora i mitja, dins dels quals hi ha 3 fases:
1.            Son lleuger; es desactiva l'aparell motor i dura poc
2.            Son profund; es restaura el desgast físic, no hi ha contingut de somnis.
3.            REM; el cervell s’activa gairebé com si s’estigués despert. És quan somniem. S'elabora allò  que s'ha viscut durant el dia. És busca solucions. Es mouen els ulls.
Després de la fase REM hi ha un micro despertar. Dura uns instants (1 o 2 segons), normalment no ens n’adonem. I tot seguit iniciem el segon cicle, passant per les 3 fases exposades anteriorment.
En els primers cicles de la nit passem molts estona en son profund, i en els darrers cicles la major part del temps estem en fase REM.
Al llarg de la vida les fases van canviant, els nadons tenen molta fase Rem, i en el lactant es va regulant. Entre els 4 anys i l'adolescència s'estructura com un adult i en fer-se gran hi ha menys desgast i l'organisme no té tant son profund i es queda  més en el lleuger.
Tots els mamífers somiem encara que no tothom ho recorda. També ho fan algunes aus. Cal fer un esforç per recordar els somnis, ja que en despertar-nos s’activa un mecanisme en nosaltres, que juga a favor de la salut, que fa que ens oblidem molt ràpid els somnis per no barrejar els dos mons.
Ha parlat de tres cervells; reptilià (alerta-repòs); mamífer (estímul que deixa impacte emocional -es vincula amb un record- s’encaixa amb els propis esquemes de realitat); i humà (analitza si el que estic fent és el que vull fer). Per poder dormir cal desactivar l'estat d'alerta. El cervell mamífer és l’implicat en els somnis, ja que l’humà resta inhibit (excepte en els casos de somnis lúcids). Cal ser conscients que és un somni, sobretot quan hi ha molt patiment. S'ha de treballar per ser més flexibles i poder fer-nos conèixer i buscar l'equilibri.
La teràpia Gestalt treballa els somnis com projeccions d'un mateix plantejant qui som des de tots els punts de vista, no només el de la imatge que volem donar.
Per acabar ha recordat que la funció dels somnis és buscar solucions i ha recomanat fer esforços per recordar-los tot donant tres pautes: a) mirar de relatar-los en present (desperta emocions); b) tornar a relatar-los en present i afegint “i així és la meva vida” després de cada frase; i c) centrar-nos en la part del somni més potent i identificar-nos amb els elements que hi apareixen (p. ex: ser la dent que cau,) Ha posat exemples pràctics i ha donat resposta a somnis concrets dels assistents. Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.

25 d’abr. 2015

Antoni Dalmau i Ribalta va parlar de LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, 100 ANYS DESPRÉS. Dimarts 28 d'abril.


La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució vigent entre el 1914/1925. Va agrupar quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba 1914/1917 que, quan va morir, va presidir Josep Puig i Cadafalch.(arquitecte).
Prat de la Riba (advocat) va viure 47 anys i la seva trajectòria va ser de gran importància per a Catalunya. Principal ideòleg del catalanisme, important home de partit, polític eficient molt poc populista, discret, intel·ligent i molt preparat.
La Mancomunitat va contribuir a la modernització del país. En aquest període es van adquirir les cotes més altes de govern. Es van crear grans infraestructures: ports, ferrocarrils, telèfon, beneficència, cultura, sanitat. Es van potenciar els ensenyaments tecnològics per a la industria, la recuperació de la llengua catalana amb la creació de l’Institut d’Estudis Catalans. Cal un reconeixement important a Pompeu Fabra 1913 com a creador de les regles ortogràfiques de la llengua Catalana. Es va potenciar l’ensenyament públic, centres de formació professional, escoles d’estiu, moviments de renovació pedagògica, escola de bibliotecàries .
Comencen els moviments associatius i els moviments culturals tot reafirmant i reforçant la identitat del país: sardanes, castells, corals (cors de Clavé). El primer discurs en Català a l’Ateneu Barcelonès d’Àngel Guimerà.
En el Catalanisme convivien conservadors (burgesia), progressistes i regionalistes. Comencen a néixer partits polítics com la Lliga Regionalista. personatge important de la mateixa Sr. Cambó, serà el partit de més transcendència. També es va intentar potenciar un encaix amb Espanya, no un trencament. Però a Madrid no es veia amb simpatia el funcionament de la Mancomunitat.
A començament de l’any 1920 es va aguditzar la reivindicació nacionalista catalana que va incrementar la inestabilitat social tot provocant la dictadura de Primo de Ribera.
Actualment, les noves generacions veuen aquest encaix amb Espanya com un esforç inútil davant de casos com la sentència del Constitucional, l’Estatut de Catalunya. Molts catalans creuen que és el moment de girar full.
CRONOLOGIA .-
*1907 Diputació Barcelona (Prat de la Riba)
*1914 Constitució Mancomunitat
*1917 Lliga Regionalista
*1918/19 Campanya a favor la autonomia Catalana
*1923 Primo de Ribera instaura la dictadura militar
*1924 General Losada President interí de la Mancomunitat (política reprensiva
*1925 La dictadura disol la Mancomunitat

Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch

22 d’abr. 2015

Jordi González Llàcer va parlar del ROMÀNIC A CATALUNYA. Dimarts 21 d'abril.

Rere una breu presentació del desenvolupament de l'art romànic i les circumstàncies ambientals i culturals dels segles Vlll, lX, X, Xl i Xll, cal considerar com d'aquelles èpoques s'han conservat les edificacions monumentals de catedrals i monestirs. També les petites esglesioles de pobles i poblets, sobretot dels Pirineus, ja que les muntanyes varen ser unes terres resguardades de la invasió sarraïna i gaudien d'una certa tranquil·litat i pau. Els vilatans tenien la protecció o bé d'un monestir o bé d'un senyor feudal. En tots dos casos defensaven els pagesos, però també els sotmetien a l'explotació amb unes dures lleis i tradicions.
L'art romànic es nodreix de les antigues cultures grega, romana i germànica. Es desenvolupa principalment als segles XI i XII. L'art romànic es va desenvolupar a Catalunya, com un art auster de pocs recursos, en els petits poblets; però també ric en art escultòric, pictòric i arquitectònic en els monestirs. Cal saber que tenien dos grups culturals molt diferents: els dels pagesos i vilatans que eren analfabets, i els dels monjos dels monestirs de llinatge aristocràtic que conservaven i augmentaven els coneixements tant religiosos com culturals.
L’art romànic català és auster, producte d'un país pobre, però d' una acusada personalitat. En el Museu d'Art Romànic de Barcelona, un dels mes importants dels món, es conserva una mostra de tots els elements romànics, plànols, escultures, pintures murals, pintures de frontals d'altar, arquetes... Resum d'Aurora Masat i fotografia de Mercè Gasch

11 d’abr. 2015

Bernat Puigdollers va parlar d' "Els Quatre Gats", BRESSOL DEL MODERNISME CATALÀ. Dimarts dia 14 d'abril.

“Els 4 Gats” és una taberna, actualment restaurant, situada al mig de Barcelona, al c/Montesió, en un edifici d’estil gòtic, d’en Puig i Cadafalch.
El Modernisme va voler recuperar a través de l’art l’esplendor de la cultura catalana. Apareix desprès de la Renaixença.
Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo van anar a París a descobrir un món nou. Vivien molt austerament, malgrat ser burgesos. Rusiñol escrivia una columna a La Vanguardia que es deia “Des del Molino”. Rusiñol, Ramon Canudes i Utrillo, exposaven a la sala Parés de Barcelona, feien una pintura de tons grisos, impressionistes, com en Degàs. Pinten la part fosca del món parisenc.
Pere Romeu, el pare d’ ”Els 4 gats”, era pintor i també vivia a París, feia de cambrer al restaurant “Le petit Chat Noir” on també feia ombrer xineses, juntament amb M. Utrillo. Va voler obrir a Barcelona un local semblant, on segons Rusiñol, només hi anirien 4 gats. Pere Romeu vestia d’una manera molt particular i fàcilment identificable.
El 12 de juny de 1897 inauguren “Els 4 gats”, edifici tot ell d’estil gòtic tan a l’exterior, com en la decoració interior. Volien aconseguir un ambient distès i lliberal.
Per allí van passar pintors, músic i intel·lectuals de l’època, es van programar conferències, i exposicions, també es van fer ombrer xineses dibuixades per M. Utrillo i tertúlies.
Picasso, amb 17 any, va fer allí una primera exposició abans d’anar-se’n a París. Va rebre unes crítiques no massa bones perquè ja apuntava l’inici d’una nova època. Ricard Opisso, I. Nonell i R. Casas, també van pintar en aquest local. Allí encara podem veure una reproducció de “Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem” pintat per Ramon Casas, perquè els modernistes també eren amants de l’esport.
Van passar per allí Enric Morera, Joan Maragall, Antoni Gaudí, Lluís Millet, Dario Regollos. Ramón Casas va exposar la galeria de retrats de burgesos catalans. Isidre Nonell les seves gitanes, Ramon Pichot i Gironès, va exposar els seus dibuixos sobre el cretinismes, pintats durant la seva estada a Bohí. Joaquim Mir, “La catedral dels pobres” de la seva estada a Mallorca.
També “La colla del safrà”, nomenats així per les tonalitats groguenques de les seves pintures, eren assidus del local. La formaven Ricard Canals, Adrià Gual, Joaquim Mir, Juli Vallmitjana, Isidre Nonell i Ramon Pichot.
“Els 4 gats” també va publicar, al 1898, una revista setmanal, de la qual només van sortir 15 números. Van fer certàmens literaris dedicats als gats. Al 1903 es va tancar el local i en Pere Romeu es va dedicar a fer de mecànic. Resum i fotografia de Mercè Gasch

31 de març 2015

Josep Solé Sabater va parlar de LA CATALUNYA RESISTENT: ALLÒ QUE LA TRANSICIÓ ENS VA AMAGAR, en col·laboració amb la Setmana de la gent gran. Dimarts 7 d'abril.


Catalunya va sortir de la guerra destruïda interiorment, i va durar molts anys en aquesta situació. Dels dirigents, els qui van perdre -la majoria- van marxar al exili, el Sr. Tarradellas va ser un d’ells, el Sr. Companys es va quedar i no va tenir la mateixa sort.
Les actituds van ser diferents de com és va acceptar la transició, de primer per por la gent se sotmet, (1939/1945). els col·laboracionistes podien guanyar llocs de treball: la Caixa i el port, foren punts claus de l’economia catalana que, de cop i volta, parlava en castellà. Havien moltes actuacions en col·laboració amb el franquisme, que estaven disposats a fer desaparèixer la llengua catalana.
Els Maquis van tenir un paper rellevant en la lluita contra el franquisme tot ocupant la Vall D’Aran. Hi ha un llibre d’aquest moment, no publicat: “Historia d’un fracàs”. A partir del 45/49 els catalans comencen a fer país (sardanes, teatre en català, creació d’esbarts. La vaga del 51, el preu del tramvia era més car que a Madrid, és l’inici d’una generació que pensa que el país pot canviar. S’obliden de la guerra civil.
Comencen canvis socials i culturals, associacions. Hilari, monjo de Montserrat i Joan Raventós foren personatges importants en aquest canvi. També s’inicien partits polítics dins de la universitat, i tenen una gran incidència amb la gent de la CNT, el PSUC, el país evoluciona malgrat el franquisme.
Quan comença a arribar gent de fora arriben les idees i, amb l’immigració, canvien alguns hàbits. En el 62, la gent comença a perdre la por, i en el 63/64, la política la fa la societat, tot i que el Franquisme te el poder, neixen nous organismes politics, ”Comissions Obreres”. L’Assemblea de Catalunya també té un paper important en la socialització de la societat, reivindicant l’estatut del 32. Un moment important en l’alliberació de la dona és quan arriba “la pastilla” l’any 68.
En el 1975 mor Franco, marcant el temps de la transició, amb els politics ple de “ FEBLESES”. Es volia la ruptura però no va ser possible. Catalunya va sortí perdent en la transició, en canvi el País Basc va aconseguir el concert econòmic. El govern va promoure l’operació Tarradellas (Carles Sentis com a intermediari) desfent l’esquerra. En la transició, Catalunya queda dins l’estat espanyol. Amb el “ 23 F.”, cop d’estat frustrat, s’acaba la transició, i en el 83, amb la llei “LOAPA” comença la gran retallada de les nostres lleis. Vam emplaçar el conferenciant per una sesió pròxima que ens expliqués l’evolució de la nostra història fins a l’actualitat. Resum Mercè Barnils, fotografía Mercè Gasch.

25 de març 2015

Albert Estapé Vilà va parlar sobre QUÈ ENS DIU EL REBUT DE LA LLUM? Dimarts dia 24 de març.

El conferenciant va començar dient-nos que no ens podíem imaginar un món sense l’electricitat que ens ha donat un confort a canvi d’un preu. Nosaltres som la tercera generació amb aquestes comoditats.
Després va explicar com va arribar l’electricitat a Granollers, al 2013, i l’evolució de l’empresa Estevanell que porta 100 anys oferint servei. Estebanell i Pahisa era una empresa tèxtil al Ripollès i al 1910 Estebanell va fundar una central elèctrica a Centelles.
Al 1998 es liberalitza el sector elèctric amb la idea de treure monopolis i abaixar el preu de l’energia. Però no s’aconsegueix del tot. Hi ha tres aspectes a considerar: negoci de generació, lligat als salts d’aigua; comercialització, que és l’administració lligada a la compra i venda d’electricitat als usuaris; i la distribució de l’energia elèctrica, regulada per llei, que disposa de les infraestructures, és a dir dels cables.
El distribuïdor és l’emissor de la factura, ha de pactar amb el comercialitzador. La factura té tres parts: la potència en Kw. que ens permet tenir endollats diversos aparells alhora; l’energia, és a dir el consum en Kwh (volum gastat en temps); i els impostos que és una motxilla que posa l’estat.
Després ens va anar calculant el preu del confort segons el preu total que s’ha pagat per 60 dies (són rebuts de dos mesos) i s’obté el preu per dia. Per saber el preu del Kw. divideixes el preu total pagat pel número de Kw. gastats i tindràs el preu del Kwh. A partir d’aquí ens va anar calculant el preu d’un pastís, d’una rentadora, el que pagues per deixar-te un llum encès etc. Pel confort que ens donen són preus baixos. Hi ha altres formes d’energia però cap és perfecta. El petroli, per exemple, d’ell només aprofitem, per energia elèctrica, un 30%.
Actualment s’han canviat els comptadors existents per altres intel·ligents que ens diuen que gastem en cada moment i en cada hora del dia. Es poden fer lectures remotes, s’activen automàticament. Aquest nou sistema ha d’estar a punt al 2018. Fins ara l’electricitat no es pot acumular, com el gas per exemple, n’hi ha una dependència elèctrica, si la línia es fa malbé o es col·lapsa, no tinc electricitat a casa. Però es preveu poder comprar i vendre energia acumulada, sense la xarxa elèctrica però amb acumuladors. Es donarà pas a les energies renovables que seran més netes. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

17 de març 2015

Francesco Panicalli va parlar d' ALIMENTACIÓ I SALUT MENTAL, en col·laboració amb el programa "GAUDIM MENJANT". Dimarts 17 de març.

La conferència ha començat tot destacant el paper de l'alimentació sobre la salut mental. Ha definit la salut mental com un estat que inclou el benestar físic, mental i social. És considerat com un medi per arribar a un fi, com un recurs que permet portar una vida productiva i fructifica.
Ha destacat la interacció entre el cos i la ment, entre les persones i l' ambient, relacionant la salut cerebral, la salut ambiental i la salut mental. Aquesta depèn del funcionament del cervell com a òrgan que és molt variat, cada part té una producció de neurones que funcionen diferent, per tant depenem de la salut neuronal. Som el que elles ens permeten ser, cal cuidar-les molt.
No podem oblidar que el cervell té un 60% de greix, un 20% de massa seca omega 3 i un 20% relacionat amb el metabolisme corporal del sistema nerviós central, que consumeix 16 vegades més de calories per gram que un altre òrgan, com per exemple el cor.
La salut mental i la funció cerebral estan relacionats pels neurotransmissors, per la conducció de missatges (membranes cel·lulars), estrès oxidatiu, inflamació, vascularització. En les societats riques hi ha agut canvis culturals en l'alimentació, increment de grasses saturades, de sucres refinats i canvis en el balanç d'omega 3. Per contra la crisi econòmica ha portat pobresa i aquesta la desnutrició.
Per mantenir una bona salut mental cal controlar les calories, els tipus d'aliments, les vitamines, els minerals. La grassa causa inflamació i alteració de la vascularització. L’anorèxia porta canvis en el metabolisme. La falta d'alimentació pot derivar a depressió, ansietat, alcoholisme...
Ha destacat la importància dels a) hidrats de carboni que milloren l'humor, la somnolència i disminueixen l'agressivitat, b) de les proteïnes; aminoàcids essencials, la tirosina com precursor de neurotransmissors, c) del greix; els insaturats que actuen com agents antiinflamatoris, d) de les vitamines; remarcant les del grup B, B12, (carn i ous), Acid Fòlic (verdures fulla verda), e) els antioxidants que protegeixen dels radicals lliures, estrès, f) els oligoelements; ferro, magnesi, zinc.
Seleni. En definitiva la dieta ha de ser variada com la mediterrània.
Ha introduït els prebiòtics -psicobiòtics i la importància del psicobioma dels organisme vius en simbiosi amb nosaltres per exemple els bacteris de l' intestí.
Ha recomanat més: fibra, peix i millor blau, cereals integrals, omega 3, acid Fòlic, i menys sucres refinats així com reduir el consum d'alcohol.

Per acabar ha relacionat l'alimentació amb diferents alteracions com el TDAH, el trastorn bipolar i també ha esmentat que està en estudi com incideix en l'esquizofrènia i les dependències. Text Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.