23 de nov. 2014

Enric Garcia Pey va parlar sobre com CONÈIXER GRANOLLERS A TRAVÉS DELS SEUS NOMS. Dimarts 25 de novembre.

El conferenciant ha començat fent una presentació de la nostra comarca, el Vallès Oriental, tot dient que Granollers es troba a la plana del Vallès entre la Serralada litoral i la prelitoral. Ha emmarcat els límits de la comarca; cap el sud i l'est tenim el Montnegre, el Corredor, Sant Mateu, Céllecs etc. Que estan units formant un fragment de la Serralada litoral. Cap el nord tenim l'imponent Montseny, Puig graciós, els Cingles etc. El massís del Montseny, un altre dels límits comarcals, on distingim el Turó de l'Home, la Calma, Tagamanent, i dels Cingles, els de Bertí, entre el riu Congost i la riera de Tenes i els de Gallifa entre aquesta i la riera de Caldes. Els Cingles no són un altre límit de la comarca. El Vallès Oriental s'estén més enllà i agafa una bona part de l'altiplà que geogràficament formaria part del Moianès.
Granollers i els seus noms. El nom més antic de Granollers és Semproniana. La delimitació de les comarques no depenen només dels accidents del relleu. Són molt importants les activitats socials i econòmiques, bàsicament els mercats. Granollers ha estat de sempre una població de mercats i ens ho demostra el nom de diferents places; Pl. de les Olles, Pl. D'Oli, Pl. del Gra, Pl. dels Porcs, Pl. de les Gallines. Actualment alguns es mantenen.
El Sr. Garcia Pey ens ha fet gaudir d'un reportatge fantàstic de les dues Serres que delimiten Granollers, la de Llevant i la de Ponent, tot observant les seves diferències geogràfiques. Llevant; Pinós, Puig de les Forques, Puig Oriol, Creu dels Caputxins, Camí de Bell-oc, Serra Ginesta, Can Grau, Camí se Santa Quitèria... Ponent; verneda i torrent de Can Gili, Serra Llisa, Can Marçal, Camí de l'Escanyat, Font del Ràdium, St. Nicolau...
Per acabar ha animat als assistents a fer preguntes o donar visions personals amb força participació. Resum Carme Esplugas, fotografia Josep Rovira.

Entrevista a Enric Garcia Pey publicada a aravallès.cat "Vint-i-cinc llibres de toponímia publicats i algun més d'escrit. La idea inicial era fer l'inventari de la toponímia de tota la comarca. I per fer-ho, calia anar poble per poble. Per això s'han anat publicant treballs concrets, fins al moment de 25 dels 43 pobles de la comarca. Jo delimito cada terme municipal, i després, a l'hora de fer l'inventari, faig casar un poble amb l'altre, ja que hi ha molts topònims que són comuns, que es troben en més de dos i tres municipis..." 

19 de nov. 2014

Marc Heilbron Ferrer va parlar de la HISTÒRIA DEL VALS, STRAUSS. dimars 18 de novembre.

Ha començat tot exposant una panoràmica sobre la cultura musical que es respirava a Viena de mitjans a finals del segle XIX. L’emperador Francesc Josep manté per molts anys, amb fermesa , les regnes del país i uns súbdits disposats a adquirir després del seu treball unes hores d’oci compartit socialment, gaudint dels dolços, la música i el ball.
En aquest ambient sorgeixen dues figures que faran un canvi en el món musical i en el ball popular vienès, Lanner i Strauss. Tots dos músics, directors d’orquestra i compositors. Interpreten danses com la “polka”, el “galop”, el “ländler” i el “vals”. Amb el “ländler” comença la novetat de ser una dansa escandalosa (el noi posa les seves mans a la cintura de la parella) donant voltes al ritme de la música.
El vals agafa els elements del “ländler” amb el màxim d’encert sobretot per part d’en Joham Strausss pare, com en el seu continuador, Joham Strauss fill. El vals serà un dels balls mes acceptat per tots els estaments socials, cortesans, burgesos i treballadors. En Joham Strauss fill va donar a conèixer el vals en diferents gires per les principals ciutats culturals d’Europa: París, Londres, com per Itàlia i Estats Units. També va composar valsos cantats o corejats, i dues “operetes”, comèdies cantades de valsos encadenats.
Cada any per l’u de gener tenim la possibilitat de gaudir del vals vienès amb el concert que ens ofereix la televisió des de Viena amb un extraordinari concert d’Any Nou. Resum d’Aurora Masat, fotografia de Mercè Gasch.

10 de nov. 2014

Manel Mateo Doll va parlar sobre l'ENGINYERIA D'ORGANITZACIÓ TANT A L'EMPRESA COM A CASA. Dimarts 11 de novembre.


Ha començat veient exemples de problemes a resoldre i com l'Enginyeria d'Organització proposa donar-los resposta. Per a això ha definit què és producció (gairebé totes les activitats, excepte potser els actes de destrucció com la guerra i el genocidi, es poden dir – producció. Per exemple, el transport, que es pot dur a terme en dos dominis, espai i temps, és producció”, Elmaghraby, 1966) i què és un sistema productiu en sentit ampli (incloent el sistema logístic, per tant, des de proveïdors a clients). Una manera convenient de classificar el conjunt de problemes de gestió d'aquests sistemes productius utilitza com a referència dues grans categories de decisions; a grans trets , les de mitjà–llarg termini i les de mitjà–curt termini. És a dir, les relacionades amb el funcionament i control del sistema (decisions de direcció de les operacions).
També ha esmentat que per resoldre problemes d'organització cal tenir present: les dades que cal recollir, prendre decisions, marcar l'objectiu i considerar les limitacions.
Ha fet una breu pinzellada de la gestió d'estocs o la planificació, considerant-la vital per gestionar recursos.
Ha acabat exposant el que s'estudia avui en dia: problemes de distribució, problemes de transport, problemes de programació de manteniment, problemes de gestió en sanitat, problemes de gestió de recursos, problemes de smart cities (recollida intel·ligent d'escombraries) i problemes de repartiment. Resum Carme Esplugas, fotografia Montserrat Lluch.

4 de nov. 2014

Mercè Pascuet Sitjes va parlar del SUPORT PSICOLÒGIC AL DIAGNÒSTIC DEL CÀNCER, dimarts 4 de novembre.

Ha començat fent una introducció sobre el que és el càncer, l’ha definit com un creixement descontrolat de les cèl·lules que poden mutar una i dues vegades i que, a partir de la tercera o quarta, esdevé càncer.
Actualment tenim el model biopsicosocial que contempla l'enfermetat però també la vida de la persona per fer més lleugeres les malalties de llarga durada o cròniques. Avui en dia les més freqüents són les de cor, les cardiovasculars i el càncer: de colon, de pròstata, de pulmó i mama. Els tractaments usuals són: la intervenció, la immunoteràpia, quimioteràpia i radioteràpia.
Ha ressaltat el suport psicològic al llarg de les fases de la malaltia; a) diagnòstic, b) tractaments curatius, c) lliure de malaltia, (és diu que s'està lliure de la malaltia, però els controls segueixen), és un dels moments més difícils, d) la supervivència, e) la recidiva, si la malaltia torna aparèixer de vegades el cop és més dur que en el primer diagnòstic i f) el final de la vida.
Els psicooncoòlogs poden treballar en l'àmbit hospitalari, ambulatori o en el domicili famíliar sempre en equips multidisciplinaris. Fan una avaluació de la situació, una intervenció terapèutica (pacient, familiars, treballadors) i un assessorament en recerca i docència
També ha analitzat els models terapèutics;
1.Entrenament en afrontament cognitiu – conductual (relaxació, meditació, solució de problemes)
2.Teràpia psicodinàmica centrada en la qualitat de vida i acompanyar el pacient, (psicoanàlisi)
3.Teràpia familiar sistèmica.
Ha ressaltat que hi ha molts models i que cada persona és diferent i reacciona diferent, és per això que cal adaptar-se a la situació i facilitar el camí per evitar, en la mesura que sigui possible, el patiment emocional.
Per acabar ha destacat la importància de viure aquest procés molt unit tot l'entorn del malalt i ha destacat exemples en positiu i en negatiu. Resum Carme Esplugas fotografía Mercè Gasch.