27 de nov. 2015

Esteve Plantada va parlar sobre LA POESIA, UNA EINA IMPRESCINDIBLE. Dimarts 1 de desembre:

El conferenciant va començar la seva exposició tot dient que la poesia, generalment, espanta, però que intentaria transmetre’ns la seva passió per ella. A la generació dels assistents, la nostra, no ens han ensenyat a estudiar ni a llegir poesia, i no es pot estimar el que no es coneix. La poesia és una constant de les coses ordinàries de la nostra vida quotidiana i s’utilitza en tots els esdeveniments: casaments, naixements, morts,  festes familiars.
Gràcies a cantautors com Llac, Raimon i Serrat, que han musicat diferents poetes, hem conegut i valorat la poesies, cantades. Han fet una tasca molt important i ens han fami liaritzat, culturitzat i ajudat a estimar-les, i a fer popular el seu admirable. A continuació ha donat una llista dels cantants com Lluís Llac, Raimon i Joan M. Serrat, i dels poetes dels quals han musicat les seves composicions. És important poder entendre el seu contingut. Va llegir poemes del seu llibre “Fosca límit” que l’auditori va escoltar amb respecte. 
També va demanar la participació dels oients, els va llegir poesies, i va demanar quins títols les posarien.Va fer un recorregut per la història de la poesia. Abans la poesia rimava, en l’actualitat els joves poetes no ho tenen en compte. La poesia neix com a transmissió oral d’històries, ajudant la rima a ser un recurs de la memòria. 
La poesia comença amb els grecs al 581 A. C., la utilitzaven per fer informatius universals, i ho repetien de poble en poble.  A Catalunya emergeixen “Els trobadors”, la seva funció era composar i actuar. Escrivien en occità. Els podríem comparar amb les estrelles del Roc actual. Va anar esmentant continuament poetes importants com Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Joan Salvat Papasseit, Carles Riba, Salvador Espriu etc. Va saber transmetre el que va dir al començament “la seva passió per la poesia”. Resum de Mercè Barnils i fotografia de Aurora Masat

24 de nov. 2015

Lluís Sitjes Planas va parlar de la HISTÒRIA DEL JAZZ A GRANOLLERS. Dimarts 24 de novembre.

Rere una breu introducció sobre l'origen del jazz a Nord Amèrica abans de la primera guerra mundial el conferenciant ha passat directament a parlar de la primera vegada que el jazz té contacte amb Catalunya va ser el 1929 duran l' exposició de Barcelona. En Lluís ha posat un tall de jazz de Sam Wooding.
A Granollers el 1934 un grup de persones encapçalades per Manel Estrada es reunien en una barberia per parlar de jazz. El 1935 es varen constituir com a entitat amb estatuts, van arribar a comprar una gramola que els va costar 1200 ptes. pagades en 12 lletres de 100 ptes. al mes, també compraven discos. Aleshores es deien Jazz Club Granollers, el primer concert important va ser el 31 de març del 1936 al Magèstic dirigit per Lluís Rovira trompetista, amb músics de casa.
La guerra ho va capgirar tot, els joves actius musicals varen ser reclutats. Al 1941 Manel Marimon va intentar una refundació, però el govern civil va prohibir el nom de jazzs i varen canviar el nom pel de Club de Ritme. En Joan Vernet entra de president i juntament en V. Vaca, Ruera i d'altres s'impulsa un butlletí que fins el 1963 va esdevenir publicació única. Les activitats tenien lloc a Cala Sila; varen aconseguir 1000 socis per millorar el finançament que es trobaven per ballar els diumenges. Els 40 i 50 els concerts de jazzs de Granollers eren dels bons.
El 1959 la Fonda Europa reclama Cala Sila per activitats pròpies, això fou un problema. Amb esforços s'aconsegueix fusionar les juntes de Cala Sila i el Casino. El primer aportava massa social i el segon aportava espai. El 1963 va tenir lloc a Granollers un concert extraordinari i va finalitzar la revista. El jazzs Granollers pràcticament desapareix perquè el Casino preferia oferir els balls al pati.
El 1984 la Caixa obre el Centre Cultural que va donar peu a la vella guàrdia de persones motivades pel jazz a organitzar-se; A. Garrell, Estrada, Cluselles, Colomer entre d'altres reconstrueixen l' interès pel jazz a Granollers aconseguint subvenció de l'Ajuntament i la Generalitat. Torna a publicar-se el butlletí i s'ofereixen grans i bons concerts. (Tall de jazzs de'n Don Byass)
El 1990 una petita ensopegada va fer trontollar la situació però al 1991 és va oferir el primer festival de jazz a Granollers gràcies també a l'Escola de Música Moderna i en Marti Ventura.
Del 1992 al 1995 l' Ajuntament organitza  festivals de jazz destacant com extraordinari el de 1994. Amb l' entrada de'n Lluís Sitjes a la junta del casino es torna a motivar el jazz però dura poc perquè prioritzaven  altres músiques i balls.
Des del 2007 fins ara Jazz Granollers es consolida gràcies a la tasca inicial de Joan Bretxa i el mateix Lluís. Al llarg d'aquests anys han passat per Granollers més de 5000 músics i estem en els primers llocs de Catalunya després de Barcelona i Terrassa.
En Lluís Sitjes acaba fent un agraïment a totes les persones que han fet possible arribar fins aquí; Mestre Ruera, V. Vaca, J. Vidal, M. Ventura  Joan Bretxa. Per acabar ens posa un tall de V. Vaca i M. Ruera. Resum Carme Esplugas, fotografia Aurora Masat.

19 de nov. 2015

Clara Esquena i Freixas va parlar de PATOLOGIES DEL PODER. Dimarts dia 17 de novembre

La conferenciant ens va fer una relació personatges i de consideracions que calia tenir present per esbrinar les patologies del poder.
En primer lloc Maquiavel, filòsof, situat a la rebotiga del poder, pare de les ciències polítiques, pensador modern. En la seva obra El Princep aconsella a Lorenzo de Mèdici què cal fer per triomfar en política. En aquesta no regeixen els mateixos principis ètics que a la vida normal, cal fer servis el mal i ser cruel, si cal. El segon personatge és Joseph Fouché, parla sobre què cal fer per perpetuar-se en el poder. Home de la revolució francesa.  Cal canviar de bàndol sempre que calgui, cal fingir, aparentar, etc.
Tercera consideració El principi de Peter  o la imparable ascensió de la mediocritat fins que arriba a dalt de tot, on resta. És més fàcil treure’s una persona competent que un inútil.
Quarta, el Síndrome d’Hybris”, tractat per David Owen. Ens va donar una sèrie de trets que van des de l’orgull personal i menyspreu cap a l’altre, la preocupació excessiva  per la projecció pública, la identificació amb l’estat, expressions messiàniques, excés de confiança en el propi criteri, pèrdua de contacte amb la realitat, etc. Va afegir personatges actuals lligats a la doctrina neoliberal.
Cinquena, patologies físiques i mentals dels governants. Aquí ens va nomenar, principalment, presidents del EEUU tot explicant les seves malalties i la seva falta de transparència.
Sisena, perversió de la paraula –manipulació a través del discurs– recolzada pels mitjans de comunicació. Cal mentir, tergiversar la veritat,  emprar un vocabulari equívoc (ni carn ni peix). Va parlar de les campanyes electorals. Del matrimoni entre els mitjans de comunicació, el poder i la banca. De les clavegueres de l’estat. De la manca d’especificació dels governants i dels tertulians, de la grolleria expressiva, de les xarxes socials, què són un arma de doble tall.
Setena, la corrupción i les seves causes. Hi ha causes intrapersonals i interpersonals. El corrupte neix o es fa?. Cal tenir present el país del corrupte i les seves tendències. Causes intrapersonals: perfil de delinqüent, amor al risc, cada persona es guanya el que té, integració en la xarxa de clientelisme, envejós egoista, suspicaç. Es rodeja de mediocres, invulnerabilitat al càstig, cultura del “pelotazo”, etc. Aquí no va caldre nomenar massa personatges nacionals, tothom els teníem al cap.
Vuitena, prevenció de la corrupció. Aquí ens va donar una sèrie de normes prou conegudes com poden ser: transparència informativa, valoració mediàtica abans i desprès, limitar els mandats, mesures per avaluar la corrupció i retornar els diners, recuperar el protagonisme dels ciutadans, no votar només cada quatre anys, fer referèndums, lleis que protegeixin qui denuncia el corrupte, incidir en els models educatius, etc.
La conferència va ser molt interessant. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

5 de nov. 2015

Albert Beorlegui va parlar dels GENIS DEL CINEMA CÒMIC MUT: CHARLES CHAPLIN (1a part). dimarts 10 de novembre:

Albert Beorlegui ha aconseguit les simpaties dels nostres socis amb unes poques paraules: ‘Benvolguts nens i nenes, fem una mirada als records de la nostre infantesa’, tot creant un"clímax" propici a la història dels "Genis del cinema còmic mut: Charles Chaplin".Chaplin neix en una llar pobre on passen molta gana i misèria, subsistir és una lluita cada dia. Als cinc anys ja va debutar en una representació i ellà mateix va decidir que fer teatre seria el treball de la seva vida. Com a comediant de carrer en la seva joventut va captivar el director de curtmetratges Mack Sennett que li oferí treballar per a ell, amb una oferta de llibertat d'expressió artística i monetària generosa.
Després de la seva primera pel·lícula ja adopta el rol del seu personatge "Charlot". Escull vestuari, aspecte, complements i li dona també caràcter... una trista dignitat amb un punt aristocràtic. La ambició de Charles Chaplin era construir un guió, produir-lo, musicar-lo i dirigir-lo. A l'any 1917 ja és una celebritat en diners i feina. Aconseguides les seves ambicions primàries podrà fer les pel·lícules desitjades amb la direcció, producció i un guió ple de sentiment, amb rialles i alguna que altre llàgrima
Aquí acaba una conferència, que ha deixat els socis il·lusionats a l'espera d'una segona part tan interessant i divertida com aquesta presentació de l’inici de la creació de Charles Chaplin. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

1 de nov. 2015

Eduard Ocon Csefko va parlar de RAMON MUNTANER: DE GUERRER A CRONISTA MEDIEVAL DE LA HISTÒRIA CATALANA. Dimarts dia 3 de novembre

El conferenciant va començar tot situant el personatge en el seu espai dins la societat del s. XIII (1265/1336).
Durant la Baixa Edat Mitjana Catalunya es va fent com a estat, pertany a la Corona d’Aragó, què té barrada la seva expansió cap al Nord, així que haurà de créixer cap a la terra on estan els infidels, València(1238) i Múrcia(1265). Jaume I les conquerirà però el conjunt d’aquestes terres no formen un imperi, perquè tenen furs diferents i l’únic lligam és el rei. No serà fins Pere IV, el Cerimoniós, que estarà tot lligat. Catalunya es pot expandir pel Mediterrani, i així es conquesta Mallorca, Eivissa i Formentera al 1235-1240. Catalunya té dues indústries: la del ferro i la dels teixits. Fa comerç amb el països del Mediterrani i el Nord d’Àfrica i, quan Castella domina l’estret de Gibraltar, pot comerciar amb Flandes. El Mediterrani és perillós, hi ha pirates i corsaris. Les naus van armades. Els mercaders tenen contractes i ben aviat es constituirà el Consolat de Mar (1260) que tindrà 50 localitzacions. El negoci del mar dona molts diners. Al s. XV sorgirà una nova noblesa, la burgesia. La corona, la noblesa, l’església i la burgesia són els que tenen la riquesa i el poder. Al Mediterrani hi ha guerres, però això ja està assumit, els nobles des de ben petits dominen les armes. Aquestes i les guerres són un bon negoci. L’altra força són els Almogàvers, infanteria que neix als Pirineus. Són soldats de frontera, ataquen i s’entornen ràpid.
Ramon Muntaner Sesfàbregas va néixer el 1265 a Peralada d’una família aristòcrata empobrida. El 1285 la seva casa fou destruïda pels Almogàvers. La Crònica no l’escriu fins que no té 60 anys, després de pensar-s’ho 10 anys. Abans però escriu, el 1322, un Sermó en versos alexandrins i en provençal per a l’infant Alfons, fill de Jaume I, i que està inclòs dins la Crònica. La finalitat de la Crònica és l’exaltació dels reis del Casal de Barcelona, i l’elogi de Catalunya i de la llengua catalana. Comença amb el regnat de Jaume I fins el de Jaume II i Frederic (néts de Pere III). Per això hi ha guerres que no les explica, així com tampoc és massa fidedigne pel que fa a nombre d’exercits, mots, ferits etc. La finalitat és la unió (com mata de jonc) i el perill és la divisió. Hi ha una part que el que explica és la pròpia experiència. Es pot considerar que té tres parts: la 1a les conquestes de Mallorca, Eivissa, Formentera, València i Múrcia; la 2a la conquesta de Sicília amb Pere III el Gran (1282) i els Almogàvers; la 3a la conquesta de Sardenya (1327), l’expedició a Orient i la fundació del ducat d’Atenes.
El 1274 Jaume I s’hostatjà a casa seva, ell te 9 anys, això va impactar-lo fortament. En 1287 es conquerí Menorca i la població es va vendre com esclaus. Ell hi va participar. Va ser militar administrador,  feia de banquer, conestable, polític, i cronista català, va morir a Eivissa el 1336, sent governador. No se sap massa d’on venia la seva fortuna, va deixar al rei Jaume 12.000 florins, són molts diners per a l’època. Va estar amb amb Roger de Flor que era templer, de qui escriu una biografia i va ser cap del Almogàvers, i amb Roger de Llúria. Al llarg de la seva vida va anar pujant socialment. Resum i fotografia de Mercè Gasch.