25 de febr. 2014

Ramon López Ferrer va parlar de LA SANG, ELEMENT ESSENCIAL PER AL NOSTRE ORGANISME. Dimarts dia 25.

Ha començat tot comparant la sang amb la benzina d'un cotxe, per la seva importància: gràcies a la sang funcionen tots els òrgans; cor, fetge, músculs...
La sang és un teixit líquid que circula per capil·lars, arteries i venes. Té uns components sòlids amb una proporció del 45%, i el plasma amb proporció del 55%. La sang i la pell són teixits en formació continua.
Totes les cèl·lules de la sang provenen de la Cèl·lula Mare que es troba al moll de l'os i la seva formació rep el nom de hematopoesi. Les persones adultes tenim entre 4 i 5 litres de sang, un 7% del pes corporal. La principal funció de la sang és transportadora: d'oxigen, de diòxid de carboni, de nutrients i d'hormones que reparteix per tot l'organisme en funció de les diferents necessitats. L'oxigen s'uneix al ferro de la hemoglobina i va des dels pulmons al fetge, ronyons, cor, cervell... aquesta dona color als hematies, la seva regulació depèn de la quantitat d'oxigen que transporta la sang. El fetge i el ronyo alliberen eritropoetina que s'encarrega d'incrementar els globus vermells encara que la vitamina B12, l'àcid fòlic i el ferro són essencials per la seva reproducció. Els globus vermells tenen una vida mitja de 120 dies i són destruïts i eliminats per la melsa, fetge i medul·la òssia.

Els leucòcits tenen moviment ameboide, entre 12 i 72 dies de vida mitjana. Tenen diapedesi que els permet mobilitzar-se cap al lloc on es trobi una infecció. No tenen pigments i és per això que són blancs. Es diferencien entre polinuclears i no granulars. Son polinuclears; els neutròfils que fagociten bacteris i fongs, els eosinòfils que eliminen substàncies estranyes,  i els basòfils.

Els  no granulars són: els limfòcits que donen resposta immunitària específica, i els monòcits que exerceixen la funció fagocítica de segon nivell. Les plaquetes són fragments d'altres cèl·lules i intervenen en la coagulació de la sang, tenen un vida mitja de 7 a 10 dies
Com exemple s'ha presentat una anàlisi concreta i un mielograma biòpsia del moll de l'os per tal de veure la fàbrica de la sang.
Ha parlat de la hemostàsia: mecanisme d'estalvi de sang, i d'alguns factors de coagulació. El dèficit del factor VIII que dona hemofília A i el dèficit del factor IX que dona hemofília B.
També ha esmentat el sintrom com un anticoagulant que actua al llarg de la cascada d'estímuls de les diferents proteïnes per desactivar la formació de fibrina.
Ha acabat parlant dels grups sanguinis i de la importància de donar sang per ètica social. Resum Mª Carme Esplugas, fotografía Mercè Gasch
"
La sang és un teixit líquid que recorre l’organisme, a través dels vasos sanguinis, transportant cèl·lules, tots els elements necessaris per dur a terme les seves funcions vitals (respirar, formar substàncies, defensar-se d’agressions). La quantitat de sang d’una persona està en relació amb la seva edat, el seu pes, sexe i alçària. Una persona adulta té entre 4,5 i 6 litres de sang, és a dir, un 7% del seu pes corporal.
La sang transporta els principis nutritius des de l’aparell digestiu fins a les cèl·lules, d’on es recullen també les substàncies de rebuig per eliminar-les gràcies als ronyons, el fetge i altres òrgans d’excreció. També és l’encarregada de regular el transport de l’oxigen i l’eliminació de l’anhídrid carbònic. Té un paper important en funcions com la coagulació, la immunitat i el control de la temperatura corporal"
Extret de Fundació Banc de sang

13 de febr. 2014

Karles Torra va parlar dels 70 ANYS DEL CLUB DE BALONMANO GRANOLLERS. Dimarts dia 18 de febrer.

"Si hi ha algun club que durant més de 70 anys ha donat a conèixer el nom de la ciutat de Granollers arreu del món, aquest ha estat el Balonmano Granollers. Sempre en primera línia de l’handbol espanyol, des que es va fundar l’any 1944.
Granollers és la primera ciutat d’Espanya en què es va introduir aquest estil. L’èxit del club a Europa s’inicia l’any 1959, quan es converteix en el primer club de l’Estat que participa en una competició europea..."
Resum
Els dos ponents, Karles Torra i Jaume Vivé, han anat tornant-se per explicar-nos els primers 40 anys de la vida del Baló mano Granollers. Les seves explicacions  anaven acompanyades de moltes fotografies dels jugadors, d’equips i presidents. El control del temps ha fet que acabessin la conferència a la temporada 1973/1974, quan els jugadors amateurs i voluntaris, que ho havien estat fins llavors, anaven essent substituïts per jugadors que cobraven.
Han diferenciat els equips d’11 jugadors dels de 7 jugadors. El handbol a 11 neix a Alemanya i s’estén per l’imperi Austrohongarès i els països Nòrdics. El baló mano, o “ balón a mano”, o handbol, va iniciar-se durant la 1a Guerra Mundial, i no va ser fins 1919 que es va reglamentar. Primer van jugar dones i després, el 1919, homes.
El Baló mano Granollers va iniciar-se el 1944, i el seu primer president fou Ramón Sobrevia Coll. Esteve Duran també va ajudar molt a fundar l’equip que en un principi es va dir “Front de joventut Granollers” i es va integrar a la 1a categoria d’equips. El 1946  s’independitza i pren el nom de “Balon a mano Granollers”. Amador Garrell dissenya l’escut que té traces germàniques. L’equip participa en tornejos internacionals a França, Alemanya etc. Des del 1955 guanya copes. Al llarg de la seva història n’ha guanyat 17 copes, (15 campionats de 7 jugadors, i dos  d’11)  algunes les té en propietat. Ha guanyat campionats, lligues, trofeus, l’última “la lliga catalana dels Pirineus” el 2008.  Al 1949 es dona d’alta a la selecció espanyola, al mateix any guanya el campionat de penyes “a set” jugant amb el reglament internacional.
A Espanya neix a la temporada 1941/42 i a Catalunya el 1942. El 1954 el Granollers queda campió de Catalunya i el 1955 s’inaugura la 1a pista específica per aquest esport a Espanya, que va ser pagada per subscripció. A partir del 1957 s’inicia una ratxa ininterrompuda de victòries. Al 1959 s’inicia el sistema de lliga nacional (tots contra tots). Té poc èxit, dura fins el 1961/62. És també l’últim any del handbol d’11 jugadors que es va celebrar a Espanya. Es promociona la incorporació de gent jove a l’esport,  i neix “L’Atlético balonmano Granollers”. El 1955/56  s’inicia el mini-handbol, per a nens. Resum i fotografia Mercè Gasch

8 de febr. 2014

Pere i Josep Santilari ens han parlat de la PINTURA: COM MIRAR UN QUADRE. Dimarts 11 de febrer


Mirar un quadre és senzill, la importància està en descobrir quin missatge ens vol donar, quina història amaga la composició, el simbolisme que l’envolta... Com a exemple ens ofereixen cada un dels conferenciants un dels seus quadres preferits.
Rembrandt, és un pintor reconegut mundialment en un dels seus molts autoretrats. Jove, elegant, amb tota mena de detalls senyorívols, amb domini del dibuix, la pintura, la composició, la llum i la pinzellada; un rostre radiant. Estem en la millor època del pintor. Te molts encàrrecs, guanya diners... es un triomfador. En contrast un altre autoretrat: Rembrandt  passa dels seixanta anys. Es un vell. Fa anys que no té encàrrecs. La cara arrugada, el cos corbat, la pobresa del vestit... Quan perd el renom, guanya, tot aconseguint una tècnica més depurada, una pinzellada amplia i expressiva, pinta amb llibertat d’expressió, ja no ha d’acontentar el client amb un retrat afavoridor.
Un segon quadre: un dels seus quadres favorits: Betsabé. Inspirat en el fet bíblic de la història de David i Betsabé. Un quadre en què Rembrandt realça el moment d’una dona en que ha de decidir el seu destí i el del seu marit davant dels requeriments amorosos del rei David. El fet ens porta cinc segles mes tard, amb tres quadres de la seva producció: avui, quins son els conflictes amorosos de la dona? El trencament, l’abandó, el desamor. Una trucada de mòbil. Un comiat decebedor.
El quadre escollit per l’altre germà és el titulat Els ambaixadors de Hans Holbein. Representa el retrat de dos amics, un noble i un bisbe de la cort francesa, en visita a Anglaterra per moure els fils de la diplomàcia entre les dues nacions. Personatges estàtics, ben abillats, acostumats als afers de la cort i envoltats d’un munt d’objectes que els defineix en el seu càrrec. Han tingut una educació superior en els estudis de la seva època. El trivium i el quadrivium: Lògica, gramàtica i retòrica. Música, aritmètica, astronomia i geometria. Les seves intrigues no van arribar a bon terme: la decisió d'Enric Vlll d’Anglaterra, va ser de casar-se amb Anna Bolena sense el beneplàcit del Papa, que va canviar la història d’Europa.
Una conferencia per aprendre a descobrir que no n’hi ha prou en mirar un quadre, sinó que cal descobrir tot el simbolisme que expressa tots i cada un dels personatges i els objectes representats. Text d' Aurora Masat, fotografia de Montserrat Lluch.
"Josep i Pere Santilari són dos pintors realistes que, a part de ser germans besons han compartit des de sempre el mateix espai com a estudi. Aquestes circunstàncies els ha permès desenvolupar un concepte pictòric similar, fet que ha provocat que alguna vegada hagin pintat obres conjuntament".