21 de maig 2017

Josep M. Mainat va parlar de CIÈNCIA OPTIMISTA. Dimarts 23 de maig.

En aquesta interessant conferència, en Josep Maria Mainat, d’una manera entretinguda, entenedora i molt documentada, ens ha presentat el que la Ciència i la Tecnologia estan fent per a nosaltres i, principalment, com revolucionarà la nostra vida en un futur no molt llunyà.
En els últims anys la ciència ha avançat de forma exponencial com aquesta successió de números: 2 , 4 , 8 ,16... Per fer-nos una idea del que representa, imaginem que anem doblegant successivament un foli per la mitat: les parts del foli que és van obtenint segueixen aquesta progressió numèrica. Si fos possible doblegar el foli 42 vegades, el gruix total del foli doblegat seria la distancia entre la terra i la lluna. És difícil d’imaginar però es real i en aquesta progressió avança la ciència. 
Els avenços de la medicina faran augmentar l’esperança de vida. Actualment, ja s’estan fent implants d’òrgans del cos humà creats amb cèl·lules mare. Dintre d’uns anys, és podran regenerar els nostres òrgans danyats, eliminant malalties i aconseguint que visquem més anys i amb una millor qualitat de vida. 
Passant al camp de la genètica, a mitjans del segle passat és va començar a llegir el genoma humà. És tardaven 8 anys en desxifrar el genoma quan, actualment, en una màquina és desxifren 10 genomes en una tarda. No és aventurat pensar que en un futur és puguin reescriure les lletres del genoma d’un nadó perquè tingui més salut, intel·ligència, bellesa... 
Un altre exemple són els cotxes sense conductor, on s’aplicaran totes les mesures possibles de seguretat. Aquests cotxes seran una realitat dintre de pocs anys i això rebaixarà d’una forma dràstica els accidents d’automòbil perquè en realitat som uns mal conductors que ens distraiem molt quan conduïm. També baixarà la contaminació perquè seran elèctrics i és calcula que la quantitat de cotxes serà un 30% menys dels actuals degut que és compartiran. 
S’ha demostrat al llarg de la història que la raça humana és innovadora, exploradora i aventurera . Actualment una frontera és l’espai però aquesta frontera és trencarà algun dia i els humans s’escamparan cap a altres planetes. 
Mentre esperem els avenços descrits, per viure més i millor, hem de mantenir-nos actius, fer exercici, tenir bones relacions socials, obrir la ment... En uns 15-20 anys la ciència aconseguirà invents que faran que tinguem una vida més llarga i de millor qualitat. Resum Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch.

9 de maig 2017

Assumpta Montellà ha parlat de LA LLEVA DEL BIBERÓ. Dimarts 16 de maig.

La historiadora, en la seva exposició, vol anar més enllà del fet històric i ens mostra també el factor antropològic. Ens descriu com varen viure la batalla aquells nois de 16 i 17 anys, nascuts entre els anys 1920 i 1921 que foren cridats a files. La sindicalista i anarquista Federica Montseny els va anomenar “la quinta del biberó”. 115 dies són els dies que va durar la batalla més decisiva de la Guerra Civil. Una guerra sagnant i irracional. 
Antecedents: Les unitats de l’ exèrcit republicà derrotades a la batalla de Terol i al front d’ Aragó, es retiren cap a Catalunya com poden, amb moltes baixes i una moral de derrota. Les tropes franquistes van aconseguir dominar el sector de Lleida i de retruc controlar les centrals hidroelèctriques que abastien la indústria de guerra catalana. Franco enlloc d’avançar cap a Barcelona es dirigeix a València. Volia evitar acostar-se a França per por que provoqués l’entrada de França a la guerra com a suport de la Segona República. El comandament republicà, va decidir intervenir i allargà la guerra, amb l’esperança que les potències europees, enfrontades al nazisme, canviessin la seva política de no intervenció. 
S’organitza i es disciplina un exèrcit. A més, es decretà la mobilització dels homes de més de 35 anys (lleva del sac) i els joves de setze i disset anys (lleva del biberó). De la lleva del biberó són cridats a files uns 27.000 nois. El 25 de maig es constitueix l’exèrcit de l’Ebre a les ordres del tinent coronel Juan Modesto. També tenen poder Enrique Líster i Manuel Tagueña. Desenvolupament: la batalla es va iniciar el 25 de Juliol, Sant Jaume, a les 0:15 hores de la matinada. Una nit sense lluna. L’exèrcit republicà comença creuar el riu Ebre per diferents punts. Les zones de Mequinensa al nord i Amposta al sud no obtingueren èxit; només per la zona central s’aconsegueix avançar i establir un front d’uns trenta-cinc quilòmetres. Primer va passar la infanteria amb barques i passarel·la sense el suport d’artilleria. Calien camions, armes pesades i altre material. S’havien de construir ponts. Els pontoners són els encarregats de construir-los. Ho fan de nit. El pas a l’altra riba va costar moltes vides per l’atac dels avions i les onades provocades per l’obertura dels pantans, situats a la zona franquista. Les tropes republicanes després d’haver conquerit Mora d’Ebre, El Pinell de Brai, Ascó i Fontanella es preparen per a la conquesta de Gandesa i Villalba dels Ars. Però l´exèrcit franquista ha reforçat la defensa en aquests llocs. Hi haurà uns enfrontaments molt violents. L’exèrcit republicà passa a la defensiva i s’estabilitza la línia del front. La batalla llavors es converteix en diverses contraofensives durant els mesos de juliol, agost i setembre. Era una batalla de desgast i de trinxeres. L’exèrcit nacional tenia un armament superior amb l’ajuda d’ Alemanya. Franco agafa el timó de la batalla i reconquerirà terreny, pam a pam, sense presa. Arriba la tardor i les pluges. Els soldats es repleguen a les trinxeres. 
L’acord de Munic (29-09-1938) entre el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia va permetre l’annexió dels sudets txecs per Alemanya per tal de garantir la pau i la no intervenció en la Guerra Civil espanyola. Alemanya no ho va complir. La República queda sentenciada. Final. El 4 i 5 de novembre cauen la Serra de Cavalls i Pàndols. La salt final a la serra de Cavalls va suposar fer servir 9000 tones de bombes d’aviació i 8000 tones de bombes d’artilleria. Franco trenca el front de l’ exèrcit republicà. Els alts comandaments republicans decideixen que han d’evacuar. La tarda del 15 de novembre el que queda de les forces republicanes es retiren a les ordres de Manuel Tagüeña. Creuen el riu en sentit invers i fan volar el pont de ferro de Flix. La batalla s’ha acabat. Una batalla que en la zona republicana va provocar 30.000 morts, però també un nombre de baixes no confirmat.
Causes d’aquella batalla militars, polítiques internes i internacionals. Militars: calia frenar l’avenç franquista després de la caiguda de València. Interna: Negrin necessitava una victòria per refermar el seu lideratge. El seu lema era “resistir es vencer“ Internacional: es pensava que la resistència i l’allargament del conflicte, faria que la Guerra Espanyola entrés a formar part de la Segona Guerra Mundial i així derrotar el feixisme. Malgrat tants morts, es va lluitar per la llibertat de les generacions futures. Resum Joan Gurt Vilarrasa, fotografia Mercè Gasch.

5 de maig 2017

M. Àngels Bonet va parlar de LES HERBES REMEIERES DEL MONTSENY. Dimarts 9 de maig.

La conferència s’emmarca en un context adequat ja que el mes de maig és quan les plantes remeieres estan en el seu punt òptim de propietats i, a prop de la festa de Sant Ponç, vam considerar un moment oportú per a convidar la Dra. Bonet, especialista en etnobotànica, que exposa el valuós patrimoni de coneixements sobre les plantes i els seus usos, fruit de la investigació de fonts directes en tres àmbits diferents: la Vall del Tenes, El massís del Montseny i Gallecs. Exposa la metodologia emprada durant la investigació: recollir la veu i l’expertesa de persones grans, la gran majoria dones, que han custodiat la tradició transmesa per via oral d’una generació a l’altra. Recorda la tradició de les trementinarires. La ponència es fonamenta en informar dels coneixements de les plantes, així com les formes de tractar-les i l’aplicació per guarir tant a persones com al bestiar.
Els aspectes notoris per a conèixer aquesta disciplina i aprofundir en el seu estudi que uneix les plantes, els remeis i la cultura popular són, en primer lloc, la catalogació dels usos tradicionals de les plantes, en segon la recopilació dels noms populars. Tenint en compte a Linné, pare de la classificació botànica al segle XVIII, va donar nom llatí a totes les plantes. L’etnobotànica catalana té dos referents fonamentals: Pius Font i Quer i Francesc Masclans que fixen la denominació de les plantes als Països Catalans.
Al Montseny hi ha tres tipus de vegetació; mediterrània, eurosiberiana, boreoalpina, hi destaca l’herba de St. Segimon en cims de les roques, endèmica i, actualment, protegida. S’ha fet esment de plantes medicinals com el saüc, la farigola, l'olivera, la malva, el plantago, camamilla, herba travalera perquè baixa el sucre. També l’ús alimentari com la farigola, la maria lluïsa, la sajolida, la salsa de pastor molt digestiva i anti-ulceres. Cal considerar la presència de plantes tòxiques com la ginesta.
Un altre aspecte és la decoració floral per a les catifes del Corpus i l’aprofitament de les perxes dels castanyers per als embalatges per a la indústria conservera. La ponent ha conclòs la conferència aprofundint en la lingüística. Al Montseny ha recopilat 584 plantes citades pels informants i 1027 noms populars. Un toc de bellesa final és un poema dedicat a les flors amb la projecció de les imatges. Així doncs, sense oblidar l’esperit científic de la conferència, no s’ha obviat l’aportació de bellesa del paisatge. Resum de Rosa Serra-Carme Esplugas i fotografia de Mercè Gasch