En un llenguatge planer, l’Albert Beorlegui ens apropa a un dels més grans de la literatura mundial que postulava que “tota la vida és un teatre”. La conferència comença amb una aproximació a la figura de William Shakespeare. Cal considerar que la poca presència de l’escriptor en els plans d’estudis ha impossibilitat un acostament més popular de la seva figura, més enllà de les seves obres més conegudes.
Va néixer a Stratford-upon-Avon el 1564. Era el tercer de vuit fills d’una família de classe mitjana baixa. Va casar-se als 18 anys i va tenir tres fills. L’any 1590 marxa a viure a Londres on haver de treballar com a actor, dramaturg i empresari. Poc abans de morir retorna al seu poble natal on va morir al 1616, als 52 anys.
Les seves obres ens han arribat gràcies a dos amics seus que, 100 anys després de la seva mort, van publicar un volum que recollia totes les obres de Shakespeare. D’aquest llibre es van fer 750 exemplars dels quals 250 han arribat als lectors. El total d’obres escrites són 36: de les quals 11 són tragèdies, 10 drames històrics i 15 comèdies. La lectura de Shakespeare és difícil d’entendre perquè utilitza moltes metàfores i símbols.
Neix a l'Anglaterra Isabelina quan ja s’ha mort Enric VIII. Entre 1567 i 1642 Londres viu l'època daurada del teatre isabelí ja que el teatre era el major divertiment; tothom anava al teatre, les classes nobles, les que no ho eren, les prostitutes.... En aquells temps els teatres eren molt grans, alguns amb una cabuda de 3000 espectadors. Havien de fer unes 200 funcions a l’any per tal que fossin rendibles. Com a anècdota: si els nobles feien tard a la funció la representació s’interrompia i l’obra es tornava a començar.
El cinema ens ha donat l'oportunitat d’acostar-nos a com era el món fa 400 anys. El 1997 va estrenar-se Shakespeare in Love del director John Madden, una pel·lícula molt guardonada que mostrava com Shakespeare s’enamorava de la seva Julieta i on es pot contemplar com eren les funcions de teatre d’aquella època.
Al segle XVIII varen començar a sortir veus que qüestionaven l’existència de Shakespeare. Deien: com pot ser que un personatge que no té estudis acadèmics tingui tants coneixements sobre medicina, filosofia, dret, la mort, la condició humana.... Han sortit 5000 llibres tot qüestionant que fos l’autor de les seves obres. Van sortir 150 candidats com a possibles escriptors de les obres de Shakespeare. Entre ells els tres més coneguts són Francis Bacon, Chistopher Marlowe i Edward de Vere. Cap dels tres, per diverses causes, van oferir fonaments per ser considerats els autors dels llibres. L’any 2011 es va estrenar la pel·lícula Anonymus centrada en aquest tema referent al dubte que alguns tenien sobre qui va escriure les seves obres.
Al llarg dels segles les modes han anat canviant i amb elles la reinterpretació al cinema de les obres de Shakespeare que van anar incloent les tendències dels anys en què es varen rodar les pel·lícules.
La part de la conferència dedicada a les comèdies va centrar-se en un breu anàlisis de cinc de les seves grans comèdies, El somni d’una nit d’estiu, La doma de la fera, Nit de reis, El mercader de Venècia i Molt soroll per no res. completat amb fragments molt ben escollits de les seves versions cinematogràfiques. Resum Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada