16 de des. 2013

CANTADA DE NADALES. Coral de nivell elemental de l'Escola Municipal de Música Josep M. Ruera. Dimarts, 17 de desembre


Jornada de cloenda del primer trimestre de les nostres Aules i també el començament de les Festes de Nadal. És una diada molt diferent ja que amb ella encetem l'entrada dels dies nadalencs. La conferència es transforma en un dia de concert, si bé s'ha preparat com una classe amb un aire excepcional.
La coral dels alumnes de grau elemental de l'Escola de Música Josep Mª Ruera de Granollers, foren els escollits per amenitzar l'acte. El seu director i la Montserrat Morral com a pedagoga, varen portar el fil conductor per donar a conèixer musicalment cada una de les peces interpretades. Peces per a infants amb lletra poètica o divertida i acompanyades d'expressió corporal per tal de fer sentir als nens i nenes el sentiment del ritme i la paraula acompanyada per la inspiració de la melodia musical adient.
Amb les nadales, Montserrat Morral va posar l’èmfasi  amb paraules de Joan Amades, en què ens diu: la cançó popular no es de ningú, però es de tothom. Es l'ànima del poble i les diferents versions no fan altra cosa que enriquir-la, ens arriba fins al fons de l'ànima i desvetlla tots els nostres sentiments i emocions. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

6 de des. 2013

Assumpta Bassas ha parlat sobre TEMPS DE VIDA, TEMPS DE CREACIÓ: ARTISTES DE LLARG RECORREGUT. Dimarts dia 10 de desembre

“Des dels anys 70 historiadores i crítiques d’art han posat en evidència la minsa presència d’obres de dones artistes a les col·leccions públiques i privades dels museus, així com la poca atenció prestada al simbòlic matern en la reflexió sobre la creació...
A dècada dels 90 l’exposició comissariada per Catherine de Zegher, Inside the visible: An Elliptical Traverse of Twentieth Century Art. In, out and from the Feminine, originada precisament al Béguinage de Kortrijk (Bèlgica) i desplegada més tard als Estats Units, proposava estudiar la creació de les artistes visuals com una font viva i substancial de pensament sobre l’art i la cultura moderna i contemporània”.
Extret de
Duoda.
Panoràmica de la sessió
Assumpta Bassas està escrivint una tesis sobre les dones artistes. Ens va parlar de cinc dones que viuen en conjunt la vida i la creació: Agnès Martin 1912 -2024 Canada EEUU;  Silvia Gubern, Barcelona 1941; Fina Miralles, Sabadell 1950; Eugenia Balcells, Barcelona; i Anna Halprin 1920 EE.
Renuncien a la fama i als bens materials per viure deslligades de compromisos i lligams S’entreguen  apassionadament a la creació i comparteixen l'experiència de buidar els seus coneixements tècnics i teòrics, també tots els prejudicis per aconseguir el control de l'"ego" i deixar fluir els seus instints davant la bellesa i una emotiva felicitat. La vida, les malalties i deficiències les enriqueixen, fins aconseguir una plena activitat artística passats els noranta anys. El seu art, sigui pintura (expressionisme abstracte,  perforaments  audiovisuals) o dansa, les porta a una sensació de plenitud espiritual, mental i corporal.
En resum, tots tenim tota una vida per omplir-nos de vivències, però tenim també tota una vida per buidar-nos dels prejudicis i obrir el nostre cor a la inspiració, a la bellesa i a la felicitat. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch

1 de des. 2013

Pere Diumaró va parlar DE LA FONDA EUROPA A CAN PERET DE LA TAVERNA. Dimarts dia 3 de desembre

Pere Diumaró a la plaça de la Corona, on va néixer, on ha viscut sempre i des d'on ha estat testimoni de totes les transformacions d’aquest punt. Els seus llibres recullen la vida de Granollers tot partint de les seves vivències arrelades en llocs tan emblemàtics com aquesta plaça, o la Fonda Europa, o Can Peret de la Taverna...

Conferenciant i glossador durant l'acte
El Sr. Enric Garcia-Pey, ha fet la presentació del conferenciant i una síntesi del llibre La Carretera 1880 - 2010. Ha explicat amb detall tot el que ha estat l’artèria principal del centre de Granollers, nomenant i situant botigues, bars, i oficis que es feien, així com els noms de personatges significatius per a la vida col·lectiva de la nostra ciutat, tot arrencant des de l’any 1880, data de la construcció de la seu de la Unió Liberal que, amb el temps, ha esdevingut el Museu de Granollers.
El senyor Pere Diumaró i Pou coautor del llibre ha anat exhibint i explicant una àmplia col·lecció de fotografies on apareixen multitud de persones, moltes ja desaparegudes, que van tenir un protagonisme en algun moment del passat. Ho ha deixat ben clar: mai la carretera ha estat “la calle Mayor”, com alguna vegada algú l’anomena... i que eren més bonics els fanals que hi havia abans de la darrera remodelació.
Resum de Montserrat Lluch, fotografía de Mercè Gasch.