10 de març 2024

Maria Carreras Oliva ha parlat sobre DALÍ. Dimarts dia 12 de març.


Salvador Dalí va emprendre un viatge artístic que entrellaça els somnis amb la realitat, creant un llegat que transcendeix les fronteres convencionals.

Nascut a Figueres, passant els estius a Cadaqués, va establir les bases del seu estil inconfusible

La seva implicació amb el moviment Surrealista a París a finals dels anys 20 va marcar un gir fonamental, permetent-li explorar l'inconscient a través del seu "mètode paranoic-crític"

I la seva relació amb Gala, la seva parella i musa, demostrant la influència que va tenir ella en la seva vida personal i artística.


L'obra de Dalí és un testimoni de la seva versatilitat, abastant la pintura, el cinema i el disseny, cadascun impregnat dels seus motius icònics. Les seves col·laboracions amb cineastes i dissenyadors de moda van ampliar encara més la seva influència, fusionant l'art i la vida quotidiana. 


Malgrat els interessos per l’avantguarda i els descobriments tecnològics del moment, l'art de Dalí va romandre arrelat en la tècnica i la tradició, recorrent a influències clàssiques i renaixentistes al llarg de tota la seva obra.

I tot això acabarà esclatant amb la creació del Teatre-Museu Dalí de Figueres, la seva darrera gran obra. 
Un espai que va molt més enllà d’un museu convencional, ja que és un espai que testimonia totes les vivències, creacions i influències que Dalí va tenir.


Aquest viatge, a través de la vida i obra de Dalí, des de les costes de Cadaqués fins a les alçades del surrealisme, revela una figura complexa i màgica ...
que la Maria Carreras ha tingut l’habilitat d’apropar-nos-hi. 


3 de març 2024

Ernest Francolí Farré ha parlat sobre VERITATS, MENTIDES i CURIOSITATS de les ABELLES. Dimarts 5 de març.

Un títol més que suggerent per aproximar-nos a un univers força desconegut per la majoria dels assistents, sobretot, sentint els comentaris del públic a la sortida i les valoracions altíssimes que li van atorgar. 
L’Ernest Francolí i Farré, és divulgador apícola del Departament de Medi Ambient, com també de la Unió de Pagesos, en la seva activitat hi ha la de formació, fent cursos d’apicultura. Com a productor de mel ens parla amb passió de la seva “granja d’abelles” i com és el dia a dia en la seva explotació. Per començar a entendre les diferencies i el rol de cada protagonista, segueix explicant les característiques de cada un d’ells. 
Les VESPES, tenen el cos a ratlles grogues i negres, son carnívores, diferència molt important si les comparem amb les abelles, els individus adults mengen sucs, sobrevolen les piscines per agafar l’aigua, que els servirà per fabricar-se els nius, aquesta aigua la barrejaran amb fusta podrida, elaborant paper per confeccionar els eixams. Les vespes quan piquen no moren, l’agulló es clava injectant poc verí, al ser retràctil recupera la seva posició i continua el vol. 
Generalment, les VESPES SOLITARIES o també dites VESPES ALFARERES, fan els seus eixams sota les teules. Els BORINOTS tenen la particularitat de fer força fressa al volar, brunzeixen, és l’individu de la família més gran, massís i pelut, fa una funció primordial al ser un bon pol·linitzador. 
L’ABELLA no té ratlles, és NEGRA, aquesta és la Nostra, la de casa, l’autòctona
La descripció de l’anatomia ens fa conèixer aspectes desconeguts i ben interessants, ens diu: Les parts més importants de les abelles son: 
Unes grans antenes, amb que es relacionen amb el medi ambient, controlen els canvis de pressió atmosfèrica, i els és molt útil per olorar l’entorn. 
El sistema circulatori sanguini és molt simple, la sang ocupa tot el cos, només hi ha una arteria que rega el cervell, impulsada per un cor allargat. 
L’abella disposa d’un agulló per defensar-se, la característica més evident és la forma d’ham, aquest agulló està connectat a un sac de verí enganxat a l’intestí. Quan el clava, injecta 20 vegades més de verí que les vespes, es bifurca i encara que el mecanisme és retràctil no es pot desenganxar i al volar, el fibló queda dins de la víctima, s’arrenca del seu cos i en uns instants mor dessagnada. Per això si piquen es moren. La vida no passa de 40 dies, no ponen ous i les seves feines varien segons l’edat, necessiten un mínim de 15º per poder treballar, no paren de fer-ho sent les guardianes de l’accés a la caixa, impedint l’entrada d’intrusos i individus d’altres caixes.
L’ABELLA REINA, en un rusc només hi ha una abella reina, des de la seva fecundació tarda 16 dies en néixer. Dins de la colònia el 5% son abellots i la resta obreres. Les reines viuen uns 5 anys, posant uns 3.000 ous diaris en època de floració. Serà alimentada per les obreres amb gelea real, serà fecundada un sol cop a la seva vida per diferents abellots durant el vol nupcial, guardant l’esperma en un saquet, que anirà fecundant els ous en funció de les condicions de la cabanya, baixes, falta d’aliment etc. Els ABELLOTS viuen de 3 a 4 mesos, tarden 24 dies a néixer d’ous no fecundats. Donen calor a les cries, no tenen fibló ni el cos adaptat per treballar. Els mascles oloren a la reina a 1 quilòmetre de distància i un cop han fecundat a la reina, es moren. 
La figura de l’APICULTOR es descrita amb molta cura, com es protegeix per treballar en els rusc sense posar en perill la seva vida, la roba de cotó impregnada de l’olor persistent de mel, el barret amb malla, els guants, les botes, el fumador imprescindible per poder obrir i manipular les bresques, per detectar si tot va bé, si s’ha de canviar, l’estat de les abelles, la reina en particular, administrar el medicament, els ous. Com a dada curiosa ens explica que a cada caixa hi ha unes 150.000 abelles. I finalment quins productes s’extreuen de les abelles. 
La MEL, la creen regurgitant el pol·len el nèctar i la saliva. sen una solució composta de un 18% d’aigua, un 31% de glucosa, el 31% de fructosa, el 7,5% de maltosa, un 1,5% de sacarosa i enzims. Endemés de la mel, s’extreu POL·LEN, CERA, PROPOLIS, GELEA REAL i APITOXINA. Una curiositat científica per acabar, Les abelles un cop troben les flors útils, fan una dansa dins del rusc, segons les formes descrites, la resta de la colònia sap on trobarà les flors. El científic Karl Von Frish el 1973 va idear un simulador d’aquesta dansa que li va valer per obtenir Premi Nobel.

Resum de Rosa Ochoa, fotografies de Marta Peitivi i Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch

19 de febr. 2024

Quim Fradera ha parlat sobre EL SENTIT DE TOT PLEGAT. Dimarts 20 de febrer de 2024.


Com cada any, Agevo s’afegeix a l’ambient que Granollers viu intensament al voltant de la Mitja Marató. Enguany es prepara la 38a edició i s’ha confiat al professor Joaquim Fradera la conferència setmanal.
Joaquim Fradera és professor de Filosofia. En un primer moment, surt el dubte de com relacionem Filosofia i la Mitja?. El títol recull la intencionalitat, “EL SENTIT DE TOT PLEGAT… “SI TOT PLEGAT TÉ ALGUN SENTIT va afegir el conferenciant. 

La seva dissertació ha estat una anàlisi dels filòsofs que van reflexionar sobre aquest principi. Ens va resumir les idees principals de SCHOPENHAUER, KIERKEGAARD I NIETZSCHE. Feu una extensíssima explicació, molt difícil de recollir en un resum. En faré una selecció. També hi va haver la menció de la Maria Zambrano, intel·lectual, filòsofa i poeta, que mereix l’atenció del conferenciant.
Va explicar que, sigui l’Univers o la vida, la moral o la política, l’art i la religió, la ciència, la raó i els sentiments, molt, sovint, ens preguntem quin sentit té tot plegat. Quin sentit té córrer la Mitja. O quin sentit té escalar muntanyes o tocar el violí, o dedicar-se a la fusteria o a la docència, etc. Aprofita un lema de la Mitja “És quan corro la Mitja que hi veig clar”, per lligar les reflexions dels tres autors provocatius ja esmentats. La frase és una còpia del títol d’un poema de JV Foix “és quan dormo que hi veig clar”. Sembla que tot el bagatge científic i tècnic no ens arriba a satisfer prou per trobar o donar sentit ple a les nostres vides. 
Amb la racionalitat científica, sembla que no som capaços de resoldre bé els dilemes morals, polítics, religiosos i estètics
Potser fa falta una “raó fronterera” o una “filosofia poètica” o un “no sé què” que preocupa des de sempre a qualsevol persona que es posa a pensar.

Algunes expressions remarcables:
-SHOPENHAUER: La resposta pessimista. El món és la meva representació.
La mort és la gran ocasió de no ser ja el jo.
-KIERKEGAARD: La resposta existencialista: La veritat és la subjectivitat; l’individu és essencialment finit i no pot aconseguir un saber total
-NIETZSCHE: La resposta nihilista: L’estètic que és interpretat com a harmonia de vida i raó.
-El CIENTÍFIC, en el qual l’ésser humà coneix la realitat nua, afirmant així, enèrgicament la vida. El superhome que personifica el valor suprem de la vida, la més alta manifestació del qual és la voluntat de poder. Podem ser i fer el que lliurement vulgui.

Fou una intensa hora que produí una autèntica sacsejada a la nostra vida, habitualment poc reflexiva.                              Acabà amb un aforisme de Maria Zambrano:
        Nadie enseña a nadie filosofía.
        El sistema és lo único que ofrece seguridad al angustiado, 
        castillo de razones, 
        muralla cerrada de pensamientos
        Invulnerables frente al vacío.

Presentació i resum de German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch

 El dia 25 a les 9:30 LA MITJA MARATÓ: Granollers, Les Franqueses, La Garriga.

11 de febr. 2024

Ignasi Ribas ha parlat dels EXOPLANETES: A LA RECERCA D'UNA ALTRA TERRA. Dimarts 13 de febrer de 2024.


Ignasi Ribas ens fa un repàs dels mètodes que ens permeten descobrir exoplanetes i també descriu les darreres troballes més espectaculars, incloent-hi alguns dels planetes més propers a la Terra.
També presenta els projectes futurs, que han de permetre continuar amb aquesta gran revolució científica, per arribar a descobrir planetes semblants al nostre i, potser, saber si alberguen vida.

Al voltant de les estrelles que hi ha a l’univers, i són comparables al nostre sol, hi ha un munt de planetes anomenats exoplanetes
Alguns d’ells, poden ser de similars característiques a la Terra. És impossible veure aquests planetes amb els telescopis més avançats, per l’efecte enlluernament, de la potent llum que emet l’estrella. Per això, es fan servir tècniques indirectes, entre elles Doppler i Transits. La tècnica Trànsits, estudia el moviment de l'estrella i el planeta i permet determinar la massa i radi del planeta. Amb aquest sistema s’han trobat 4.000 exoplanetes. El primer exoplaneta trobat ha estat el 51 pegasi b, un gegant de gas a prop de la seva estrella i a una temperatura de 1500 graus i, per tant, inhabitable. Per aquesta descoberta, els astrònoms Michel Mayor i Didier Queloz van obtenir el Premi Nobel de Física l’any 2019.
Sols parlant de la nostra galàxia, si es considera que la meitat de les estrelles( 300.000 milions) tenen planetes, ens n'anem a la quantitat de 150.000 milions de planetes. El 2016 es va descobrir el planeta pròxim centauri b, que es podria considerar veí nostre, però a una distància, en què si un coet a Mart tarda 6 mesos, a pròxim centauri b tardaria 75.000 anys. Quasi res el temps d’estada al coet!!!. 
Ens passa un vídeo espectacular amb 450 sistemes planetaris on s’aprecia una rotació impressionant dels planetes al voltant de les estrelles. També ens mostra, diferents característiques d’exoplanetes: el que és més petit (0,3 radis terrestres), el més gran (23 radis), el que té l’any més curt comparat a la terra (4,3 hores) el que el té més llarg (870 anys), el més lleuger (0.3 masses terrestres) i el més pesat (4000 masses).
La segona part de la xerrada correspon en respondre: ¿Hi ha planetes allà fora, que són habitables i tenen vida? L'Astrobiologia és la ciència que estudia aquest tema. Aquests possibles planetes habitables haurien de ser rocosos, amb aigua líquida a la superfície i mida correcta, adequada a l'estrella. A més d’això, si es detectés a la seva atmosfera un bioindicador, que fos una mescla d’oxigen ,metà i diòxid de carboni, com tenim a la terra, podria suposar que hi ha vida.

S’han descobert 29 planetes potencialment habitables que estan situats dins d'una zona habitable i són rocosos. El que falta per saber és d’aquests, quants són habitables amb aigua líquida a la superfície, quants habitants amb biosfera i quants aptes pels humans.
Com ha dit el conferenciant a l'inici, continuarà aquesta gran revolució científica per intentar trobar planetes que puguin albergar vida.


Finalitza la xerrada, amb una breu descripció dels intents de comunicació amb extraterrestres. Es van iniciar els anys 60, enviant senyals codificats a l’espai i intentant sentir senyals de tornada. En aquest tema, s’ha de tenir en compte que el temps que triga un senyal en anar i tornar són uns 25 anys.
Presentació i resum de Martí Majoral, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

4 de febr. 2024

Vicenç Lozano ha parlat sobre LA DÈCADA MÉS CONVULSA DEL VATICÀ. Dimarts 6 de febrer de 2024.

Vicenç Lozano, va iniciar la conferència fent un recorregut per l'actual Vaticà. 
Les intrigues i complots contra el Papa Francesc i l'ofensiva de la ultradreta contra el pontificat.

Un Vaticà desconegut que presenta molts interrogants, però amb l’esperança de canvis importants d’una Església catòlica que viu un període convuls.
La mort del Papa emèrit Benet XVI, va deixar un llegat amb molts problemes per resoldre. Escàndols sobre: lluites de poder, privilegis, escàndols econòmics, “màfia, droga”, escàndols sexuals.
El conferenciant va continuar dient que ell era molt respectuós amb la gent que té fe, però com a periodista, les seves conferències sobre el Vaticà de temes delicats, són des d'investigacions rigoroses i recerques com a corresponsal de molts anys.

El perfil del Papa Francesc (87 anys, condicions físiques i mentals perfectes) és d’un Papa atípic, Jesuïta argentí, molt diferent dels Papes que l’han precedit, el seu objectiu fer reformes importants a l’Església catòlica després dels escàndols d'aquesta.
La cosa primera que va dir al ser proclamat, PREGUEU PER MI.

Com a anècdota va fer esment, que en el moment de ser proclamat Papa, va caure un gran llamp sobre la còpula de la Basílica del Vaticà.

Qui el va votar? Una revolta de les esglésies perifèriques, que volien canvis i recuperar les bases dels principis de l'evangeli del Concili Vaticà II.
Les seves reformes i actuacions primeres van ser: SÍNODE DE LA FAMÍLIA (acceptar diversos tipus de família), SÍNODE DE L’AMAZONIA (Interès amb l’ecologia) CIMERA SOBRE ELS ESCÀNDOLS SEXUALS, (Jordi Bartomeu, català gran col·laborador en la recerca dels casos de pederàstia i Joan Carlos Cruz líder de les víctimes de la pederàstia, tots dos grans amics del Papa).

El complot internacional contra Francesc i les “Fake News” provenen de magnats nord-americans catòlics milionaris, amb una gran trama de fundacions i instituts, compten amb mitjans de comunicació i una enorme influencia mundial,sobretot a les xarxes socials (Tim Bush, Napa institut, i Robert Mercer, mecenes de Bannon).
També hi ha una agència d’intel·ligència que fan espionatge fent creix actualment el sector d’ultradreta, (Itàlia, Argentina, Espanya, tot finançat).

De cara al futur s’està confeccionant una enquesta, per fer una aposta de canvis pel futur, a tots els catòlics del món. PREGUNTES: QUÈ FA MALAMENT L’ESGLÉSIA? QUÈ FARIES PER MILLORAR?

També s’està preparant un nou conclave, però hi ha molts detractors manipulant. En el Vaticà hi ha cardenals molt grans, i el Papa està preparant nous candidats, cardenals més joves amb la línia reformista actual, Cristoph SHÖBORN, arquebisbe de Viena, i Pietro PAROLIN, Secretari d’estat.
Després de tanta informació acumulada, el periodista va presentar dos llibres seus sobre totes les incidències d’aquests anys al Vaticà. INTRIGAS Y PODER EN EL VATICANO, i VATICANGATE: el complot ultra contra Francisco y la manipulación del próximo cónclave. Va explicar que va enviar 5 vegades els llibres al Papa, però li constava que no els hi havia arribat. Assabentada del tema, la monja sor Lucia Caram el 2 d’octubre del 2023, els hi va entregar personalment, i ell va prometre que els llegiria.
MALGRAT ELS GRANS PROBLEMES I REPTES ACTUALS DE L’ESGLÉSIA, ELS CRISTIANS DE BASE I TOTS ELS LÍDERS MUNDIALS TENEN POSADES LES ESPERANCES EN AQUEST PAPA BO, UN LÍDER MORAL DEL SEGLE XXI. La conferència va acabar amb un col·loqui ampli i molt interessant, pel gran interès dels assistents.
Resum i presentació de Mercè Barnils, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

28 de gen. 2024

Jordi Llorens i Estapé ha parlat sobre SÂO TOMÉ I PRÍNCIPE, dimarts 30 de gener de 2024.

Tarda viatgera la del 30 de gener a l’aula. En Jordi Llorens i Estapé, reporter viatger i fotògraf, ens ha fet gaudir la seva experiència a São Tomé i Príncipe, dues illes que conformen un país africà ubicat al Golf de Guinea, que ell va visitar el 2019. 
Un destí molt poc conegut i on el turisme encara no hi ha fet estada. Cada cop queden menys llocs al món que s’hagin pogut escapar del focus turístic de masses. 

São Tomé i Príncipe és un d'aquests darrers paradisos que ha sabut mantenir la seva essència sense perdre's en especulacions urbanístiques. 

Podríem dir que és un dels països del món menys visitats i d’on tampoc es troba gaire cosa escrita. Un destí dels que realment li agraden a en Jordi.   

Com a pròleg, ens va oferir una pinzellada de Gabon, situat just a la costa oest africana i davant de l’illa de São Tomé. 
Dos destins que va fer conjuntament en el seu viatge.

La principal meravella de São Tomé i Príncipe, és el seu paisatge selvàtic declarat Reserva de la Biosfera amb el Parc Natural Ôbo
També hi trobem una gran quantitat de platges verges de sorra blanca, els seus mercats de fruites tropicals, i una deliciosa i cuidada gastronomia saotomenca

Els seus habitants estimen el seu país i són ben conscients de les riqueses naturals que posseeixen com les nombroses “roças” grans hisendes, semblants a les nostres colònies tèxtils catalanes, dedicades al cultiu de cacau i de cafè de gran qualitat.


Una de les característiques dels seus habitants és la seva forma de viure pausada, serena, sense angoixar-se per res. El seu lema és “leve, leve” que vindria a ser: Viure lentament, a poc a poc. I és així com ells volen mostrar-se al món.

Veiem també les increïbles xemeneies volcàniques emergint del no-res
La gran quantitat d’aus, tortugues, balenes, i altres espècies d’animals i vegetals endèmiques que hi ha en aquest indret del món...   
Però la major riquesa immaterial de la qual disposen és el somriure i l’alegria de la seva gent.
També hem d’agrair la presència del geògraf català en Xavier Muñoz, la seva esposa Yasmine, i els seus dos fills l’Helvyo i la Sara, tots tres nadius de São Tomé i Príncipe que en el col·loqui ens van explicar com es troba el país actualment. Dues visions diferents d’aquest país, la dels viatges i fotògraf i la de la gent que hi ha viscut, han posat el tancament de la vetllada.
Presentació i resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

25 de gen. 2024

Carles Paytubí ha parlat de LA VITAMINA D, MÉS ENLLÀ DE L'OS. Dimarts 23 de gener.

El Dr. Paytubí després de la introducció, ha dividit la conferència en dues parts
1. Concepte, història i metabolisme de la vitamina D.                 
2. Incidència del seu dèficit a la població, malalties. 
   
1. La paraula vitamina deriva del llatí vita = a vida i mina = a compostos complexos, terme donat pel bioquímic Casimir Funk el 1912. Les vitamines més conegudes són A, B (diferenciades en 7) C, E, K. La K està relacionada amb anticoagulants. Les A, B, C són destacables, però no són el tema d'avui.

1. La vitamina D químicament és un compost de 27 carbons, 44 hidrògens i 3 oxígens. Per la seva importància, es pot arribar a plantejar si és una vitamina o una hormona…  La vitamina D va ser descoberta pel metge britànic Sir Edward Mellanby el 1918 experimentant amb gossos, induint raquitisme i després curant-lo, administrant fetge de bacallà. El treball va ser publicat al Biochemical Journal.                                                        
És essencial en la mineralització i en la regulació del metabolisme de l'os; fa possible l'absorció de calci.
La versió primària és el colecalciferol que arriba pel sol i alguns aliments. El fetge, gràcies a l’acció d’un enzim, la transforma en calcifediol. En aquest estadi la detecten els laboratoris mitjançant les anàlisis. En el ronyó es transforma, per l’acció, també, d’un enzim en calci triol, forma activa de la vit D, fa possible l'absorció del calci a nivell intestinal.

2. Actualment, la població espanyola menor de 65 anys, té un dèficit de vitamina D d'un 40%; el dèficit de la població de més de 65 anys és d'un 80% o més
.                                                                                                                                                                           
Aquest dèficit probablement és deu a la situació que es troba Espanya per sobre del paral·lel 35 graus al nord, a l'escassa aportació dietètica i a la utilització de protecció solar.
Les causes del dèficit poden ser 
a) Extrínseques: ingesta inadequada, escassa exposició a la llum solar, utilització de cremes protectores, hiperpigmentació cutània. 
b) Intrínseques; malalties diverses, alguns medicaments, edat avançada.
Existeix un document de consens. Considera deficient estar per sota de 20 ng/ml, entre 20 i 30ng/ml insuficient i per sobre de 30 ng/ml nivell suficient. L'òptim està entre 30 i 50 ng/ml. Per sobre de 70 ng/ml, es considera hipervitaminosi que té efectes secundaris no desitjables. (1 ng/ml equival a 2,5 nmol/l)
És considera que fins als 70 anys la dosi per dia és 600 UI, els majors de 70 anys la dosi per dia és de 800UI.

Els aliments rics en Vitamina D
són; el salmó, la llet, el rovell d'ou, la tonyina, les ostres, la mantega, el fetge de bacallà i de vedella, però, cal tenir present que hauríem de prendre quantitats d'aquests aliments tan elevades que no són assumibles.                                                                         
Un estudi d'aquest mes de gener 2024 relaciona la vitamina D amb l’aneurisma i amb la depressió.
Per acabar, ha ressaltat la relació de la vitamina D amb el múscul que redueix el risc de caigudes i millora la força extensora del genoll. També els nivells de vitamina D tenen relació amb la densitat muscular de l'os del maluc.
Resum i presentació Mª Carme Esplugas, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch.