17 de març 2019

Claudi Alsina ha parlat de LES MESURES TRADICIONALS CATALANES I EL CAS DE GRANOLLERS. Dimarts dia 19 de març.

El conferenciant ens explica amb molta claredat el sistema propi de mesures catalanes que ha ajudat al desenvolupament del país. Catalunya tenia unes mesures  d’origen romà que es van utilitzar fins que, al 1849, les va liquidar la reina Isabel II. Mesurar és comparar objectes amb certs patrons establerts que anirem comentant en aquest resum. Les mesures eren locals: van existir unes 700 de diferents repartides en poblacions de Catalunya. Es van escriure en base 10 però és dividien i repetien en base 12.
Per mesurar longituds es feia servir la cana destre que eren 12 pams destres, equivalents a 2,81 m. Les diferents mides de les esglésies de Sant Pau del Camp i de Santa Maria del Mar es van mesurar en canes destres. Per mesurar els terres es passava de pams a peus que era més còmode pel que mesurava; 4 pams eren 3 peus. D’aquell temps ve la dita “quedar-se amb un pam de nas” o “ ho tinc ben apamat”.
Per mesurar les sabates les mides era 3 punts de sabater que serien 2 cm. Per a les mides tipogràfiques es va agafar el llibre de Cíceró editat a Venècia el 1469.
Pel que fa les mesures de gra s’utilitzaven recintes concrets portàtils i el sistema era complex. L’Ajuntament de les localitats vigilava que es fessin servir les mesures oficials que era la quartera= 12 quartans= 48 picotins= 69.5 litres. A Granollers la quartera = 8 quartans. Cal esmentar la Lloga del gra que era la Porxada.
Per mesurar superfícies es feia servir, canes quadrades, pams quadrats i peus quadrats. També es mesurava per jornal de feina de sol a sol, especificant si era jornal de tallar herba o de sembrar, i especificant si era ajudat amb bou o cavall.
Un sistema per vendre un terreny era mesurar la superfície que es podia sembrar amb una quartera de gra. Per evitar la picaresca, ja que el gra es pot escampar més o menys,  quan brotava la planta, un notari verificava que la distribució era  correcta i es tancava el tracte. A Granollers la quartera de sembradura equivaldria a 2.448,2503 m2.
Per mesurar capacitats. El vi es mesurava en porrons, barralons, mallals...  un porro era 4 petricons. Granollers tenia les seves pròpies mesures del vi: el barraló de Granollers serien 121,4 litres. La llet també és mesurava en petricons.
L’oli a Granollers es mesurava en quarters: 1 quarter = 32 quartons que eren uns 9.27 litresD’aquestes mesures venen les dites “ploure a bots i barrals “ o “ ser un tap de barral”.
Quant els pesos, la lliura era la més utilitzada. Una lliura = 12 unces...400 grams.
Era diferent la lliura de carn (36 unces) o la de peix (30 unces). Una dita era “el mal ve a arroves i se´n va a unces”. A les farmàcies una lliura eren 12 unces, i a les joieries 1 unça = 4 quarts =16 argenços = 39 quirats i 1 quirat serien 4 grams.
Per mesurar el temps tenien rellotge de sol, clepsidres, rellotge de sorra, ciris (temps de combustió) i al final ja mecànics. Aquí és on es conserva la base 12 amb diferència a les altres mesures que van passar a base 10.  La base 12 era més pràctica que la 10,  ja que era més fàcil dividir-la en  parts; un terç era 4, la mitat 6, 2 terços 8, 3 quarts 9 . En  base 10 és més difícil, ja que les divisions de 10 nomes son 2 i 5.
Els papers es mesuraven en arca que serien 11.000 fulls, caixa 8.000 fulls i mà que eren 5 quaderns i 25 fulls.
La dotzena era una mesura molt utilitzada (12 unitats) però hi havia la dotzena de frare que eren 11 quan el frare havia de pagar i 13 quan el frare havia de cobrar.
La proposta de passar a base 10 va ser francesa:  volien un sistema universal que no fos lligat a les diferents cultures i fos basat en la mida del quadrant del meridià terrestre. Per fer la mesura es va mesura el tros de meridià de Dunkerque a Barcelona amb lo qual Catalunya va tenir un paper fonamental en la mesura i en el naixement del metro.
Respecte la diferent amplada de les vies de tren d’Espanya en relació les internacionals és degut que, aquí, es va utilitzar com a mesura el peu de Burgos. Van definir que les vies equidistarien 6 peus de Burgos i, com a resultat, son més amples que les vies internacionals. A Burgos tenien el peu massa gros!
Resum Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

11 de març 2019

Anna Paré va parlar d'ANTIOXIDANTS I SALUT. Dimarts dia 12 de març de 2019.

La conferenciant ha iniciat la seva exposició tot definint què són els antioxidant i els radicals lliures per  assenyalar, en una segona part, els principals antioxidants coneguts i estudiats, donant exemples concrets de cada un d'ells.
Antioxidant, és una molècula capaç de retardar o prevenir l'oxidació d'altres molècules. També podem dir que és una substància que protegeix dels danys produïts pels radicals lliures en el nostre organisme. 
Radicals lliures, són molècules que en el orbital extern han perdut un electró i, per tant, perden estabilitat (són oxidants) Intenten recuperar aquest electró. captant-lo d'altres molècules properes, provocant més inestabilitat i reaccions en cadena que poden afectar bàsicament la membrana cel·lular oxidant als greixos, les proteïnes perden estructura i per tant la seva funció, i provoquen mutacions al material genètic.
El 90% dels radicals lliures els fabriquem en la respiració cel·lular que té lloc als mitocondris. Els  radicals d'oxigen s'anomenen ROS, també en poden formar de nitrogen. No podem oblidar els que arriben de l'ambient extern com; tabac, l'alcohol, l'excés de radiacions solars, alimentació no saludable, l'estrès físic i emocional, processos inflamatoris i traumatismes.
Mecanismes antioxidants, protegeixen dels radicals lliures i poden ser:
a) Endògens; coenzim Q 10 o ubiquinol, glutation, ac  lipoic, melatonina, sistemes enzimàtics...
b) Exògens; vitamina C, i E, carotenoides, minerals com el seleni i zenc i polifenols.
Estrès oxidatiu, es produeix pel desequilibri entre el ROS i els Antioxidants: pot donar lloc a diferents patologies com: l'arteriosclerosi, altres malalties cardiovasculars, diabetis, alzheimer, càncer, malalties oculars i, també, accelera el procés d'envelliment.
Diversos estudis assenyalen que els radicals lliures i els telòmers curts són causa de l'envelliment.
També es coneix que envellim per la informació genètica que heretem en un 25% i per l'estil de vida i el medi ambient en un 75%. 
Els Antioxidants; 
Vitamina C (ac. Ascòrbic), és l'antioxidant per excel·lència. En porta la taronja, mandarina, pomelo, llimona, maduixots, meló, pebrot vermell cru, col, braçolí, créixens, kiwi, papaia, mango.
Estimula la producció de col·lagen, regenera la vitamina E i té efecte preventiu pel càncer d'estómac. 
Vitamina E, és troba en l'oli d'oliva de primera pressió en fred, oli germen de blat, alvocats, fruits secs, pipes de gira-sol i carbassa. Evita l'oxidació de les membranes cel·lulars, protegeix de les malalties cardiovasculars i les cataractes, i té efecte preventiu del càncer de colon, pròstata i mama.             
Carotens, en la pastanaga, carbassa, moniato, caquis, mango, nespres, préssecs, blat de moro, espinacs, bròcoli, canonges. Precursor de la vitamina  A, essencial per a la pell i la vista. 
Licopè, en síndria i tomàquet sobretot condimentada amb oli, perquè s'absorbeix millor. Prevenció del càncer de pròstata. 
Seleni, en ceba, all, cereals integrals, fruits secs, xampinyons, espàrrecs, carn. marisc, ous. Ha recomanat 2 o 3 nous del Brasil per dia. Actua de cofactor d'enzims antioxidants. El seu contingut en els aliments depèn del sòl. És antioxidant, anticancerós i inmunomodulador. 
Zenc, en cereals integrals, bolets, fruits secs, llevat de cervesa, germen de blat, llegums, marisc i carn. Actua de cofactor d'enzims antioxidants. Està relacionat amb la cicatrització i la prevenció de constipats. 
Polifenols,  en té verd, raïm, cacau, ceba, poma, magrana, gerds, cireres i en general fruites de color vermell, violeta, blau. Té activitat antioxidant, anticancerós, prevenció de malalties cardiovasculars, artritis. 
Salut i alimentació 
També ha parlat dels polifenols del vi (resveratrol), que es forma a les plantes per defensar-se d'agents externs: fongs, bacteris, paràsits... tot limitant-lo a 2 copes dia pels homes i 1 copa per les dones i persones de color.
Ha esmentat el té verd pel seu contingut en catequines i les espècies i herbes aromàtiques com; cúrcuma ( antioxidant i antiinflamatòria), canyella, paprica, orenga, ànet, farigola i romaní.
Per acabar ha ressaltat la importància de la dieta mediterrània, i l'alimentació variada i de tots colors cercant la sinergia, que vol dir l'actuació de dos o més antioxidants per millorar l'efecte. Exemple la vitamina E i C,  la E i el seleni, els beta carotens i vitamina C recomanats per la sequedat dels ulls. Ha fet èmfasi amb el gaspatxo com a plat molt complert en aquest aspecte.
Quatre pilars per evitar l’estrès oxidatiu, concretats en una recomanació final;
Dieta rica en antioxidants,
Evitar hàbits nocius,
Activitat física i mental,
Bona actitud davant la vida
Resum Carme Esplugas, fotografies Martí Majoral, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

3 de març 2019

Mª Reis Fontanals va parlar sobre ELS ARXIUS HOSPITALARIS COM A FONS PER LA HISTÒRIA. Dimarts dia 5 de març.


Els arxius d’entitats històriques són importants perquè acostumen a acumular informes i detalls tot explicant costums, hàbits, fets, formes d’actuar…d’èpoques passades. De fet serveixen per conèixer la vida d’aquells moments. La conferència va tractar sobre l’HOSPITAL DE LA SANTA CREU de Barcelona, sobre el fruit de les investigacions dels seus arxius. És una institució prou coneguda i que segueix viva, encara, en l’actual HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAUDels abundants detalls i informacions extrets de l’arxiu remarcaria els següents: 

Els seus orígens són de finals dels segle XIII. Fou una necesssitat per la situació produïda per les guerres amb Castella-Lleó i pels estralls de la peste negra. El Consell de Cent decideix la construcció per fer front a situacions catastròfiques. És una època d’evolució social i política remarcables. Es creen la TAULA GENERAL DE CANVI (banca), L’ESTUDI GENERAL UNIVERSITARI i L’HOSPITAL que donaria nom i renom a la ciutat i assegurava l’assistència sanitària indiscriminada, per a tota la ciutadania, fins i tot, als NENS ABANDONATS.

L’any 1400 es fusionen els 6 hospitals petits que hi havia a Barcelona, que no eren suficients per a les necessitats assistencials, (Santa Marta, Santa Anna, Santa Eulàlia del Camp…) i es crea L'Hospital de la Santa Creu, que fou dels primers d’Europa. Fet que es va repetir en altres països. Va rebre el suport de la Família Reial i del Papa amb benediccions i privilegis.  Del 1401 al 1490 es configura la primera etapa. Es construí la primera ala d’un edifici monumental, amb pedra de Montjuic, fora muralles. Fins el segle XVI no es va completar la segona fase. Del 1655 al 1680 es va fer La Casa de Convalescència, d'estil renaixentista-barroc en espais adosats al que era l’hospital. Durant el segle XIX es va seguir ampliant instal.lacions, tornant a l’estil gòtic del inicis, tot completant els espais disponibles. 

Alguns detalls de funcionament. Segons les Ordinacions de 1417 el dirigia la M.I.A. (Molt Il·lustre Administració) amb 4 administradors. Avui dia encara existeix. 
Finançament (1430) 100.000 sous per ingressos del patrimoni, almoines, donacions, ajuntament…; despeses, provisions, salaris…Alimentació, brou de gallina, pa, oli, sal, pomes, col, cebes, carn de xai, ous… 
Treballadors: administradors al comprador i rebedor: advocats, notari, apotecari, metges, infermers, cirurgians, barbers, cuidadors… 
Malalts, sense distinció ni segregació: hi cabia tothom. En el llibre d’ingressos constava l’edat, treball, procedència, simptomes, com anava vestit …. 
Metges famosos, Moisès Broggi, Josep Trueta, Manuel Corachan, Agustí Prió, Josep Anton Barraquer … 
Ja a començaments del segle XX s’inicia la construcción de l'HOSPITAL de SANT PAU, on es va anar traslladant els serveis hospitalaris. (Hi ha constància que Gaudí va morir el 1926, encara a la Sta Creu) El 1931 l’Ajuntament va comprar tot el complex antic, cedint-lo a la Diputació, que el va destinar a acollir centres de diverses activitats culturals, principalmente la BIBLIOTECA DE CATALUNYA. Resum German Cequier, fotografia Martí Najoral, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

24 de febr. 2019

Albert Beorlegui va parlar de SHAKESPEARE AL CINEMA, GUIA BÀSICA I. Dimarts dia 26 de febrer.

En un llenguatge planer, l’Albert Beorlegui ens apropa a un dels més grans de la literatura mundial que postulava que “tota la vida és un teatre”. La conferència comença amb una aproximació a la figura de William Shakespeare. Cal considerar que la poca presència de l’escriptor en els plans d’estudis ha impossibilitat un acostament més popular de la seva figura, més enllà de les seves obres més conegudes.
Va néixer a Stratford-upon-Avon el 1564. Era el tercer de vuit fills d’una família de classe mitjana baixa. Va casar-se als 18 anys i va tenir tres fills. L’any 1590 marxa a viure a Londres on haver de treballar com a actor, dramaturg i empresari. Poc abans de morir retorna al seu poble natal on va morir al 1616, als 52 anys.

Les seves obres ens han arribat gràcies a dos amics seus que, 100 anys després de la seva mort, van publicar un volum que recollia totes les obres de Shakespeare. D’aquest llibre es van fer 750 exemplars dels quals 250 han arribat als lectors.
El total d’obres escrites són 36: de les quals 11 són tragèdies, 10 drames històrics i 15 comèdies. La lectura de Shakespeare és difícil d’entendre perquè utilitza moltes metàfores i símbols.
Neix a l'Anglaterra Isabelina quan ja s’ha mort Enric VIII. Entre 1567 i 1642 Londres viu l'època daurada del teatre isabelí ja que el teatre era el major divertiment; tothom anava al teatre, les classes nobles, les que no ho eren, les prostitutes.... En aquells temps els teatres eren molt grans, alguns amb una cabuda de 3000 espectadors. Havien de fer unes 200 funcions a l’any per tal que fossin rendibles. Com a anècdota: si els nobles feien tard a la funció la representació s’interrompia i l’obra es tornava a començar.
El cinema ens ha donat l'oportunitat d’acostar-nos a com era el món fa 400 anys. El 1997 va estrenar-se Shakespeare in Love del director John Madden, una pel·lícula molt guardonada que mostrava com Shakespeare s’enamorava de la seva Julieta i on es pot contemplar com eren les funcions de teatre d’aquella època.
Al segle XVIII varen començar a sortir veus que qüestionaven l’existència de Shakespeare. Deien: com pot ser que un personatge que no té estudis acadèmics tingui tants coneixements sobre medicina, filosofia, dret, la mort, la condició humana.... Han sortit 5000 llibres tot qüestionant que fos l’autor de les seves obres. Van sortir 150 candidats com a possibles escriptors de les obres de Shakespeare. Entre ells els tres més coneguts són Francis Bacon, Chistopher Marlowe i Edward de Vere. Cap dels tres, per diverses causes, van oferir fonaments per ser considerats els autors dels llibres. L’any 2011 es va estrenar la pel·lícula Anonymus centrada en aquest tema referent al dubte que alguns tenien sobre qui va escriure les seves obres.
Al llarg dels segles les modes han anat canviant i amb elles la reinterpretació al cinema de les obres de Shakespeare que van anar incloent les tendències dels anys en què es varen rodar les pel·lícules.
La part de la conferència dedicada a les comèdies va centrar-se en un breu anàlisis de cinc de les seves grans comèdies, El somni d’una nit d’estiu, La doma de la fera, Nit de reis, El mercader de Venècia i Molt soroll per no res. completat amb fragments molt ben escollits de les seves versions cinematogràfiques. 
Resum Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch,  composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

20 de febr. 2019

Paqui Orellana va parlar de LA MITJA MARATÓ. Dimarts dia 19 de febrer.

Camino perquè tinc salut? o tinc salut perquè camino? Amb aquestes preguntes, aparentment innocents, comencem a descobrir unes característiques de l’esport poc conegudes potser en detall. Beneficis de l’exercici: fisiològics, psicològics i socials.
Dins dels fisiològics podem destacar una millora del sistema cardiovascular, ajuda a controlar la tensió arterial, la diabetis i el pes corporal, com també millora la osteoporosi. 

Ara repassem quins beneficis psico-socials aporta als practicants d’esport: una millora de l’autoestima i confiança personal, més autonomia personal i equilibri emocional, tot augmentant l’ànim i el benestar en general: a més redueix l’ansietat i la depressió, facilitant la integració social fomentant la sociabilitat. En fer exercici, sobretot si hi ha esforç i una certa resistència, l’organisme allibera “irisina”, una proteïna fonamental que actua de manera important sobre diferents teixits, entre ells el cervell, i com a preventiu de l’Alzheimer. Amb l’edat i una vida sedentària, és ben fàcil tenir una afecció anomenada “sarcopènia” nom que va directament relacionat amb la pèrdua de massa i potència muscular. 

Amb unes fotografies d’uns tacs i un gràfic explicatiu veiem com aquesta massa muscular perd volum i consistència. A partir de 50 anys la pèrdua es situa entre l’1 i el 2%, si observem la mateixa prova en més grans de 60 anys, aquesta pèrdua estarà entre un 1,5 i un 3%. Observem que la pèrdua en homes es més progressiva, en canvi en dones i degut als canvis hormonals per menopausa, provoquen un descens més brusc. 
Tot això ens porta a reflexionar sobre els efectes negatius de no fer esport, la fragilitat i risc de caigudes, la pèrdua progressiva de vida independent, inactivitat física i més que possible augmentar les possibilitats de malalties cròniques. Desmitifiquem falsos conceptes amb aquesta afirmació, “les persones grans podem fer qualsevol pràctica esportiva”. Ara, cal matisar-la, “sempre i quan s’adapti a les seves condicions i capacitats”.
Com que una imatge val més que mil paraules, tot seguit ens mostra una piràmide de l’activitat física desitjable, on en una base àmplia hi ha mostres de les activitats bàsiques que fem diàriament en el nostre entorn domèstic, en el segon estadi hi veiem una mostra de diferents activitats físiques, bicicleta, natació, ballar, tenis o senderisme, amb la recomanació de dedicar-hi un mínim de 30 minuts diaris. Pugem un graó i el nivell d’exigència ens indica com millorar la flexibilitat, l’equilibri, la força i la musculació, donant les indicacions de la freqüència ideal diària i setmanal de l’activitat. A la punxa de dalt de tot hi trobem la clau que ho resumeix, d’inactivitat poca. Per posar un exemple de voluntat i afany de superació, veiem amb una certa enveja un clip, on una senyora de 88 anys salta a corda, avui dia es prova a ella mateixa a cada sessió d’entrenament . 
Com a compendi ens ofereix una guia bàsica d’entrenament, on ens diu “Estil de vida actiu: mínim de tres dies d’activitat física entre mitja hora i una hora, cada cop. Indicant vàries tècniques, AERÒBIC: caminar, córrer, natació, bicicleta. MOBILITAT i FLEXIBILITAT: propi cos i material addicional, piques etc. COORDINACIÓ: habilitat motriu i motora. EQUILIBRI: control del propi cos en l’espai. FORÇA: propi cos i ajudat per manuelles, gomes, etc. Sense oblidar una nutrició variada i saludable, i sobretot tenir una actitud positiva davant la vida. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

10 de febr. 2019

Vicenç Lozano ha parlat de PERIODISME ENGANYÓS O COMPROMÈS. Dimarts dia 12 de febrer.

El conferenciant va començar tot dient: “Avui és un dia especial per al periodisme i mitjans de comunicació per la situació política actual del nostre país”. De primer va fer un petit resum de la seva trajectòria periodística. Els seus inicis van ser El 9 nou de Vic, seguint una extensa trajectòria professional com a periodista i corresponsal en diferents països amb conflictes bèl·lics: Pròxim Orient, Japó, guerra dels Balcans, Cuba, Sri Lanka, i especialista de tots els esdeveniments del Vaticà des de l’any 1984. “L’oportunitat de viatjar m’ha donat un bagatge de coneixements i experiències com observador i m’ha permès fer un periodisme rigorós de qualitat i compromès”. 
Hi ha dues classes de periodisme, ”PERIODISME BANAL I ENGANYÓS” i “PERIODISME COMPROMÈS, SERIÓS, RIGORÓS I ÈTIC”. A la universitat vam aprendre el que era el periodisme de qualitat, actualment alguns mitjans fan un periodisme manipulat. Aquests mitjans de comunicació actualment son considerats el quart poder, ja que controlen els tres poders bàsics: EL LEGISLATIU, L’EXECUTIU I EL JUDICIAL.

Actualment la premsa escrita sobre “paper” no passa per bons moments, la competència d’altres mitjans, com les “xarxes socials”, els ha obligat a finançar-se amb diferents bancs tot condicionant la seva llibertat informativa. Va esmentar diferents diaris, (La Vanguardia, El Periódico, El País, El Mundo, La Razón) Anys enrere hi havia un nivell cultural important en programes televisius com la “Clave”, el ”teatre clàssic”, malauradament el llistó ha baixat en programacions de diferents mitjans i cadenes, tot val per pujar l’audiència.
Va posar exemples actuals de ”PERIODISME ENGANYÓS”: guerra d’Irak (manipulació i engany); cas de les nenes de Alcàsser (informació morbosa ); el cas Julen (magnificant reiteradament la notícia). MITJANS TELEVISIUS DE BAIX NIVELL, REALITIS: ‘Gran hermano’ (fama a qualsevol preu); ‘Cròniques Marcianes’ (exhibicionisme); ‘Primera plana’ (competència entre diaris) ESTRATEGIES per desviar realitats que no interessa que el poble sàpiga. Crear problemes (desprès oferir solucions); Fomentar delinqüència amb menys policia; Organitzar atemptats, (per retallar drets socials); crear crisis econòmiques (per fer retallades com a mal menor ); Publicitat enganyosa dirigida al públic com si fóssim criatures; Utilitzar emocions en lloc de reflexió: Mantenir al públic en la ignorància i mediocritat. FAKE NEWS, (manipulació tot informant deliberadament de falses noticies en molts mitjans de comunicació, i xarxes socials) Exemples: fotos manipulades de cremes de banderes, foto de la mort d’Hugo Xavez en primera plana quan no era ell.

PERIODISME COMPROMÈS. Cas watergate (1972/1974) va originar la dimissió del president NIXON. Cas wkileaks (2006) informació de corrupcions de personatges importants de diferents països. Cas VATILEAKS (renúncia papa Benet XVI). Papers de Panamà (2016/2017) TV3 televisió pública (model objectiu i rigorós); Programa ‘Polònia’ (irònic i autocrític); Programa ‘Super 3’ (infantil, valors); Futbol (informatius plurals)
DAVANT LES INFORMACIONS QUE REBEM DE TOTS ELS MITJANS, QUÈ HEM DE FER?: -DEFENSAR ELS MITJANS COMPROMESOS, SER CRÍTICS AMB TOTS ELS MITJANS I APRENDRE A VALORAR-LOS. “LA LLIBERTAT D’INFORMACIÓ I UN CIUTADÀ CRíTIC I INFORMAT, SÓN ELS PILARS FONAMENTALS PER DEFENSAR LA DEMOCRÀCIA.” Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

3 de febr. 2019

Joan Garriga i Andreu va parlar de L'EXILI CATALÀ: EL CAS DE Mª LLUÏSA ALGARRA. Dimarts dia 5 de febrer.

L’historiador i advocat Joan Garriga ens explica la trajectòria vital d’aquesta persona tot partint de la documentació que ha trobat i estudiat sobre Mª Lluïsa Algarra i Coma, una dona oblidada per la repressió franquista. Fou advocada, periodista i autora d’obres de teatre. 
La seva història mereix una recuperació per la feina que va fer. Fou la primera jutgessa de Catalunya i de tot l’Estat Espanyol. En ser nomenada jutgessa de primera instància i d’instrucció a Granollers la ciutat li va dedicat un carrer.
Neix a Barcelona el 24 de gener del 1916. Realitzà els seus estudis secundaris a l’institut de batxillerat Jaume Balmes. Acabà aquests estudis els setze anys i demostrà ser una noia amb inquietuds. Després, va matricular-se a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. Obté la llicenciatura en Dret als vint anys. No era comú per les dones d’ aquella època. Esclata la guerra. A través dels seus escrits en diaris, veiem, que és una dona observadora i sensible. Fa un metre i noranta centímetres d’alçada; una alçada excepcional per aquella època. El 1935 rep un premi per la seva obra de teatre, Judit, escrita en català. Premi del Concurs Teatral Universitari de l’ Autònoma. Estrenada el 16 d’octubre de 1936 al Teatre Poliorama.Com advocada va treballar a l’Oficina Jurídica. Després, el Conseller de Justícia de la Generalitat, Andreu Nin, l’anomena jutgessa de Granollers el 2 de desembre de 1936. Exerceix aquest càrrec poc temps. Havia fet una feina correcta, segons es desprèn de la documentació. Què va passat?. Possiblement pugnes entre els diferents partits. Més endavant demanarà incorporar-se al Col·legi d’Advocats i exercirà d’advocada. El 1937 participa activament en el Primer Congrés Nacional de la Dona celebrat a Barcelona. Presenta l’informe, ”Les reivindicacions conquerides per la dona en la lluita antifeixista”.

Quan va acabar la guerra, l’abril del 1939, va començar una depuració al Col·legi d’Advocats i, també, en altres estaments. Es va exiliar a França. Durant el seu exili a França, alguns afirmen que va estar en algun camp de concentració, però no està documentat. Ara bé, col·labora amb la resistència francesa, durant un temps de la IIª G.M. Marxà a Mèxic el 1942. Als primers temps passà penúries, després millorà la seva situació econòmica i personal. S’involucrarà en el teatre. Va fer de traductora, periodista, guionista de cinema i, també, a la ràdio. Es va casar amb el pintor José Reyes Mesa i va tenir dues filles. Es va incorporar tot participant activament en el moviment teatral de Mèxic. El 1954 va obtenir el Premi Juan Ruiz de Alarcón per la seva obra Los años de prueba. Va escriure unes quantes obres, però la seva mort prematura l’impedeix escriure més. Ara bé, el que va fer fou admirat i acollit amb entusiasme en el seu temps. Va morir el setembre de 1957 a l’edat de 41 anys. Resum Joan Gurt, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.