Hi ha diversos mètodes racionals per acostar-se a la realitat, i el mètode científic és un dels que més fruit ha donat a la humanitat.
Aquest mètode que col·loquialment se'n diu “fer ciència”, és una eina que ha permès apropar-se i descobrir la realitat tangible d'una manera bastant precisa.
L'exposició s'ha estructurat amb 6 parts;
-1 Existeix el frau científic?
Clarament si, la Ciència està feta per homes i dones sotmesos a interessos molt variats que, a voltes, poden mentir. Sigui per fugir de la mediocritat, per ganes de demostrar que les seves hipòtesis són certes, o per tal d'obtenir diners, els científics o les empreses que els financen poden caure en enganys més o menys clamorosos.
Quantificat, a casa nostra, existeix un baix índex de frau científic estimat en 4 de cada 10.000 articles publicats, aquesta bona dada és important.
-2 Tipus de fraus
El frau científic existeix per; el plagi, (Ptolemeu, 150 dC), inventar-se experiments,(Galileu), falsejar resultats clínics, (Freud), falsejar càlculs,(Newton, i Charles Dowson) robar a altres investigadors,(Watson i Crick i Roberto Gallo), també hi ha errors, conxorxar-se amb els revisors (intermediaris entre científics i editors). Aquí hi ha un 20% del 40% esmentat abans.
El Dr. ha fet un repàs dels enganys més sonats, divertits i interessants des de Galileu fins a l'actualitat.
-3 És un fet universal?
Aquest problema és a tot el món, però hi ha països on es menteix més que d'altres. Depèn molt de factors culturals. l'Extrem Orient i la Xina són capdavanters, fins el punt que el ministre Xinès, fa tres anys, va crear una llista de càstigs públics.
Part del problema ve de la premsa. Les revistes científiques no publiquen mai resultats negatius i la premsa generalista vol provocar audiència i difon notícies poc contrastades o esbiaixades. També ha mostrat exemples.
-5 És la premsa la culpable?
La premsa sol simplificar i a voltes es fa un embolic. Una notícia publicada a diferents diaris pot arribar a ser contradictòria. Ha mostrat exemples concrets.
-6 Els assajos clínics són un cas a part
Els assajos negatius solen ser retinguts per les farmacèutiques.
Als EUA no es prova cap fàrmac que no estigui avalat pel departament equivalent al Ministeri nostre. Nosaltres ens regim per l'Agència Europea de Medicaments, que de vegades actua sota pressió.
Conclusions
Malgrat tot, la ciència continua essent un mètode fiable de coneixement, no enganya i gràcies a la ciència la longevitat s'allarga. S'hauria de premiar els científics que fan bé les coses. El conferenciant ha acabat amb una frase de Richard Horton “Per fer ciència cal un compromís ètic” S'ha obert un torn de paraules enriquidor.
Resum de M. Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch. Cartell de Montserrat Lluch.
