31 de març 2015

Josep Solé Sabater va parlar de LA CATALUNYA RESISTENT: ALLÒ QUE LA TRANSICIÓ ENS VA AMAGAR, en col·laboració amb la Setmana de la gent gran. Dimarts 7 d'abril.


Catalunya va sortir de la guerra destruïda interiorment, i va durar molts anys en aquesta situació. Dels dirigents, els qui van perdre -la majoria- van marxar al exili, el Sr. Tarradellas va ser un d’ells, el Sr. Companys es va quedar i no va tenir la mateixa sort.
Les actituds van ser diferents de com és va acceptar la transició, de primer per por la gent se sotmet, (1939/1945). els col·laboracionistes podien guanyar llocs de treball: la Caixa i el port, foren punts claus de l’economia catalana que, de cop i volta, parlava en castellà. Havien moltes actuacions en col·laboració amb el franquisme, que estaven disposats a fer desaparèixer la llengua catalana.
Els Maquis van tenir un paper rellevant en la lluita contra el franquisme tot ocupant la Vall D’Aran. Hi ha un llibre d’aquest moment, no publicat: “Historia d’un fracàs”. A partir del 45/49 els catalans comencen a fer país (sardanes, teatre en català, creació d’esbarts. La vaga del 51, el preu del tramvia era més car que a Madrid, és l’inici d’una generació que pensa que el país pot canviar. S’obliden de la guerra civil.
Comencen canvis socials i culturals, associacions. Hilari, monjo de Montserrat i Joan Raventós foren personatges importants en aquest canvi. També s’inicien partits polítics dins de la universitat, i tenen una gran incidència amb la gent de la CNT, el PSUC, el país evoluciona malgrat el franquisme.
Quan comença a arribar gent de fora arriben les idees i, amb l’immigració, canvien alguns hàbits. En el 62, la gent comença a perdre la por, i en el 63/64, la política la fa la societat, tot i que el Franquisme te el poder, neixen nous organismes politics, ”Comissions Obreres”. L’Assemblea de Catalunya també té un paper important en la socialització de la societat, reivindicant l’estatut del 32. Un moment important en l’alliberació de la dona és quan arriba “la pastilla” l’any 68.
En el 1975 mor Franco, marcant el temps de la transició, amb els politics ple de “ FEBLESES”. Es volia la ruptura però no va ser possible. Catalunya va sortí perdent en la transició, en canvi el País Basc va aconseguir el concert econòmic. El govern va promoure l’operació Tarradellas (Carles Sentis com a intermediari) desfent l’esquerra. En la transició, Catalunya queda dins l’estat espanyol. Amb el “ 23 F.”, cop d’estat frustrat, s’acaba la transició, i en el 83, amb la llei “LOAPA” comença la gran retallada de les nostres lleis. Vam emplaçar el conferenciant per una sesió pròxima que ens expliqués l’evolució de la nostra història fins a l’actualitat. Resum Mercè Barnils, fotografía Mercè Gasch.

25 de març 2015

Albert Estapé Vilà va parlar sobre QUÈ ENS DIU EL REBUT DE LA LLUM? Dimarts dia 24 de març.

El conferenciant va començar dient-nos que no ens podíem imaginar un món sense l’electricitat que ens ha donat un confort a canvi d’un preu. Nosaltres som la tercera generació amb aquestes comoditats.
Després va explicar com va arribar l’electricitat a Granollers, al 2013, i l’evolució de l’empresa Estevanell que porta 100 anys oferint servei. Estebanell i Pahisa era una empresa tèxtil al Ripollès i al 1910 Estebanell va fundar una central elèctrica a Centelles.
Al 1998 es liberalitza el sector elèctric amb la idea de treure monopolis i abaixar el preu de l’energia. Però no s’aconsegueix del tot. Hi ha tres aspectes a considerar: negoci de generació, lligat als salts d’aigua; comercialització, que és l’administració lligada a la compra i venda d’electricitat als usuaris; i la distribució de l’energia elèctrica, regulada per llei, que disposa de les infraestructures, és a dir dels cables.
El distribuïdor és l’emissor de la factura, ha de pactar amb el comercialitzador. La factura té tres parts: la potència en Kw. que ens permet tenir endollats diversos aparells alhora; l’energia, és a dir el consum en Kwh (volum gastat en temps); i els impostos que és una motxilla que posa l’estat.
Després ens va anar calculant el preu del confort segons el preu total que s’ha pagat per 60 dies (són rebuts de dos mesos) i s’obté el preu per dia. Per saber el preu del Kw. divideixes el preu total pagat pel número de Kw. gastats i tindràs el preu del Kwh. A partir d’aquí ens va anar calculant el preu d’un pastís, d’una rentadora, el que pagues per deixar-te un llum encès etc. Pel confort que ens donen són preus baixos. Hi ha altres formes d’energia però cap és perfecta. El petroli, per exemple, d’ell només aprofitem, per energia elèctrica, un 30%.
Actualment s’han canviat els comptadors existents per altres intel·ligents que ens diuen que gastem en cada moment i en cada hora del dia. Es poden fer lectures remotes, s’activen automàticament. Aquest nou sistema ha d’estar a punt al 2018. Fins ara l’electricitat no es pot acumular, com el gas per exemple, n’hi ha una dependència elèctrica, si la línia es fa malbé o es col·lapsa, no tinc electricitat a casa. Però es preveu poder comprar i vendre energia acumulada, sense la xarxa elèctrica però amb acumuladors. Es donarà pas a les energies renovables que seran més netes. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

17 de març 2015

Francesco Panicalli va parlar d' ALIMENTACIÓ I SALUT MENTAL, en col·laboració amb el programa "GAUDIM MENJANT". Dimarts 17 de març.

La conferència ha començat tot destacant el paper de l'alimentació sobre la salut mental. Ha definit la salut mental com un estat que inclou el benestar físic, mental i social. És considerat com un medi per arribar a un fi, com un recurs que permet portar una vida productiva i fructifica.
Ha destacat la interacció entre el cos i la ment, entre les persones i l' ambient, relacionant la salut cerebral, la salut ambiental i la salut mental. Aquesta depèn del funcionament del cervell com a òrgan que és molt variat, cada part té una producció de neurones que funcionen diferent, per tant depenem de la salut neuronal. Som el que elles ens permeten ser, cal cuidar-les molt.
No podem oblidar que el cervell té un 60% de greix, un 20% de massa seca omega 3 i un 20% relacionat amb el metabolisme corporal del sistema nerviós central, que consumeix 16 vegades més de calories per gram que un altre òrgan, com per exemple el cor.
La salut mental i la funció cerebral estan relacionats pels neurotransmissors, per la conducció de missatges (membranes cel·lulars), estrès oxidatiu, inflamació, vascularització. En les societats riques hi ha agut canvis culturals en l'alimentació, increment de grasses saturades, de sucres refinats i canvis en el balanç d'omega 3. Per contra la crisi econòmica ha portat pobresa i aquesta la desnutrició.
Per mantenir una bona salut mental cal controlar les calories, els tipus d'aliments, les vitamines, els minerals. La grassa causa inflamació i alteració de la vascularització. L’anorèxia porta canvis en el metabolisme. La falta d'alimentació pot derivar a depressió, ansietat, alcoholisme...
Ha destacat la importància dels a) hidrats de carboni que milloren l'humor, la somnolència i disminueixen l'agressivitat, b) de les proteïnes; aminoàcids essencials, la tirosina com precursor de neurotransmissors, c) del greix; els insaturats que actuen com agents antiinflamatoris, d) de les vitamines; remarcant les del grup B, B12, (carn i ous), Acid Fòlic (verdures fulla verda), e) els antioxidants que protegeixen dels radicals lliures, estrès, f) els oligoelements; ferro, magnesi, zinc.
Seleni. En definitiva la dieta ha de ser variada com la mediterrània.
Ha introduït els prebiòtics -psicobiòtics i la importància del psicobioma dels organisme vius en simbiosi amb nosaltres per exemple els bacteris de l' intestí.
Ha recomanat més: fibra, peix i millor blau, cereals integrals, omega 3, acid Fòlic, i menys sucres refinats així com reduir el consum d'alcohol.

Per acabar ha relacionat l'alimentació amb diferents alteracions com el TDAH, el trastorn bipolar i també ha esmentat que està en estudi com incideix en l'esquizofrènia i les dependències. Text Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.   

10 de març 2015

Oriol Guinart i Berrueco va parlar sobre com FEM FRONT AL CANVI CLIMÀTIC...LA PROPOSTA DE GRANOLLERS. Dimarts dia 10 de març.

Se’ns presenta una triple crisi: ecològica, energètica i econòmica.
ECOLÒGICA. El canvi climàtic és un problema. L’efecte hivernacle no és dolent, el què es dolent és un excés, el gel s’esfondrà i a la tundra siberiana surten flamarades de metà. A la zona Mediterrània comença ha haver huracans i forts vents, que haurien d’estar al nord d’Europa. Ara diem que a l’estiu no fa estiu.
ENERGÈTICA. Per moure qualsevol cosa necessitem energia: petroli, energia solar...Per tenir energia cal gastar-la. Ara estem pitjor que a segles anteriors. Costa molt trobar petroli. El Sr. Manon King Hubbert, als anys 50 va establir que als anys 70 els EEUU arribarien al seu Peak Oil, i així ha estat. Al 2006 ha arribat a tot el món. L’Aràbia Saudí i la seva ària és l’única zona que encara proporciona petroli. El carbó arribarà al seu Peak al 2020/30, l’urani al 2030, el gas al 2015. Les energies no renovables representen el 92 % de l’energia. Al 2035 tindrem el 15% de l’energia que ara tenim. Cada any es gasta al món una milla cúbica de petroli.
ECONÒMICA. El bancs no poden pagar i canvien els diners per crèdit, amb la promesa que el tornaran. Europa ha de créixer un 2,5% per sortir de la crisi. L’economia i el petroli van parells, però com el petroli no creix, no es poden tornar els crèdits.
PROPOSTES. Resiliència què és la capacitat per entomar les situacions desfavorables. Actualment n’hi ha 1107 iniciatives, 43 d’elles oficials en diversos països del món. Cal que hi hagi un col·lectiu comunitari resilient, proactiu, local (de proximitat), amb un codi obert, auto organitzat, que sigui gratificant, i que sorgeixi des d’a baix. A Granollers es vol fer una agricultura ecològica en uns terrenys del Lledoner, tenim La Magrana Vallesana, Granollers pedala, Som energia, Granollers en transició ets. Es fan vermuts informatius d’aquestes propostes, als que estem tots convidats. Resum i fotografia Mercè Gasch

3 de març 2015

Jordi Camins va parlar de GLACERES EUROPEES. Dimarts dia 3 de març.


Va iniciar la conferència tot definint les glaceres i fent un recorregut per algunes glaceres del el món. La glacera és una gran maça de gel que passa d’estat líquid al sòlid a una temperatura de 0 graus, s’origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu per les baixes temperatures. La pressió de la superposició de capes de neu fa que prengui aire, i es torni més compacta la pressió. La força de la gravetat ocasiona el seu moviment i comencen a lliscar movent-se 100 ms. per any. Quan la glacera està en moviment es produeixen esquerdes, s’estripa el gel, aquests trencaments s’anomenen CERECS i conformen cascades. Aquest trossos de gel que es trenquen són Icebergs que van a la deriva i acaben fonent-se, emergeixen un 10 % i el 90 % esta amagat. El que cau damunt les glaceres s’anomena material MORRÈNIC.
Va esmentar diferents glaceres importants: glacera Chamonix, glacera de la Xina, glacera Perito Moreno, “Patagònica”, glacera Antàrtica, glacera Àrtic Groenlàndia, glacera Kilimanjaro “Africà”, glacera Alaska, glacera dels Andes, glacera Himalaia. Actualment tenim un gran coneixement de tot el que fa referència a les glaceres, la ciència de la glaciologia estudia tots els fenòmens provocats pel gel. Aquesta inquietud pel coneixement de les glaceres va néixer per la curiositat i interès dels alpinistes i per tots els amants de la naturalesa. La ràpida retirada de les glaceres des de mitjans s. XIX en tot el món està ben documentada i s’ha convertit en un problema climàtic de gran rellevància, aquest fenomen afecta la disponibilitat d’aigua dolça per al consum humà i regadiu i, a termini llarg, podria elevar el nivell dels occeans. A l’Himalaia n’han passat fets catastròfics, però a Europa està més controlat pels glaci-les i científics, el seu gran coneixement ha motivat aprofitar el gel per l’agricultura.
El turisme interessat en la natura n’ha surtit beneficiat. Va esmentar el gran interès per la glacera MER DE GLAS. Tota la conferència la va presentar amb imatges de les diferents glaceres del món, imatges espectaculars que ens van emocionar. La imatge més impactant va ser el procés d’una glacera fotografiada cada dia duran vuit mesos i, finalment, totes les imatges ajuntades, va ser molt didàctic. L’última imatge, una posta de sol a l’Everest, la naturalesa és impactant, va ser una manera d’acabar deixant l’auditori embadalit i molt satisfet de la xerrada.  Resum Mercè Barnils, fotografía Aurora Masat