30 d’oct. 2012

Francesc Bailon va parlar sobre LA RELIGIÓ INUIT: ENTRE EL XAMANISME I EL CRISTIANISME, dimarts dia 6 de novembre

Un moment de la conferència
Els inuit que significa éssers humans són un dels pobles indígenes que encara conserven moltes de les seves antigues tradicions. Vivint en perfecta simbiosi amb la naturalesa, els inuit han sabut aprofitar els escassos recursos que l'Àrtic els ofereix i s'han convertit en l'actualitat en la societat caçadora més avançada del món.
La religió tradicional dels inuit composta de multitud de rituals, cerimònies i tabús ha permès a aquest poble sobreviure en l'Àrtic respectant i adaptant-se a aquest mitjà tan hostil i extrem sense transformar-lo. El xaman des de sempre ha complert un paper fonamental com regulador de l'equilibri existent entre el món espiritual i el món natural, mentre la mitologia ha mantingut la tradició oral viva i ha servit com vehicle epistemològic de la cultura inuit. Amb l’arribada de l'home blanc a l'Àrtic, els inuit van entrar en un procés d’aculturació traumàtic que va desembocar en una greu pèrdua de la seva identitat cultural.
Els inuit van anar adoptant la cultura material d'Occident, ressentint-se conseqüentment la seva economia de subsistència tradicional. La religió animista va ser substituïda per la religió cristiana i en molt poc temps, els xamans van deixar de tenir un rol social important dintre de la pròpia comunitat. Però els missioners que van arribar a l'Àrtic no tan sols van dur la paraula de Déu als nadius sinó que a més van aconseguir que els inuit poguessin també expressar-se a través de la llengua escrita, fins al punt de convertir-se en el primer poble en la història de la humanitat a eliminar l’analfabetisme. Gràcies a aquest procés de cristianització, els indígenes van rebre una educació occidental allunyada de les seves creences tradicionals i això els va permetre durant les següents generacions convertir-se en la primera ètnia a formar un estat autonòmic modern. El seu model polític segueix sent avui dia el mirall en el qual es veuen reflectits molts altres pobles indígenes que habiten el nostre maltractat planeta.
Actualment els inuit estan intentant recuperar algunes tradicions, adaptant-se als temps moderns i als avanços tecnològics, buscant sempre un equilibri entre aquests dos mons. Això també es manifesta en un sincretisme religiós profund format pel xamanisme i el cristianisme. Malauradament el canvi climàtic torna a convertir-se en un obstacle pel desenvolupament cultural del poble inuit, i els xamans, que actualment viuen a la clandestinitat, estan preparant el seu retorn, doncs creuen que podran ajudar al seu poble a fer front a tots els problemes mediambientals que afecten a l´Àrtic. Per què com diuen ells mateixos. “Qui és tan savi que pot dir que no és veritat allò que no entén”.
Francesc Bailón Trueba Fotografia Mercè Gasch

23 d’oct. 2012

Ester Busquets i Alibés va parlar d' ÈTICA PER UN MÓN MULTICULTURAL, dimarts dia 30 d'octubre


L'ètica va molt lligada a fer les coses be. Fer el que s’ha de fer. Ester Busquets parla d’ètica com la reflexió sobre què és bo. Sota aquest punt de vista ètica implica reflexió, consciència, implica escollir. No podem esperar que els codis deontològics o els codis de conducta en resolguin els dilemes. Bo i dolent, per tant, son conceptes relatius, subjectes a un entorn concret.
De què parlem quan parlem d’ètica multicultural?
Es va començar diferenciant entre els conceptes de multiculturalitat (que hi ha moltes cultures), i interculturalitat (que les cultures s’interrelacionen entre elles i s’accepten mútuament). Estem en un món multicultural i cal acceptar-ho perquè mai no deixarem de ser-ho. La conferència la va dividir en diferents parts entre Ètica, Ètica civil i conclusions.
Tots som persones amb capacitat d’actuar èticament. Som mamífers que podem reflexionar sobre què som, què fem, i ens cal reflexionar sobre la nostre pròpia vida i el nostre comportament per diferenciar-nos dels animals. Els animals no poden reflexionar sobre el seu comportament, nosaltres sí. Estem creats per ser lliures i poder decidir què fem. Hem de construir el nostre destí sense tenir possibilitat de segones oportunitats. Com ens posicionem davant de la multiculturalitat? Hi ha una regla d’or: “fer als altres allò que t’agradaria que et fessin a tu”. No tots els comportaments són vàlids. L’ètica parteix de la base que hi ha comportaments bons i d’altres que no ho són. Es basa en criteris universals, perquè si una acció òptima es pot universalitzar és bona. Aquests criteris universals estan recollits en els Drets Humans. Però moltes vegades la societat s’ha passat a criteris relativistes: bo o dolent segons circumstàncies. L’ètica civil es construeix en base als drets humans: iIgualtat, llibertat i solidaritat. Però cal legislar aquests drets, convertir-los en lleis. I les lleis no sempre són òptimes ni justes. Canviar una llei costa perquè sovint les lleis tendeixen a la globalitat i no contemplen els casos particulars. A Catalunya som 7 ½ milions de persones, de les quals un milió 200 són immigrats que procedeixen de 177 països diferents, Una societat tan multicultural i diferent ha de buscar valors morals que li permeti conviure malgrat les diferències. L’ètica cívica ha de ser laica no laïcista -laïcista voldria dir que elimina el fet religiós-, no ha de fonamentar-se en cap religió, però ha de reconèixer els valors de les religions. 

Conclusions. Atès que som una societat barrejada i desigual, la multiculturalitat s’ha d’enfrontar i no pot ignorar-se. Comporta una dualitat que és font de riquesa però també de tensions. Tots els països tenen el mateix problema. Cal tenir bons polítics que sàpiguen gestionar la multiculturalitat. Cal així mateix potenciar el diàleg interreligiós: tota Europa té un problema amb l’Islam que s’ha de resoldre, perquè n’hi ha cultures on el fet religiós mou tota la seva activitat. Cal també lluitar contra els estereotips ja que la realitat és complexa i s’ha de mirar amb honestedat. El pensament en bloc no és vàlid cal considerar particularitats. I, finalment, va fer un advertiment d’alerta pel que fa la instrumentalització política de la multiculturalitat: cal fer polítiques d’igualtat. Resum Mercè Gasch, fotografia Aurora Masat

16 d’oct. 2012

Violant Clop va parlar sobre QUÈ HI HA DARRERE DE LES EMPRESES PERIODÍSTIQUES i DE LES AUDIÈNCIES, dimarts dia 23 d'octubre

"L’ètica del periodisme i de la comunicació social és la que regula el dret col·lectiu a la llibertat d’expressió i, més específicament, el dret i la llibertat d’informar. O, si es prefereix, i dit d’una manera més envitricollada, és l’estudi de l’aplicació dels principis ètics a la professió informativa en l’àmbit de les societats democràtiques i de masses". Ramon Alcoberro, Filosofia i pensament.
Torn de consultes entre la conferenciant i els assistents
Darrere de les empreses hi ha grups humans i interessos econòmics. Al llarg de la història hi han hagut canvis i revolucions, així com ara tenim la caiguda del sistema econòmic i polític. Als poders fàctics no els interessa que el poble sàpiga massa, però avui Internet informa ja que ‘saber és poder’. Espanya ha tingut tres lleis de premsa: la del 1938 (control dels mitjans), la del 1966 (la de Fraga), i la del 1984 (que regulava la concessió de subvencions i la subhasta de la premsa del Movimiento). 
Actualment a l’estat espanyol hi ha uns onze grups mediàtics: Prisa, Zeta, Recoletos, Godó, Vocento, Planeta, Mediapró, Cadena Cope, Moll, i Joli, que controlen diaris, revistes, TVs, i radis. Cada grup té les seves tendències ideològiques i cal saber-ho. Les ràdios i les TVs espanyoles s’agrupen en estatals i privades, les primeres tenen subvencions. A Catalunya el control l’estableix la Corporació Catalana de Ràdio i TV. (CAC) 
Al món hi ha 50 empreses que controlen la informació a diaris, revistes, producció de cinema, TV, edició, etc. Després de la postguerra, als EEUU, hi dominen els multinacionals. Als anys 80’ triomfa el mercat global. A Espanya el tret de sortida van ser els anys 90’, en què es van distribuir les freqüències. Existeix una directiva internacional (VIT) sobre temps de publicitat, espais per als infants, noticies sensacionalistes etc. A casa nostra, el públic pot fer denúncies al CAC si creu que hi ha programes no correctes. En aquest sentit va explicar-se com es fa el control d'audiències, què és el Rating, el Share, i com es planifica la programació. 
Respecte la gestió de la TV. predomina el sistema americà: mínima inversió / màxim benefici. I el benefici més gran, entre un 50% i un 70%, prové de la publicitat. Resum Mercè Gasch, fotografia Aurora Masat.

9 d’oct. 2012

Eloi Cordomí i Mònica Usart van parlar DEL FRARE METEREÒLEG AL METEOSAT DE 2ª GENERACIÓ, dimarts dia 16 d'octubre.

La meteorologia és la ciència que tracta de l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra. Per mitjà de l'estudi dels fenòmens que ocorren en l'atmosfera la meteorologia tracta de definir el clima, predir el temps, comprendre la interacció de l'atmosfera amb altres subsistemes, etc. El coneixement de les variacions climàtiques ha sigut sempre de summa importància per al desenvolupament de l'agricultura, la navegació, les operacions militars i la vida en general. Per això des de la més remota antiguitat es té constància de l'observació dels canvis en el clima, associant el moviment dels astres amb les estacions de l'any i amb els fenòmens atmosfèrics. Els antics egipcis associaven els cicles de crescuda del Nil amb els moviments de les estrelles explicats pels moviments dels deus. Els babilònics predeien el temps guiant-se per l'aspecte del cel.
Una sessió molt interactiva tot parlant de la previsió del temps
Els dos ponents van dividir la conferència en quatre parts i un exercici pràctic.
Van explicar com es fa la predicció dels temps. Combinen quatre sistemes diferents que van des d’aspectes físics com situació i observació dels núvols, tipus de núvols, si hi ha humitat o no, si hi ha muntanyes, l'observació dels anticiclons o les depressions i els fronts. L’observació dels mapes: la direcció dels vents, segons vinguin del mar Mediterrani hi haurà humitat, o de l’Atlàntic i del Cantàbric on ja hauran perdut la humitat, o de les muntanyes, etc. Altres mètodes més moderns van des de les estacions meteorològiques, l’observació del Meteosat, el radar meteorològic, o la interpretació de les isòbares. També van parlar dels sistemes més tradicionals com veure en els baròmetres i observar si la pressió atmosfèrica està alta o baixa. El vols del ocells, els nius de fòrmiques, si hi ha mosquits o no. Una regla a tenir en compte és que l’aire calent pesa menys i puja i l’aire fred pesa més i baixa. Quan el sol escalfa la terra fa calor i l’aire calent puja. 
I van acabar fent-nos fer uns exercicis pràctics com es veu a la fotografia. Resum Mercè Gasch, fotografies Ausora Masat

3 d’oct. 2012

Laura Sararols ha parlat sobre la DEGENERACIÓ MACULAR ASSOCIADA A L'EDAT: com cambatre aquesta malaltia, dimarts dia 9 d'octubre

La degeneració macular associada a l'edat (DMAE) és una malaltia degenerativa de la zona central de la retina. Està present en un percentatge molt elevat de població major de 70 anys i representa la primera causa de ceguesa legal a partir dels 50 anys Els primers símptomes que notarà una persona afectada de DMAE és veure distorsionades les línies rectes com el marc d'una porta, les línies d'una quadrícula, o tenir una petita taca al centre del camp visual. Al principi pot passar desapercebuda perquè acostuma a afectar primer a un ull i llavors no es detecta per la bona visió de l'altre. Una manera de controlar-ho és, cada setmana, tapar un ull i després l'altre per comprovar que la visió sigui bona i igual als dos ulls.
Una instantània de l'acte
La degeneració macular és una malaltia degenerativa causada per l'envelliment, és crònica i progressiva. És important diagnosticar-la en els primers símptomes i prendre mesures adequades per alentir la degeneració. En fer-nos grans el cos va perdent l'auto-reparació de les cel·lules tot ocasionant el deteriorament. També la llum origina desgast, sobre tot la llum del sol. Quan sortim a l’exterior cal posar-se unes ulleres adequades, amb filtre solar. En aquest sentit tenim dos maneres d'envellir: una, quan el cristal·lí queda opac i es desenvolupa la cataracta; dues, quan la màcula, part central de la retina, comença a quedar fosca i desenfocada, i es diagnostica degeneració de màcula. Es una malaltia ben coneguda pels oftalmòlegs. Actualment disposem d’aparells per fer un bon diagnòstic i de fàrmacs amb efectes força eficaços. Es recomana un canvi d'hàbits important: la supressió del tabac, l'alcohol, l'eccés de sucre, controlar el colesterol i la tensió alta. Fer en canvi una dieta sana i equilibrada ens pot ajudar a retardar aquesta malaltia degenerativa. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch