Antoni Trilla ha parlat de LA PESTA NEGRA: TOTS CREIEM QUE ERA LA FI DEL MÓN. El dia 17 de febrer.

 

Una de les epidèmies més importants i amb més impacte social, cultural i històric va ser la pesta (The Black Death) del segle XIV a Europa. Com va dir Agnolo di Tura, un cronista de l'època: "Moria tanta gent que tots creiem que era la fi del món". 

Tot i que podem veure que al segle V ja hi va haver una primera pandèmia. 

Hem fet un viatge històric en el temps per tractar d'entendre on i com es va originar i extendre la malaltia i quines consequencies va tenir a Europa i a Catalunya. 

Segles després va haver-hi una altre epidèmia de pesta a finals del segle XIX, que va permetre identificar el bacil. I hem acabat recordant que avui encara hi ha pesta bubònica i pesta pneumònica al món.

Concretant una mica, direm que la PESTA BUBÒNICA és la més contagiosa de les tres variants conegudes i la més comú en un 80-90% dels casos i amb una taxa de mortalitat del 30% a mitjans del segle XIV.

La PESTA PNEUMÒNICA no era tan frequent però la mortalitat a l’edat mitjana era del 90-100%. La paraula pesta era sinònim de “mortalitas” (mort segura).L’impacte de la pesta va ser terrorífic.

El bacteri o bacil que provoca la malaltia s’anomena Yersinia pestis, nom que prové del seu descobridor Alexander Yersin, un suís deixeble de Louis Pasteur. Ho va descobrir a través de restes del bacil trobades en dents de cadàvers. 

Es transmet per la puça; pot passar també a les rates infectant posteriorment als humans. La tan mítica ruta de la seda va ser la via de contagi des de l’orient cap a l’occident al segle XIV. A Europa el bacil va trovar un camp de cultiu molt clar donada la fam, desnutrició, pobresa i manca d’higiene entre d’altres en aquella época. 

Donat el desconeixement de la malaltia, es va creure que la propagaven els jueus, per la qual cosa van ser perseguits i cremats a la foguera. 

El Dr. Trilla va acabar la seva presentació situant en el mapa els diferents llocs d’entrada de la pesta a la península i en concret a Catalunya, de com s’havia localitzat a casa nostra i també, dels beneficis econòmics generats per l’epidèmia.

No hem d’oblidar però, que el bacteri ni mort ni desapareix mai i es pot desenvolupar novament la malaltia en qualsevol moment, tot i que avui en dia disposem, afortunadament, de prou medicació efectiva per fer-hi front i guarir-la.

  

         Resum Marta Peitivi, fotografies de Mercè Gasch, Cartell de Montserrat Lluch.