El conferenciant sr. Miguel Mariano Fernández García és Llicenciat en Filosofia i Doctort en Història Contemporània. Antic professor de l’IES Antoni Cumella de Granollers i actual Director de la Universitat Popular de Granollers.
Bàsicament, va voler fer-nos arribar la idea que quan ens fem “grans” o “vells”, ni som un moble que ja no serveix per res, ni com diuen moltes construccions que rebem per les xarxes socials, som unes lluminàries i uns cracks.
És a dir, hem d’encarar la vellesa enmig d’aquests dos extrems, ambdós irreals.
Tot es fonamenta en saber encarar l’envelliment, amb dignitat, sense presses, però amb constant moviment social i personal, acceptant les potencialitats i les carències pròpies.
Les antigues civilitzacions, sobretot Grècia, associaven l’envelliment a la saviesa que portava l'experiència, i denunciaven un espai entre dues posicions extremes.
Cíceró sembla que va fer el primer tractat a Occident sobre la vellesa De Senectute. Diguem que va desmuntar les 'fake news' d’aquell moment sobre la vellesa.
-La manca d’activitat
-La manca de força corporal
-L’absència de plaers
-La proximitat de la mort
I també Sèneca, Plató (“tots els savis són vells, però no tots els vells són savis”), Aristòtil (“corba descendent de l’ésser humà a la vellesa”), Epicur (“mai s'és prou vell per no tenir una vida plena”) i molts d’altres van tractar aquest tema de la vellesa en el seu moment.
Tanmateix, nosaltres podem i hem d’aspirar sempre, a crear i recrear coses, idees, etc., a partir de la nostra experiència i la recepció i contemplació de fets concrets, com pot ser la natura, les arts, entre d’altres.
Tenir curiositat i tafaneria, ens empeny a desencadenar l’activitat racional. Viure és crear.
Resum Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch,
cartell de Montserrat Lluch
