Avui ens ha tornat a visitar el conferenciant Miquel Mariano Fernàndez García, nascut a la província de Lleó i veí de Granollers des de 1980.
Llicenciat en
Filosofia i doctorat en Història Contemporània. Professor de l’IES Antoni
Cumella de Granollers durant 22 anys i Cofundador, director i professor de la
Universitat Popular de Granollers.
El tema de la
conferència ha estat “LA VERITAT COM ADEQUACIÓ I COM A REFERENT MORAL”.
Com correspon a un
tema filosòfic prou dens i profund, el
conferenciant ha fet un repàs, el més condensat possible donada la durada de
les conferències, passant per la majoria de les èpoques històriques i per un
petit grup de filòsofs que han tractat el tema.
Perquè parlar de la
veritat?
Vivim un moment en
què es té la impressió que el llenguatge
ha perdut el seu significat original: els fets que es manifesten davant nostre
són interpretats de manera contradictòria, que les paraules no diuen el mateix
que els gestos que els acompanyen, que a
una mateixa conducta s’atribueixen valoracions oposades, en definitiva, que el
concepte de veritat se’ns presenta desdibuixat o fins i tot corromput.
Al tema de la
veritat ens podem apropar des de dues perspectives. D’una banda, tenim la
veritat en tant que objecte del coneixement i d’una altra en tant que objecte de la moral. La filosofia s’ha ocupat
àmpliament de la veritat des de la perspectiva del coneixement, sense oblidar
la perspectiva ètica.
En un breu
recorregut històric veiem diversos factors a tenir en compte:
·
Les
nostres facultats cognoscitives, el seu abast i els seus límits.
·
Els
pal·les característics del llenguatge, imprescindible contenidor del
coneixement. El que no té nom no existeix. Els matisos dels idiomes modifiquen
la visió de la realitat.
·
El
raonament entre els humans no sempre condueix als mateixos resultats i s’ha de
recórrer a un criteri de veritat.
·
Correspondència.
·
La
veritat com a consens
· La veritat com a utilitat
La Veritat
objecte de la moral:
·
Oposada
a ignorància o a l’error (in)vencible
·
error
vencible és un error que una persona podria haver evitat si hagués actuat amb
la diligència deguda
·
Oposada
a la mentida o a l’engany
·
Parcial
o descontextualitzada
·
Postveritat
o la narrativa com a referent. Fake news
· La veritat tolerable.
Resum de Joan Antoni Lledó, fotografia d'Esteve Garrell i cartell de Montserrat Lluch.