29 d’abr. 2015

Gerard Porredón Mas va parlar de CONEIX-TE A TRAVÉS DELS SOMNIS. Dimarts 5 de maig.

En Gerard ha iniciat la xerrada tot despertant inquietuds i curiositats pel món dels somnis. Aquest món és la clau que obre la porta cap a on volem anar.

La teràpia Gestalt desenvolupa el potencial humà i s'enfoca més en el procés que en els continguts, en adonar-se d'una situació modifica totalment la situació. El món dels somnis també ha estat estudiat des de la ciencia.
Ha exposat les fases del son tot dient que una nit de set hores i mitja de son es divideix en cinc cicles d'una hora i mitja, dins dels quals hi ha 3 fases:
1.            Son lleuger; es desactiva l'aparell motor i dura poc
2.            Son profund; es restaura el desgast físic, no hi ha contingut de somnis.
3.            REM; el cervell s’activa gairebé com si s’estigués despert. És quan somniem. S'elabora allò  que s'ha viscut durant el dia. És busca solucions. Es mouen els ulls.
Després de la fase REM hi ha un micro despertar. Dura uns instants (1 o 2 segons), normalment no ens n’adonem. I tot seguit iniciem el segon cicle, passant per les 3 fases exposades anteriorment.
En els primers cicles de la nit passem molts estona en son profund, i en els darrers cicles la major part del temps estem en fase REM.
Al llarg de la vida les fases van canviant, els nadons tenen molta fase Rem, i en el lactant es va regulant. Entre els 4 anys i l'adolescència s'estructura com un adult i en fer-se gran hi ha menys desgast i l'organisme no té tant son profund i es queda  més en el lleuger.
Tots els mamífers somiem encara que no tothom ho recorda. També ho fan algunes aus. Cal fer un esforç per recordar els somnis, ja que en despertar-nos s’activa un mecanisme en nosaltres, que juga a favor de la salut, que fa que ens oblidem molt ràpid els somnis per no barrejar els dos mons.
Ha parlat de tres cervells; reptilià (alerta-repòs); mamífer (estímul que deixa impacte emocional -es vincula amb un record- s’encaixa amb els propis esquemes de realitat); i humà (analitza si el que estic fent és el que vull fer). Per poder dormir cal desactivar l'estat d'alerta. El cervell mamífer és l’implicat en els somnis, ja que l’humà resta inhibit (excepte en els casos de somnis lúcids). Cal ser conscients que és un somni, sobretot quan hi ha molt patiment. S'ha de treballar per ser més flexibles i poder fer-nos conèixer i buscar l'equilibri.
La teràpia Gestalt treballa els somnis com projeccions d'un mateix plantejant qui som des de tots els punts de vista, no només el de la imatge que volem donar.
Per acabar ha recordat que la funció dels somnis és buscar solucions i ha recomanat fer esforços per recordar-los tot donant tres pautes: a) mirar de relatar-los en present (desperta emocions); b) tornar a relatar-los en present i afegint “i així és la meva vida” després de cada frase; i c) centrar-nos en la part del somni més potent i identificar-nos amb els elements que hi apareixen (p. ex: ser la dent que cau,) Ha posat exemples pràctics i ha donat resposta a somnis concrets dels assistents. Resum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.

25 d’abr. 2015

Antoni Dalmau i Ribalta va parlar de LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, 100 ANYS DESPRÉS. Dimarts 28 d'abril.


La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució vigent entre el 1914/1925. Va agrupar quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba 1914/1917 que, quan va morir, va presidir Josep Puig i Cadafalch.(arquitecte).
Prat de la Riba (advocat) va viure 47 anys i la seva trajectòria va ser de gran importància per a Catalunya. Principal ideòleg del catalanisme, important home de partit, polític eficient molt poc populista, discret, intel·ligent i molt preparat.
La Mancomunitat va contribuir a la modernització del país. En aquest període es van adquirir les cotes més altes de govern. Es van crear grans infraestructures: ports, ferrocarrils, telèfon, beneficència, cultura, sanitat. Es van potenciar els ensenyaments tecnològics per a la industria, la recuperació de la llengua catalana amb la creació de l’Institut d’Estudis Catalans. Cal un reconeixement important a Pompeu Fabra 1913 com a creador de les regles ortogràfiques de la llengua Catalana. Es va potenciar l’ensenyament públic, centres de formació professional, escoles d’estiu, moviments de renovació pedagògica, escola de bibliotecàries .
Comencen els moviments associatius i els moviments culturals tot reafirmant i reforçant la identitat del país: sardanes, castells, corals (cors de Clavé). El primer discurs en Català a l’Ateneu Barcelonès d’Àngel Guimerà.
En el Catalanisme convivien conservadors (burgesia), progressistes i regionalistes. Comencen a néixer partits polítics com la Lliga Regionalista. personatge important de la mateixa Sr. Cambó, serà el partit de més transcendència. També es va intentar potenciar un encaix amb Espanya, no un trencament. Però a Madrid no es veia amb simpatia el funcionament de la Mancomunitat.
A començament de l’any 1920 es va aguditzar la reivindicació nacionalista catalana que va incrementar la inestabilitat social tot provocant la dictadura de Primo de Ribera.
Actualment, les noves generacions veuen aquest encaix amb Espanya com un esforç inútil davant de casos com la sentència del Constitucional, l’Estatut de Catalunya. Molts catalans creuen que és el moment de girar full.
CRONOLOGIA .-
*1907 Diputació Barcelona (Prat de la Riba)
*1914 Constitució Mancomunitat
*1917 Lliga Regionalista
*1918/19 Campanya a favor la autonomia Catalana
*1923 Primo de Ribera instaura la dictadura militar
*1924 General Losada President interí de la Mancomunitat (política reprensiva
*1925 La dictadura disol la Mancomunitat

Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch

22 d’abr. 2015

Jordi González Llàcer va parlar del ROMÀNIC A CATALUNYA. Dimarts 21 d'abril.

Rere una breu presentació del desenvolupament de l'art romànic i les circumstàncies ambientals i culturals dels segles Vlll, lX, X, Xl i Xll, cal considerar com d'aquelles èpoques s'han conservat les edificacions monumentals de catedrals i monestirs. També les petites esglesioles de pobles i poblets, sobretot dels Pirineus, ja que les muntanyes varen ser unes terres resguardades de la invasió sarraïna i gaudien d'una certa tranquil·litat i pau. Els vilatans tenien la protecció o bé d'un monestir o bé d'un senyor feudal. En tots dos casos defensaven els pagesos, però també els sotmetien a l'explotació amb unes dures lleis i tradicions.
L'art romànic es nodreix de les antigues cultures grega, romana i germànica. Es desenvolupa principalment als segles XI i XII. L'art romànic es va desenvolupar a Catalunya, com un art auster de pocs recursos, en els petits poblets; però també ric en art escultòric, pictòric i arquitectònic en els monestirs. Cal saber que tenien dos grups culturals molt diferents: els dels pagesos i vilatans que eren analfabets, i els dels monjos dels monestirs de llinatge aristocràtic que conservaven i augmentaven els coneixements tant religiosos com culturals.
L’art romànic català és auster, producte d'un país pobre, però d' una acusada personalitat. En el Museu d'Art Romànic de Barcelona, un dels mes importants dels món, es conserva una mostra de tots els elements romànics, plànols, escultures, pintures murals, pintures de frontals d'altar, arquetes... Resum d'Aurora Masat i fotografia de Mercè Gasch

11 d’abr. 2015

Bernat Puigdollers va parlar d' "Els Quatre Gats", BRESSOL DEL MODERNISME CATALÀ. Dimarts dia 14 d'abril.

“Els 4 Gats” és una taberna, actualment restaurant, situada al mig de Barcelona, al c/Montesió, en un edifici d’estil gòtic, d’en Puig i Cadafalch.
El Modernisme va voler recuperar a través de l’art l’esplendor de la cultura catalana. Apareix desprès de la Renaixença.
Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo van anar a París a descobrir un món nou. Vivien molt austerament, malgrat ser burgesos. Rusiñol escrivia una columna a La Vanguardia que es deia “Des del Molino”. Rusiñol, Ramon Canudes i Utrillo, exposaven a la sala Parés de Barcelona, feien una pintura de tons grisos, impressionistes, com en Degàs. Pinten la part fosca del món parisenc.
Pere Romeu, el pare d’ ”Els 4 gats”, era pintor i també vivia a París, feia de cambrer al restaurant “Le petit Chat Noir” on també feia ombrer xineses, juntament amb M. Utrillo. Va voler obrir a Barcelona un local semblant, on segons Rusiñol, només hi anirien 4 gats. Pere Romeu vestia d’una manera molt particular i fàcilment identificable.
El 12 de juny de 1897 inauguren “Els 4 gats”, edifici tot ell d’estil gòtic tan a l’exterior, com en la decoració interior. Volien aconseguir un ambient distès i lliberal.
Per allí van passar pintors, músic i intel·lectuals de l’època, es van programar conferències, i exposicions, també es van fer ombrer xineses dibuixades per M. Utrillo i tertúlies.
Picasso, amb 17 any, va fer allí una primera exposició abans d’anar-se’n a París. Va rebre unes crítiques no massa bones perquè ja apuntava l’inici d’una nova època. Ricard Opisso, I. Nonell i R. Casas, també van pintar en aquest local. Allí encara podem veure una reproducció de “Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem” pintat per Ramon Casas, perquè els modernistes també eren amants de l’esport.
Van passar per allí Enric Morera, Joan Maragall, Antoni Gaudí, Lluís Millet, Dario Regollos. Ramón Casas va exposar la galeria de retrats de burgesos catalans. Isidre Nonell les seves gitanes, Ramon Pichot i Gironès, va exposar els seus dibuixos sobre el cretinismes, pintats durant la seva estada a Bohí. Joaquim Mir, “La catedral dels pobres” de la seva estada a Mallorca.
També “La colla del safrà”, nomenats així per les tonalitats groguenques de les seves pintures, eren assidus del local. La formaven Ricard Canals, Adrià Gual, Joaquim Mir, Juli Vallmitjana, Isidre Nonell i Ramon Pichot.
“Els 4 gats” també va publicar, al 1898, una revista setmanal, de la qual només van sortir 15 números. Van fer certàmens literaris dedicats als gats. Al 1903 es va tancar el local i en Pere Romeu es va dedicar a fer de mecànic. Resum i fotografia de Mercè Gasch