Enric Garcia Pey va parlar sobre com CONÈIXER GRANOLLERS A TRAVÉS DELS SEUS NOMS. Dimarts 25 de novembre.

El conferenciant ha començat fent una presentació de la nostra comarca, el Vallès Oriental, tot dient que Granollers es troba a la plana del Vallès entre la Serralada litoral i la prelitoral. Ha emmarcat els límits de la comarca; cap el sud i l'est tenim el Montnegre, el Corredor, Sant Mateu, Céllecs etc. Que estan units formant un fragment de la Serralada litoral. Cap el nord tenim l'imponent Montseny, Puig graciós, els Cingles etc. El massís del Montseny, un altre dels límits comarcals, on distingim el Turó de l'Home, la Calma, Tagamanent, i dels Cingles, els de Bertí, entre el riu Congost i la riera de Tenes i els de Gallifa entre aquesta i la riera de Caldes. Els Cingles no són un altre límit de la comarca. El Vallès Oriental s'estén més enllà i agafa una bona part de l'altiplà que geogràficament formaria part del Moianès.
Granollers i els seus noms. El nom més antic de Granollers és Semproniana. La delimitació de les comarques no depenen només dels accidents del relleu. Són molt importants les activitats socials i econòmiques, bàsicament els mercats. Granollers ha estat de sempre una població de mercats i ens ho demostra el nom de diferents places; Pl. de les Olles, Pl. D'Oli, Pl. del Gra, Pl. dels Porcs, Pl. de les Gallines. Actualment alguns es mantenen.
El Sr. Garcia Pey ens ha fet gaudir d'un reportatge fantàstic de les dues Serres que delimiten Granollers, la de Llevant i la de Ponent, tot observant les seves diferències geogràfiques. Llevant; Pinós, Puig de les Forques, Puig Oriol, Creu dels Caputxins, Camí de Bell-oc, Serra Ginesta, Can Grau, Camí se Santa Quitèria... Ponent; verneda i torrent de Can Gili, Serra Llisa, Can Marçal, Camí de l'Escanyat, Font del Ràdium, St. Nicolau...
Per acabar ha animat als assistents a fer preguntes o donar visions personals amb força participació. Resum Carme Esplugas, fotografia Josep Rovira.

Entrevista a Enric Garcia Pey publicada a aravallès.cat "Vint-i-cinc llibres de toponímia publicats i algun més d'escrit. La idea inicial era fer l'inventari de la toponímia de tota la comarca. I per fer-ho, calia anar poble per poble. Per això s'han anat publicant treballs concrets, fins al moment de 25 dels 43 pobles de la comarca. Jo delimito cada terme municipal, i després, a l'hora de fer l'inventari, faig casar un poble amb l'altre, ja que hi ha molts topònims que són comuns, que es troben en més de dos i tres municipis..."