El conferenciant ens exposa en onze punts la política que porta a terme el president dels Estats Units. Fent una síntesi, aquestes serien les idees bàsiques.
El món que va sortir de la II G.M. ha entrat en una perillosa crisi sistèmica, liderat per Trump. S’inaugura una nova era que s’intueix més inestable i perillosa.
No és exagerat dir que s’està enfonsant l’ordre internacional que coneixíem fins ara i que ha garantit la pau, almenys a Occident els últims 80 anys.
El que trontolla és tant l’arquitectura internacional (ONU, OTAN, Oms, etc.), com també, els valors que la sostenen. La crisi de l’actual sistema no comença amb en Trump, sinó que és un procés històric que es va iniciar la primera dècada del segle XXI.
Si Trump i l’extrema dreta arriben al poder és, en gran part, per la incapacitat dels partits tradicionals de satisfer les demandes i les pors de la població. En aquest segon mandat Trump està fent una presidència més agressiva. Durant el primer mandat tenia les idees controvertides. Ara, en canvi, està rodejat de lleials convençuts o convertits.
Ha après com funciona un govern. Ha guanyat unes segones eleccions.
Està fent el que va prometre que faria. Va dir que tancaria frontera i deportaria en massa, i ho està fent. Va dir que posaria aranzels, i, també, ho està fent, etc. Pel que fa a la política exterior hi ha una diferència respecte al primer mandat. Llavors, era un aïllacionista.
Té una visió del món quasi feudal, en el sentit que veu el planeta com un territori dominat per grans senyors feudals amb àrees d’influència; a sota només vassalls. Considera els aliats tradicionals com estats inferiors. Un món en què tres països es reparteixen el planeta, on els petits no tenen res a dir. És un model molt inestable i conflictiu. L’evolució del conflicte d’Ucraïna, determinarà el futur de les relacions internacionals les pròximes dècades. Si Rússia se surt amb la seva i aconsegueix doblegar Kíiv, haurà establert un precedent per la resta de superpotències.
Es pot violar un principi clau del dret internacional i el respecte a la sobirania dels estats. Ucraïnesos i europeus van assimilant que tard o d’hora perdran el suport dels Estats Units i hauran de lluitar tots sols.
Trump vol entendre's amb Putin; Ucraïna és un obstacle. Rússia fa tres anys que està estancada al front i li està costant un esforç ingent per avançar. Europa se sent indefensa i està convençuda que, si abaixa la guàrdia, Putin continuarà expandint-se d’alguna forma cap a les repúbliques bàltiques.
Assistim a una cursa d’armament com no es veia des de la guerra freda.
Potser en temps de crisi molts electors es llançaran en braços dels populismes, l’extrema dreta, però, també, d’altres veuran que amb ells el món sense normes es torna més incert i perillós. Això pot provocar una reacció que pot evitar mals majors.
Resum de Joan Gurt Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.