24 d’abr. 2012

Oriol Guinart va parlar "Del terratrèmol del Japó a l'Illa del Hierro: PERQUÈ LA TERRA ES MOU, dimarts dia 8 de maig.

Oriol Guinart durant la seva conferència
Ens va fer una extensa explicació sobre els moviments de les falles tectòniques causants dels terratrèmols, tsunamis i erupció de volcans. Va explicar la diferència entre la magnitud i la intensitat, entre l’epicentre i hipocentre, paraules professionals certament conegudes però moltes vegades mal aplicades pels medis d’informació periodístics. Els moviments de les capes tectòniques, poden ser de xoc, fricció o separació tot provocant  moviments en l’escorça terrestre amb grans tragèdies en les àrees intensament poblades.
És missió dels geòlegs estudiar i prevenir amb temps el perill de terratrèmols i posteriors tsunamis, però una de les seves eines principals són les estadístiques, que de forma cíclica donen una pauta de probables moviments de les capes terrestres o marítimes. Amb aquests coneixements, i amb l’ajuda dels moderns aparells, els governs es poden preparar amb temps a la explosió d’un volcà o d’un terratrèmol, però aquesta informació no pot confirmar les dates, exactes, en què poden succeir. El temps geològic es difícil de prevenir, ja que es compta en cents o milers d’anys.
És tranquil·litzador saber que Catalunya, tot i tenir una petita falla, és un país quasi segur: no tenim gaire possibilitats de patir un terratrèmol d’una certa magnitud i molt menys un tsunami, ja que el nostre Mediterrani és poc més que una bassa sense importància. Síntesi d'Aurora Masat, fotografia de Mercè Gasch

17 d’abr. 2012

Lluís Cuspinera ha parlat del MODERNISME AL VALLÈS ORIENTAL, dimarts dia 24 d'abril.

Solament a Granollers tenim la casa Blanxart  (C/ Joan Prim 9-11 cantonada Torres i Bages) de Jeroni Martorell de 1904; l’antiga Biblioteca Francesc Tarafa (Corró 44) restaurada per Manuel J. Raspall de 1926; la casa Josep Tardà i Mora,  d'Adolf Rou; la Casa Clapés (a la Porxada 14) de 1907 de Raspall; l’Ajuntament de Simó Cordomí de 1902; la Casa Joan Sanpera (C/ Corró 321) d'Albert Joan  i Torner de 1912; els 12 habitatges de Jaume Corbera “Can Mònic”; o l'Asil Hospital de Granollers ... i moltes altres meravelles escampades per la nostra comarca!

El Modernisme al Vallès Oriental exposat per Lluís Cuspinera
Durant els últims vint anys del segle XIX neix a Barcelona un nou art anomenat Modernisme. Es desenvolupa gràcies als comerciants i negociants benestants. S’estén per tot Europa, amb diferents noms però amb el mateix concepte. Barcelona conserva encara vestigis importants en edificis  de vivendes o bé reconvertits en edificis oficials. Aquest art no es limita fer edificis sinó que l'arquitecte es converteix en dissenyador de mobles, ceràmiques, forjats, cortinatges...tots els objectes que  fan habitable la llar. Gaudi es un dels primers arquitectes que desenvolupen el modernisme  Les façanes son la demostració de l'enginy de l'arquitecte i segueixen un estil molt definit. Barbacanes, finestres, vidres emplomats, guarniments ceràmics medallons escultòrics...Els principals arquitectes modernistes son: Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Raspall, Jeroni Martorell, Salvador Cordomí. La fi del modernisme acaba quan comença l'anomenat moviment noucentista.
L’explicació va anar acompanyada d’un complet passi d’edificis modernistes de tota la comarca del Vallès Oriental, de Terrassa i Sabadell, i també de Barcelona. Síntesi Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch

10 d’abr. 2012

Pere Masjuan va parlar de "LHC i LES FRONTERES DE LA REALITAT", dimarts dia 17 d'abril.

"El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partí-cules, construït per l'Orga-nització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'  hadrons. Es va posar en funcionament el 10 de setembre de 2008
El GCH és a un túnel de 27 km de circumferència... Està situat entre les fronteres de França i Suïssa... Dins del túnel, feixos de protons i de nuclis seran accelerats a velocitats properes a la de la llum i es faran col·lidir a energies al centre de masses de fins a 14 TeV. Això permetrà reproduir condicions de densitat d'energia molt grans, properes a les dels instants primerencs de l'univers, el Big Bang"  Viquipèdia

El doctor Pere Masjuan ens va fer una explicació densa però entenedora
LHC vol dir “Gran accelerador de partícules subatòmiques” que va posar en funcionament el professor Higgs. En l’estudi de l’aceració de partícules hi ha un passat, un present i un futur, en el que els premis Nobel han tingut molt a veure.


El present fa referència a les investigacions dels premis Nobel de física de 2011 sobre l’expansió accelerada  de l’univers, per part dels professors  S. Perlmutter, B. Schmidt i A. Riess, basat en “The Big Bang Theory”. Hi ha dos aspectes a considerar: l’expansió de l’univers acceleradament i les anomenades supernoves. A l’univers hi ha estrelles, galàxies i conglomerats de galàxies. Fa 600 anys els punts lluminosos al cel ja es movien. Els punts lluminosos més grans s’allunyen més a poc a poc, els mitjans ho fan més ràpid. Hi ha correlació entre la distància i la rapidesa amb què s’allunyen. Se separen de nosaltres i també entre elles. Com més gran és la distància més gran és la separació. L’univers s’expandeix, no és estàtic. Si anem enrere arribarem al Big Bang. Les supernoves fan referència a unes  estrelles com sols, que exploten i la seva llum es pot veure des de molta distància.
El passat podríem identificar-lo amb l’expressió “El fantasma de l’Òpera”. A A. Einstein  li van donar el premi Nobel el 1921 que implicava la velocitat de la llum. Es va fer un experiment identificat com a Òpera, entre Ginebra (Suïssa) i el Gran Sasso (Itàlia) per mesurar la velocitat dels neutrins. Va semblar que eren més ràpids que la llum. Però es va veure que era fals, hi havia un error de càlcul, això hagués invalidat la teoria  d’Einstein.
El Futur és el que s’està experimentant actualment. Ho està fent l’equip del professor Higgs, i es refereixen a ell  amb l’expressió “To higgs or not to higgs”. L’aparell que s’empra és el LHC, està entre Suïssa i França, és una anella de 27 Km. i mesura la resistència de la massa al moviment. L’àtom és indivisible, està format per un nucli i la massa (electrons), que està pràcticament buida. El nucli està format per protons i neutrons. En cada protons hi ha tres quarks que tenen energia. El medi energia, per si sol es pot aglutinar, com si hagués una partícula d’alguna cosa, que alguns l’han nomenat “partícula de Déu” (com a principi de tot) Síntesi i fotografia de Mercè Gasch