20 de juny 2016

Joan Vives va parlar de VIVALDI, MÚSICA DE LA NATURA. Dimarts dia 21 de juny.

Joan Vives ens va fer conèixer un dels aspectes més originals d’aquest reconegut compositor. Vivaldi va marcar tota la tècnica de la seva època de forma virtuosa en un temps esplèndid per a la música de corda, i dels grans “luthiers” de Cremona: Stradivarius i Guarnerius.
Ningú com ell va explicar en música l’encant de la primavera, l’alegria dels cants dels ocells, el goig dels prats florits. I també les tempestes d’estiu, les caceres de tardor i la gelor d’hivern. En els ‘Adagios’  ens fa sentir com devien ser les silencioses i melancòliques nits de Venècia, el somort i quiet de l’aigua amb un fons del cruixir de les gòndoles.
Va ser Mestre de capella i director del Conservatori de l’Hospici de la Pietà, una escola femenina que adquireix fama per la qualitat de les intèrprets i l’originalitat de les composicions de Vivaldi. Això es tradueix en aportacions de sosteniment monetari per la Entitat.
Ens resulta curiós per a nosaltres assabentar-nos que les noies tocaven darrere d’una gelosia: resultava tremendament eròtic veure una noia abraçar un violí, o una viola, i pitjor encara un violoncel. Només els era permès tocar en públic el clave o bé cantar.
Vivaldi va estudiar en el Seminari Teologia i Música, per sort per a ell i per nosaltres no va reeixir com a sacerdot. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

12 de juny 2016

Ramon Vila i Forn va parlar de LA CATEDRAL COM A MODEL DE CONSTRUCCIÓ INTERIOR. Dimarts 14 de juny.

Els occidentals vivim en una societat cada cop més líquida i poc consistent, els valors tradicionals i els punts de referència que d'antuvi donen estabilitat a l'individu i la societat estan perdent solidesa, augmentant la fragilitat humana. Modernitat líquida comporta: treball accelerat, família inestable, amistat temporal, volatilitat de les relacions humanes, precarietat, incertesa, Canvis continus culturals i socials que afecten directament a canviar de feina i residència, o models d'educació, Noves experiències, amistats, aprenentatge, encaix i adaptació a les noves situacions. Un exemple gràfic el podem veure en un quadre de Dalí, tres rellotges tous i un de rígid, cal cuidar la memòria si no ho fem es desfarà. Apareix una necessitat de valors sòlids com a base d'estabilitat i els pilars de la responsabilitat, la cooperació, el reconeixement i el desenvolupament professional continuat dona un conjunt ètic. 
La societat cuida l'aspecte extern, imatge i culte al cos, en una sèrie de factors subjectius Actitud-aptitud, aprenentatge-drets i deures, estat d'ànim-estil de vida, Hàbit de treball-higiene personal, motivació-necessitats. Condicionen l'interior de l'individu els objectius-aspiracions, pensament-personalitat, Trets volitius -satisfacció laboral, sentit d'aconseguir-ho, valors i virtuts. La dualitat poble-catedral exterior/interior per definir la catedral com una construcció sòlida resistent els embats de la vida. Aplega els símbols de una muntanya, cova i natura, diferents exemples de cultures diverses ens apropen la muntanya a la ciutat, catedrals, pagodes, ziggurats. Muntanya-catedral-eix axial del món, exemple la creu de sis braços indica nord sud est oest i la connexió terra i cel (físic i espiritual). 
En l'ordre apareix una constant la “M” Mem de Muntanya Messies Mare Mestre Maçó Amen. La mem com a font de saviesa de corrent d'aigua. Al llarg de la història en llocs de culte les representacions de pintures retaules i escultures son una forma d'ensenyar gràficament. Exemples les catacumbes a la Capadòcia, els claustres, el conegut Pantocràtor a Taüll, portal de santa Maria de Ripoll, sostres i disseny de vitralls portes i rosetons de catedrals i centres de culte. Apunts simbòlics: El Laberint o com arribar al centre protegit de la nostra consciència, fent un camí viatge-peregrinació ni fàcil ni recte. El Pou o font d'aigua al centre de claustres. La Pila baptismal a l'entrada. La Porta mai amb accés directe i una simbologia la unió del Cel i la Terra. El Rosetó llum i guia al centre místic representa l'Ànima, la Perfecció, l'Amor. Construïm des de l'interior seguint les pautes de la Bellesa-Harmonia la Racionalitat-Irracionalitat, orientació en l'espai segons el centre, l'eix i els punts cardinals, projectant amb nombres naturals i irracionals, usant les eines bàsiques de triangle cercle i corda de dotze nusos. Comença el “Viatge Interior”, els tres pilars Rigor Misericòrdia i Justícia. Primer pas del Rigor al Ritual, i a la observació Sentir Pensar Actuar.
En la vida quotidiana els rituals hi son presents cerimonials de prendre el te, reiki arts marcials tai chi o cuinar. Ja tenim l'estructura i les eines, la maçoneria Constructors de Catedrals, treballant el Rigor del Ritual amb Misericòrdia de la Fraternitat amb la finalitat d'aconseguir la Justícia de la Pau Interior. Protegint-nos de la Liquiditat Exterior mantenint el nostre centre dels embats diaris i mantenint la Pau Interior. El concepte Catedral ens ajuda a ser més sers humans descobrint treballant i potenciant el centre de la nostra identitat interior. Resum d'Esteve Garrell i Homs. Fotografia Aurora Masat. 

3 de juny 2016

Dolors Bramon va dir: PARLEM DE L'ISLAM i FEM-HO BÉ: LA TERMINOLOGIA NO ÉS INNOCENT. Dimarts 7 de juny.

L’Islam és una manera de entendre Déu, que en àrab és diu Al·là. Els qui creuen en la cultura de l’Islam es diuen musulmans, són islàmics. La religió musulmana és de les que més creix i ho fa per Àfrica i Amèrica. Els mitjans de comunicació ens parlen d’ ISIS i DAES (inicials d’estat islàmic en àrab), però és millor anomenar-lo PEI (pretès estat islàmic). No és un estat pròpiament perquè no té territori amb fronteres. Al-Qaida, al 2004, el va situar a la Mesopotàmia entre el Tigris i l’Èufrates.
Apartir del 2010 és quan surt ja el mal anomenat Estat Islàmic, amb pretensió d’expandir-se per tot el món. La seva capital primera va ser Mossul i desprès Raqqa a l’Irak. Viuen del petroli, del comerç d’obres d’art, del tràfic d’òrgans del morts i de la droga. Van en contra dels arqueòlegs i l’arqueologia ja que volen que la història comenci a partir d’ells, l’anterior no existeix segons ells.  El PEI s’estén per Síria i Irak. Un estat ha de tenir exèrcit i el seu té un 2% de sirians i és mercenari, la resta de la població es fuga si pot. També hi ha dones que van a ajudar però les enreden i les fan servir per sexe i procrear. Tenen xarxes difícils de detectar, semblants a les dels pedòfils. Les seves xarxes socials serveixen per reclutar persones i obtenir diners, i les podem veure en la revista DABIQ , a Internet. En els seus plans d’estudis no entre ni la història, ni l’art, ni la geografia, perquè tot comença amb l’Islam. Ensenyen l’Alcorà, se l’aprenen de memòria en àrab del s. VII i és l’imam qui l’interpreta. Han encunyat moneda però no se sap si circula. Han proclamat el califat islàmic i Abû Bakr al-Bagdâdî és qui s’ha autoproclamat califa.
Tant Rússia com EEUU tenen interessos econòmics a la zona. Els refugiats per sortir del país han de pagar al pretès estat. Alguns països àrabs on tenen  grups de creients s’han adherit al califat islàmic. Segons l’Alcorà Déu va dictar la darrera normativa al profeta  Mohama i l’Alcorà va ser escrit 24 anys després de la seva predicació. L’Alcorà prohibeix que un musulmà lluiti contra un altre musulmà (xiïta, kurds), i diu que han de protegir la gent del ‘llibre’ (Bíblia = jueus, cristians, coptes, zaidites, sabeus etc.), però l’exèrcit del PEI els massacra a tots.
Els gihadistes, dels que se’n parla des del 2005, són assassins i terroristes. Gihad vol dir esforç per millorar la conducta i a l’Alcorà amb aquest sentit surt 25 vegades, i 10 vagades com a enfrontament bèl·lic. Els combatents de la gihad són mujahidins paraula emprada per Bin Laden. Resum i fotografia de Mercè Gasch.