18 d’oct. 2020
11 d’oct. 2020
Albert Beorlegui ha parlat sobre ELS SUMPTUOSOS MUSICALS DE VICENT MINNELLI, dimarts 13 d'octubre.
El musical nord americà dels anys 50 té quatre noms
imprescindibles que ens ajuden a entendre una mica la dècada gloriosa que va
viure el gènere sota la poderosa productora que atresorava més talent: la Metro
Goldwyn Mayer . I aquests noms són: el productor Artur Freed, els directors
Stanley Donen i Vincente Minnelli, i l’actor coreògraf (i
ocasional director) Gene Kelly. De tots ells potser sigui Vincente
Minnelli el que tingui una personalitat cinematogràfica més acusada, caracteritzada
per un ús prodigiós del color i uns moviments de càmera que ressaltaven encara
més les seves coreografies.
Aquest va ser el punt de partida de la segona conferència
dels curs 2020/2021, de l'aula, que per raons de la pandèmia, va tenir lloc a
la sala d'actes de l'Església parroquial Sant Esteve.
Vincente Minnelli, nascut a Chicago l'any 1903, fill d'una
família d'artistes, va tenir una carrera important com escenògraf i
decorador a Broadway, abans que fos cridat per Hollywood pel productor Artur
Freed, a les ordres del qual realitzaria 15 magnífics musicals entre
1943 i 1903. La seva consagració vindria amb Cita en San Louis (1944),
que inaugura oficialment el musical modern, però al llarg de la dècada
següent seria el responsable de títols tan destacats com Ziegfeld
Follies (1946), El Pirata (1948), Un americano en París (1951), Melodias de
Broadway (1955), Brigadoon (1954) o Gigi (1958), que seria el cant
del cigne d'un gènere que agonitzava davant els embats dels temps moderns,
l'amenaça de la televisió i els nous gustos que s'imposarien a finals de
la dècada.
Quan va passar la moda, alguns crítics van apuntar que les pel·lícules de Vincente Minnelli eren massa "perfectes" i "sofisticades”. Ara, passats més de 30 anys de la seva mort, la seva figura resulta imprescindible per analitzar l’època més daurada d'un Hollywood definitivament desaparegut, de quan el musical i el cinema enlluernaven el món.
En cada presentació de les diferents pel·lícules vam gaudir de petites projeccions de cadascuna. Com sempre el conferenciant ens va fer gaudir de una bona tarda, que en aquests moments tots els assistents vam agrair. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch Santacana.
7 d’oct. 2020
Rafel Nadal va parlar sobre EL PROCÉS DE LA CREACIÓ LITERÀRIA. Dimarts 6 d'octubre.
 |
| Rafel Nadal i Esteve Garrell. |
En la inauguració del curs 2020-2021, que malgrat la situació enfoquem amb il·lusió, vam tenir com a conferenciant el prestigiós periodista i escriptor Rafel Nadal. Ens va relatar, a través de les vivències al llarg de la seva vida, com han nascut alguns dels llibres que ha escrit, és a dir, quines són les idees-força que han desencadenat el procés d’escriptura. Durant una nevada el seu net molt content i excitat, li va
dir que estava tot blanc, primer al davant de casa i després!! també al
darrera!!! I tot recordant la primera nevada, quan l’escriptor era encara un
nen... En aquells temps eren set germans que gaudien de la neu pels carrers de
Girona. El que li costava recordar era la nevada quan la seva filla era petita
i ell treballava moltes hores al diari: en aquest període no podia gaudir de la filla tant com
hauria desitjat. De tots aquests pensaments va néixer Quan érem feliços, una reflexió dedicada a la família.
A Rafel Nadal li agrada viatjar pel Mediterrani el mes de
setembre en què el temps és bo, hi ha poca gent i tot està encara obert. Cada any
visita una illa grega on l’arribada té un punt de tristesa. Del vaixell en
desembarquen molt pocs i hi pujant molts,
la majoria joves que han acabat les
vacances i estan contents de tornar; a baix hi queden els pares i avis tristos
pel comiat. D’aquí neix Mar d’estiu que arrenca dels seus records de nen a la badia
de La Fosca, quan pensava que tot el mar era el d’aquesta platja.
L’escriptor també ens fa una reflexió de les festes en família: Nadal, Reis, el pessebre, el Tió... amb un primer eix tot reflectint com ho gaudeixen els nets i un segon dedicat a la seva mare amb Alzheimer, ella ja no coneix ningú, amb el patiment que és per a tota la família. D’aquí naixerà un proper llibre.Ha estat una conferència molt emotiva que ha girat entorn les vivències del conferenciant, que gaudeix tant escrivint els seus llibres, jugant amb els nets i cuidant del seu hort. Resum Martí Majoral, fotografies Mercè Gasch, cartells Montserrat Lluch Santacana.
6 d’oct. 2020
4 d’oct. 2020
29 de set. 2020
16 d’ag. 2020
Altra proposta per passar l'estiu: NATURA. La Guineu... amb un reportatge interessant.
Aquest estiu no volem deixar de banda la Natura, us oferim una breu pinzellada sobre la Guineu també de la revista Sàpiens, aquest cop del periodista Alex Novials. Esperem que
us agradi.
La
Guineu: la caçadora invisible. Abunda a casa nostra, però costa molt de
veure. Tota la informació en clicar sobre la imatge o aquí mateix = https://www.sapiens.cat/historia-casa/guineu-caçadora-invisible
203211_102.html
Us desitgem que seguiu passant un bon estiu. Fins a primers de setembre!!!.La Junta.
3 d’ag. 2020
Propostes per passar l'estiu: MÚSICA i NATURA, Conxita Badia i la Guineu. Clicar, sentir i mirar!
Amics de les Aules, us proposem conèixer una mica més Conxita Badia. L’Agnès Rotger i Sàpiens ens faciliten la comprensió. Dins del text hi trobareu un extraordinari documental de la seva trajectòria personal.
No volem deixar de banda la Natura, us oferim una breu pinzellada sobre la Guineu també de la revista Sàpiens, aquest cop del periodista Alex Novials.
Esperem us agradin.
Us desitgem que passeu un bon estiu. Fins a primers de setembre!!!.
La Junta.
Esperem us agradin.
Us desitgem que passeu un bon estiu. Fins a primers de setembre!!!.
La Junta.
Conxita Badia, la mestra de la lírica. La passió que tenia per la música des de petita va portar la cantant a envoltar-se dels millors cantants. Cliqueu la imatge per gaudir del reportatge.
26 de jul. 2020
Tornarem diferents, ens reinventarem, VOLVEREMOS DIFERENTES, NOS REINVENTAREMOS.
Cliqueu la imatge, durada 13 minuts.
15 de jul. 2020
Una nau coca pintada al retaule de sant Esteve de Granollers.
La
nau ‘coca’ catalana és una “mena de nau curta, alta i molt ampla, d'una o
algunes cobertes, usada del segle XIII al XV com a embarcació de comerç i de
guerra” DCVB https://dcvb.iec.cat/ La seva visió més famosa és la peça existent
al museu marítim de Rotterdam.
https://www.maritiemmuseum.nl/mataro-model
La seva imatge es conserva també en tres retaules pintats sobre fusta: un
dels quals correspon al retaule de sant Esteve de Granollers: pintada com a un ex-vot
o retauló a sobre del sepulcre del sant. 
Les altres dues imatges
són unes pintures del museu de Lleida on santa Madrona la porta a la mà, 
i del museu de Mallorca on un infant està jugant amb la barqueta. Adjuntes totes quatre il·lustracions.
Aquest article de Marcel Pujol explica
ampliament els estudis d'aquest model d'embarcació.
https://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/353903/445595 Nora Vela
https://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/353903/445595 Nora Vela
Subscriure's a:
Missatges (Atom)