19 de gen. 2020

Elisenda Torres i Mariona Pons ens han fet uns 'APUNTS SOBRE HERÈNCIA I TESTAMENT com a Instruments Jurídics de la Persona. Dimarts dia 21 de gener.

Les informacions de Mariona Pons i Elisenda Torres sobre Herència i Testament, i Instruments Jurídics de la Protecció de la Persona, foren seguides amb gran atenció i interès pels assistents.
L’Elisenda va ocupar-se dels Instruments Jurídics i Protecció, explicant que hem de ser coneixedors i previsors de la nostra evolució i de la possibilitat de patir algun tipus de deteriorament cognitiu. Cal saber que els drets de les persones d’edat han estat reconeguts, en els darrers 50 anys, a través de nombrosos i diversos instruments, com autèntics Drets Fonamentals, en acords internacionals. Les persones grans, malgrat comptar amb els mateixos drets que altres persones, es veuen sotmeses a tota una sèrie d’impediments que dificulten la seva plena inclusió, integració i participació en la societat. Per preservar el ple exercici dels seus drets i llibertats, existeixen quatre figures notarials: Preventius, De tutela, Assistència i Cobrir Necessitats. Totes quatre s’han d’establir amb els actes notarials corresponents.
La Mariona va atendre el tema d’Herències i Testaments. Heretar no sempre és beneficiós. Moltes vegades, l’hereu rep deutes i, en altres ocasions, la càrrega fiscal impossibilita fer-se’n càrrec dels bens. D’altra banda, va remarcar la conveniència de fer Testament, en evitació de problemes amb Impostos a pagar i discussions i enfrontaments entre els hereus. Important saber que és millor evitar l’anomenat “Repartiment Global”, a parts iguals entre els hereus. Sempre és motiu de conflictes personals. Convenient que es deixi indicat cada element del patrimoni per a qui correspon. No hem de tenir por creient que un testament és inamovible; al contrari: pot refer-se i variar les condicions en qualsevol moment. Quan les circumstàncies de la vida varien, s’ha de dissenyar el testament, adaptant-lo, en el moment oportú, a les noves condicions, i així s’estalvien moltes complicacions. Hi ha tres classes de testament: Hològraf, Obert i Tancat. Preferible l’Obert, davant Notari. Ens parlà de les característiques de cadascun d’ells, així com de l’edat permesa per poder fer-ho, amb la simplicitat de comparèixer davant un notari, simplement amb el DNI, demostrant tenir “capacitat natural¨”.
També va descriure detalladament “la legítima”, així com un seguit de detalls: Memòria Testamentària, Pacte Successori, Blindar l’Herència, Indignes de Succeir, Inhàbils per Succeir, Acceptació d’Herència, etc. Resum German Cequier, fotografia Esteve Garrell, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana

11 de gen. 2020

David Bassa ha parlat DEL PAPER DE TV3 EN EL SISTEMA DE MEDIS DE L'ESTAT. Dimarts dia 14 de gener.


El periodista, escriptor i director dels Serveis Informatius de TV3, el granollerí David Bassa, ens ha donat una exhaustiva lliçó magistral, com si tot el públic assistent a l’Aula estiguéssim dins de la cuina,(redacció), on es debaten, discuteixen i s’hi donen els formats definitius a TV3. Amb criteris estrictament periodístics ens ha parlat sobre quin paper té TV3, sense defugir les normes més elementals de la deontologia periodística, i com el juga en comparació amb la resta de medis de l’estat, tant públics com privats.
Data clau, primers d’octubre de 2017, motiu per tots més que conegut, ja que és l’inici dels canvis que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals comença a patir, en aplicació del nefast article 155 de la Constitució espanyola. Fa una descripció per tal de conèixer d’aprop el col·lectiu de persones que formen part dels serveis informatius: uns professionals de 48 anys de mitjana, formació consolidada, son per sistema anti-govern ( mani qui mani ) per sentiment, crítics aferrissats, que diuen la noticia tal com és sense posar ni treure, debaten internament sempre i fan un treball informatiu lliure i sense tenir en compte cap directriu ni pressió. 

Per acabar d’entendre el grau de professionalitat i transparència va remarcar que son auditats per tres organismes: el Parlament de Catalunya, el Congreso de los Diputados i l’empresa independent alemanya GFK. Va remarcar que son líders en audiència durant els últims 10 anys de l’Entitat, davant de totes les televisions estatals públiques i privades. I que sempre superen les auditories de tot tipus a les quals són sotmesos. 

En l’aplicació del 155, els atacs frontals, amenaces i denúncies continuades ja no paren, i no es preveu que afluixin en un futur immediat. Els líders polítics i tota la premsa de l’estat, de forma sistemàtica, publiquen mentides o tergiversen informacions per aconseguir el tancament de TV3. Davant d’aquesta situació, i amb determinació, s’opta per obrir portes a tothom que s’acrediti com a periodista i vegin com es treballa en realitat: podran parlar amb qui vulguin i constatar les constants manipulacions, fakes-news i mentides descarades. A partir d’aquí s’aconsegueix que la premsa estrangera informi als seus països de la realitat catalana: com treballen els periodistes a casa nostra. Amb el resultat que el Partit Socialista Europeu, crida al Psoe, que retira el seu suport al PP, i s’evita el tancament de TV3. Els mitjans europeus compten només amb TV3 com un aliat rigorós, transparent i professional en tot l’estat. 
Malgrat aquesta important victòria continuen els atacs, les denúncies i el fet de minar la moral per tal de debilitar la qualitat d’una televisió pública que, tot i ser un petit país com Catalunya, està a l’alçada dels millors mitjans de comunicació europeus. 
Finalment va descriure la complexa relació amb els partits, el Govern, el Parlament i la Junta Electoral, referent a com s’han de dir, o prohibir dir, “Presos Polítics“ o “ Exiliats Polítics” durant els períodes electorals. I això no perquè en Bassa sigui de la casa i nosaltres catalans, de fet és suficient per dir que ens ha regalat les orelles. Durant aproximadament un hora, ha abocat un reguitzell de detalls i fets que parlen de l’animadversió que pateix TV3 per ser catalana respecte de la totalitat de mitjans de comunicació estatals i privats, i també dels partits polítics i de les persones en general. La seva ultima frase és ben aclaridora i tota una declaració d’intencions: ELS PERIODISTES DE TV3 NO DEFALLIREM, SEGUIREM INFORMANT OBERTAMENT, AMB CRITERI OBERT I PROFESSIONAL. Resum Joan Antoni Lledó, fotografia Esteve Garrell i  disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.

2 de gen. 2020

Dimarts dia 7 de gener. ASSEMBLEA. Pere Alzina parlarà sobre LA INFLUÈNCIA DE LA LLENGUA CATALANA EN LA MALTESA..

El biòleg Sr. Pere Alzina, a partir d'un viatge turístic, i gràcies a la seva capacitat d'observació, de curiositat i del domini que té de diferents disciplines, ha trobat una correlació estreta entre la història, la llengua i l'ornitologia entre Malta i Catalunya. Ha dividit la conferència en tres parts:

1.Abans de l'estudi

Com a viatger el va cridar l'atenció la quantitat de noms catalans als comerços i als carrers com també el nom dels vents: tramuntana, ponent, llevant. En una llibreria va comprar un llibre d'ocells i sorprenentment va comprovar que el nom dels ocells era molt similar allà i aquí.
Seguint el fil històric confirma que el 1283 Pere II conquereix l’illa per a Catalunya rere el famós combat de Malta. El 1345 es crea el Consolat de Malta, i el 1530 Carles I la cedeix a l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (Germans Hospitalers o Cavallers de Malta).
Entre el 1530 i 1798 els Germans Hospitalers o Cavallers de Malta administren l'illa. 
Al llarg d'aquests 515 anys d'història s’hi troben set períodes de grans mestres de parla catalana: Antoni de Fluvià (1421–1437) 16 anys, Pere Ramon Sacosta 6 anys, Joan d'Omedes (1536-1553) 17 anys, Rafael Cotoner (1660-1663) 3 anys, Nicolau Cotoner (1697-1720) 23 anys, Ramon Perellós (1697-1720) 23 anys i Ramon Despuig (1736-1741) 5 anys. Podriem resumir la relació de Malta i Catalunya així: 1283-1474 prop de 200 anys de sobirania catalana directa; 1474- 1530 56 anys de sobirania catalana indirecta a través de la monarquia hispànica; 1530-1798 268 anys d'influència catalana a través dels Cavallers de Malta, amb 65 anys de grans mestres catalans a Malta, un 24,2% del període. En remarca la història però, dels 10 grans mestres de la corona catalana 7 dels quals són de parla catalana.
El 1964 s'aconsegueix la independència de Malta. Les llengües oficials de Malta son ara l'anglès i el maltès; també es parla italià entre d'altres, evidentment fruit dels esdeveniments històrics.
2. recerca
L'estudi ornitològic es basat en els 167 ocells de la illa, de 11 especies diferents i entre ells alguns de nom ben catalans com estornell, gavina... N’hi ha 8,4% noms d'ocell maltesos que són d'origen català, 14 especies del total de les 167 inventariades. Hi ha 15 altres noms d'ocells maltesos, el 9% , amb un origen català probable, però difícilment verificable. La influència segura o probable assoleix el 17% del total dels ocells registrats al segle XXI.
Cal destacar que és el primer estudi que s'ha endegat mai sobre la influència del català en el maltès,i revela d'una forma ben palmària que els 500 anys de presència catalana a l'illa han deixat una empremta notòria, no només a la llengua sinó també en certes tradicions, menges i músiques.
3. després de l' estudi.
Calia fer difusió de tot el que havia investigat. Dels 200 mots trobats, el 95% del nom dels vents son d'origen català, en base al diccionari català-maltès, festes i músiques populars similars a les bandes valencianes, traques i castells de focs. També es troba una capella i carrer dedicats a la Mare de Déu de Montserrat. El plat nacional és el pa amb tomàquet, davant de la catedral del Refino n’hi ha canons catalans. Fan festes amb simbologia catalana i l'escut de Catalunya és als clubs de futbol.
El palau per als cavallers de la corona catalana, el més antic, era la seu del primer ministre, i ara seu del ministeri d'educació on s'hi guarda la taula de declaració d'independència.
És curiós que un treball tan rigorós de recerca l'hagi fet un biòleg. Ara historiadors i lingüistes haurien de continuar i ampliar la recerca. Per acabar s'ha obert un torn de paraules que el conferenciant ha respòs llargament. Resum Mª Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch, disseny dels cartells Montserrat Lluch Santacana.