30 de juny 2025
15 de juny 2025
Anthus ha parlat de LOUIS ARMSTRONG, UN SOMRIURE EXTRAORDINARI. Dimarts 17 de juny.
Louis Armstrong neix el 1900 a New Orleans. Aquesta ciutat va esdevenir el mercat més gran de la venda d'esclaus que arribaven de tot el món sobretot del centre d'Àfrica.
En Louis vivia en el districte vermell que era sinònim de perill, gent pobra, prostitució, assassinats...Quan ell era petit el seu pare els va abandonar i la mare es va veure obligada a exercir la prostitució. Sis anys després, va ser adoptat per una família blanca que li van ensenyar valors. Eren fabricants de carbó i com a compensació per acollir-lo, ell el repartia pel barri on escoltava els cantants del carrer i va decidir cantar com ells i es va fabricar una trompeta de llauna.
Més tard la família li regalaria una bona trompeta.
Per accident, el van ingressar en un reformatori on els nens dormien tots junts i en males condicions. Un dia a la setmana hi anava un professor de música que els portava instruments vells que els blancs ja no feien servir. Això el va fascinar.
Després va marxar a New York on va fer el seu primer enregistrament: “I'm going away to wear you off my mind 1923”.
Lil Mardin, gran pianista, va esdevenir la seva muller i mànager.
Li va aconsellar que cantés Gòspel, aprengués música clàssica… Finalment, Armstrong va formar la seva pròpia banda “Potato Head Blues 1927”, amb la seva dona al piano.
Als anys 30 va arribar la Gran Depressió i va marxar a París. Després, durant la Segona Guerra Mundial torna als EUA, on va arribar a fer 300 concerts l'any. “C'est si bon” va ser un gran èxit mundial el 1947.
Mai es va pronunciar a favor d'acabar els abusos contra els afroamericans.
El 1965 canta “Hello, Dolly” a Berlín, sent un èxit aclaparador i pel qual va rebre un Grammy Award a la millor cançó.
Va tenir problemes als seus llavis per la falta de tècnica quan era jove, donat que va ser autodidacte; fins i tot, aquest fet li va ocasionar llagues als llavis.
Es va separar de la seva primera dona i mentora, es va tornar a casar i fins i tot va tenir una filla fora del matrimoni a qui va ajudar econòmicament tota la vida.
Louis Armstrong va ser una Gran Estrella del Jazz durant cinc dècades.
I com a cloenda, Anthus ens va regalar “a cappella” una bella cançó popular siciliana.
Una gran cloenda de curs amb una meravellosa conferència.
Resum de Rosa Ochoa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
8 de juny 2025
Roser Perera Moragues ha parlat sobre LA RÀDIO PER DINS. Dimarts 10 de juny.
Ens ha visitat la Roser Perera Moragues, periodista, comunicadora i curiosa, com ella es defineix. Amb més de trenta anys a la professió, treballa habitualment a Catalunya Ràdio, on ha participat en diversos programes de l’emissora.
Ens ha vingut a parlar de la Ràdio per dins. La ràdio ja té 100 anys d'història en aquest país; un bon motiu per conèixer com és la ràdio per dins, com és el dia a dia i qui fa aquesta ràdio que no es veu i que no calla mai.
A través de la seva experiència de trenta-quatre anys a Catalunya Ràdio, que l’ha vist créixer i on s’ho passa molt bé, va proposar fer un viatge al passat, al present i al futur de la ràdio.
Aquesta ha canviat molt des dels seus inicis sobretot per les noves tecnologies.
La ràdio és el resultat d'un treball en equip, es veu i és imaginació
La ràdio és més viva que mai perquè s'ha sabut adaptar. Per ella, i per tots o la majoria dels que la fem servir, el gran avantatge que té la ràdio és que ens acompanya mentre vivim.
De fet, ella mateixa ens va fer la pregunta als que érem a la sala, de qui escoltava la ràdio, i es va constatar que els de la nostra generació som majoria, tot i que ella mateixa va constatar que els preocupa el jovent perquè tenen altres mitjans de comunicació, i els costa d’atansar-se a la ràdio tradicional.
Tot i això, és l’únic mitjà que sempre hi és, com es va veure el dia de l’apagada general, que amb un transistor de piles vam poder seguir minut a minut l’angoixant actualitat.
També ens ha explicat com es preparen els programes i quin son les diferents persones que formen l’equip,
amb el treball de cadascú, que forma un tot perquè pugui arribar el programa fins a nosaltres.
Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
1 de juny 2025
Anna Vale ha parlat de COM CUIDAR I PROTEGIR EL CERVELL. PODEM PREVENIR ELS EFECTES DE L'ENVELLIMENT. Dimarts 3 de juny.
La Dra. Vale ha començat la
conferència interpel·lant els assistents amb una sèrie de preguntes: com protegir el cervell, perquè l’hem de
protegir, canvia el cervell amb l’envelliment?... amb bona participació per
part del públic.
Hipòcrates, va definir el cervell com
el responsable exclusiu de les emocions i gràcies a ell adquirim saviesa,
coneixements i controlem les nostres actituds.
L’envelliment
La Dra. ha afirmat que l’envelliment
és un procés natural que comporta canvis físics, emocionals i cognitius al
llarg del temps. Tot i ser inevitable, el seu impacte en el cervell pot variar
significativament entre individus. Sabem que l’edat és el principal factor de
risc per a moltes malalties neurodegeneratives, incloent-hi la demència.
Hi ha demències lleus, com lapsus de memòria, que no comporten interferències amb les activitats de la vida quotidiana.
Altres demències sí que poden alterar l’activitat del dia a dia, una de les més conegudes com la malaltia d’Alzheimer, que representa un deteriorament progressiu de les funcions mentals que redueix l’autonomia personal i la qualitat de vida. Actualment, podem afirmar que l’alzheimer es dona per una acumulació de proteïnes, la tau que envolta les neurones per fora i la beta amiloide que l’envolta per dins.
Durant bona part del segle XX es considerava que el declivi cognitiu i en particular, les demències eren conseqüència de fer-se gran. Tanmateix, les investigacions recents han transformat aquesta percepció. Ara sabem que certs factors ambientals també poden modificar l’activitat dels nostres gens, afavorint o retardant l’aparició de diverses formes de demència.
Aquest descobriment, juntament amb la capacitat de neuroplasticitat del cervell, fins i tot en edats avançades, obre noves vies per a la prevenció de les malalties neurodegeneratives i el declivi cognitiu associats a l’envelliment. Reduir els factors de risc i fomentar hàbits saludables s’ha revelat com una estratègia clau per protegir la salut cerebral i mantenir un funcionament cognitiu òptim durant més temps.
Hàbits saludables;
- Controlar l’estrès i les emocions negatives.
- Cal potenciar les relacions socials i afectives.
- Activitat cognitiva, cal mantenir la ment activa; llegir, escriure, jocs, aprendre, ensenyar...
- Descans i son adequat.
- Control cardiovascular; glucosa, pressió... El que és bo pel cor, és bo pel cervell.
- Controlar la ingesta,
Ha ressaltat molt la dieta mediterrània, com la més saludable per la prevenció del deteriorament, cal no oblidar-nos de les vitamines, minerals, antioxidants, àcids grassos omega 3. Suprimir greixos saturats i sucres al màxim possible.
La Dra. ens ha mostrat l’experimentació, en rates de laboratori, que fan a UAB, segons el control o no dels aliments ingerits, i les seves diferències significatives.
Ens ha deixat molt clar com hem d’incorporar les pràctiques saludables a la nostra vida diària, per cuidar la nostra salut cerebral i viure una vida més plena i activa.
La conferència ha acabat amb un
reeixit torn de preguntes.
Resum de Mª Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
25 de maig 2025
Joan Antoni Català ha parlat sobre GEOPOLÍTICA DE L'ESPAI. Dimarts 27 de maig.
Parlar de
Geopolítica mai és fàcil. En Joan Antoni Català Amigó, Màster en Astronomia i Astrofísica per la Universitat
Internacional de València i Llicenciat en Ciències Químiques,
especialitat en química quàntica, per la Universitat de Barcelona ens ho va
posar molt pla, va parlar a bastament de l’Espai i la seva complexitat.
Els avantatges que els sistemes de navegació orbital, amb multitud de satèl·lits, són una realitat, amb exemples de com simplifiquen tasques i ajuden a prendre decisions amb exactitud, en diferents camps com la navegació marítima, terrestre i aire.
En el camp de l’agricultura, control de conreus i avançar-se a l’aparició de malalties i malures potencials.
Les prediccions Meteorològiques més exactes,
per les àmplies dades ofertes pels satèl·lits. Serveis d’emergències,
Cartografia, i control d’embassaments, de ramats i bestiar a la muntanya, els
permet saber la Geolocalització, l’estat de salut. Realment cada vegada se li
treu més utilitats per la humanitat.
ECONOMIA DE L'ESPAI. Els humans van fer una
llei el 1967 que ha quedat desfasada i obsoleta. La Unió Soviètica va fer uns
grans avenços i treball a l’espai abans que els Estats Units arribessin a la lluna. En aquests moments
Rússia està molt endarrerida en la cursa de l'espai. L'ESPAI EL 2022. En aquests
moments EEUU, són els clars dominadors de l’espai fent i desfent sense
respectar els acords internacionals. Elon Musk treballa per la NASA i per ell
mateix, diu que vol arribar a Mart abans d’acabar aquesta dècada. Ell no dona
explicacions a ningú per ser una empresa privada. Els països sí que tenen el deure de
donar compte als seus parlaments.
AGÈNCIA ESPACIAL EUROPEA. És un model molt ambiciós sumant esforços entre diferents estats europeus, el Japó, l’Índia, els Emirats Àrabs també hi estan en la cursa. Trump ha fet una retallada important en el pressupost de la NASA que afectarà els seus projectes. La Xina vol anar a la lluna en 2030 va treballant sense fer cap publicitat. La NASA volia que una dona i un negre fossin els pròxims en trepitjar la lluna, amb Trump ja ni se’n parla.
MILITARITZACIÓ DE L'ESPAI. Està prohibit
posar armes a l’espai, però no ho està posar-les en l’òrbita de la terra. Les
guerres del futur, seran a l’espai. Cal regular l’agressivitat en l'espai.
Potser caldrà un accident molt greu per pensar què estan fent els nostres
països. Tampoc està regulat anar a la lluna i fer una explotació minera. Els
països rics seran els que s'aprofitaran més dels recursos de l’espai. Luxemburg
és un país amb una legislació laxa que dona aixopluc legal a l’explotació de
mineria a l’espai, sense posar gaires impediments a fer-ho.
FERRALLA. Hi ha un
compromís de fer caure els satèl·lits quan ja no serveixin. També va parlar de
les ciutats marcianes, del naixement d'un nen a Mart abans d'acabar el segle.
EMERGÈNCIA
CLIMÀTICA. Està molt a prop. Un món injust serà cada vegada més injust i
provocarà migracions humanes amb els conflictes que això ocasionarà.
Resum de Rosa Ochoa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
18 de maig 2025
Diego Sola ha parlat de la HISTÒRIA, NATURA i ESPIRITUALITAT: el MONESTIR DE MONTSERRAT i MIL ANYS DE PRESÈNCIA BENEDICTINA a la "SANTA MUNTANYA". Dimarts 20 d'abril.
El conferenciant Diego Sola ha dividit la conferència
en sis parts:
- Espai i temps, el lloc de fundació;
- La regla de Sant Benet i els
benedictins;
- Esdeveniments significatius en mil anys d’història;
- Visitants il·lustres i menys il·lustres;
- La vida monàstica, ahir i avui;
- El futur de
Montserrat.
L’any 1025, Oliva, abat de Ripoll i bisbe de Vic, funda un nou monestir al costat de l’ermita de Santa Maria. El petit monestir aviat rep pelegrins i visitants.
L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes.
El massís de Montserrat sembla una muntanya tallada per una serra. És fruit de l’erosió entre les roques dures ( conglomerat) i d’altres més toves (argiles o gresos) al llarg de milers d’anys. Impressionant formació geològica.
La Regla de Sant
Benet i els benedictins: La Regla de Sant Benet és un dels textos
fonamentals del monaquisme cristià occidental. Escrita per sant Benet de Núrsia
al segle VI. Estableix les normes de vida per a les comunitats monàstiques.
La vida del monjo ve marcada per la
pregària i el treball (Ora et Labora).
Els benedictins han tingut un paper clau en la preservació de la
cultura, especialment durant l’Edat Mitjana.
Esdeveniments significatius en mil anys d’història: El lloc ja era un centre de devoció durant el segle IX amb una capella primitiva. Els segles XII XIV el monestir esdevé un centre de pelegrinatge. El 1493 va perdre la seva autonomia. El rei Ferran el catòlic va aconseguir que el Papa Alexandre VI annexionés el monestir a la congregació de San Benito de Valladolid.
La
dependència dels poders polítics de Castella va perdurar fins a l’any 1835 i es
va caracteritzar per una situació conflictiva permanent i una difícil
convivència entre els monjos castellans i catalans. El 1499 funcionament de la
primera impremta a Montserrat. Els primers llibres que es van publicar eren de
caràcter litúrgic.
La vella església romànica era insuficient per acollir el
poble fidel. La nova església d’aspecte renaixentista i barroc es va construir
entre els anys 1568-1592. El segle XVII els monjos castellans van ser expulsats a conseqüència de la guerra dels Segadors.
L’any 1881, a les Festes de la Coronació de la Imatge de la Mare de Déu, el Papa Lleó XIII la proclama Patrona de Catalunya.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
significà un nou abandonament del monestir. Alguns monjos foren assassinats. El
Govern de Catalunya, però, preservà Montserrat del saqueig i la destrucció.
Sota el règim franquista el 1947 se celebrà l’entronització de la Mare de
Déu de Montserrat. Durant el franquisme, després d’un període proper al nou
règim, el monestir prengué després de l’entronització, una actitud catalanista; es convertir en un
nucli de resistència antifranquista. L’abat Aureli M. Escarré, va expressar
públicament la seva oposició al règim el 1965. Fou exiliat. Montserrat va
representar una confluència entre fe cristiana i el sentiment nacional català.
Visitants il·lustres i menys il·lustres: És interminable la llista de
visitants il·lustres al santuari al llarg de la seva història. Una de les
personalitats que va tenir relació amb Montserrat és Sant Ignasi de Loiola; ell
personalment va estar a Montserrat l’any 1522. Altres, com Ferran el
Catòlic, Felip II, el Papa Benet XIII, Verdaguer, Joan Pau II (2022), etc. El visitant menys il·lustre fou el 1940 Heinrich Himmler, a la recerca del Sant
Greal a Montserrat.
La vida al monestir ahir i avui: Com tots els
monestirs benedictins, seguint el lema de Sant Benet, els monjos dediquen la
seva vida a la pregària, l’acolliment i el treball. La pregària marca
el ritme de la jornada. Referent a l’Escolania: És un dels cors
cantaires de nois més antic d’Europa. Hi ha documents del segle XIV que ja
testimonien l’existència d’una escolania a Montserrat, una institució de
caràcter religiós i musical.
El futur de Montserrat: Actualment, hi ha
menys vocacions, però, més visitants que mai. Estem en una societat «en
recerca», però menys interpel·lada per la tradició. Integració única de
paisatge i espiritualitat: Montserrat, un santuari (natural i religiós)
receptacle de valors que cerquem i volem.
Resum de Joan Gurt Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)