16 de febr. 2020

Assumpta Montellà ha parlat de LA DONA A LA POSTGUERRA. Dimarts 18 de febrer de 2020.

Comença la seva exposició explicant la situació de la dona abans de la Revolució Industrial. Llavors la dona tenia dos tutors, el seu pare de soltera i el marit un cop casada. La vida en el seu matrimoni, consistia en el treball domèstic i la criança dels fills.
En el segle XIX, el 70% de les dones del nostre país eren analfabetes. No podia estar informada perquè no sabia llegir ni escriure. Malgrat aquesta situació, tenim fets on la dona és la  protagonista. Així, el rebombori del pa, el rebombori del lloguer i el rebombori de les quintes. Amb la Revolució Industrial la trobem a les fàbriques, on fou mà d´obra barata. En aquest temps, ja sorgeixen  dones que lluiten per la seva llibertat i els seus drets. Així, Rosa Dolcet, Teresa Claramunt, Clara Campoamor, Victòria Kent i tants d´altres.
Amb la II República arriba el marc legal. La dona entra a la societat de manera activa s'aconsegueix l´equiparació legal entre homes i dones, s´elimina el principi d´autoritat marital, se suprimeix el delicte d´adulteri, sufragi femení, casament civil, llei de divorci i interrupció de l´embaràs. Sorgeixen moviments feministes com ‘Mujeres libres’. També, dones capdavanteres, així com Dolores Ibarruri (la Pasionaria).  En la Guerra Civil les dones hi participen com a milicianes. Cau la República i guanya el Front Nacional.
Amb la postguerra hi ha un important retrocés en els drets de les dones. Tindrem dos tipus de dones: les dones dels guanyadors de la guerra i les dones dels vençuts. Les dones dels vençuts en un llarg silenci, a la presó i a l´exili. Les primeres amb una mentalitat conservadora imposen  la ideologia franquista. Dirigides per la Falange. La seva líder, Pilar Primo de Rivera, la dona amb més poder polític dins del règim franquista. La formació de la dona anirà marcada pel Servei Social i la Secció Femenina. Aquesta visió tradicionalista comporta la castedat a la dona fins el matrimoni i, un cop casada, l´obediència i submissió al marit. L´adulteri comportava penes molt severes. L´Església, tingué un paper important en aquesta formació. El catolicisme imposa la missa, el rosari i el missal. L´entreteniment de la població eren les processons, els pastorets, el cinema amb censura.
A partir dels anys seixanta es comença a sortir del llarg túnel. El Règim agonitza. Surten els moviments feministes. Les primeres dones feministes: Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal i M. Aurèlia Capmany. La conferenciant acaba l'exposició dient-nos que les dones són el pal de paller de qualsevol societat, sigui en temps de guerra o de pau. Quan una dona passa al davant, ho fa tot per la societat.  Resum Joan Gurt i Vilarrasa, fotografia Esteve Garrell, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.

10 de febr. 2020

Anna Maria Piera va parlar de JM RUERA i PINART: UN SEGLE DE REFERÈNCIA MUSICAL A GRANOLLERS. Dimarts dia 11 de febrer.








Granollers “Terra de Músics”, així ho afirma l’Anna Maria Piera, Directora de l’Escola de Música i Conservatori Josep Maria Ruera de Granollers, però les coses no sorgeixen de la nit al dia, sempre hi ha un procés.

El 1886 neix l’Escola de Música de Barcelona, el 1891 es crea l’Orfeó Català i diverses petites acadèmies musicals. Veiem també, que ben entrat el segle XX, s’en van creant de noves com l’Orquestra Pau Casals, l’Associació Obrera de Concerts, l’Institut Català de Rítmica i Plàstica. Així és com la música passa de mans religioses a mans civils i, per això, estarà més a l’abast de tothom. Trobem Albéniz, Morera, Granados, Garreta com a grans compositor de l’època.

En aquest entorn social i musical, a cavall del Modernisme i el Noucentisme, neixvel 1900 Josep M. Ruera, que als nou anys es trasllada a Granollers amb la família i comença a estudiar música. Ja als disset anys, mitjançant una beca, es va a Barcelona on tindrà com a mestres Enric Morera, Joan Baptista Lambert i Joan Lamote de Grignon. El 1921 Ruera escriu Aires del Vallès, la seva primera sardana, i el 1923 toca la viola amb l’Orquestra Pau Casals al Liceu en el marc dels ‘Concerts de Primavera’. Tot alternant amb la conferència tenim el plaer d’escoltar diverses peces com Ai Margarideta de Morera, i Juny de Garreta on, al final, sobreposa els dos temes principals de la sardana d’una manera magistral. De Jaume Pahissa escoltem Rosa i Ginesta d’E. Toldrà. Aquí es comença a introduir peces del Mestre Ruera com la innovadora sardana per a quartet de corda: l’obra Meditació on fa referència a la seva joventut, Rossinyol i Empúries la grega que al 1936 es va estrenar al XIV Festival Internacional de Música Contemporània de Barcelona. La ponent ens fa veure que J.M.Ruera, tot i ser molt jove, està a l’alçada dels seus mestres. Com a Mestre Josep M. Ruera va ser Organista titular de la Parròquia de Sant Esteve, fundà l’Orquestra Selecció, dirigí els Amics de la Unió; va ser també professor de l’escola de música, entre altres càrrecs. La conferència es clou amb la sardana del 1930 Tocs de Festa.

Res hagués estat així si el Mestre Ruera no hagués plantat aquesta llavor. Avui, la nostra ciutat gaudeix d’un teixit associatiu musical de primer ordre, amb una Escola de Música i Conservatori amb més de 400 alumnes, una Big Band, una Orquestra de Cambra, un orgue a Sant Esteve amb un cicle de concerts propi, una Societat Coral que ha portat el nom de Granollers arreu del món i tantes altres escoles musicals i tants projectes i actes que omplen carrers i sales de la nostra estimada ciutat. Resum Marta Peitivi, fotografies d’Esteve Garrell i Mercè Gasch, disseny del cartell de Montserrat Lluch Santacana

2 de febr. 2020

Isidre Esteve va parlar de LA MITJA MARATÓ: SOM EL QUE ENS PROPOSEM. Dimarts dia 4 de febrer.


Les Aules, en estreta col·laboració amb el Club Atlètic Granollers i els organitzadors de La Mitja Marató, hem posat de nou l’espai del Museu a la seva disposició per motivar els valors que l’esport ens aporta, el treball en equip, l’afany de superació, l’esforç personal i la forma desmillorar la nostra qualitat de vida. 
Som el què ens proposem!!! Contundent de veritat. Aquest dimarts l'Isidre Esteve, portat per l’empresa KH7, ens va parlar de la seva realitat personal: com ha afrontat els reptes que la vida li ha anat posant al davant. Amb humilitat i senzillesa, com si això fos el més natural del món. Des d'infant, tot projectant somnis i il·lusions que semblen inabastables, el seu esperit de treball amb rigor, la immensa força de voluntat i la tenacitat el van portar a l'èlit de la competició en moto, assolint notables èxits en els campionats d’aquí i internacionals, adquirint prestigi entre les diferents marques i fabricants de motos, fins que un accident en plena cursa, a la Baja de Aragón, el deixa en cadira de rodes
El nou estat l’obliga a replantejar-se de nou tota la vida i, encara més, el ferm propòsit de tornar als circuits. Ho fa encoratjat pel seu cercle més íntim. Com que amb moto ja no podrà ser, canvia a la modalitat de cotxe, ensems la col·laboració de patrocinadors entre ells l'empresa KH7 i el seu director general Josep Mª Lloreda, qui s'hi implica a fons. Torna amb decisió als circuits, tot participant en Rallis com el Dakar; arrel d'una afectació d'úlceres als glutis, posa en marxa, amb l'ajuda d'un equip interdisciplinari i del KH7, el projecte de creació d'un coixí intel·ligent que li permetrà a ell, i a tants d'altres en situacions similars, poder restar asseguts hores sense malmetre la circulació de la sang per compressió. Decidit a que tots els esforços personals i del seu entorn tinguin continuïtat, crea la Fundació Isidre Esteve, que contribueix a ajudar persones que pateixen discapacitats funcionals, amb un programa pioner de formació integral pels afectats, i monitors de centres rehabilitadors i esportius. Els projectes que estan en marxa actualment són: Coruxo Móvese 2019, Coixí Intel·ligent, Centres Pont, Fundació Wings for Life i Gran Premi Fie. Després d’escoltar el seu testimoni, amb el convenciment i l’energia que transmet, ens va quedar ben clar que, L'IMPOSSIBLE NO EXISTEIX. Resum i fotografia d’Esteve Garrell i Homs. Disseny del cartell de Montserrat Lluch Santacana.

26 de gen. 2020

Ignasi Ribas va parlar de QUIN ÉS EL NOSTRE LLOC EN L'UNIVERS? Dimarts dia 28 de gener.


En aquesta apassionant conferència, el ponent ens ha plantejat diverses qüestions: com es va formar l’Univers? 
-Hi ha altres essers vius?
-Quant trigarem a trob-ar altres planetes com el nostre? 
-Com sabrem si estan habitats encara que la vida sigui diferent a la nostra?

Els grecs, van començar a estudiar el cel associant les agrupacions d’estrelles a figures mitològiques. Va ser Galileo Galilei, fa 400 anys, qui va utilitzar el primer telescopi per estudiar l’Univers. En un telescopi el més important és la obertura que deixa entrar la llum; actualment, a Xile hi ha un telescopi gegant amb un mirall de 42 m de diàmetre. A l’espai, en naus, estan instal·lats telescopis, junt a altres enginys que analitzen les ones gravitacionals que permeten als científics avançar en el coneixement de l’Univers. Les distancies al cel son enormes i per això, com a mesura, es fa servir l’any llum que és la distancia recorreguda per la llum en un any, que equival a 10 elevat a 13 Km. La galàxia on estem, la Via Làctia, té una mida de 100.000 anys llum que comparada amb els 8 minuts de llum de distancia de la terra al sol, ens fa pensar que el sol està molt proper.


A l’Univers hi ha milers de galàxies. Les estrelles tenen una vida limitada. Una estrella molt gran, d’unes 15 vegades el sol, s’acaba amb una explosió i tots els elements que la formaven passant a l’Univers que es realimenta. Tots els compostos químics s’han creat a l’interior de les estrelles. 
L’Univers es va formar a traves d’un Big Bang fa uns 13800 milions d’anys. Si traslladéssim aquest període proporcionalment a una escala d’un any, el naixement dels humans seria el 31 de desembre a les 23.39 h i la construcció de les primeres ciutats el mateix dia a les 23,59 h. Som uns recent arribats. De tot el que composa l’Univers només se’n coneix el 5%, de la resta que es reparteix en matèria fosca (23%) i energia fosca (72%), no en sabem res. La feina de l’Ignasi Ribas és investigar si hi ha vida fora de la Terra. Aquesta vida estaria en els exoplanetes que circulen al voltant d’una estrella. D’uns 4000 exoplanetes, 40 podrien ser habitables. Per saber-ho, es tenen de conèixer els compostos químics que hi han a la seva atmosfera. Dintre de 10-20 anys els científics pensen que es podran donar respostes. Els propers anys els americans i el xinesos faran expedicions a la Lluna i s’ambiciona establir bases a la Lluna i Mart, però és difícil i es necessita molt de temps. Com a reflexió final, hem de cuidar molt millor el lloc on vivim i preparar-nos per entendre el que ens envolta. En la immensitat de l’espai no som res. Resum Martí Majoral. Fotografia Mercè Gasch. Cartell dissenyat per Montserrat Lluch Santacana.

19 de gen. 2020

Elisenda Torres i Mariona Pons ens van fet uns 'APUNTS SOBRE HERÈNCIA I TESTAMENT com a Instruments Jurídics de la Persona. Dimarts dia 21 de gener.

Les informacions de Mariona Pons i Elisenda Torres sobre Herència i Testament, i Instruments Jurídics de la Protecció de la Persona, foren seguides amb gran atenció i interès pels assistents.
L’Elisenda va ocupar-se dels Instruments Jurídics i Protecció, explicant que hem de ser coneixedors i previsors de la nostra evolució i de la possibilitat de patir algun tipus de deteriorament cognitiu. Cal saber que els drets de les persones d’edat han estat reconeguts, en els darrers 50 anys, a través de nombrosos i diversos instruments, com autèntics Drets Fonamentals, en acords internacionals. Les persones grans, malgrat comptar amb els mateixos drets que altres persones, es veuen sotmeses a tota una sèrie d’impediments que dificulten la seva plena inclusió, integració i participació en la societat. Per preservar el ple exercici dels seus drets i llibertats, existeixen quatre figures notarials: Preventius, De tutela, Assistència i Cobrir Necessitats. Totes quatre s’han d’establir amb els actes notarials corresponents.
La Mariona va atendre el tema d’Herències i Testaments. Heretar no sempre és beneficiós. Moltes vegades, l’hereu rep deutes i, en altres ocasions, la càrrega fiscal impossibilita fer-se’n càrrec dels bens. D’altra banda, va remarcar la conveniència de fer Testament, en evitació de problemes amb Impostos a pagar i discussions i enfrontaments entre els hereus. Important saber que és millor evitar l’anomenat “Repartiment Global”, a parts iguals entre els hereus. Sempre és motiu de conflictes personals. Convenient que es deixi indicat cada element del patrimoni per a qui correspon. No hem de tenir por creient que un testament és inamovible; al contrari: pot refer-se i variar les condicions en qualsevol moment. Quan les circumstàncies de la vida varien, s’ha de dissenyar el testament, adaptant-lo, en el moment oportú, a les noves condicions, i així s’estalvien moltes complicacions. Hi ha tres classes de testament: Hològraf, Obert i Tancat. Preferible l’Obert, davant Notari. Ens parlà de les característiques de cadascun d’ells, així com de l’edat permesa per poder fer-ho, amb la simplicitat de comparèixer davant un notari, simplement amb el DNI, demostrant tenir “capacitat natural¨”.
També va descriure detalladament “la legítima”, així com un seguit de detalls: Memòria Testamentària, Pacte Successori, Blindar l’Herència, Indignes de Succeir, Inhàbils per Succeir, Acceptació d’Herència, etc. Resum German Cequier, fotografia Esteve Garrell, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana

11 de gen. 2020

David Bassa va parlar DEL PAPER DE TV3 EN EL SISTEMA DE MEDIS DE L'ESTAT. Dimarts dia 14 de gener.


El periodista, escriptor i director dels Serveis Informatius de TV3, el granollerí David Bassa, ens ha donat una exhaustiva lliçó magistral, com si tot el públic assistent a l’Aula estiguéssim dins de la cuina,(redacció), on es debaten, discuteixen i s’hi donen els formats definitius a TV3. Amb criteris estrictament periodístics ens ha parlat sobre quin paper té TV3, sense defugir les normes més elementals de la deontologia periodística, i com el juga en comparació amb la resta de medis de l’estat, tant públics com privats.
Data clau, primers d’octubre de 2017, motiu per tots més que conegut, ja que és l’inici dels canvis que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals comença a patir, en aplicació del nefast article 155 de la Constitució espanyola. Fa una descripció per tal de conèixer d’aprop el col·lectiu de persones que formen part dels serveis informatius: uns professionals de 48 anys de mitjana, formació consolidada, son per sistema anti-govern ( mani qui mani ) per sentiment, crítics aferrissats, que diuen la noticia tal com és sense posar ni treure, debaten internament sempre i fan un treball informatiu lliure i sense tenir en compte cap directriu ni pressió. 

Per acabar d’entendre el grau de professionalitat i transparència va remarcar que son auditats per tres organismes: el Parlament de Catalunya, el Congreso de los Diputados i l’empresa independent alemanya GFK. Va remarcar que son líders en audiència durant els últims 10 anys de l’Entitat, davant de totes les televisions estatals públiques i privades. I que sempre superen les auditories de tot tipus a les quals són sotmesos. 

En l’aplicació del 155, els atacs frontals, amenaces i denúncies continuades ja no paren, i no es preveu que afluixin en un futur immediat. Els líders polítics i tota la premsa de l’estat, de forma sistemàtica, publiquen mentides o tergiversen informacions per aconseguir el tancament de TV3. Davant d’aquesta situació, i amb determinació, s’opta per obrir portes a tothom que s’acrediti com a periodista i vegin com es treballa en realitat: podran parlar amb qui vulguin i constatar les constants manipulacions, fakes-news i mentides descarades. A partir d’aquí s’aconsegueix que la premsa estrangera informi als seus països de la realitat catalana: com treballen els periodistes a casa nostra. Amb el resultat que el Partit Socialista Europeu, crida al Psoe, que retira el seu suport al PP, i s’evita el tancament de TV3. Els mitjans europeus compten només amb TV3 com un aliat rigorós, transparent i professional en tot l’estat. 

Malgrat aquesta important victòria continuen els atacs, les denúncies i el fet de minar la moral per tal de debilitar la qualitat d’una televisió pública que, tot i ser un petit país com Catalunya, està a l’alçada dels millors mitjans de comunicació europeus. 
Finalment va descriure la complexa relació amb els partits, el Govern, el Parlament i la Junta Electoral, referent a com s’han de dir, o prohibir dir, “Presos Polítics“ o “ Exiliats Polítics” durant els períodes electorals. I això no perquè en Bassa sigui de la casa i nosaltres catalans, de fet és suficient per dir que ens ha regalat les orelles. Durant aproximadament un hora, ha abocat un reguitzell de detalls i fets que parlen de l’animadversió que pateix TV3 per ser catalana respecte de la totalitat de mitjans de comunicació estatals i privats, i també dels partits polítics i de les persones en general. La seva ultima frase és ben aclaridora i tota una declaració d’intencions: ELS PERIODISTES DE TV3 NO DEFALLIREM, SEGUIREM INFORMANT OBERTAMENT, AMB CRITERI OBERT I PROFESSIONAL. Resum Joan Antoni Lledó, fotografia Esteve Garrell i  disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.

2 de gen. 2020

Dimarts dia 7 de gener. ASSEMBLEA. Pere Alzina va parlar sobre LA INFLUÈNCIA DE LA LLENGUA CATALANA EN LA MALTESA..

El biòleg Sr. Pere Alzina, a partir d'un viatge turístic, i gràcies a la seva capacitat d'observació, de curiositat i del domini que té de diferents disciplines, ha trobat una correlació estreta entre la història, la llengua i l'ornitologia entre Malta i Catalunya. Ha dividit la conferència en tres parts:

1.Abans de l'estudi

Com a viatger el va cridar l'atenció la quantitat de noms catalans als comerços i als carrers com també el nom dels vents: tramuntana, ponent, llevant. En una llibreria va comprar un llibre d'ocells i sorprenentment va comprovar que el nom dels ocells era molt similar allà i aquí.

Seguint el fil històric confirma que el 1283 Pere II conquereix l’illa per a Catalunya rere el famós combat de Malta. El 1345 es crea el Consolat de Malta, i el 1530 Carles I la cedeix a l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (Germans Hospitalers o Cavallers de Malta).
Entre el 1530 i 1798 els Germans Hospitalers o Cavallers de Malta administren l'illa. 
Al llarg d'aquests 515 anys d'història s’hi troben set períodes de grans mestres de parla catalana: Antoni de Fluvià (1421–1437) 16 anys, Pere Ramon Sacosta 6 anys, Joan d'Omedes (1536-1553) 17 anys, Rafael Cotoner (1660-1663) 3 anys, Nicolau Cotoner (1697-1720) 23 anys, Ramon Perellós (1697-1720) 23 anys i Ramon Despuig (1736-1741) 5 anys. Podriem resumir la relació de Malta i Catalunya així: 1283-1474 prop de 200 anys de sobirania catalana directa; 1474- 1530 56 anys de sobirania catalana indirecta a través de la monarquia hispànica; 1530-1798 268 anys d'influència catalana a través dels Cavallers de Malta, amb 65 anys de grans mestres catalans a Malta, un 24,2% del període. En remarca la història però, dels 10 grans mestres de la corona catalana 7 dels quals són de parla catalana.
El 1964 s'aconsegueix la independència de Malta. Les llengües oficials de Malta son ara l'anglès i el maltès; també es parla italià entre d'altres, evidentment fruit dels esdeveniments històrics.
2. recerca
L'estudi ornitològic es basat en els 167 ocells de la illa, de 11 especies diferents i entre ells alguns de nom ben catalans com estornell, gavina... N’hi ha 8,4% noms d'ocell maltesos que són d'origen català, 14 especies del total de les 167 inventariades. Hi ha 15 altres noms d'ocells maltesos, el 9% , amb un origen català probable, però difícilment verificable. La influència segura o probable assoleix el 17% del total dels ocells registrats al segle XXI.
Cal destacar que és el primer estudi que s'ha endegat mai sobre la influència del català en el maltès,i revela d'una forma ben palmària que els 500 anys de presència catalana a l'illa han deixat una empremta notòria, no només a la llengua sinó també en certes tradicions, menges i músiques.
3. després de l' estudi.
Calia fer difusió de tot el que havia investigat. Dels 200 mots trobats, el 95% del nom dels vents son d'origen català, en base al diccionari català-maltès, festes i músiques populars similars a les bandes valencianes, traques i castells de focs. També es troba una capella i carrer dedicats a la Mare de Déu de Montserrat. El plat nacional és el pa amb tomàquet, davant de la catedral del Refino n’hi ha canons catalans. Fan festes amb simbologia catalana i l'escut de Catalunya és als clubs de futbol.
El palau per als cavallers de la corona catalana, el més antic, era la seu del primer ministre, i ara seu del ministeri d'educació on s'hi guarda la taula de declaració d'independència.
És curiós que un treball tan rigorós de recerca l'hagi fet un biòleg. Ara historiadors i lingüistes haurien de continuar i ampliar la recerca. Per acabar s'ha obert un torn de paraules que el conferenciant ha respòs llargament. Resum Mª Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch, disseny dels cartells Montserrat Lluch Santacana.