10 de febr. 2019

Vicenç Lozano ha parlat de PERIODISME ENGANYÓS O COMPROMÈS. Dimarts dia 12 de febrer.

El conferenciant va començar tot dient: “Avui és un dia especial per al periodisme i mitjans de comunicació per la situació política actual del nostre país”. De primer va fer un petit resum de la seva trajectòria periodística. Els seus inicis van ser El 9 nou de Vic, seguint una extensa trajectòria professional com a periodista i corresponsal en diferents països amb conflictes bèl·lics: Pròxim Orient, Japó, guerra dels Balcans, Cuba, Sri Lanka, i especialista de tots els esdeveniments del Vaticà des de l’any 1984. “L’oportunitat de viatjar m’ha donat un bagatge de coneixements i experiències com observador i m’ha permès fer un periodisme rigorós de qualitat i compromès”. 
Hi ha dues classes de periodisme, ”PERIODISME BANAL I ENGANYÓS” i “PERIODISME COMPROMÈS, SERIÓS, RIGORÓS I ÈTIC”. A la universitat vam aprendre el que era el periodisme de qualitat, actualment alguns mitjans fan un periodisme manipulat. Aquests mitjans de comunicació actualment son considerats el quart poder, ja que controlen els tres poders bàsics: EL LEGISLATIU, L’EXECUTIU I EL JUDICIAL.

Actualment la premsa escrita sobre “paper” no passa per bons moments, la competència d’altres mitjans, com les “xarxes socials”, els ha obligat a finançar-se amb diferents bancs tot condicionant la seva llibertat informativa. Va esmentar diferents diaris, (La Vanguardia, El Periódico, El País, El Mundo, La Razón) Anys enrere hi havia un nivell cultural important en programes televisius com la “Clave”, el ”teatre clàssic”, malauradament el llistó ha baixat en programacions de diferents mitjans i cadenes, tot val per pujar l’audiència.
Va posar exemples actuals de ”PERIODISME ENGANYÓS”: guerra d’Irak (manipulació i engany); cas de les nenes de Alcàsser (informació morbosa ); el cas Julen (magnificant reiteradament la notícia). MITJANS TELEVISIUS DE BAIX NIVELL, REALITIS: ‘Gran hermano’ (fama a qualsevol preu); ‘Cròniques Marcianes’ (exhibicionisme); ‘Primera plana’ (competència entre diaris) ESTRATEGIES per desviar realitats que no interessa que el poble sàpiga. Crear problemes (desprès oferir solucions); Fomentar delinqüència amb menys policia; Organitzar atemptats, (per retallar drets socials); crear crisis econòmiques (per fer retallades com a mal menor ); Publicitat enganyosa dirigida al públic com si fóssim criatures; Utilitzar emocions en lloc de reflexió: Mantenir al públic en la ignorància i mediocritat. FAKE NEWS, (manipulació tot informant deliberadament de falses noticies en molts mitjans de comunicació, i xarxes socials) Exemples: fotos manipulades de cremes de banderes, foto de la mort d’Hugo Xavez en primera plana quan no era ell.

PERIODISME COMPROMÈS. Cas watergate (1972/1974) va originar la dimissió del president NIXON. Cas wkileaks (2006) informació de corrupcions de personatges importants de diferents països. Cas VATILEAKS (renúncia papa Benet XVI). Papers de Panamà (2016/2017) TV3 televisió pública (model objectiu i rigorós); Programa ‘Polònia’ (irònic i autocrític); Programa ‘Super 3’ (infantil, valors); Futbol (informatius plurals)
DAVANT LES INFORMACIONS QUE REBEM DE TOTS ELS MITJANS, QUÈ HEM DE FER?: -DEFENSAR ELS MITJANS COMPROMESOS, SER CRÍTICS AMB TOTS ELS MITJANS I APRENDRE A VALORAR-LOS. “LA LLIBERTAT D’INFORMACIÓ I UN CIUTADÀ CRíTIC I INFORMAT, SÓN ELS PILARS FONAMENTALS PER DEFENSAR LA DEMOCRÀCIA.” Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

3 de febr. 2019

Joan Garriga i Andreu va parlar de L'EXILI CATALÀ: EL CAS DE Mª LLUÏSA ALGARRA. Dimarts dia 5 de febrer.

L’historiador i advocat Joan Garriga ens explica la trajectòria vital d’aquesta persona tot partint de la documentació que ha trobat i estudiat sobre Mª Lluïsa Algarra i Coma, una dona oblidada per la repressió franquista. Fou advocada, periodista i autora d’obres de teatre. 
La seva història mereix una recuperació per la feina que va fer. Fou la primera jutgessa de Catalunya i de tot l’Estat Espanyol. En ser nomenada jutgessa de primera instància i d’instrucció a Granollers la ciutat li va dedicat un carrer.
Neix a Barcelona el 24 de gener del 1916. Realitzà els seus estudis secundaris a l’institut de batxillerat Jaume Balmes. Acabà aquests estudis els setze anys i demostrà ser una noia amb inquietuds. Després, va matricular-se a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. Obté la llicenciatura en Dret als vint anys. No era comú per les dones d’ aquella època. Esclata la guerra. A través dels seus escrits en diaris, veiem, que és una dona observadora i sensible. Fa un metre i noranta centímetres d’alçada; una alçada excepcional per aquella època. El 1935 rep un premi per la seva obra de teatre, Judit, escrita en català. Premi del Concurs Teatral Universitari de l’ Autònoma. Estrenada el 16 d’octubre de 1936 al Teatre Poliorama.Com advocada va treballar a l’Oficina Jurídica. Després, el Conseller de Justícia de la Generalitat, Andreu Nin, l’anomena jutgessa de Granollers el 2 de desembre de 1936. Exerceix aquest càrrec poc temps. Havia fet una feina correcta, segons es desprèn de la documentació. Què va passat?. Possiblement pugnes entre els diferents partits. Més endavant demanarà incorporar-se al Col·legi d’Advocats i exercirà d’advocada. El 1937 participa activament en el Primer Congrés Nacional de la Dona celebrat a Barcelona. Presenta l’informe, ”Les reivindicacions conquerides per la dona en la lluita antifeixista”.

Quan va acabar la guerra, l’abril del 1939, va començar una depuració al Col·legi d’Advocats i, també, en altres estaments. Es va exiliar a França. Durant el seu exili a França, alguns afirmen que va estar en algun camp de concentració, però no està documentat. Ara bé, col·labora amb la resistència francesa, durant un temps de la IIª G.M. Marxà a Mèxic el 1942. Als primers temps passà penúries, després millorà la seva situació econòmica i personal. S’involucrarà en el teatre. Va fer de traductora, periodista, guionista de cinema i, també, a la ràdio. Es va casar amb el pintor José Reyes Mesa i va tenir dues filles. Es va incorporar tot participant activament en el moviment teatral de Mèxic. El 1954 va obtenir el Premi Juan Ruiz de Alarcón per la seva obra Los años de prueba. Va escriure unes quantes obres, però la seva mort prematura l’impedeix escriure més. Ara bé, el que va fer fou admirat i acollit amb entusiasme en el seu temps. Va morir el setembre de 1957 a l’edat de 41 anys. Resum Joan Gurt, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.