14 de des. 2025

Jordi Masó Rahola ha parlat sobre JOSEP MARIA RUERA: UN COMPOSITOR A REIVINDICAR. Dimarts 16 de desembre.

Abans de fer la presentació del nostre conferenciant, les Aules hem rebut un regal molt bonic d'una de les nostres sòcies més antigues, la senyora Mercè Amorós.

La Mercè va escriure un poema, amb enginy, calidesa i sensibilitat, demanant de llegir i dedicar-lo a tota la gran família de les Aules.

Ho va fer molt i molt bé, amb la naturalitat, tendresa i senzillesa que la caracteritzen.

Des de la Junta li agraïm aquest bonic detall, que ha volgut compartir amb tots nosaltres.



En l'última conferència del primer trimestre, el conferenciant ha estat Jordi Masó i Rahola, reconegut músic, pianista i escriptor de la nostra ciutat, al mateix temps que professor del Conservatori de Música Josep Mª Ruera de Granollers.

Ell ens ha fet una veritable masterclass, adaptada al nostre nivell, per glossar i reivindicar la figura d’un il·lustre granollerí, Josep Mª Ruera i Pinart.

Ruera va ser un home reconegut a Granollers, en tots els vessants que va cultivar:

Professor a l’Escola de Música, músic d’orquestres clàssiques i de ball, director de corals, organista de la Parròquia de Sant Esteve, etc. 

Tot i això, en aquesta conferència, ens ha reivindicat i defensat que el llegat més important que Ruera ens va deixar, van ser les seves composicions.

Hem pogut escoltar-ne diverses seqüències desgranant el seu esperit musical, unit de vegades a les anècdotes de la seva vida. Tot això ens ha deixat entreveure que Ruera va ser un compositor talentós i extraordinari.

Per desgràcia la Guerra Civil i la llarga postguerra, van estroncar una carrera compositiva, que als anys trenta era molt prometedora. I, per tant, mai sabrem on hauria arribat la seva progressió, de no haver estat per aquestes circumstàncies.

Així doncs, durant una hora de conferència, hem pogut escoltar una acurada anàlisi d’algunes de les peces de Ruera que demostren la seva vàlua com a compositor.

Tanmateix, també hem pogut sentir moltes anècdotes de la seva vida.

Resum de Joan Antoni Lledó, fotografia d'Esteve Garrell i cartell de Montserrat Lluch