"El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partí-cules, construït per l'Orga-nització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d' hadrons. Es va posar en funcionament el 10 de setembre de 2008
El GCH és a un túnel de 27 km de circumferència... Està situat entre les fronteres de França i Suïssa... Dins del túnel, feixos de protons i de nuclis seran accelerats a velocitats properes a la de la llum i es faran col·lidir a energies al centre de masses de fins a 14 TeV. Això permetrà reproduir condicions de densitat d'energia molt grans, properes a les dels instants primerencs de l'univers, el Big Bang" Viquipèdia
El doctor Pere Masjuan ens va fer una explicació densa però entenedora
LHC vol dir “Gran accelerador de partícules subatòmiques” que va posar en funcionament el professor Higgs. En l’estudi de l’aceració de partícules hi ha un passat, un present i un futur, en el que els premis Nobel han tingut molt a veure.
El present fa referència a les investigacions dels premis Nobel de física de 2011 sobre l’expansió accelerada de l’univers, per part dels professors S. Perlmutter, B. Schmidt i A. Riess, basat en “The Big Bang Theory”. Hi ha dos aspectes a considerar: l’expansió de l’univers acceleradament i les anomenades supernoves. A l’univers hi ha estrelles, galàxies i conglomerats de galàxies. Fa 600 anys els punts lluminosos al cel ja es movien. Els punts lluminosos més grans s’allunyen més a poc a poc, els mitjans ho fan més ràpid. Hi ha correlació entre la distància i la rapidesa amb què s’allunyen. Se separen de nosaltres i també entre elles. Com més gran és la distància més gran és la separació. L’univers s’expandeix, no és estàtic. Si anem enrere arribarem al Big Bang. Les supernoves fan referència a unes estrelles com sols, que exploten i la seva llum es pot veure des de molta distància.
El passat podríem identificar-lo amb l’expressió “El fantasma de l’Òpera”. A A. Einstein li van donar el premi Nobel el 1921 que implicava la velocitat de la llum. Es va fer un experiment identificat com a Òpera, entre Ginebra (Suïssa) i el Gran Sasso (Itàlia) per mesurar la velocitat dels neutrins. Va semblar que eren més ràpids que la llum. Però es va veure que era fals, hi havia un error de càlcul, això hagués invalidat la teoria d’Einstein.
El Futur és el que s’està experimentant actualment. Ho està fent l’equip del professor Higgs, i es refereixen a ell amb l’expressió “To higgs or not to higgs”. L’aparell que s’empra és el LHC, està entre Suïssa i França, és una anella de 27 Km. i mesura la resistència de la massa al moviment. L’àtom és indivisible, està format per un nucli i la massa (electrons), que està pràcticament buida. El nucli està format per protons i neutrons. En cada protons hi ha tres quarks que tenen energia. El medi energia, per si sol es pot aglutinar, com si hagués una partícula d’alguna cosa, que alguns l’han nomenat “partícula de Déu” (com a principi de tot) Síntesi i fotografia de Mercè Gasch
Molt interessant! Llenguatge senzill per a explicar un tema molt difícil d'entendre. La ciència avança a velocitats siderals.
ResponElimina