Elisenda Torres i Mariona Pons ens han fet uns 'APUNTS SOBRE HERÈNCIA I TESTAMENT com a Instruments Jurídics de la Persona. Dimarts dia 21 de gener.

Les informacions de Mariona Pons i Elisenda Torres sobre Herència i Testament, i Instruments Jurídics de la Protecció de la Persona, foren seguides amb gran atenció i interès pels assistents.

L’Elisenda va ocupar-se dels Instruments Jurídics i Protecció, explicant que hem de ser coneixedors i previsors de la nostra evolució i de la possibilitat de patir algun tipus de deteriorament cognitiu. Cal saber que els drets de les persones d’edat han estat reconeguts, en els darrers 50 anys, a través de nombrosos i diversos instruments, com autèntics Drets Fonamentals, en acords internacionals. Les persones grans, malgrat comptar amb els mateixos drets que altres persones, es veuen sotmeses a tota una sèrie d’impediments que dificulten la seva plena inclusió, integració i participació en la societat. Per preservar el ple exercici dels seus drets i llibertats, existeixen quatre figures notarials: Preventius, De tutela, Assistència i Cobrir Necessitats. Totes quatre s’han d’establir amb els actes notarials corresponents.

La Mariona va atendre el tema d’Herències i Testaments. Heretar no sempre és beneficiós. Moltes vegades, l’hereu rep deutes i, en altres ocasions, la càrrega fiscal impossibilita fer-se’n càrrec dels bens. D’altra banda, va remarcar la conveniència de fer Testament, en evitació de problemes amb Impostos a pagar i discussions i enfrontaments entre els hereus. Important saber que és millor evitar l’anomenat “Repartiment Global”, a parts iguals entre els hereus. Sempre és motiu de conflictes personals. Convenient que es deixi indicat cada element del patrimoni per a qui correspon. No hem de tenir por creient que un testament és inamovible; al contrari: pot refer-se i variar les condicions en qualsevol moment. Quan les circumstàncies de la vida varien, s’ha de dissenyar el testament, adaptant-lo, en el moment oportú, a les noves condicions, i així s’estalvien moltes complicacions. Hi ha tres classes de testament: Hològraf, Obert i Tancat. Preferible l’Obert, davant Notari. Ens parlà de les característiques de cadascun d’ells, així com de l’edat permesa per poder fer-ho, amb la simplicitat de comparèixer davant un notari, simplement amb el DNI, demostrant tenir “capacitat natural¨”.

També va descriure detalladament “la legítima”, així com un seguit de detalls: Memòria Testamentària, Pacte Successori, Blindar l’Herència, Indignes de Succeir, Inhàbils per Succeir, Acceptació d’Herència, etc. Resum German Cequier, fotografia Esteve Garrell, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana

David Bassa ha parlat DEL PAPER DE TV3 EN EL SISTEMA DE MEDIS DE L'ESTAT. Dimarts dia 14 de gener.

El periodista, escriptor i director dels Serveis Informatius de TV3, el granollerí David Bassa, ens ha donat una exhaustiva lliçó magistral, com si tot el públic assistent a l’Aula estiguéssim dins de la cuina,(redacció), on es debaten, discuteixen i s’hi donen els formats definitius a TV3. Amb criteris estrictament periodístics ens ha parlat sobre quin paper té TV3, sense defugir les normes més elementals de la deontologia periodística, i com el juga en comparació amb la resta de medis de l’estat, tant públics com privats.
Data clau, primers d’octubre de 2017, motiu per tots més que conegut, ja que és l’inici dels canvis que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals comença a patir, en aplicació del nefast article 155 de la Constitució espanyola. Fa una descripció per tal de conèixer d’aprop el col·lectiu de persones que formen part dels serveis informatius: uns professionals de 48 anys de mitjana, formació consolidada, son per sistema anti-govern ( mani qui mani ) per sentiment, crítics aferrissats, que diuen la noticia tal com és sense posar ni treure, debaten internament sempre i fan un treball informatiu lliure i sense tenir en compte cap directriu ni pressió. 

Per acabar d’entendre el grau de professionalitat i transparència va remarcar que son auditats per tres organismes: el Parlament de Catalunya, el Congreso de los Diputados i l’empresa independent alemanya GFK. Va remarcar que son líders en audiència durant els últims 10 anys de l’Entitat, davant de totes les televisions estatals públiques i privades. I que sempre superen les auditories de tot tipus a les quals són sotmesos. 

En l’aplicació del 155, els atacs frontals, amenaces i denúncies continuades ja no paren, i no es preveu que afluixin en un futur immediat. Els líders polítics i tota la premsa de l’estat, de forma sistemàtica, publiquen mentides o tergiversen informacions per aconseguir el tancament de TV3. Davant d’aquesta situació, i amb determinació, s’opta per obrir portes a tothom que s’acrediti com a periodista i vegin com es treballa en realitat: podran parlar amb qui vulguin i constatar les constants manipulacions, fakes-news i mentides descarades. A partir d’aquí s’aconsegueix que la premsa estrangera informi als seus països de la realitat catalana: com treballen els periodistes a casa nostra. Amb el resultat que el Partit Socialista Europeu, crida al Psoe, que retira el seu suport al PP, i s’evita el tancament de TV3. Els mitjans europeus compten només amb TV3 com un aliat rigorós, transparent i professional en tot l’estat. 

Malgrat aquesta important victòria continuen els atacs, les denúncies i el fet de minar la moral per tal de debilitar la qualitat d’una televisió pública que, tot i ser un petit país com Catalunya, està a l’alçada dels millors mitjans de comunicació europeus. 

Finalment va descriure la complexa relació amb els partits, el Govern, el Parlament i la Junta Electoral, referent a com s’han de dir, o prohibir dir, “Presos Polítics“ o “ Exiliats Polítics” durant els períodes electorals. I això no perquè en Bassa sigui de la casa i nosaltres catalans, de fet és suficient per dir que ens ha regalat les orelles. Durant aproximadament un hora, ha abocat un reguitzell de detalls i fets que parlen de l’animadversió que pateix TV3 per ser catalana respecte de la totalitat de mitjans de comunicació estatals i privats, i també dels partits polítics i de les persones en general. La seva ultima frase és ben aclaridora i tota una declaració d’intencions: ELS PERIODISTES DE TV3 NO DEFALLIREM, SEGUIREM INFORMANT OBERTAMENT, AMB CRITERI OBERT I PROFESSIONAL. Resum Joan Antoni Lledó, fotografia Esteve Garrell i  disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Dimarts dia 7 de gener. ASSEMBLEA. Pere Alzina parlarà sobre LA INFLUÈNCIA DE LA LLENGUA CATALANA EN LA MALTESA..

El biòleg Sr. Pere Alzina, a partir d'un viatge turístic, i gràcies a la seva capacitat d'observació, de curiositat i del domini que té de diferents disciplines, ha trobat una correlació estreta entre la història, la llengua i l'ornitologia entre Malta i Catalunya. Ha dividit la conferència en tres parts:

1.Abans de l'estudi

Com a viatger el va cridar l'atenció la quantitat de noms catalans als comerços i als carrers com també el nom dels vents: tramuntana, ponent, llevant. En una llibreria va comprar un llibre d'ocells i sorprenentment va comprovar que el nom dels ocells era molt similar allà i aquí.

Seguint el fil històric confirma que el 1283 Pere II conquereix l’illa per a Catalunya rere el famós combat de Malta. El 1345 es crea el Consolat de Malta, i el 1530 Carles I la cedeix a l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (Germans Hospitalers o Cavallers de Malta).

Entre el 1530 i 1798 els Germans Hospitalers o Cavallers de Malta administren l'illa. 

Al llarg d'aquests 515 anys d'història s’hi troben set períodes de grans mestres de parla catalana: Antoni de Fluvià (1421–1437) 16 anys, Pere Ramon Sacosta 6 anys, Joan d'Omedes (1536-1553) 17 anys, Rafael Cotoner (1660-1663) 3 anys, Nicolau Cotoner (1697-1720) 23 anys, Ramon Perellós (1697-1720) 23 anys i Ramon Despuig (1736-1741) 5 anys. Podriem resumir la relació de Malta i Catalunya així: 1283-1474 prop de 200 anys de sobirania catalana directa; 1474- 1530 56 anys de sobirania catalana indirecta a través de la monarquia hispànica; 1530-1798 268 anys d'influència catalana a través dels Cavallers de Malta, amb 65 anys de grans mestres catalans a Malta, un 24,2% del període. En remarca la història però, dels 10 grans mestres de la corona catalana 7 dels quals són de parla catalana.

El 1964 s'aconsegueix la independència de Malta. Les llengües oficials de Malta son ara l'anglès i el maltès; també es parla italià entre d'altres, evidentment fruit dels esdeveniments històrics.

2. recerca

L'estudi ornitològic es basat en els 167 ocells de la illa, de 11 especies diferents i entre ells alguns de nom ben catalans com estornell, gavina... N’hi ha 8,4% noms d'ocell maltesos que són d'origen català, 14 especies del total de les 167 inventariades. Hi ha 15 altres noms d'ocells maltesos, el 9% , amb un origen català probable, però difícilment verificable. La influència segura o probable assoleix el 17% del total dels ocells registrats al segle XXI.

Cal destacar que és el primer estudi que s'ha endegat mai sobre la influència del català en el maltès,i revela d'una forma ben palmària que els 500 anys de presència catalana a l'illa han deixat una empremta notòria, no només a la llengua sinó també en certes tradicions, menges i músiques.

3. després de l' estudi.

Calia fer difusió de tot el que havia investigat. Dels 200 mots trobats, el 95% del nom dels vents son d'origen català, en base al diccionari català-maltès, festes i músiques populars similars a les bandes valencianes, traques i castells de focs. També es troba una capella i carrer dedicats a la Mare de Déu de Montserrat. El plat nacional és el pa amb tomàquet, davant de la catedral del Refino n’hi ha canons catalans. Fan festes amb simbologia catalana i l'escut de Catalunya és als clubs de futbol.

El palau per als cavallers de la corona catalana, el més antic, era la seu del primer ministre, i ara seu del ministeri d'educació on s'hi guarda la taula de declaració d'independència.

És curiós que un treball tan rigorós de recerca l'hagi fet un biòleg. Ara historiadors i lingüistes haurien de continuar i ampliar la recerca. Per acabar s'ha obert un torn de paraules que el conferenciant ha respòs llargament. Resum Mª Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch, disseny dels cartells Montserrat Lluch Santacana.

Molt bones Festes!

Noemí Morral i Montse Morral han parlat de com RECUPERAR L'ESSÈNCIA DE L'ART I LA NATURA. Dimarts dia 17 de desembre.

Avui hem presentat Noemí i Montserrat Morral neboda i tieta respectivament. La Noemí és doctora en economia, poetessa i dibuixant. Fins el novembre de 2015 dedicada professionalment com economista. Feia un any que en Santi, el seu marit, havia mort i ella va decidir fer un any sabàtic a Essaouira, una ciutat de la costa marroquina. El resultat a dia d’avui, és que aquell viatge a Essaouira li va canviar la vida i, d’ençà d’aleshores, va decidir escriure i il·lustrar ella mateixa els seus llibres: Finestra poètica a Essaouira, Tornar i, recentment, Camí de Cavalls. La Montse és professora de piano i musicoterapeuta especialitzada, entre altres, en el trastorn autista, tot iniciant aquest curs uns tallers a la U.P.G de Música, Salut i Benestar.

En aquesta tertúlia-espectacle les dues s’han unit per mostrar com l’experiència artística pot ser motor de transformació, salut i benestar en les nostres vides. La tertúlia, s’ha centrat bàsicament en aprofondir els aspectes més íntims de la Noemí, de quan va decidir fer aquest canvi radical a la seva vida i, en l’explicació més acadèmica que ens ha fet la Montse, dins la seva faceta de terapeuta.

Ens han respost amb detall les següents preguntes: -Noemí, com és que vas voler fer un any sabàtic lluny de casa en aquell moment tan difícil de la teva vida?… Ens explica com va seguir el que li va recomanar la terapeuta. - Què et va portar a escollir Essaouira?… el mar, va ser l’element principal en totes les seves decisions. - Ser, no fer. Què ens en pots dir, Montse?… que t’has de reinventar quan decideixes fer un canvi en la teva vida tan radical. - Noemí, però bé devies fer alguna cosa a Essaouira, quines eren les teves activitats quan vas arribar? … passejar per la platja i que el mar m’acaronés els peus, i com organitzar el temps quan el tens tot per tu. - Has parlat de passejar per la platja i els teus poemes parlen molt del mar... “tot refrescant-me els peus, el mar m’ha fet saber que no estic sola... ” -Això vol dir que et senties acompanyada pel mar a Essaouira?… ens explica com va descobrir l’energia del mar i el vincle amb el seu interior més creatiu. I la Montse ens parla de la connexió amb la natura en el procés creatiu i en les emocions.- I tu, Noemí, un dia et vas posar a dibuixar. Què o qui t’hi va portar?… Tot seguint també el que la seva terapeuta li indicava va recuperar aquelles coses que va deixar apartades quan era petita, introduint la idea de recuperar la “nena petita”: recuperar el nostre infant en l’edat adulta. Molt important aquest apartat on la Montse ens indica la importància, també, de l’experiència artística i, sobretot, en la tercera edat. - Noemí, m’has explicat que la teva mare, en veure els primers dibuixos, et va suggerir que escrivissis poemes per canalitzar les emocions… s’introdueix la importància del benestar en la creativitat i la importància que això té per reconduir les emocions i, a l’inrevés, com les emocions impulsen el procés creatiu. Hem acabat la vetllada amb un espectacle d’una gran sensibilitat on s’han conjugat poemes, música, cançons i expressió artística.   Resum Àngels Caba. fotografia Esteve Garrell, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Pere Diumaró va parlar del seu llibre PLACES, PARCS I JARDINS DE GRANOLLERS 2019. Dijous dia 12 de desembre.

En Pere Diumaró, documentalista local i soci de les Aules, ha estudiat la nostra ‘Vila Oberta’ amb diferents treballs sobre el paisatge urbà de Granollers, amb l’aportació de documents gràfics que la fan explícita i molt entenedora. Aquest dijous l’Enric Garcia-Pey, expert toponimista de reconeguda vàlua, ha estat el presentador del llibre Places parcs i jardins de Granollers, de l’autor en Pere Diumaró. Garcia-Pey ens porta per un exhaustiu passeig pel recorregut urbà, tot fent una aportació extraordinària d’antics noms i referències als llocs on fa esment cada fotografia del llibre, mostrant-nos els canvis que el temps i els homes han anat provocant. Seguidament es fa un passi, comentat pel propi autor, de les fotografies que il·lustren aquest llibre: un bon document de consulta i de record històric. Resum Esteve Garrell i Homs, disseny del cartell Monrserrat Lluch Santacana.

Jordi Surrallés va parlatr de GENÈTICA DEL SEGLE XXI. Dimarts dia 10 de desembre.

El conferenciant ha fet una introducció dels 46 cromosomes que l’espècie humana tenim al nucli de les cèl·lules, organitzats per parelles. En les cèl·lules sexuals a partir de la pubertat n'hi ha 23 d'aquesta manera: els 23 dels espermatozous i els 23 dels òvuls. Quan hi ha fecundació, fan que el nou nat mantingui els 46 cromosomes de l’espècie amb els seus corresponents gens. Ha comentat que pot variar per diferents errors o mutacions. També ha parlat de l'herència dominant o recessiva que fa possible que un fill de pares sans, però portadors, pugui partir una determinada malaltia.

Despès ha introduït algunes de les aplicacions mèdiques de la genètica en el context de la revolució tecnològica que hi ha hagut en aquest camp, des de la seqüenciació completa del genoma humà, i de la capacitat actual de poder fer l'anàlisi de grans volums de dades. Anys enrera calia analitzar gen per gen amb temps i costos molt elevats. Avui es poden analitzar 20.000 gens per 10 pacients al mateix temps.

Ha parlat de la gran tasca que fan els seus equips de diagnosi i de recerca de l' Hospital de Sant Pau en malalties concretes hereditàries com la ceguera, la sordesa, el càncer, el retard mental, la mort sobtada, l'hemofília, la distròfia muscular, la fibrosi quística, la distròfia miotònica entre d'altres. Ha confirmat que el 3% de la població pateix malaltia genètica. Ha destacat que l'edat materna influeix en les alteracions cromosòmiques, mentre que als 20 anys estadísticament correspon 1 de cada 1600, als 45 anys és 1 de cada 30.

Ha parlat de la importància de la medicina preventiva i del treball que porten a terme els seus equips: en diagnòstic prenatal, en predisposició genètica al càncer, en nens salvadors per curar malalties del germà, en tractaments específics per mutacions concretes, en teràpia enzimàtica, en teràpia gènica. Tot això aplicat no només al diagnòstic sinó també a la terapèutica en el marc de la medicina personalitzada de precisió.

Finalment ha plantejat els aspectes socials i bioètics en relació a les aplicacions mèdiques de la genètica. Ha parlat dels transgènics i la seva possibilitat de fer òrgans humans que no crein rebuig. També d'alguns animals i plantes en benefici social com la possible alimentació del 3er  món. Ha plantejat on és el límit d'aquesta gran revolució, donat que intervenen factors socials i ideològics. Ha definit la genètica com la única ciència que ens permet saber d'on venim, com som i on anem.

Ha acabat tot introduint una frase del seu pare Alexandre Surrallés, de 95 anys, que diu “Si vols que et facin bé una feina, busca't algú que estigui molt enfeinat”. S'ha obert un torn de paraules molt enriquidor  sobre els temes tractats.

Resum Mª Carme Esplugas, fotografia Esteve Garrell, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana

Dimarts 3 de desembre. Martí Oliveras va parlar deL TEMPS: LA METEREOLOGIA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ.

En primer lloc en Martí Oliveres ens presenta els antecedents de la meteorologia a Catalunya. L’ Eduard Fontserè i Riba va ser el pare de la Meteorologia a Catalunya i l’Anna Rius la primera dona del temps.

Desprès, ens explica la importància de la geografia quan es parla del temps tot fent un repàs de les diferents zones geogràfiques de Catalunya des dels Pirineus a la Serralada Litoral, seguit de l’extensa divisió climàtica del territori fruit de la variació geogràfica que tenim.

Defineix temps i clima: temps són les condicions atmosfèriques en un lloc i moment determinat, i clima és el temps que de mitjana trobem en un lloc a través de la presa de dades durant un període (per exemple 30 anys).

A continuació el tema és “Com es fa la predicció meteorològica?” Quan el meteoròleg arriba a la feina de bon matí es pregunta “Què ha passat? i per esbrinar-ho consulta les pàgines web de la previsió meteorològica com Meteosat, meteoclimatic, aemet..Després ve la segona pregunta: “Què està passant?” I consulta les estacions meteorològiques, analitza els núvols que diuen moltes coses i també compta amb les xarxes socials de coneguts que l’informen. Finalment ve el tema clau que és “Què passarà? i aquí ve la part més tècnica d’anàlisi de les diferents pantalles amb els grans centres d’acció i mapes de fronts. S’analitzaran, anticiclons, depressions, masses estables o inestables, mapes de precipitació i pluges previstes o acumulades... Amb tot això es pot fer una previsió per un marge de temps. Més enllà de dos mesos és difícil “és una mica ciència ficció “.

Finalment ens comenta, fruit de la seva experiència a RAC1 i RAC105, com es presenta la previsió del temps a la ràdio on, saber-ho explicar bé i sintetitzat, és molt important. Ens explica que la proba de l’ascensor, que consisteix en sintetitzar la previsió atmosfèrica mentre l’ascensor  puja 15 plantes en un temps aproximat de 30 segons, dona molta idea pràctica de com definir el temps a la ràdio en poques paraules.

Com a eina final per consultar el temps ens aconsella que és més fiable el meteocat que les previsions que normalment mirem al mòbil. Resum Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.