28 de maig 2013

Jordi Llorens i Estapé va parlar de LES ÈTNIES DE LA VALL DE L'OMO A ETIÒPIA, dimarts dia 4.

Al sud d’Etiòpia, a la vall del riu Omo, hi ha una regió lluny de qualsevol civilització on s’amaga un dels racons més salvatges de l’Àfrica. Un viatge pel túnel del temps que ens portarà a una sabana poblada on viuen unes quinze tribus, cadascuna amb el seu territori ben delimitat. Entrarem principalment al món de l’ètnia surma. Tribus que mai no han estat colonitzades, no pas pel seu caràcter hostil, sinó perquè habiten llocs remots i agrestos. Observant la seva manera de vida, ens serà fàcil d’imaginar-nos com devien viure a la Prehistòria.  Síntesi de la conferència
La Vall del riu Omo, a Etiòpia, és el racó més salvatge de l’Àfrica. Estem parlant d’una sabana habitada per més de 15 ètnies. No són perilloses, han estat abandonades al tractar-se d’unes terres sense res per explotar. Bressol de la Humanitat, allà van ser trobades l’any 1974 les restes de “Lucy”, d’uns 3.500.000 anys d’antiguitat. Sense infraestructures turístiques ni camins de carro. És imprescindible un guia amb respecte per les ètnies i que en parli alguna de les seves llengües. Paludisme, malària, malaltia de la son poden trobar-se... Cal pagar als caps tribals per poder obtenir fotografies, que a més imposen les seves condicions.
La seva primitiva forma de vida ens trasllada a remotes etapes del principi de la nostra espècie, els seus costums no han canviat i es van mantenint generació rere generació. En el cas dels hamer destaca la bellesa de les seves dones, moltes de les quals els anells que llueixen als turmells són senyal de la seva solteria. Tenen ritus iniciàtics pel passi de nen a adolescent, com ara el que anomenen “jumping”, on han de saltar per damunt d’una dotzena de vaques unides. Les noies, a gust seu, són flagel·lades pels nois amb unes vares amb la finalitat que les hi quedin marques al cos, fet que les fa més atractives a la vista dels nois... qui l’hagi pegat més té dret a casar-s’hi. Les dones són robustes i així els cal perquè damunt d’elles recau tot el treball. Una altra de les ètnies, els mursi, són de les més agressives. Les dones porten un plat al llavi, i realment causen pànic. Expliquen que el costum és degut a que els homes tenien por que les altres tribus les segrestessin. Se’l treuen per menjar, sempre entre dones. Si una no duu plat, no es casarà mai. Els homes porten el cos pintat i totalment afaitat. El fusell, que obtenen del contraban, forma part de la seva indumentària i si algú roba, el maten.
La seva alimentació és a base de tef amb el qual elaboren una mena de crêpe de gust agre, al qual afegeixen carn o verdures. Els àpats són en comunitat, i un cop per setmana prenen sang de vaca per a enfortir-se, diuen. Es governen pel Consell d’Ancians, que dirimeix en els problemes entre les ètnies. Són de religió animista i viuen uns 60 anys.
La millor època de l’any per anar-hi és els mesos de desembre-gener, doncs de dia la temperatura és molt alta encara que les nits són bastant fresques. Cada vegada hi ha més restriccions per als turistes (és un parc natural), en bona part a causa de les seves conductes improcedents, com ara subministrar abillaments occidentals als nadius. Resum Montserrat Lluch, fotografia Abel Casals


21 de maig 2013

Miquel Massallera i Colom va parlar d'un VIATGE EN GLOBUS, dimarts dia 28.

Els humans són éssers observadors i curiosos. Per casualitat varen observar que una bossa amb aire calent, trencava la gravetat i s’enlairava A principis del segle XVlll ja varen fer l’experiment d’enlairar un globus amb un ànec, un gos i algun altre animal casolà El globus es va enlairar bastants metres i va fer un recorregut d’un quilòmetre, va ser tot un èxit. En el regnat de Lluis XlV de França, el rei Sol, dos aristòcrates de la seva cort, sol·licitaren el vistiplau del rei i després de resoldre uns quants conflictes per la seguretat personal dels pseudo-científics, aconseguiren un vol de vuit quilòmetres a vuit-cents metres d’alçària i amb un aterratge sense perill. Veient la seguretat del vehicle, l’exèrcit creu que pot ser un avantatge per descobrir els moviments dels exèrcits enemics, però els canvis de la direcció del vent o els canvis meteorològics no aconsellen l’ús militar de l’enginy. El 1960 comencen a volar en globus els primers aficionats esportistes. Fins el 1970 no va estar autoritzat al nostre país aquest tipus d’esport



Miquel Masallera fa més de trenta anys que té el títol de pilot i ha volat per infinitat de països en les moltes trobades de globus aerostàtics, Campionats de Catalunya, Gran Prix Espanya 1992 (Sevilla, Madrid, Valencia) Festival Internacional de Mallorca, Campionat d’Europa a Alemanya i Àustria... Ha fet curses per països llunyans, Senegal, Corea, Suècia... I sobretot ha fundat una empresa dedicada a vols turístics en globus, tot facilitant així l’oportunitat de gaudir d’un vol ple de sensacions plasenteres i relaxades. Síntesi d' Aurora Masat, fotografia de Mercè Gasch


15 de maig 2013

Ramon Nogués Carulla va parlar de L'ÈTICA DE LA PROTECCIÓ DE LA VIDA, dimarts dia 21 de maig.

Guió de la conferència.
"1. Programació evolutiva dels nostres comportaments. Desplegament cultural.
2. Situació d'intensa acceleració evolutiva i tècnica
3. Els grans capìtols: a) origen de la vida; b) actuacions enfront de la malaltia; c) la fi de la vida; d) la vida en conjunt : ètica de la biosfera
4. Plantejaments de les lleis de referència en societats plurals." Ramon Nogués Carulla

Idees bàsiques
El conferenciant  ha parlat i definit bioètica com una disciplina nova que cuida la vida en un sentit ampli lligada al medi i al planeta. La bioètica seria la branca de l'ètica que aspira a proveir els principis orientadors de la conducta humana en el camp biomèdic.
En un sentit ampli, la Bioètica no es limita a l'àmbit mèdic, sinó que inclou tots els problemes morals que tenen a veure amb la vida en general, entenent d'aquesta manera el seu camp de qüestions relacionades amb el medi ambient i el tractament d'animals. La vida i les necessitats actuals són molt diferents a les d'aban, perquè la població ha crescut molt i i els recursos són diferents i demanen molta reflexió. Aquestes reflexions les emmarca en quatre punts:
1er. Origen de la vida, i la necessitat de regular la demografia .
2on. Actuacions davant la malaltia, cal considerar les conseqüències de les diferents actuacions possibles actualment.
3er. Fi de la vida, cal reflexionar i regular els diferents tractaments .
4rt. Cura de la vida en el seu conjunt, aquí cal una reflexió sobre l'ètica ecològica per tal de preservar el planeta per a les properes generacions.
La reflexió ens implica a tots: politics i societat civil. La conferència va ser molt interessant, al mateix temps va obrir molts interrogants perquè hi podéssim reflexionar seriosament. Síntesi Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch

9 de maig 2013

Antoni Dalmases i Pardo va parlat de L'HOMENOT JOSEP PLA, dimarts dia 14 de maig.

“El conferenciant ha ofert un recorregut per la vida d’en Josep Pla: Palafrugell 1897, Llofriu 1981. El presenta com un personatge conegut, controvertit i criticat, però per sobre de tot destaca les seves dots literàries, era una persona que sabia observar i escriure molt bé, va gaudir de la medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Descendia de família benestant amb patrimoni notable. Comença Medicina a Barcelona,no li agrada i es passa a la facultat de Dret, carrera que acaba el 1919.
Descobreix la penya de l'Ateneu Barcelonès i les seves tertúlies entre personatges com Josep M. de Sagarra, Eugeni d'Ors o Francesc Pujols. Allà va obrir els ulls cap a una literatura clara, senzilla, intel·ligible i per a tothom. El director de la penya l'introdueix al periodisme; primer al diari Noticias, poc després a La Publicidad: fa de corresponsal a diferents països.
Catalanista moderat fou elegit diputat de la Mancomunitat de Catalunya per la Lliga Regionalista el 1921, a la seva comarca del Baix Empordà. El 1924 degut a un article crític a la política militar va patir exili a Paris: allà es va apropar a opositors catalans contra la dictadura de Primo de Rivera, concretament a Francesc Macià. Viatga per Europa i el 1925 publica el primer llibre Coses Vistes amb gran èxit i, a finals del mateix any, publica el segon llibre Rússia. El 1927 torna a Espanya i fitxa per la La Veu de Catalunya, diari de la Lliga de tendència lliberal conservadora. S'apropa a Francesc Cambó líder del catalanisme moderar que l'envia a Madrid l'abril del 1931 com a corresponsal parlamentari de la La Veu.

Al setembre del 1936 abandona Madrid i, des de Barcelona, marxa a Marsella en companyia d'Adi Enberg. Va a Roma on escriu, per encàrrec d’en Francesc Cambó, bona part de la història de la segona República Espanyola, publicada el 1939.
La tardor del 1938 la parella es desplaça a Biarritz, des d'allà a Sant Sebastià, i s'incorporen a l'Espanya franquista. Al gener del 1939 entra a Barcelona juntament amb Manuel Aznar i altres periodistes. En acabar la guerra es converteix en subdirector de La Vanguardia i desbordat pels fets del moment es retira a l'Empordà.
Al setembre de 1939 publica el seu primer article al seminari Destino. Torna a viatjar pel món com a periodista. D'aquesta època ha deixat magnífics reportatges. Cap a l' any 1956 començà la preparació de les seves obres completes: va arribar a ser l'escriptor més llegit en català. A l' Homenot Josep Pla hem d'agrair els seus 50 volums, molt ben escrits, que permeten aprendre a llegir, a escriure, a tenir passió per l'idioma i defensar un país. Síntesi Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.