Xavi Coral ens ha parlat de la Unió Europea (UE), des de la seva experiència durant els anys que va fer de corresponsal de TV3 a Brussel·les entre el 2016 i el 2020, període que va coincidir amb el referèndum a Catalunya i el moviment independentista.
Per respondre a la pregunta de si, Europa ens mira? Ens explica de manera molt didàctica per entendre com funciona la UE.
La UE està integrada pels 27 estats membres i està estructurada en 3 grans institucions que treballen conjuntament, tot i que n’hi ha alguna que té més poder.
-El Parlament Europeu- és el més conegut i es on es parla de tot, sent l´altaveu de la UE. Està integrat pels euro-parlamentaris escollits pels ciutadans europeus, però no legisla, tots els temes més importants han d´estar consensuats pel Consell d´Europa.
-El Consell d´Europa- és on estan representants els 27 estats a través dels seus caps de govern. És on es celebren les grans cimeres i és qui té la darrera paraula del que es parla tant al Parlament, com a la Comissió Europea.
-La Comissió Europea- és pròpiament el govern de la IE, on es porta el dia a dia. Està format per 27 experts, un de cada país. Parlen de Lleis, Normatives, Pressupostos, etc i fa el control i supervisió perquè els Estats compleixin tot el que s'ha aprovat. Però les decisions en última instància han de passar pel Consell.
També ens ha parlat dels Tribunals de Justícia, que serien altres institucions que hi ha a la UE. En aquest cas, en teoria són independents de la part més política.
Com s'organitzen- Les legislatures duren 5 anys, l'última va ser el 2019. Quan comença una legislatura és quan es fa la Cimera més important i s´escullen presidents:
-President/a de la Comissió.
-President/a del Parlament Europeu.
-President/a del Consell.
-Director/a del Banc Central Europeu.
-El/La Cap de la Diplomàcia que ve a ser com un Ministre d'Exteriors.
Els Partits Majoritaris són els que, via pactes, intenten repartir-se tot el pastís.
El 2019: Aquests partits són:
-Pel PSE (partit socialista Europeu).. Representat pel president espanyol Pedro Sánchez.
-El PPE (partit popular Europeu representat per la cancellera alemanya Àngela Merkel.
-El Partit Lliberal- representat pel president francès Emmanuel Macron.
Després de pactes, primer del partit lliberal amb el PSE i després amb el PPE, Angela Merkel va designar a una persona de la seva confiança, Úrsula Von Der Leyen com a Presidenta de la Comissió Europea. Emmanuel Macron amb el Consell Europeu, Christine Lagarde a la Presidència del Banc Central, Pedro Sánchez es va quedar amb la meitat de la legislatura del Parlament Europeu (compartida amb el PPE... ara ja, del PPE) i l'alt representant de la UE (Josep Borrell).
El problema de tot aquest engranatge és que els 27 comissaris/ministres de la Comissió Europea els escullen els seus propis països i tenen més visió de país que d´Europa. Els grups minoritaris els fan servir per buscar aliats a l'hora de prendre grans decisions.
A l'època del referèndum... sí se’n parlava, però les decisions deien que eren tema intern espanyol i no era per a debatre al Parlament. Si algun comissari en volia parlar, els altres comissaris del PP, PS i lliberals ja feien perquè no se’n parlés.
Quan els periodistes preguntaven, no responien. Deien que això era cosa interna d´Espanya, pressionats per la Comissió Europea.
Ara que hi ha en Carles Puigdemont, Comín i Ponsetí dins del Parlament han pogut fer més relacions internes i explicar el cas i tenen més aliats. Per exemple que en el suplicatori on es demanava que se’ls hi tragués la immunitat, és la vegada que han aconseguit més vots en contra en la història del PE. De manera que quan es vota, així i tot ,sempre els hi treuen la immunitat.
També hi ha un altre problema, dins del Consell Europeu tot s’ha d’aprovar per unanimitat. Només que hi hagi un que hi està en contra, doncs ja no s'aprova. Per exemple a la Cimera sobre Canvi Climàtic i Emissions Zero, Polònia i Bulgària no van estar d'acord doncs perjudicava la seva indústria. Van haver de negociar condicions amb aquests països i no van aconseguir aprovar la cimera amb la proposta inicial.
És molt difícil posar-se d'acord en grans decisions, doncs cada país tira cap a casa.
La conclusió és que, malgrat tot, convé que existeixi la UE, els seus valors fundacionals són bons. Han aconseguit moltes coses bones: L'Euro, Treure fronteres, Mercat Econòmic més competitiu, Erasmus, Molta legislació Europea no cal que passin per tots els estats. I no tant bones: no es posen d´acord amb temes com la Immigració, La guerra d'Ucraïna.
A Catalunya, a l'època del referèndum se’ls hi van tancar les portes. Ara torna a tenir veu dins del Parlament, però com que tot ha de passar pel Consell Europeu i la Comissió Europea, doncs... tot ha de passar per Espanya.
Explica anècdotes de la seva etapa a Brussel·les i acabem amb una xerrada molt amena.
Presentació de l'Acte Inaugural d'Esteve Garrell. Resum de la conferència Àngels Caba. Fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell.
