7 de març 2020

El Museu de Granollers i Cinta Cantarell han parlat sobre EL RETAULE DE SANT ESTEVE. Dimarts dia 10 de març.

10 de març de 2020 Quan ja fa un any que tenim en exposició, al Museu de Granollers, el retaule de Sant Esteve, aquest dimarts, hem presentat la llicenciada en Història Medieval Cinta Cantarell. Ens ha parlat de les vicissituds de la venda dels retaules gòtics de Granollers. Molts descobrim que, a més a més del que dóna títol a la conferència, se’n van vendre dos més, petits, de menys importància: el de Sant Sebastià i el de Sant Eloi. És necessari, per entendre la complicada gestió de la venda que, acabant el segle XV, s’encarregà als pintors germans Vergòs, l’elaboració del retaule. Fou a càrrec de la vila i es va instal·lar a la Parròquia, on consta que presidí l’altar major fins al segle XVIII. Va ser substituït, per modes o deteriorament, per un d’estil barroc, procedent de la parròquia de la Mercè, de Barcelona. A partir d’aquí, poc se’n sap. Va estar també, a l’actual Sala Tarafa (antic hospital), i guardat a la Parròquia, fins al segle XX. En tot cas, deixa indefinida la propietat de l’obra
Coincidència d’interessos: 
   • Via del tren 
   • Nou Hospital 
   • Necessitat de vendre. 
D’aquesta coincidència neixen les primeres negociacions al 1914. S’allarguen durant anys, amb discusions, enfrontaments i, fins i tot, mobilització dels vilatans per oposar-se al trasllat del retaule. 
Finalment, l’any 1917, es varen vendre els retaules gòtics, que es conservaven a la Rectoria de la Parròquia Sant Esteve. Aquest fet venia motivat per la precària situació econòmica, a l’hora de bastir una part del nou hospital de la vila. Granollers s’estava transformant urbanísticament i social. Precisava nous serveis més adequats amb els temps. El nou hospital era vital, per a la construcció de la nova via ferroviària, que afectava l’Hospital dels Caputxins. La transacció de compra-venda va durar quatre anys i va generar conflictes entre les diverses institucions implicades. Els Ajuntaments de Granollers i Barcelona, la Junta de Construcció del nou Hospital, la Parròquia de Sant Esteve, el Bisbat, La Diputació i La Junta dels Museus. Tot va ser molt complicat. Les xifres que consten en documents eren de 150.000-200.000 pts. Ha quedat palès, l’interès que va tenir la Junta de Museus per comprar els retaules, així com la necessitat de la venda per part de Granollers. 
Així, aquesta decisió, que fou molt polèmica, va contribuir al procés de modernització de la ciutat. També va propiciar que, les taules que avui podem admirar a la sala del Museu, es salvessin de la crema i destrucció produïda com a conseqüència de l’esclat de la Guerra Civil. La prensa de l’època, de la capital i de la comarca van recollir molt freqüentment i de manera detallada, el procés de les complexes i laborioses gestions, que culminaren amb la venda oficial, amb data de 22 d’octubre de 1917. Resum German Cequier, fotografies Mercè Gasch i Esteve Garrell, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.

2 de març 2020

Marta Simó ha parlat d'UNA APROXIMACIÓ SOCIOLÒGICA-HISTÒRICA DEL JUDAÏSME CATALÀ. Dimarts dia 3 de març.

Per entendre el judaisme deixarem de banda els estereotips per ignorància i ens centrarem en els seus fonaments. El jueu ho és per religió o per sentit de pertinença a un grup, com a comunitat cultural o d’origen. Cal fer esment que hi ha jueus no creients. 
Si ens centrem en l’àmbit religiós observem que són monoteistes i tenen escriptures de referència: TORÀ i TALMUD. Una característica que crida l’atenció és el diàleg i el fet de qüestionar-se contínuament aspectes sobre la fe. Això comporta pluralitat i obertura de pensament: no és d’estranyar, doncs, que convisquin de manera natural diferents tendències o maneres d’entendre el judaisme: Ortodòxia i Ultra ortodòxia, Tradicional i Progressista /Liberal/ Reformista. Pel fet de no renunciar als seus principis serà una comunitat envejada i estigmatitzada pels conciutadans d’altres orígens. En l’èxode des de l’inici dels temps, observem la característica de l’Assimilacionisme, formar part del lloc, voler-se integrar sense perdre les seves conviccions. Quan aquesta característica no funciona neix el Sionisme
Hi ha constància de l’arribada dels primers jueus a Catalunya al s. I-III en època romana, fan proselitisme i conviuen en harmonia: és una comunitat que cultiva l’estudi i les arts, fan de banquers prestadors ja que els cristians no ho poden fer per religió. Arribats al s. IV es donen les primeres conversions i, a partir del s. VII, els primers exilis i expulsions. El III Concili de Laterà 1179 marca el tancament de les comunitats jueves en barris closos, coneguts per Calls, on són obligats a portar la rodella. 
Està ben documentat que el Rabí de Girona Moixé ben Nahman conegut com Bonastruc ça Porta, filòsof talmudista cabalista i metge, va mantenir cordials discussions amb el seu homònim de Córdova Maimònides. Deixeble de Nahman fou el rabí Salomó ben Adret de Barcelona (1250-1310) que durant més de 40 anys fou la més alta autoritat religiosa dels hebreus a Europa, Àsia i Àfrica. 
El Segle del Diable fou el s. XIV: prohibicions, acusacions, condemnes per heretgia, avalots antijueus i, per pressió, conversions, son el preludi de l’imperi del terror instaurat per La Inquisició a partir del s. XV. 
L’any 1492 es fa efectiva la seva expulsió i s’inicia la cerca de conversos, inclosos els de vàries generacions, provocant situacions xocants com, per exemple, menjant més porc que ningú i fent la neteja de la llar i negocis en dissabte, dia sagrat, cosa que fan de manera ostentosa per demostrar la seva conversió davant de veïns i autoritats. A Mallorca els hebreus són mal anomenats “Xuetes“ marcats i encriptats: encara avui hi ha 14 llinatges estigmatitzats. 
Del s. XIX fins al s. XXI, n’hi ha un retorn a Catalunya. Per la Constitució del 1840, vénen provinents del centre i est d’Europa; entre 1881 i 1917 fugen dels tzars russos cap a Amèrica i la resta d’Europa i, també, a casa nostra: són molt lliberals i, entre ells, n’hi ha comunistes, socialistes, social demòcrates, sindicalistes amb voluntat d’integrar-se. Venen com és costum molt ben preparats intel·lectualment. Durant el nazisme retornen del nord d’Àfrica i de l’imperi Otomà. 
Després de la guerra incivil hi ha una permissivitat encoberta del règim franquista, els toleren per activar llaços comercials. Més migracions per canvis polítics procedents de la independència del Marroc, la Crisi de Suez i les dictadures dels 70 de l’Argentina, Uruguai i Xile. Actualment les comunitats hebrees a la península pateixen atacs de forma continuada. Per acabar un mirall: Poble Català - Poble Jueu ferms defensors de la identitat com a poble diferenciat. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch, disseny del cartell de Montserrat Lluch Santacana
Bibliografia recomanada per Marta Simó, marta.simo.sanchez@uab.cat
Manuel Forcano. Els jueus Catalans. Barcelona: Angle Editorial, 2014.
Vicenç Villatoro. Els Jueus i Catalunya. Barcelona: Editorial Barcanova. 2005.
Diversos autors. Los Judíos de Catalunya. Madrid: Cuadernos de Sefarad, 2007.
Manu Valentín. Voces Caidas del cielo. Barcelona: Comanegra. 2019.
Laura Miró Bonnín. La contemporaneïtat xueta. Palma: Edicions Documenta Balear, 2019.