24 de febr. 2019

Albert Beorlegui va parlar de SHAKESPEARE AL CINEMA, GUIA BÀSICA I. Dimarts dia 26 de febrer.

En un llenguatge planer, l’Albert Beorlegui ens apropa a un dels més grans de la literatura mundial que postulava que “tota la vida és un teatre”. La conferència comença amb una aproximació a la figura de William Shakespeare. Cal considerar que la poca presència de l’escriptor en els plans d’estudis ha impossibilitat un acostament més popular de la seva figura, més enllà de les seves obres més conegudes.
Va néixer a Stratford-upon-Avon el 1564. Era el tercer de vuit fills d’una família de classe mitjana baixa. Va casar-se als 18 anys i va tenir tres fills. L’any 1590 marxa a viure a Londres on haver de treballar com a actor, dramaturg i empresari. Poc abans de morir retorna al seu poble natal on va morir al 1616, als 52 anys.

Les seves obres ens han arribat gràcies a dos amics seus que, 100 anys després de la seva mort, van publicar un volum que recollia totes les obres de Shakespeare. D’aquest llibre es van fer 750 exemplars dels quals 250 han arribat als lectors.
El total d’obres escrites són 36: de les quals 11 són tragèdies, 10 drames històrics i 15 comèdies. La lectura de Shakespeare és difícil d’entendre perquè utilitza moltes metàfores i símbols.
Neix a l'Anglaterra Isabelina quan ja s’ha mort Enric VIII. Entre 1567 i 1642 Londres viu l'època daurada del teatre isabelí ja que el teatre era el major divertiment; tothom anava al teatre, les classes nobles, les que no ho eren, les prostitutes.... En aquells temps els teatres eren molt grans, alguns amb una cabuda de 3000 espectadors. Havien de fer unes 200 funcions a l’any per tal que fossin rendibles. Com a anècdota: si els nobles feien tard a la funció la representació s’interrompia i l’obra es tornava a començar.
El cinema ens ha donat l'oportunitat d’acostar-nos a com era el món fa 400 anys. El 1997 va estrenar-se Shakespeare in Love del director John Madden, una pel·lícula molt guardonada que mostrava com Shakespeare s’enamorava de la seva Julieta i on es pot contemplar com eren les funcions de teatre d’aquella època.
Al segle XVIII varen començar a sortir veus que qüestionaven l’existència de Shakespeare. Deien: com pot ser que un personatge que no té estudis acadèmics tingui tants coneixements sobre medicina, filosofia, dret, la mort, la condició humana.... Han sortit 5000 llibres tot qüestionant que fos l’autor de les seves obres. Van sortir 150 candidats com a possibles escriptors de les obres de Shakespeare. Entre ells els tres més coneguts són Francis Bacon, Chistopher Marlowe i Edward de Vere. Cap dels tres, per diverses causes, van oferir fonaments per ser considerats els autors dels llibres. L’any 2011 es va estrenar la pel·lícula Anonymus centrada en aquest tema referent al dubte que alguns tenien sobre qui va escriure les seves obres.
Al llarg dels segles les modes han anat canviant i amb elles la reinterpretació al cinema de les obres de Shakespeare que van anar incloent les tendències dels anys en què es varen rodar les pel·lícules.
La part de la conferència dedicada a les comèdies va centrar-se en un breu anàlisis de cinc de les seves grans comèdies, El somni d’una nit d’estiu, La doma de la fera, Nit de reis, El mercader de Venècia i Molt soroll per no res. completat amb fragments molt ben escollits de les seves versions cinematogràfiques. 
Resum Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch,  composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

20 de febr. 2019

Paqui Orellana va parlar de LA MITJA MARATÓ. Dimarts dia 19 de febrer.

Camino perquè tinc salut? o tinc salut perquè camino? Amb aquestes preguntes, aparentment innocents, comencem a descobrir unes característiques de l’esport poc conegudes potser en detall. Beneficis de l’exercici: fisiològics, psicològics i socials.
Dins dels fisiològics podem destacar una millora del sistema cardiovascular, ajuda a controlar la tensió arterial, la diabetis i el pes corporal, com també millora la osteoporosi. 

Ara repassem quins beneficis psico-socials aporta als practicants d’esport: una millora de l’autoestima i confiança personal, més autonomia personal i equilibri emocional, tot augmentant l’ànim i el benestar en general: a més redueix l’ansietat i la depressió, facilitant la integració social fomentant la sociabilitat. En fer exercici, sobretot si hi ha esforç i una certa resistència, l’organisme allibera “irisina”, una proteïna fonamental que actua de manera important sobre diferents teixits, entre ells el cervell, i com a preventiu de l’Alzheimer. Amb l’edat i una vida sedentària, és ben fàcil tenir una afecció anomenada “sarcopènia” nom que va directament relacionat amb la pèrdua de massa i potència muscular. 

Amb unes fotografies d’uns tacs i un gràfic explicatiu veiem com aquesta massa muscular perd volum i consistència. A partir de 50 anys la pèrdua es situa entre l’1 i el 2%, si observem la mateixa prova en més grans de 60 anys, aquesta pèrdua estarà entre un 1,5 i un 3%. Observem que la pèrdua en homes es més progressiva, en canvi en dones i degut als canvis hormonals per menopausa, provoquen un descens més brusc. 
Tot això ens porta a reflexionar sobre els efectes negatius de no fer esport, la fragilitat i risc de caigudes, la pèrdua progressiva de vida independent, inactivitat física i més que possible augmentar les possibilitats de malalties cròniques. Desmitifiquem falsos conceptes amb aquesta afirmació, “les persones grans podem fer qualsevol pràctica esportiva”. Ara, cal matisar-la, “sempre i quan s’adapti a les seves condicions i capacitats”.
Com que una imatge val més que mil paraules, tot seguit ens mostra una piràmide de l’activitat física desitjable, on en una base àmplia hi ha mostres de les activitats bàsiques que fem diàriament en el nostre entorn domèstic, en el segon estadi hi veiem una mostra de diferents activitats físiques, bicicleta, natació, ballar, tenis o senderisme, amb la recomanació de dedicar-hi un mínim de 30 minuts diaris. Pugem un graó i el nivell d’exigència ens indica com millorar la flexibilitat, l’equilibri, la força i la musculació, donant les indicacions de la freqüència ideal diària i setmanal de l’activitat. A la punxa de dalt de tot hi trobem la clau que ho resumeix, d’inactivitat poca. Per posar un exemple de voluntat i afany de superació, veiem amb una certa enveja un clip, on una senyora de 88 anys salta a corda, avui dia es prova a ella mateixa a cada sessió d’entrenament . 
Com a compendi ens ofereix una guia bàsica d’entrenament, on ens diu “Estil de vida actiu: mínim de tres dies d’activitat física entre mitja hora i una hora, cada cop. Indicant vàries tècniques, AERÒBIC: caminar, córrer, natació, bicicleta. MOBILITAT i FLEXIBILITAT: propi cos i material addicional, piques etc. COORDINACIÓ: habilitat motriu i motora. EQUILIBRI: control del propi cos en l’espai. FORÇA: propi cos i ajudat per manuelles, gomes, etc. Sense oblidar una nutrició variada i saludable, i sobretot tenir una actitud positiva davant la vida. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

10 de febr. 2019

Vicenç Lozano ha parlat de PERIODISME ENGANYÓS O COMPROMÈS. Dimarts dia 12 de febrer.

El conferenciant va començar tot dient: “Avui és un dia especial per al periodisme i mitjans de comunicació per la situació política actual del nostre país”. De primer va fer un petit resum de la seva trajectòria periodística. Els seus inicis van ser El 9 nou de Vic, seguint una extensa trajectòria professional com a periodista i corresponsal en diferents països amb conflictes bèl·lics: Pròxim Orient, Japó, guerra dels Balcans, Cuba, Sri Lanka, i especialista de tots els esdeveniments del Vaticà des de l’any 1984. “L’oportunitat de viatjar m’ha donat un bagatge de coneixements i experiències com observador i m’ha permès fer un periodisme rigorós de qualitat i compromès”. 
Hi ha dues classes de periodisme, ”PERIODISME BANAL I ENGANYÓS” i “PERIODISME COMPROMÈS, SERIÓS, RIGORÓS I ÈTIC”. A la universitat vam aprendre el que era el periodisme de qualitat, actualment alguns mitjans fan un periodisme manipulat. Aquests mitjans de comunicació actualment son considerats el quart poder, ja que controlen els tres poders bàsics: EL LEGISLATIU, L’EXECUTIU I EL JUDICIAL.

Actualment la premsa escrita sobre “paper” no passa per bons moments, la competència d’altres mitjans, com les “xarxes socials”, els ha obligat a finançar-se amb diferents bancs tot condicionant la seva llibertat informativa. Va esmentar diferents diaris, (La Vanguardia, El Periódico, El País, El Mundo, La Razón) Anys enrere hi havia un nivell cultural important en programes televisius com la “Clave”, el ”teatre clàssic”, malauradament el llistó ha baixat en programacions de diferents mitjans i cadenes, tot val per pujar l’audiència.
Va posar exemples actuals de ”PERIODISME ENGANYÓS”: guerra d’Irak (manipulació i engany); cas de les nenes de Alcàsser (informació morbosa ); el cas Julen (magnificant reiteradament la notícia). MITJANS TELEVISIUS DE BAIX NIVELL, REALITIS: ‘Gran hermano’ (fama a qualsevol preu); ‘Cròniques Marcianes’ (exhibicionisme); ‘Primera plana’ (competència entre diaris) ESTRATEGIES per desviar realitats que no interessa que el poble sàpiga. Crear problemes (desprès oferir solucions); Fomentar delinqüència amb menys policia; Organitzar atemptats, (per retallar drets socials); crear crisis econòmiques (per fer retallades com a mal menor ); Publicitat enganyosa dirigida al públic com si fóssim criatures; Utilitzar emocions en lloc de reflexió: Mantenir al públic en la ignorància i mediocritat. FAKE NEWS, (manipulació tot informant deliberadament de falses noticies en molts mitjans de comunicació, i xarxes socials) Exemples: fotos manipulades de cremes de banderes, foto de la mort d’Hugo Xavez en primera plana quan no era ell.

PERIODISME COMPROMÈS. Cas watergate (1972/1974) va originar la dimissió del president NIXON. Cas wkileaks (2006) informació de corrupcions de personatges importants de diferents països. Cas VATILEAKS (renúncia papa Benet XVI). Papers de Panamà (2016/2017) TV3 televisió pública (model objectiu i rigorós); Programa ‘Polònia’ (irònic i autocrític); Programa ‘Super 3’ (infantil, valors); Futbol (informatius plurals)
DAVANT LES INFORMACIONS QUE REBEM DE TOTS ELS MITJANS, QUÈ HEM DE FER?: -DEFENSAR ELS MITJANS COMPROMESOS, SER CRÍTICS AMB TOTS ELS MITJANS I APRENDRE A VALORAR-LOS. “LA LLIBERTAT D’INFORMACIÓ I UN CIUTADÀ CRíTIC I INFORMAT, SÓN ELS PILARS FONAMENTALS PER DEFENSAR LA DEMOCRÀCIA.” Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

3 de febr. 2019

Joan Garriga i Andreu va parlar de L'EXILI CATALÀ: EL CAS DE Mª LLUÏSA ALGARRA. Dimarts dia 5 de febrer.

L’historiador i advocat Joan Garriga ens explica la trajectòria vital d’aquesta persona tot partint de la documentació que ha trobat i estudiat sobre Mª Lluïsa Algarra i Coma, una dona oblidada per la repressió franquista. Fou advocada, periodista i autora d’obres de teatre. 
La seva història mereix una recuperació per la feina que va fer. Fou la primera jutgessa de Catalunya i de tot l’Estat Espanyol. En ser nomenada jutgessa de primera instància i d’instrucció a Granollers la ciutat li va dedicat un carrer.
Neix a Barcelona el 24 de gener del 1916. Realitzà els seus estudis secundaris a l’institut de batxillerat Jaume Balmes. Acabà aquests estudis els setze anys i demostrà ser una noia amb inquietuds. Després, va matricular-se a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. Obté la llicenciatura en Dret als vint anys. No era comú per les dones d’ aquella època. Esclata la guerra. A través dels seus escrits en diaris, veiem, que és una dona observadora i sensible. Fa un metre i noranta centímetres d’alçada; una alçada excepcional per aquella època. El 1935 rep un premi per la seva obra de teatre, Judit, escrita en català. Premi del Concurs Teatral Universitari de l’ Autònoma. Estrenada el 16 d’octubre de 1936 al Teatre Poliorama.Com advocada va treballar a l’Oficina Jurídica. Després, el Conseller de Justícia de la Generalitat, Andreu Nin, l’anomena jutgessa de Granollers el 2 de desembre de 1936. Exerceix aquest càrrec poc temps. Havia fet una feina correcta, segons es desprèn de la documentació. Què va passat?. Possiblement pugnes entre els diferents partits. Més endavant demanarà incorporar-se al Col·legi d’Advocats i exercirà d’advocada. El 1937 participa activament en el Primer Congrés Nacional de la Dona celebrat a Barcelona. Presenta l’informe, ”Les reivindicacions conquerides per la dona en la lluita antifeixista”.

Quan va acabar la guerra, l’abril del 1939, va començar una depuració al Col·legi d’Advocats i, també, en altres estaments. Es va exiliar a França. Durant el seu exili a França, alguns afirmen que va estar en algun camp de concentració, però no està documentat. Ara bé, col·labora amb la resistència francesa, durant un temps de la IIª G.M. Marxà a Mèxic el 1942. Als primers temps passà penúries, després millorà la seva situació econòmica i personal. S’involucrarà en el teatre. Va fer de traductora, periodista, guionista de cinema i, també, a la ràdio. Es va casar amb el pintor José Reyes Mesa i va tenir dues filles. Es va incorporar tot participant activament en el moviment teatral de Mèxic. El 1954 va obtenir el Premi Juan Ruiz de Alarcón per la seva obra Los años de prueba. Va escriure unes quantes obres, però la seva mort prematura l’impedeix escriure més. Ara bé, el que va fer fou admirat i acollit amb entusiasme en el seu temps. Va morir el setembre de 1957 a l’edat de 41 anys. Resum Joan Gurt, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.