28 d’abr. 2017

Albert Beorlegui va parlar d'UN VIATGE A PARÍS A TRAVÉS DEL CINEMA. Dimarts 2 de maig.


París és per a nosaltres la ciutat encantadora, turística, romàntica, bohèmia... on són possibles tots els somnis, totes les fantasies i aventures. Avui hem viatjat a París gaudint de totes les emocions que el cinema ens pot oferir. Les millors pel·lícules, els millors actors i actrius, els millors guions. Hem passejat pel Bois Boulogne en companyia de Maurice Chevalier qui en uns minuts ha donat a conèixer els més destacats personatges de la vida social adinerada, junt amb Louis Jourdan i Leslie Caron en "Gigí" o l'educació d'una adolescent com a cortesana de luxe.
Amb Jean Paul Belmondo "El final de l'escapada", una aventura pels Camps Elisis. També hem passejat per Montmartre, el barri dels artistes, les reunions de pintors, músics, escriptors i poetes, passant fred i gana amb l'anhel de aconseguir fama i fortuna junt amb Audrey Hepburn. La plaça de Notre Dame en les quatre versions cinematogràfiques de la novel·la de Víctor Hugo, "El geperut de Notre Dame de París". El Museu de Louvre amb Tom Hanks, protagonista de la tant qüestionada novel·la "El Còdex Da Vinci". També hem fet un "tast" de l'escollida cuina francesa amb la divertida pel·lícula de dibuixos animats de Disney "Ratatouille" o sigui "Samfaina" filmada entre fogons i cassoles.
I per acabar la tant coneguda "Un americà a París" per Gene Kelly i una persecució increïble a les escales de la torre Eiffel realitzada pel James Bond 007 de torn.
És poc coneguda l'anècdota de l'oferiment del Sr. Eiffel de muntar la torre a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, que no va interessar als organitzadors, seguidament la va oferir a París per a l'Exposició de l’any següent 1889 i que va ser acceptada. Acabada l'exposició s’havia de treure, però ha passat més d'un segle i no pensen ni els parisencs, ni els turistes, ni els governants en desmuntar l'emblema més important de la ciutat. 

22 d’abr. 2017

Maria Bonafont va parlar de MERCÈ RODOREDA: ENTRE L'AMOR I LA VIDA. Dimarts 25 d'abril.

La descripció de la figura de Mercè Rodoreda, espiritualment com a dona, estableix el paral·lelisme amb les dones de la seva generació. Fins la seva aparició les dones havien de signar amb pseudònim masculí si pretenien publicar, Rodoreda planta cara, trenca motlles i no utilitza pseudònim. L’oradora la defineix combativa pels seus ideals, feminista de conviccions sòlides, vida convulsa a nivell afectiu per les relacions personals, la guerra civil amb un exili duríssim i la segona guerra mundial.
El panorama cultural durant la seva infantesa i primera joventut era desolador, l’obra endegada per la Mancomunitat queda malmesa per la dictadura de Primo de Rivera. En el clos familiar l’avi matern la marca especialment, amic de mossèn Cinto Verdaguer, home lliberal amb inquietuds literàries que disposa d’una petita biblioteca on M. Rodoreda llegeix i complementa la minsa educació escolar de l’època, amorosament l’avi l’anomena “la meva princesa del Putxet” en un jardí envoltada d’hortènsies. Aquest jardí és un referent en tota l’obra, sempre hi surten flors, sobretot les glicines. Es casa amb l’oncle “americano” acabat de tornar de les amèriques, tenen un fill amb minsa salut mental. La personalitat de l’avi contrasta amb la d’un espòs conservador i garrepa cosa que l’obliga a refugiar-se moltes hores al colomar de casa dels pares on escriu. Amb l’esdeveniment de la 2ª República s’inscriu al liceu Dalmau per millorar la seva formació, publica la 1ª novel·la Sóc una dona honrada?, fa periodisme a la revista Clarisme, entra al Club dels Novel·listes, escriu el conte El noiet i la casona (dedicat al seu fill ). Es separa del marit i enceta una relació amb Andreu Nin, que un cop assassinat l’inspira a escriure Aloma i guanya el premi Crexells. Durant la guerra col·labora activament amb la Generalitat fins al final, camí de l’exili amb un bibliobús fins a Girona i tren via Tolosa de Llanguedoc fins a Roissy-en-Brie, on és retroba amb Murià, Bartra, J. Oliver i Armand Obiols (orgull amor i mal caràcter) que influirà definitivament fins al final de la seva vida de manera tempestuosa. Fugint de l’ocupació nazi a Bordeus detenen Obiols i ella li fa costat, es posa a cosir per a les galeries Lafayette. Contrau una paràlisi a la mà dreta que l’impedeix d’escriure. Acaba la guerra i torna amb Obiols a París. Hi ha constància epistolar amb Carné, comença a fer poesia, la majoria sonets.
Mercè esdevé una intel·lectual integral, escriu poesia, novel·la, teatre, assaig, periodisme, contes i també pinta. La seva prosa és poètica, tocant de peus a terra, narra fets de la vida real i quotidiana, novel·les sempre vivencials, de fets viscuts en primera persona o per altres.
Poesia secreta, Agonia de Llum. Presenta obra i guanya la flor natural consecutivament als Jocs Florals a Londres, París i Montevideo on fou nomenada Mestre en Gai Saber. S’instal·len a Ginebra, Obiols traductor a l’Onu i l’economia esdevé sanejada, ja pot escriure i molt. Comença a publicar La plaça del diamant, guanya els premis S. Jordi, Ramon Llull i Serra d’Or, publica El carrer de les camèlies, Mirall trencat, Obiols instal·lat a Viena trenquen la relació i Rodoreda s’instal·la a Romanyà de la Selva on escriu Quanta quanta Guerra, més premis el Ciutat de Barcelona, Lletres Catalanes i el Pregó de la Mercè. Els hereus de la seva obra foren l’Institut d’Estudis Catalans.
Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Aurora Masat Grau

17 d’abr. 2017

Xavier Piñol va parlar del JOVENT A LA SARDANA... QUINA GRAN PREOCUPACIÓ. Dimarts 18 d'abril.


El Ponent ha començat amb unes reflexions positives sobre la sardana i la cobla, contraries al pessimisme que, sovint, envolta aquest àmbit. Ha marcat uns objectius a l'entorn de la sardana com: espai de reflexió compartida, donar una visió positiva, donar eines per entendre-la, espai de creació de coneixement. Ha plantejat didàcticament cinc situacions o reflexions que han permès presentar les seves corresponents reflexions.
Situació 1 es comenta que el públic sardanista és majoritàriament gran. Sí, és cert. El públic que va a discoteques és jove i no representa un problema, cal adaptar-se a cada situació. Aquesta frase és una oportunitat no una debilitat. És cert que la sardana atrau al públic gran i, sabent que la societat catalana és majoritàriament d'edat gran, altres àmbits aquest fet l'entendrien com a una oportunitat.
Situació 2 el públic ha disminuït. És cert? Cal contextualitzar i plantejar les possibles dimensions: patriòtica, associativa, social, personal, cultural, esportiva i d'oci. Actualment n'hi ha moltes opcions per ocupar el temps lliure i l'assistència baixa en general. Si tots tenim el mateix problema, la possible solució és compartir experiències i unir esforços. La transversalitat és la clau del futur.
Situació 3 l'activitat sardanista és molta o poca? La confederació sardanista de Catalunya té recollides totes les dades i podem saber que hi ha 3000 actuacions a l'any, aplecs, ballades de diumenges, 200 hores de programació de radio i l'espai Internet de TV3. Catalunya té 60 cobles. Potser tenim un problema de comunicació.
Situació 4 La sardana és avorrida. La paraula "avorrida" i el seu repetitiu mal ús àmplia la visió negativa vers la Sardana. Hauríem canviar el nostre vocabulari o bé incloure frases com : actualment s'està treballantÉs cert? Actualment s'està treballant per normalitzar la sardana en els nostres dies. La continuïtat l'hem d'entendre com una tasca compartida entre músics, cobles i sardanistes. Els joves no són l'única eina de continuïtat. Tothom és una possible eina de continuïtat perquè l'hem d'entendre com una tasca compartida. Albert Einstein va dir que “Un problema no es pot arreglar des del mateix patró que s'ha creat” No busquem doncs en el jovent la solució del problema (la falta de jovent)
Situació 5 Aquest any 10.000 nens aprenen a ballar sardanes, Per acabar ha comentat alguns programes que s'estan implantant com; sardalleida.cat o sardatic. Hi ha una bona i indiscutible tasca d'ensenyament de la Sardana a l'Escola. Aquesta no es veu a la plaça. Només cal buscar un "pont - eina" que apropi a l'alumnat (que se li ha mostrat una visió positiva de la sardana) a la plaça i a l'activitat sardanista del poble. Un cop trobada aquesta eina, ja ho tindrem fetResum Fina Pou Fotos Mercè Gasch

1 d’abr. 2017

Pere Poy va parlar sobre LA TRADICIÓ DE CELEBRAR LA SETMANA SANTA: HISTÒRIA, SIMBOLOGIA I TEOLOGIA. Dimarts 4 d'abril.


El tema encaixa plenament en el calendari. Estem a les portes de la Setmana Santa i, d’una manera o altra, incideix en la nostra planificació i agenda familiar. El conferenciant presenta una anàlisi detallada i documentada de la procedència i estructura d’aquests dies, es va formar des dels inicis del cristianisme, posant com a títol: Del judaisme al cristianisme. Orígens? Què? Quin sentit? Quina és la base bíblica de la Setmana Santa? Exposa que s’ha fet una aproximació als textos bíblics, tant de l’Antic Testament com del Nou i es pot fer des de diferents vessants: Fenomenologia, Psicologia, Sociologia, Filosofia, Teologia, Literatura o Filologia. 
Segons l’enfocament s’aprecien visions diferents. Des de la Fenomenologia, el text atorga sentit als elements religiosos; des de la Psicologia, proposa vivència sana de Déu; des de la Sociologia, es reflecteix la vida de les comunitats cristianes. De manera que de les diverses interpretacions en sortirà el format construït. La Filologia és la forma més important perquè remarca el que ha dit exactament un autor i què volia dir. 
Amb tot, es dóna una pluralitat, com es comprova en els quatre evangelistes que interpreten de forma diversa alguns fets concrets perquè narren els moments de la Setmana Santa: 1) Jesús jutjat, torturat, condemnat i executat. 2) Passió, mort i resurrecció. 3) Pasqua de Jesús. Marc és l’evangelista que més detalla els set dies, mentre que la resta, redueixen a tres. 
Pasqua, en el seu origen a Israel, era “festa d’acció de gràcies al que la terra ens dóna”. Després, a partir de l’alliberament d’Egipte, fou “festa del pas de l’esclavatge a la llibertat”. Amb Jesús, esdevé a “festa del pas de la mort a la resurrecció”. 
Molts aspectes del Nou Testament tenen una “relació especular”, com de mirall, amb qüestions de l’Antic Testament. El conferenciant va establir alguns exemples: els set dies de la Setmana Santa amb els set dies de la Creació. La creació de l’home amb les curacions de Jesús. El diàleg d’Adam i Eva amb el diàleg de Jesús i Magdalena. La torre de Babel i la multiplicitat de llengües amb Pentecosta. Els manaments, amb les Benaurances. Els 40 anys al desert del poble d’Israel, amb els 40 dies de Jesús al desert. Resum: German Cequier. Fotografia Casals