BON NADAL i FELIÇ ANY NOU!!!

Amics de la Unió: CONÈIXER el CANT CORAL DES DE DINS. Dimarts 19 de desembre.

Per conèixer el cant coral des de dins, vàrem convidar al Cor Arpegi de la més que centenària Societat Coral Amics de la Unió.

De primer assistirem a un assaig obert de cor: el conjunt va ocupant l’escenari i un dels seus membres en fa la presentació, mostrant com escalfen les veus abans de cantar  (convidant-nos a participar) fent els exercicis tot seguint les indicacions del director.

Ara que ja les hem escalfat ens presenten les parts que formen el cor que són les veus: un cor té tantes veus com persones el formen, però, per fer-ho fàcil, s’agrupen per registres. Així doncs, amb el piano se’ns ensenya les diferències entre els registres greus i els aguts.

I per definir els diferents registres: les sopranos com la veu femenina més aguda, el director les fa cantar unes notes. Les contralts com la veu femenina més greu, que també fan unes notes.

Llavors toquen les veus masculines: els tenors la més aguda i els baixos la més greu, també els fa interpretar unes notes.

A continuació vindrà una lliçó de com saber diferenciar els diferents timbres, d’instruments, objectes i veus.

La següent proposta serà cantar, han escollit una cançó italiana de pregària fúnebre del compositor Bepi di Marzi, en acabar el director es dirigeix al cor i fa comentaris sobre com han cantat. El mateix director, en Guillem Ponsí, ens explica en què consisteix la seva feina, establir dinàmiques, marcar el “tempo” o unificar criteris.

Altra proposta musical serà una de ben coneguda per la majoria, Ave Verum de Wolfgang Amadeus Mozart.

La part més musical avança i canten una cançó catalana, El Senyor Sant Jordi amb lletra de Salvador Espriu i partitura del mestre Francesc Vila. Més música: ara Anton Bruckner amb Locus Iste.  En acabar un membre de la coral ens llegeix aquest text:

 “La veu és l’instrument que tots portem a sobre des que naixem i el fem servir per a tot: cantem de petits, tot jugant, cantem a cau d’orella de la persona estimada; cantem en els camps de futbol, a les manifestacions, a les festes major; cantem als déus i als sants… cantar forma part de nosaltres. I, en el món d’avui, es fa menys que en altres temps quan es cantava al camp, a la fàbrica, o tot fent camí”. 

Presenten ara la següent peça: una cançó irlandesa d’autor anònim, Iris Blessing. La nova cançó escollida serà un madrigal de John Bennet, Weep Mine Eyes. 

                                            Finalment ens conviden a cantar conjuntament amb ells Santa Nit

Resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell, Rosa Ochoa i Marta Peitivi. Cartell de felicitació nadalenca Montserrat Lluch.

Sílvia Fernàndez Cadevall ha parlat sobre L'ARTTERÀPIA COM A DISCIPLINA INNOVADORA. Dimarts 12 de desembre.

El dimarts 12 de desembre ens va visitar la Silvia Fernàndez Cadevall, fundadora i presidenta de la Fundació 'Arte Paliativo', graduada en Educació Social, màster de 'Counselling' i especialista en 'Artteràpia i Investigació Clínica'. També ha estat, aquest 2023, 'Premi Princesa de Girona' en l’apartat Social.

Ens va explicar que l'Artteràpia és una medicina complementària i no pas alternativa, que té per finalitat acompanyar i reduir el dolor emocional de persones amb malalties avançades, per mitjà de tallers d’expressió artística, en sessions individuals o tallers grupals. Han creat una xarxa de sinergies i col·laboració amb entitats, hospitals, universitats, professionals sanitaris, educadors socials i artistes.

Ens va fer una exposició concreta de la seva tasca que, per ser privada, cal anar-la oferint i realitzant a diferents llocs i que, amb el temps, s’espera que arribi a ser tinguda en compte o incorporada per a tothom per mitjà de la sanitat pública, com ha passat amb altres medicines alternatives.

Per mitjà de les seves explicacions i imatges, vam poder copsar la gran labor professional que fan i el nivell emocional que s’arriba a crear gràcies al seu treball, així com el benefici que suposa per la gent malalta a qui s’adrecen.

Persones que pateixen malalties, fins i tot, que els queda poc temps de vida i que, a través de l'art se senten més vives que mai. Els mateixos metges i infermeres d'hospitals, residències o centres de dia, expliquen els beneficis que l'art té per aquestes persones.

En definitiva, n’hem extret que per elles i ells és una feina encomiable, tot i que també professional, fet per mitjà d'una fundació privada. 

I que per acabar, segur que tots voldríem que aviat arribés a ser assequible a molts llocs i, per tant, a molta gent.

Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

David Vila Ros ha parlat de l'EFECTE PAPALLONA. Dimarts dia 5 de desembre.

La teoria del caos explica el funcionament de sistemes dinàmics que, en determinades condicions, poden experimentar grans canvis a partir d’una alteració inicial aparentment insignificant. És el que es coneix amb el nom d’efecte papallona.

En aquesta conferència en David ens parla com, a partir de la geologia, la meteorologia, la història, la pintura i la literatura, fem un viatge des d’un dels volcans més actius d’Indonèsia fins a una mansió a la vora del llac Léman, analitzant els canvis que va provocant “l'efecte papallona”.

Tot comença a Indonèsia el 10-04-1815, amb l’erupció, de nivell 7, del volcà Mont Tambora, que va provocar una catàstrofe natural, amb 71.000 víctimes, la desaparició de la vegetació a l'illa i de la llengua Tambora.

Un any després a causa de l’erupció, va esdevenir “l'any sense estiu” amb una alteració climàtica molt important, oscil·lacions tèrmiques de 0 a 35 graus el mateix dia, amb gelades, nevades...

El 1816 va ser l’any de la gran fam generalitzada, amb males collites a causa de l’alteració climàtica, amb la consegüent pujada de preus... Tot això, va provocar fortes turbulències en la vida capitalista, en particular a Europa.

Abans de l'erupció predomina el romanticisme, amb la passió i emocions per sobre de la raó, que traslladat a l’art és imaginació, fantasia i creativitat. Dos pintors, Friedrich i Turner, abans del 1815, pinten quadros amb un cel preciós i després del desastre, amb colors estranys, foc al cel.. influenciats per l'estat d’ànim.

El maig del 1816 es van reunir a prop del llac Léman quatre escriptors anglesos. Era l’any sense estiu; no podien banyar-se, sortir a caminar i, per tant, havien d'estar tancats a casa. Un d’ells John Polidori va escriure El Vampyre i Mary Shelley Frankenstein que ½ segle més tard va inspirar un altre autor a escriure Dràcula. 

Aquí es veu la relació entre el volcà i algunes meravelles de la literatura universal.

L’explosió de la Tambora, també degut a la fam, va portar molta immigració d’europeus als Estats Units. 

Sense aquest fenomen emigratori, potser no hi hauria la música Country, que va cohesionar amb la música negra i va influir en l’Elvis Presley i després amb els Beatles...

El conferenciant ens fa reflexionar en els esdeveniments, que han canviat les vides dels nostres avis i pares, com per exemple les terribles guerres mundials. 

Com a final de la xerrada, i referint-se a l’auditori, comenta que un gest insignificant a la nostra vida pot canviar el nostre entorn. Mirant-ho en positiu, si sentim alegria podem transmetre-la al nostre entorn i provocar un petit efecte papallona de bona actitud.

Resum de Martí Majoral, fotografies d'Esteve Garrell, Mercè Gasch i Marta Peitivi, cartell de Montserrat Lluch.