27 de març 2012

Núria Gasull ha parlat d' "ANSELM TURMEDA, UN CATALÀ del SEGLE XIV a TUNÍSIA", dimarts dia 17 d'abril


"Anselm Turmeda de primer es va fer frare franciscà i posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'islam i va viure com a musulmà a  Tunis (moltes obres seves són crítiques amb la societat cristiana de l'època).

És dels pocs escriptors que ha escrit en català i en àrab, sent un clàssic en ambdues llengües. Els seus llibres tingueren gran difusió en els països de parla catalana"

Núria Gasull explica Turmeda
Anselm Turmeda va ser un escriptor català del segle XlV, poc conegut. Mallorquí de naixement el seu pare el va destinar a servir a l’església. Va estudiar tots els coneixements possibles a la seva època, i va descobrir que la seva vocació no era pas quedar-se a la seva illa, sinó córrer món.
La seva aventura comença embarcant-se per anar a l'illa de Sicília i després passa a Tunísia. Allà renega de la seva fe cristiana i proclama que la vertadera religió és la musulmana: Al·là és l'únic Déu i Mahoma el seu profeta. Per la seva honradesa, cultura i domini de diverses llengües, entre elles l'àrab, es nomenat pel soldà cap de duanes d'un territori ric en comerç de tota la Mediterrània, càrrec que li suposarà prestigi i diners.
Escriu llibres polèmics en prosa i en vers, un d'ells El llibre dels bons amonestaments, que va ser més endavant el llibre de lectura dels escolars catalans del segle XIX. També escriu llibres en llengua àrab tot defensant la religió musulmana.
Va rebre invitacions per retornar al seu país juntament amb la seva família i bens, tot renegant, això sí, de la religió musulmana, cosa que no va fer. Escrivia sobre el cristianisme en català i lloava la religió musulmana en àrab.
Creia realment en la seva nova religió? O potser era una assegurança de vida i riquesa en el país d'acolliment? El retorn li suposaria una condemna de la Inquisició? Després de 600 anys encara tenim preguntes que no es poden respondre. Defensava el cristianisme en català i lloava l’Alcorà en àrab. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch

20 de març 2012

Miquel Prat i Palaus va parlar de les vivències ENTRE TAURONS i MANTES, dimarts dia 27 de març.


Unisub Granollers és un club amb més de 200 socis que gaudeix de les activitats i dels serveis que oferim: gestió de llicències, cursos, lloguer d'equips, càrrega d'ampolles, trobades de grups, etc.

Miquel Prat ens ha explicat un dels seus viatges a l’Arxipèlag de Revillagigedo:  zona d’huracans i tempestes tropicals.  Està formada per quatre illes: Socorro, Clarión, Roca Partida i Benedicto, que estan situades a la Baixa Califòrnia  i pertanyen a Mèxic. Les dues primeres són les més grans. És una zona protegida per la biosfera, i per això hi ha tants peixos. Donen els permisos molt restringits per visitar-la. En l’ Illa Socorro hi ha una base militar Mèxico-americana. És una illa volcànica que té el volcà: l' Euerman de 1.130 m. d’alçada.
Van estar navegant des de Mèxic, tres dies en un vaixell de 30 mts. de llargada, volien veure animals marins grossos.
Aquesta zona fins el Canadà, és d’aparellament de balenes. Hi ha també dofins, en grups, que volen jugar i van darrera els vaixells. Peixos de molts colors, grocs, amb topos, amb ales negres, a quadres etc. Els taurons grisos no són perillosos, també n’hi ha de martell, de punta blanca, serra, tigre, blanc i llimona etc. Els tres últims ja són més perillosos.  Poden tenir fins a 4 mts de llargada. Quan els taurons van a caçar es posen tots junts al fons del mar. Les mantes tenen de 3 a 4 mts. d’amplada. No són perilloses i porten rèmores que les van netejant.
Dins del mar l’home sembla que voli. Els bussejadors no poden estar tot el dia submergits, han de pujar per descompressionar-se. Síntesi i fotografies de Mercè Gasch

14 de març 2012

Carme-Laura Gil va parlar sobre la HISTÒRIA DE LA DONA A CATALUNYA, dimarts dia 20 de març

L'Institut Català de les Dones és l'organisme del Govern que dissenya, impulsa, coordina i avalua les polítiques de dones i per a les dones que desenvolupa l'administració de la Generalitat.
L'Institut Català de les Dones està adscrit al Departament de Benestar Social i Família, que a més de les polítiques socials agrupa les polítiques transverals de dones, d'infància i adolescència, de joventut, de família, i d'immigració. L'objectiu fonamental és treballar amb més eficàcia per afegir accions innovadores i preventives dins de les polítiques socials. En aquest sentit, una de les prioritats fonamentals és la incorporació transversal de la perspectiva de gènere en totes les polítiques socials, per evitar qualsevol forma de discriminació.
La història de la dona escrita pels homes silencia el seu paper en la societat
La Història de la dona és escrita pels homes, i el paper de la dona és silenciat durant segles.
Però la dona ha tingut un paper molt important en el desenvolupament de la societat. El seu treball ha estat constant en la llar. En canvi els drets d'entrar al món de la cultura amb els mateixos avantatges que el homes li han estat vedats durant segles .
No obstant això ella ha procurat augmentar els seus coneixements mitjançant l'observació, la seva intel·ligència i els seus dots intuïtius.
La música, amb les cançons de bressol; la narrativa, amb contes i gestes; els coneixements curatius, amb les herbes remeieres; són tots els seus coneixements que sobresurten i que es desenvolupen dins de la llar, en una lluita constant per superar-se en la desigual lluita dels drets omnipotents dels homes i de la societat al llarg dels segles.
 Carme-Laura Gil tot fent un repàs a la Història, des del Gènesi bíblic fins el nostre segle XXl, ens ha fet entendre que no ha estat fins fa ben poc que la dona ha aconseguit quasi els mateixos drets que l’home, tot posant a prova el seu enginy, la seva intel·ligència i la seva tenacitat. Resum i fotografia d'Eva Casals

6 de març 2012

Victòria Otín Larraz va parlar sobre les DIFICULTATS DE LA COMUNICACIÓ, dimarts dia 13 de març

La logopèdia és la professió especialitzada en els processos de la comunicació humana i de la deglució. El logopeda és el professional especialitzat en l'estudi, la prevenció, l'avaluació, el diagnòstic i el tractament de les dificultats de la comunicació i de la deglució en adults i en nens. Les dificultats comunicatives inclouen problemes de veu i de parla, de llenguatge verbal oral i escrit, de llenguatge no verbal i de pragmàtica, és a dir, de l'ús de llenguatge.

La logopeda Maria Victòria Otín ens ha parlat de la comunicació
La comunicació és la facultat més important en les relacions humanes per mitjà de la paraula.
Entre la persona transmissora i la receptora cal seguir un codi de coneixements per aconseguir la comprensió. Si fos un codi diferent als nostres coneixements seria incomprensible per als oients. per exemple un idioma desconegut o bé una deficiència de volum de veu.
El llenguatge humà té com a característica dos efectes ben definits: el diàleg i les pauses o silencis. Hi ha silencis molt significatius. Aquesta capacitat de dialogar és la comprensió tant de les paraules i el seu contingut com dels expressius silencis.
Alteracions de la comunicació. Els problemes en la parla es poden produir durant tota la vida. En la joventut, per accidents o malalties. Per la gent gran, amb el desgast corporal els problemes d’audició i de parla s’agreugen amb els anys. Als 50 anys comença una disminució paulatina de deficiència auditiva fins que el procés és prou avançat. Cal prendre mesures abans que sigui greu. Es perd el vocabulari i el to de veu. Cal anar a l'otorrino i seguir les seves instruccions, es pot millorar amb exercicis i aconseguir una bona recuperació.
La disfonia o afonia és una malaltia de la veu. La millor recepta per recuperar-la és deixar reposar la veu. També caldria fer exercicis per tonificar les cordes vocals. Dislàlies són confusions o mala pronunciació de síl·labes. Potser sols un so o un grup de sons degut a la mala audició. La falta de memòria dóna pèrdues de paraules i de continguts. El Parkinson, l’Alzeimer i altres infermetats degeneratives fan patents les pèrdues de memòria i de parla.
Davant d’aquests problemes es necessiten recursos mèdics com també fer recuperacions personalitzades per frenar els efectes de la malaltia. Resum Aurora Masat, fotografia Eva Casals