Una nova entrega de dues “píndoles”. Aquesta setmana una de breu que ens porta a fer un tastet d’una pintora potser poc coneguda, i l'altra un treball del nostre company de Junta, en Joan Antoni Lledó que de ben segur ens portarà records d'una etapa de la nostra vida. Gaudim-ho.
La Junta.
Quina pintora del segle XVIII retratava bisbes als 12 anys?
Als 12 anys, Angelica Kauffmann ja rebia encàrrecs remunerats, fins i tot de bisbes que acudien a fer-se retratar per aquesta artista precoç que pintava amb una tècnica impecable. Ens ho explica Montse Armengol des de la revista Sàpiens. https://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/inspirar-kauffman-obra-mare-gracs_203541_102.html
Joan Antoni Lledó Aviat farà 47 anys que el músic i compositor Rick Wakeman va treure la seva segona magna obra conceptual, coincidint amb la seva sortida com a teclista del grup Yes.
Aquesta és una de les obres més aclamades del rock simfònic anglès, imprescindible dels anys 70.
Rick Wakeman, nascut el 1949, es va fer famós per ser el teclista del grup de rock progressiu britànic Yes i per la seva prolífica carrera com a solista.
Entrenat en piano clàssic, es va identificar amb multitud de teclats electrònics de última generació (com el Mellotron i el Moog) i per fer servir orquestres i cors acompanyant a una banda de rock.
És considerat per molts com un dels millor teclistes de rock de tots els temps.
Abans de Yes, va col·laborar com a teclista amb David Bowie, Cat Stevens o Al Stewart, entre altres.
Després de compondre l’any 1973 la seva primera obra The Six Wives of Henry VIII, i interpretar-la amb membres de Yes, l’èxit va fer que seguís en solitari.
I l’any 1974, treu l’àlbum conceptual que ens ocupa: Journey to the Centre of the Earth. 
Basada en la novel·la de Juli Verne, en va vendre 14 milions de còpies, essent el més venut de la història del rock simfònic, número 1 a Gran Bretanya, número 3 a EEUU i nominat a un Grammy.
Aquest àlbum es va enregistrar en directe el 18 de gener del 1974 al Royal Festival Hall de Londres, acompanyat per la London Symphony Orchestra, la English Chamber Choir i la banda de rock The English Rock Ensemble (un grup de músics escollits per ell mateix). L’actor anglès David Hemmings va posar la veu de narrador de la història.
Dos temes per cada costat del LP, conformen els quatre moviments d’aquesta ambiciosa obra: “The Journey”, “Recollection”, “The Battle” i “The Forest”. Ell en va compondre la música, les lletres de les cançons i la narració, que omplen els 40 minuts i 8 segons del disc.
Dins de la primera cara del disc, la primera part transcorre entre els teclats, els cors i la dramàtica narrativa del narrador que ens explica l'inici del viatge.
A la segona part, els cors i el “Moog” de Wakeman, ens embolcallen en un so celestial, que es va transformant fins al final.
Comença la segona cara entre vent, so d'aigua i el narrador. Tot ens apropa a la sagnant batalla dels monstres.
Després el clavicordi i el Moog de Wakeman i la banda prenen el protagonisme.
Veus, cors, banda i teclats conformen un dels moments més àlgids del disc.
Després de l’episodi de El Bosc, els teclats van construint una misteriosa intensitat. I prenent un extracte de la obra “In The Hall, of The Mountain King” d’Edvard Grieg, va donant èmfasi a la percussió, la orquestra i el Cor, arribant així al gran i esplendorós final.
Nota: per tots aquelles i aquells que vulguin escoltar l’obra sencera, els adjunto l’enllaç per poder-ho fer i a sota els texts de la narració (en castellà).