16 d’oct. 2012

Violant Clop va parlar sobre QUÈ HI HA DARRERE DE LES EMPRESES PERIODÍSTIQUES i DE LES AUDIÈNCIES, dimarts dia 23 d'octubre

"L’ètica del periodisme i de la comunicació social és la que regula el dret col·lectiu a la llibertat d’expressió i, més específicament, el dret i la llibertat d’informar. O, si es prefereix, i dit d’una manera més envitricollada, és l’estudi de l’aplicació dels principis ètics a la professió informativa en l’àmbit de les societats democràtiques i de masses". Ramon Alcoberro, Filosofia i pensament.
Torn de consultes entre la conferenciant i els assistents
Darrere de les empreses hi ha grups humans i interessos econòmics. Al llarg de la història hi han hagut canvis i revolucions, així com ara tenim la caiguda del sistema econòmic i polític. Als poders fàctics no els interessa que el poble sàpiga massa, però avui Internet informa ja que ‘saber és poder’. Espanya ha tingut tres lleis de premsa: la del 1938 (control dels mitjans), la del 1966 (la de Fraga), i la del 1984 (que regulava la concessió de subvencions i la subhasta de la premsa del Movimiento). 
Actualment a l’estat espanyol hi ha uns onze grups mediàtics: Prisa, Zeta, Recoletos, Godó, Vocento, Planeta, Mediapró, Cadena Cope, Moll, i Joli, que controlen diaris, revistes, TVs, i radis. Cada grup té les seves tendències ideològiques i cal saber-ho. Les ràdios i les TVs espanyoles s’agrupen en estatals i privades, les primeres tenen subvencions. A Catalunya el control l’estableix la Corporació Catalana de Ràdio i TV. (CAC) 
Al món hi ha 50 empreses que controlen la informació a diaris, revistes, producció de cinema, TV, edició, etc. Després de la postguerra, als EEUU, hi dominen els multinacionals. Als anys 80’ triomfa el mercat global. A Espanya el tret de sortida van ser els anys 90’, en què es van distribuir les freqüències. Existeix una directiva internacional (VIT) sobre temps de publicitat, espais per als infants, noticies sensacionalistes etc. A casa nostra, el públic pot fer denúncies al CAC si creu que hi ha programes no correctes. En aquest sentit va explicar-se com es fa el control d'audiències, què és el Rating, el Share, i com es planifica la programació. 
Respecte la gestió de la TV. predomina el sistema americà: mínima inversió / màxim benefici. I el benefici més gran, entre un 50% i un 70%, prové de la publicitat. Resum Mercè Gasch, fotografia Aurora Masat.

Cap comentari:

Publica un comentari