18 de nov. 2019

Miquel Pallarès ha parlat sobre PENSAMENT POSITIU I ELS SECRETS PERQUÈ TINGUIN ÈXIT. Dimarts dia 19 de novembre.

El Dr. Pallarès va iniciar la xerrada afirmant que si pensem en negatiu encertarem en aquest sentit. Va insistir en que no ens han ensenyat a pensar i hem de lluitar per coneixents més.
Va parlar de la cultura Japonesa resumida en 7 paraules:
1.            Genki; Mantén la font (gen) de la teva energia (Ki). 
2.       Arigatou;  Agraeix les ajudes. 
3.          Jiyu; Respecta les llibertats, pròpies i alienes.
4.             Mitate; Visualitza i construeix.
5.             Shiken; Fes tot el que puguis sempre.
6.             Gambaru; Focalitza i no dispersis.
7.              Kawari; Aparca els teus dubtes.
Va parlar de Buda dient que volia dir l'il·luminat seguint 4 veritats nobles:
1.            Tota existència és patiment.
2.            L'origen del patiment és el desig  interns – externs (ego – possessions).
3.            El patiment desapareix si ho fa la causa.
4.            Seguir el camí òctuple.
El camí òctuple abraça 8 punts: saviesa/ignorància, pensaments correctes, paraules, fets, medi de vida, persistència/esforç, viu el moment i meditació. Va donar molta importància a la meditació.
El pensament no és l'encèfal sinó el que l'encèfal fa, en forma d'energia quàntica que es diferencia per la força que té i depèn de les freqüències de transmissió.
Per les ressonàncies magnètiques se sap que tenim uns 60.000 pensaments diaris, dels quals el 90% repeteixen i el 80% poden ser negatius (ones ràpides-ansietat). El pensament és lliure i com tota energia, es pot usar bé o malament. Consisteix en rebre estímuls energètics quàntics i donar respostes, El pensament representa el 6è sentit que dona vida a tots. Henry Ford deia que tant si creus que pots, com si no, tens raó.
El pensament negatiu; no puc, no faré, no aniré, no..., equivalen a vampirs emocionals que intenten fer-nos fracassar, si fracassem aprenem a no intentar-ho. Cal sortir de la zona de confort i pensar en positiu; puc, faré, aniré...  Aprendre coses noves, coneix-te i creu en tu, cal eliminar timidesa i vergonya...
Tenim milions de cèl·lules que és connecten entre elles per rebre estímuls i donar respostes, ho fan mitjançant la sinàpsid i l’alliberant neurotransmissor que donen resposta al que pensa el nostre cervell: si pensem amb por els neurotransmissors que és produeixen, ens fan baixar les defenses i no ens deixen eliminar les cèl·lules dolentes. Podem afirmar que pensament negatiu ens porta a salut negativa. El pensament negatiu ha de ser el primer i últim pas mentre que el pensament positiu és el primer pas
Pensament positiu, com a mínim crea felicitat i permet atreure allò que penses. Segons el Dr. Norman Vincent és la teràpia de les paraules: serenitat, tranquil·litat, paciència... La paraula té molt valor, ens fa millorar l'ajuda externa i les accions. Nosaltres tenim la clau del nostre cervell, el 95% del cervell és robot i el 5% és cognitiu. És del tot imprescindible coneixe’ns: va afirmar que no seràs feliç sinó saps que et fa infeliç.
Va defensar el Budisme dient que és compatible amb diferents pensaments i religions, i que els nostres desitjos son la font de la infelicitat. Va afirmar que els 10 primers anys de vida son essencials per a la nostra felicitat.
Va acabar recordant un pensament de Gandhi: “Cuida els teus pensaments perquè es tornaran actes; cuida els teus actes, perquè es faran costums; cuida les teves costums perquè formaran el teu caràcter; cuida el teu caràcter perquè formarà el teu destí i el teu destí serà la teva vida”  Un interessant i enriquidor col·loqui va posar el punt final de la trobada. Resum Mª Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

10 de nov. 2019

Pere Brunet ha parlat sobre PER QUÈ GOOGLE ENS HO TROBA TOT? Dimarts dia 12 de novembre.

D’entrada, el conferenciant ens va dir: “Tal vegada Google no ens ho troba tot, però ens ajuda força”. Parlaré de quina informació s‘alimenta, de l’ús responsable, dels problemes de les “xarxes socials”, i dels reptes que de fet es resumeixen en una paraula sola: ètica. És lícit fer negoci amb les dades dels altres? Com garantir la nostre privacitat...
Google va ser fundada el 4 de setembre de 1998 per Larry Page i Sergey Brin, dos estudiants de doctorat de la Computació de la Universitat de Stanford.
Google és el motor de recerca actual de Internet més gran i usat: ofereix una forma ràpida i senzilla de trobar informació en el web, amb un accés a més de 8.168 milions de pàgines web, actualment respon a més de 200 milions de consultes al dia.
La funció de Google és cercar informació de totes les pàgines web del món i oferir-la com un diccionari. A part de cercador, que és el seu servei més conegut, compta amb d’altres serveis: un de correu electrònic anomenat “Gmail”, el seu propi mapamundi i un servei de missatgeria instantània, entre molts d’altres.
Actualment, no ens comuniquem amb cartes, sinó amb els escrits al correu electrònic, ràpid i que agilitza la comunicació.
L’any 2008 Google fou guardonat amb el premi  Príncep d’Astúries de Comunicació, en considerar que ha fet possible una revolució cultural decisiva pel progrés dels pobles.
Actualment les noves informacions que ens arriben són mitjançant les “xarxes socials”, que ens donen coneixements i eines que permeten als usuaris accedir i compartir coneixements. Com “Twitter”, “Facebook”, ”Instagram”, ”Youtube”, ”Telegram”, ”Whatsap”. 
Eines útils però perilloses ja que es difonen i arriben les anomenades FAKE NEWWS, (noticies falses), com també publicitat encoberta que ens poden manipular. Més de 2.500 científics  socials denuncien la manipulació de dades.
Hem d’estar molt atents a aquestes suposades veritats e informacions  que ens arriben, sempre les hem d’analitzar críticament, ja que envien ofertes i propostes per la informació que tenen de les nostres aficions e interessos, informacions extretes per les recerques que hem fet a Internet. Hem de vigilar quan el missatge és que serem ‘més feliços’, l’objectiu d’aquestes promeses és vendre més.
El conferenciant va posar molt d’èmfasi en que la tecnologia ens ha canviat la vida i, una mostra, és Google. Per totes les prestacions que ens ofereix ampliant coneixements i tot possibilitant la connexió a nivell internacional. Però Internet és una eina que cal saber utilitzar... Pel que fa les “xarxes socials” va aconsellar ocultar el nom real, el telèfon, l’adreça, evitar fotos personals, no penjar comentaris en llocs públics, inhabilitar qualsevol permís... La privacitat és important.
En cas d’incertesa davant d’una informació és millor seguir amb el dubte que resoldre’l. ELS DUBTES OBREN LA MENT, MENTRE QUE LES CERTESES LA TANQUEN.
Resum Mercè Barnils, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, composició de cartell de Montserrat Lluch Santacana.

3 de nov. 2019

Salvador Cardús i Ros ha parlat d'UN MÓN PLE (TAMBÉ) DE BONES NOTÍCIES. Dimarts dia 5 de novembre.

La introducció, es una breu referència a l’experiència personal amb les Aules  com a vertebradores, amb els usuaris actius de les xarxes i també amb la gran participació cívica, tots ajuden a la cohesió social.
Parlar de bones notícies, sembla contradictori, com si fos un OXIMORON. Tenim el pensament tant arrelat en general amb el “abans estàvem o vivíem millor” que, a partir d’aquí, les afirmacions vindran acompanyades, sempre, de dades estadístiques i estudis contrastats. 
És el DESCRÈDIT de l’OPTIMISME: les bones notícies no venen i, en canvi, parlar de les desgràcies dels altres i rebaixar-se fins a la morbositat periodísticament  parlant, ven i atrau més l’atenció.
Aquí tenim un ranking que sorprèn força, un estudi del ‘Mail Online’ sobre els nivells de salut mental que posa Catalunya molt per davant dels països escandinaus. Una dada curiosa: el 1970 hi van haver 5 morts per 1 milió d’habitants en accidents aeris, en el 2015 van baixar a 0,05 morts x milió, una reducció de 100 vegades menys, tots sorpresos. Això s’explica per què en la nostra vida quotidiana tenim integrades unes rutines que només ens fan reaccionar a la sorpresa. Resulta que les SORPRESES ens INCOMODEN.
PERQUÈ TRIOMFEN LES MALES NOTÍCIES? Perquè confonen la crítica amb el catastrofisme. Com MÉS SERVEIS TENIM, MENYS SATISFETS N’ESTEM. Ara exigim respostes immediates.
MANIPULACIÓ EMOCIONAL com els anuncis d’ONG amb imatges extremes. I així COM MÉS RICS MÉS PESSIMISTES, per por a perdre el que es té. 
OPTIMISME LOCAL versus PESSIMISME GLOBAL Ara entrem de ple a les Bones Notícies repassant les fonts de bones notícies, on estem en general en  una corba ascendent de progrés: qualitat de vida, hàbits de vida saludable ( alimentació, medecina, exercici, accés a la formació i cultura). Per estadística cada hora que passa incrementem en 10 minuts la nostra esperança de vida, que actualment  està en 82 anys els homes i 84 les dones. Reducció molt important de la MORTALITAT INFANTIL, el 1.800 un 40%, contrasta amb el 2015 un 5% abans dels 5 anys. POBRESA EXTREMA: el 1820 amb una població de 1.000 milions d’habitants, gairebé la majoria eren pobres extrems; el 2015 amb 7.000 milions habitants cau la pobresa a 0,5 mil milions, hi ha contribuït de manera decidida l’alimentació. DESNUTRICIÓ, una dada a tenir en compte, des de 1991 a 2015 s’experimenta una reducció significativa del 50%.
ALFABETITZACIÓ, el 1800 un 90% d’analfabets, en el 2015 estem per sota del 20%. Continuem exposant temes tant punyents com
EDUCACIÓ BÀSICA, DEMOCRÀCIA, ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ, DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA, PROTECCIÓ DELS DRETS HUMANS, HOMICIDIS, ARMES NUCLEARS, i MORTS EN GUERRES, on també amb dades contrastades veiem una disminució progressiva dels conflictes i la tendència a millorar, portant “Bones Notícies”.
En la CONCLUSIÓ ens dóna unes pautes per ser més objectius, a l’hora de valorar els inputs que ens arriben. CAL UN CANVI de PATRONS en la NOSTRA INTUICIÓ. Les MALES NOTÍCIES són l’EXCEPCIÓ. La MAJORIA de la POBLACIÖ NO ÉS als EXTREMS. Els CANVIS SOCIALS PORTEN el BENESTAR ECONÒMIC. I, finalment, CAL PASSAR del “TOT EMPITJORA” al (quasi) “TOT MILLORA”.
Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia d’Esteve Garrell i Mercè Gasch, i composició del cartell de Montserrat Lluch Santacana.

27 d’oct. 2019

Rai Puig va parlar de la seva expedició: SOLO IN PAPUA. Dimarts dia 29 d'octubre.

En Rai Puig ha presentat el seu documental Solo in Papua. L’expedició en solitari de l’aventurer català Rai Puig per l’illa de Papua durant 60 dies, en una de les zones més inhòspites del planeta. El periple amb una gran dosi de coratge, utilitzant un modestíssim caiac, i comptant amb uns recursos molt austers, ens ha portat per uns paisatges inèdits i extraordinaris, apropant-nos a unes civilitzacions i natura reculada en el temps. La narració és planera, feta des de la humilitat i la generositat, deixant a cada pas testimoni i reflexió.
En concret, el viatge va constar de dues parts ben diferenciades. En primer lloc, va realitzar una travessa en autonomia amb un caiac de mar a l’illa de Waigeo (3.155 km2), situat al famós i paradisíac arxipèlag de Raja Ampat (Indonèsia), de les seves aigües es diu que hi ha més biodiversitat submarina de tots els mars i oceans. S’ha convertit en la primera persona en circumnavegar aquesta gran illa i unir-la amb les remotes illes de Wayag, vivint moltes aventures durant 30 intensos dies, on les adversitats per la mar brava, els esculls, les corrents marines, tempestes tropicals i la solitud.
Tot seguit, l’expedició va continuar un altre mes a l’interior de Papua, en un trekking per les altes i salvatges muntanyes, les quals són les terres  sagrades dels Dani. Aquests són un conjunt de tribus que viuen gairebé aïllades i que van ser  obertes al món a partir de la dècada dels anys 30, fins llavors havien viscut a la prehistòria. Actualment, malgrat els cants de sirena de la modernitat, encara conserven un estil de vida molt primitiu. En Rai ha estat convivint amb ells durant uns quants dies amb els qui ha tingut un conjunt d’experiències que poca gent ha viscut.
L’aventura s’ha realitzat a l’estil de com li agrada viatjar, en solitari, minimitzant el seu impacte i auto enregistrant totes les vivències en un equip de gravació i en el diari de viatge, que ara ha convertit en una pel·lícula-documental, relatada en primera persona. De ben segur que aquest documental serà una bona dosi de motivació per a tothom, sigui de l'edat que sigui, i us encoratjarà a seguir els vostres somnis. Resum d’Àngels Caba sobre una síntesi prèvia d’en Rai Puig. Fotografia d'Esteve Garell. Composició del cartell de Montserrat Lluch Santacana

20 d’oct. 2019

Fina Dantí va parlar de JOAN BROSSA. Dimarts dia 22 d'octubre.

Fina Dantí i Jaume Arnella tot interpretant Joan Brossa
El 2019 és l’ANY JOAN BROSSA. Aules Universitàries hem volgut sumar-nos a la celebració del centenari del naixement, per difondre, promoure i conèixer  l’autor i la seva obra
La professora. Fina Dantí Vilalta pronuncià la conferència. Joan Brossa és un dels poetes catalans i europeus més importants de la segona meitat del segle XX. Juntament amb Miró, Sert, Foix, Tàpies, Dalí …, és un dels referents de l’avantguarda catalana. Sempre mirava de traspassar límits en la seva obra creativa. Obra INABASTABLE I INCLASSIFICABLE, com s’ha definit. Una obra impossible de classificar per gèneres, com es fa en el món de l’art. Deia que les lleis de la poesia varien segons els temps. Les seves lleis eren la transgressió, la transformació de les coses establertes. Una obra que sorprèn, basada en la llibertat de creació i que sempre està atent a la situació històrica que va viure, a la realitat social i política, de la qual no se’n desentén i es proposa canviar-la amb la seva poesia que era, per a ell, una eina al servei de la comunicació, sense divisió de gèneres, oberta, transversal i polièdrica.
VIDA Nascut a Barcelona el 1919, vivien al carrer Balmes. Morí el 1998, als 78 anys , en un accident domèstic:  va caure per les escales. La seva mort, va escriure un periodista, fou com “el darrer poema estrambòtic brossià.” El seu pare, tramoista, tenia una bona biblioteca d’autors catalans essencialment. Va créixer en l’ambient del teatre i cinema de l’època, que el va donar una àmplia cultura popular. Durant la guerra civil va estar al front de Lleida on fou ferit. La guerra i els temes socials són freqüents en la seva obra, tant en vers com en prosa.
OBRA Inabastable, com s’ha dit anteriorment de la seva obra. Poesia, prosa, teatre, música, escultura,… són les produccions variadíssimes d’en Brorssa. Cal remarcar l’enorme i extensíssima producció en teatre: NO NORMAL, de l’ABSURD, IMPACTANT, TRENCADOR… i poc representat. Edicions 62 publicà sis volúmens de les seves obres… Imatges hipnogògics- La casa encantada- Senzill artista- Bufaplanetes- Concert irregular- Suite bufa- Striptease- Senzillesa en espardenyes- Poema objecte -poema visual- …com a Corbera d’Ebre, al parc d’Horta, a Sant Adrià del Besòs… Fina Dantí ens va anar comentant detalls d’aquestes variades i polièdriques produccions de l’artista polifacètic que fou Joan Brossa.
Curiosa coincidència és que el pintor de Granollers Jordi Pagès exposa, actualment, a Barcelona una suite inspirada en Brossa, del poema “Romancets del dragolí”. La sessió va acabar amb una breu actuació del cantautor Jaume Arnella sobre un poema  de l’artista.
Resum: German Cequier, fotografia Esteve Garrell, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana

13 d’oct. 2019

Irene Cordón va parlar de L'EPOPEIA DE GUILGAMESH. Dimarts dia 15 d'octubre.

La conferenciant, abans d'entrar en l’explicació de l’Epopeia, ens situa en el seu context històric: Mesopotàmia. Una zona regada pels rius Tigris i Èufrates on sorgiren els primers imperis. Les antigues cultures de Sumèria, Imperi Babilònic i Assíria. En unes excavacions, que tenen lloc durant el segle XIX, es va trobar a la ciutat de Nínive la biblioteca d’Assurbanipal, on havia estat situat el palau reial. Es considera la primera biblioteca. Aquest monarca va regnar entre el 669ac i 627ac. Assíria no només era, en aquells moments, una potència militar sinó també cultural. Entre altres restes, hi van aparèixer unes onze tauletes d’argila amb escriptura cuneïforme
Un cop feta la introducció històrica la conferenciant passa a explicar-nos el contingut d’aquestes tauletes on es narra l’Epopeia de Guilgamesh. En faig una breu síntesi. Es tracta d’una Epopeia que inclou la més antiga reflexió sobre la condició humana. El poema té una doble rellevància. Per una banda inicia la primera literatura coneguda de la humanitat. Les tauletes conservades són els fragments d’escriptura cuneïforme més antics del món. Per altra banda, son una profunda, sàvia, antiga i actual reflexió sobre el què son i com han de viure els humans.  
Gilgamesh fou rei de la ciutat sumèria d’Uruk, Mesopotàmia, cap el 2600 a.c. El poema, dividit en onze tauletes, és una idealització posterior d’aquest personatge. Les sis primeres tauletes narren la recerca de la glòria per part de Guilgamesh i el seu amic Enkidu però, obtinguda la gloria i la fama, Enkidu mor. En les cinc tauletes restants, Gilgamesh plora el seu amic i, ara, ja no cerca la glòria sinó la immortalitat. Però aquesta recerca també es manifesta insensata, cap humà pot defugir la mort. A Gilgamesh, però, se li ofereix la possibilitat d’una bona vida humana.  
La influència d’aquesta epopeia s’ha detectat en certes narracions de l’Antic Testament (el Diluvi), també en l’Odissea d’Homer... Guilgamesh és el representant i el model de cada membre del gènere humà. És la recerca desesperada al problema de la mort. L’Epopeia de Guilgamesh és, abans que res, el drama de la condició humana personificada en el vell rei d’Uruk amb les seves aventures, els seus somnis, les seves esperances, els seus esforços, les seves penes i, al final, els seu fracàs resignat. 
Resum Joan Gurt Vilarrasa. Fotografia Esteve Garrell. Composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

10 d’oct. 2019

Josep M. Francino Arenillas va parlar sobre THE BEATLES, FENOMEN MUSICOSOCIAL DEL SEGLE XX. Dimarts dia 8 d'octubre.

Mercè Barnils, Josep M. Francino i Esteve Garrell.
Josep Maria Francino, que és periodista, músic, radio i sobre tot "beatlemaniac", va començar dient que els Beatles van capgirar-li la vida en l'aspecte musical, però també en el món de la comunicació.
Amb 17 anys va assistir el 3 de Juliol de 1965 al mític concert dels Beatles a Barcelona i, el seu amic de radio Terrassa, Ferran Ferreri li va demanar una crònica del concert i li va agradar. L'afició el va portar a dirigir radio Olot i crear diferents emissores, i va ser director adjunt del projecte "Emissores de la Generalitat de Catalunya".
La beatlemania el va portar a conèixer el Paul Mccarney, a tenir correspondència amb George Harrison i tenir una intensa relació amb Toni Sheridan, el primer cantant de la banda, tot tenint el privilegi de pujar a l’escenari actuant amb ell a Barcelona el 1989 i, més tard a València, el 2005, 2006, i a Saragossa. Ho exposa en el seu llibre tot fent una crònica exhaustiva i molt personal, que va ser publicat amb motiu del 50 aniversari d'aquell mític concert de Barcelona.
Va remarcar que els Beatles, sense cap mena de dubte, van ser un dels fenòmens músicosocials més importants del segle XX, van marcar tendències i van donar un canvi de rumb a la música que es feia en aquells moments, al mateix temps que, a la societat amb el jovent al davant, portava aquests canvis a la vida quotidiana. Van introduir instruments inèdits al rok com el sitar, els quartets de corda, la gran orquestra, les primeres experiències amb la música electrònica amb els primers sintetitzadors, i altres innovacions tècniques. I varen ser seguides per altres grups com els Rolling Stones, The Byrds, els Beach Boys i molts d'altres.
Vam escoltar diferents fragments de cançons per ordre cronològic. Desfruitant molt de les audicions.
"BESAME MUCHO (1962) El seu mànager els va aconsellar que toquessin èxits standars.
LOVE ME DO (1962) va ser el primer so Beatle autèntic.
SHE LOVES YOU (1963) va ser la confirmació del so pop dels Beatles.
NORWEGIAN WOOD (1965) procedent de la música índia, introduït per George Harrison.
ALL YOU NEED IS LOVE (1967) introducció de gran orquestra. En aquell moment eren la gran font d'ingressos d'Anglaterra.
LUCY IN THE SKY WITH DIAMONDS, cançó polèmica  per les sigles LSD.
THAT.LL BE THE DAY (1958) la primera cançó pròpia enregistrada pel grup.
THE LONG AND WINDING ROAD (1969) on van tornar als seus orígens.
SOMETHING (1970): Frank Sinatra va dir que aquesta cançó de George Harrison era la millor cançó d'amor que havia sentit mai. Va ser l’última cançó que van enregistrar com a grup.
LA INFLUÈNCIA EN EL MOMENT EN QUÈ ES PRODUIA LA SEVA MÚSICA, DURANT MOLTS ANYS DESPRÉS, EN ALTRES GRUPS HA ESTAT CLARA, I SEGUIRÀ SENT UN REFERENT MÚSICAL PER A GENERECIONS FUTURES.
Resum Mercè Barnils, fotografia Martí Majoral, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana

2 d’oct. 2019