El biòleg Sr. Pere Alzina, a partir d'un viatge turístic, i gràcies a la seva capacitat d'observació, de curiositat i del domini que té de diferents disciplines, ha trobat una correlació estreta entre la història, la llengua i l'ornitologia entre Malta i Catalunya. Ha dividit la conferència en tres parts:
1.Abans de l'estudi
Com a viatger el va cridar l'atenció la quantitat de noms catalans als comerços i als carrers com també el nom dels vents: tramuntana, ponent, llevant. En una llibreria va comprar un llibre d'ocells i sorprenentment va comprovar que el nom dels ocells era molt similar allà i aquí.
Seguint el fil històric confirma que el 1283 Pere II conquereix l’illa per a Catalunya rere el famós combat de Malta. El 1345 es crea el Consolat de Malta, i el 1530 Carles I la cedeix a l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (Germans Hospitalers o Cavallers de Malta).
Entre el 1530 i 1798 els Germans Hospitalers o Cavallers de Malta administren l'illa.
Al llarg d'aquests 515 anys d'història s’hi troben set períodes de grans mestres de parla catalana: Antoni de Fluvià (1421–1437) 16 anys, Pere Ramon Sacosta 6 anys, Joan d'Omedes (1536-1553) 17 anys, Rafael Cotoner (1660-1663) 3 anys, Nicolau Cotoner (1697-1720) 23 anys, Ramon Perellós (1697-1720) 23 anys i Ramon Despuig (1736-1741) 5 anys. Podriem resumir la relació de Malta i Catalunya així: 1283-1474 prop de 200 anys de sobirania catalana directa; 1474- 1530 56 anys de sobirania catalana indirecta a través de la monarquia hispànica; 1530-1798 268 anys d'influència catalana a través dels Cavallers de Malta, amb 65 anys de grans mestres catalans a Malta, un 24,2% del període. En remarca la història però, dels 10 grans mestres de la corona catalana 7 dels quals són de parla catalana.
El 1964 s'aconsegueix la independència de Malta. Les llengües oficials de Malta son ara l'anglès i el maltès; també es parla italià entre d'altres, evidentment fruit dels esdeveniments històrics.
2. recerca
L'estudi ornitològic es basat en els 167 ocells de la illa, de 11 especies diferents i entre ells alguns de nom ben catalans com estornell, gavina... N’hi ha 8,4% noms d'ocell maltesos que són d'origen català, 14 especies del total de les 167 inventariades. Hi ha 15 altres noms d'ocells maltesos, el 9% , amb un origen català probable, però difícilment verificable. La influència segura o probable assoleix el 17% del total dels ocells registrats al segle XXI.
Cal destacar que és el primer estudi que s'ha endegat mai sobre la influència del català en el maltès,i revela d'una forma ben palmària que els 500 anys de presència catalana a l'illa han deixat una empremta notòria, no només a la llengua sinó també en certes tradicions, menges i músiques.
3. després de l' estudi.
Calia fer difusió de tot el que havia investigat. Dels 200 mots trobats, el 95% del nom dels vents son d'origen català, en base al diccionari català-maltès, festes i músiques populars similars a les bandes valencianes, traques i castells de focs. També es troba una capella i carrer dedicats a la Mare de Déu de Montserrat. El plat nacional és el pa amb tomàquet, davant de la catedral del Refino n’hi ha canons catalans. Fan festes amb simbologia catalana i l'escut de Catalunya és als clubs de futbol.
El palau per als cavallers de la corona catalana, el més antic, era la seu del primer ministre, i ara seu del ministeri d'educació on s'hi guarda la taula de declaració d'independència.
És curiós que un treball tan rigorós de recerca l'hagi fet un biòleg. Ara historiadors i lingüistes haurien de continuar i ampliar la recerca. Per acabar s'ha obert un torn de paraules que el conferenciant ha respòs llargament. Resum Mª Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch, disseny dels cartells Montserrat Lluch Santacana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada