Quan ens plantegem un debat sobre “Barris rics i barris pobres”, ens ho mirem des del punt de vista social, benestar i pobresa entre d’altres. Avui però, qui n’ha parlat ho ha fet amb l’autoritat que li confereix els estudis fets amb rigor, des de la disciplina de la geografia, sobre la segregació d’espais definits com a rics i pobres. Fa un plantejament molt concret per explicar la desigualtat social a la ciutat i ens diu. “La segregació” és el fenomen a través del qual, els grups tendeixen a separar-se entre si en l’espai urbà segons el seu nivell de renda.
-“La capacitat” d’escollir lloc de residència una funció de: La renda disponible de les persones i les famílies i el preu del sòl i l’habitatge.
-“Els grups socials amb major nivell de renda tenen més capacitat de triar el lloc de residència mentre la resta es veu relegat on els preus són més baixos.
La segregació és un tret essencial del procés d’urbanització contemporani, per fer-ho més entenedor posa l’exemple de la ciutat anglesa de Westminster i la de Baltimore, en un mapa il·lustrat en diferents colors podem observar els barris afavorits i els més degradats. Per zones podem veure diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i Madrid, on podem constatar que aquest fenomen és clarament Global. En uns gràfics podem veure que també és un fenomen 'pervasiu' i que afecta tots els grups socials.
És un element 'permanent', definidor de les tipologies urbanes, com El Canyeret de Lleida, La Florida de l’Hospitalet de Llobregat o Trinitat Vella de Barcelona entre d’altres. Un factor agreujant de la vulnerabilitat el trobem clarament en situacions de crisi, econòmica o sanitària (Covid). A l’hora d’afrontar aquestes realitats, les administracions locals destinen diners i esforços en equipaments, formació, millora de l’entorn. Una qüestió clau, radica en la renda per càpita de cada municipi, que marcarà de manera definitiva el poder econòmic per destinar-hi recursos.
Un ajuntament com més zones tingui, amb menys poder adquisitiu, menys recursos té per fer canvis de millora, per això, en aquests casos es demana a organismes superiors, Diputacions i Generalitat, aportacions a projectes concrets per arribar a assolir-los.
.JPG)
Fa una ràpida passada en les polítiques de rehabilitació, a la ciutat de Barcelona, com a museïficació i recreació històrica, fent referència a l’obertura de la Via Laietana, que va suposar un gran pas en el sanejament de la zona. L’experiència republicana i més tard, en democràcia, la tradició social-demòcrata d’arquitectes com Oriol Bohigas, amb propostes racionals d’higienitzar el centre i rehabilitar la perifèria.
Presentació i resum d'Esteve Garrell, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.