Lluís Cabal va parlar de LA SARSUELA: UN GÈNERE MOLT "MALTRACTAT" i NO TAN "CHICO". Dimarts dia 28 de maig.

Injustament considerat un gènere menor, la sarsuela pateix d'un desprestigi artístic i d'un cert "maltractament" institucional quan en realitat és un gran gènere. Fidel retrat costumista, ens ha deixat obres d'extraordinària bellesa i qualitat musical. La sarsuela és l’opereta peninsular i aquest gènere, present en tots el països europeus i en bona part dels territoris d'america llatina, ha estat i encara és segell i emblema cultural de molts països. 

En la conferència va demostrar com un gènere tan ric i de tanta qualitat en la actualitat no és valorat. El pas de la història, els diferents governs (de totes les èpoques) han estat insensibles amb la cultura i, sobre tot, el fals suport donat pel franquisme, han propiciat la davallada d'un gènere que és patrimoni de tots i que hauria de ser punta de llança de la nostra cultura arreu del món. 

En l'actualitat hi han grans canvis en el consum de la música, noves opcions musicals, amb gran oferta i diferents alternatives lúdiques, futbol, cine, tv., tot això ha fet que la sarsuela sigui un tema residual. 

Els seus inicis van començar al s.XVll als pavellons dels reis: es feien amb textos de Calderón de la Barca i de Lope de Vega, i es representaven en els pavellons del Palau de la sarsuela, d'aquí ve el seu nom. 

Va esmentar diferents autors fora de les fronteres, el sud-americà i compositor cubà Gonzalo Roig va tenir un gran prestigi. 

A Barcelona va ser un gènere molt apreciat per la burgesia, s'anomenava "sarsuela" i a Europa "Opereta". 

Va esmentar unes quantes sarsueles molt conegudes, acompanya-les d'un fragment musical. 

-LA TAVERNERA DEL PUERTO, música de Pablo Sorozabal, estrenada al teatre Tívoli de Barcelona el 6 d'Abril de 1936, de tema populista. 

-EL BARBERO DE LAVAPIÉS, música de Francisco Asenjo Barbieri. 

-GIGANTES I CABEZUDOS, música de Manuel Fernando Caballero, sobre la guerra de Cuba. 

-L'APLEC DEL REMEI, música de Josep Anselm Clavé, que es va estrenar al Liceu el 30 de desembre del 1858. 

Mes tard la sarsuela es va desproveir de temes incomodes, descafeïnant les parts més reivindicatives i quedant un tema purament musical. 

Va acabar amb un fragment de CANÇÓ D'AMOR I DE GUERRA, estrenada al Liceu el 30 de setembre de1983 amb gran èxit, del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. 

Va ser molt emocionant gaudir i recordar grans moments passats... els aplaudiments van ser llargs. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Josep Maria Martí Rigau va parlar sobre el PARLAMENT DE CATALUNYA: DEL PACTISME AL PROCÉS. Dimarts dia 21 de maig.

El Parlament català ha viscut tres grans etapes en el període democràtic;

Una primera des de les primeres eleccions, l'any 1980, que coincideix amb les majories de Jordi Pujol. Uns anys on gairebé tot era per fer pel que fa l'autogovern. Uns anys d'audàcia i d'enginy per poder començar a crear estructures d'estat (TV3 neix en una situació d'alegalitat, però fruit de molt treball, de moltes persones predisposades, que van saber salvar els entrebancs), temps amb poc protagonisme parlamentari. És l'etapa del pactisme.

La segona etapa coincideix amb el canvi de president i les legislatures del tripartit d'esquerres. El Parlament esdevé el centre del debat polític i per primera vegada no governa el grup guanyador de les eleccions. Comencen els grans debats en comissions d'investigació. La gran obra de govern és el nou Estatut.

La sentència de juny del 2010, quan el Tribunal Constitucional, polititzat el màxim, trinxa el text legal referendat pels catalans. El Parlament es fragmenta i neix l'eix de debat sobiranista. Comença el procés i el debat polític es radicalitza. La societat civil pren protagonisme i organitza grans manifestacions.  Arriba el xoc amb l'estat a partir del referèndum de l'u d'octubre de 2017. 

S'obre una tercera etapa i en aquests moments el protagonisme polític i parlamentari s'ha perdut. Ara és el moment de jutges, fiscals i advocats. Mentrestant el govern legítim de la Generalitat l'any 2017 està repartit entre les presons i l'exili. La justícia espanyola, primer, i l'europea es pronunciaran i entrarem en una nova fase de resultat incert.

El Parlament ha canviat i també la societat i les majories polítiques. Les sentències marcaran el futur de Catalunya. 

Al llarg de tota l exposició el conferenciant ha explicat moltes anècdotes que ha fet la xerrada molt amena i enriquidora de fets desconeguts per la majoria dels assistents. Resum Mª Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch, composició  del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Rosa Escudero va parlar sobre ELS MICROPLÀSTICS. UN PROBLEMA QUE ENS AFECTA A TOTS. Dimarts dia 14 de maig.

Rosa Escudero, licenciada en Ciencias Químicas y como especialista en formulación de detergentes y procesos de lavado, ha repasado el problema de los microplásticos, que es uno de los retos medioambientales actuales.

Ha reflexionado sobre si el plástico es la solución o el problema del mundo moderno ya que, después de la segunda guerra mundial ante la escasez de materias primas, solucionó muchos problemas. Pero el consumo excesivo y masivo de los materiales plásticos de larga durabilidad en usos como los envases y embalajes (146 millones de toneladas en el año 2015) ha conducido a que el mundo esté invadido por el plástico.   

Los microplásticos se han convertido en un problema que se ha empezado a estudiar en la última década: el 85% del material sintético que se encuentra en las costas son “microplásticos”

El origen de los microplásticos i de su uso es muy diverso: las ruedas de los coches al desgastarse, las pinturas de edificios, carreteras y barcos, los plásticos utilizados en la agricultura como en los invernaderos, los productos abrasivos utilizados en limpiezas industriales o los exfoliantes en cosmética, sin olvidar las redes de pesca.

En las aguas residuales los microplásticos son particularmente preocupantes porque las plantas de tratamiento de aguas residuales no los eliminan en su totalidad.

En el medio marino los principales mecanismos responsables de la degradación de los plásticos son la degradación y la biodegradación inducidas por la luz, procesos que se retardan en el agua de mar debido a las bajas temperaturas y las bajas concentraciones de oxígeno.

Los microplásticos concentran contaminantes orgánicos persistentes y pueden ser ingeridos por la biota marina, entrando así en la red alimentaria.

En el Centro Tecnológico Leitat se trabaja en varios proyectos relacionados con la minimización de los microplásticos en el ciclo de vida de los productos textiles, en el uso de sensores marinos para la detección de microplásticos y en plataformas internacionales que integran asociaciones industriales en la mejora de los métodos de análisis de microplásticos. 

Finalmente se ha comentado lo que se está haciendo para minimizar este problema: los estudios financiados por la Unión Europea, la aprobación de la ley europea de prohibición de plásticos de un solo uso y las propuestas de la ECHA (Agencia Europea de los productos químicos) para restringir los microplásticos añadidos intencionadamente en los productos.
Resum i esquemes Rosa Escudero, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat LLuch Santacana.

Vicente Merlo va parlar sobre EL BUDISME COM A SABIDURIA I COMPASSIÓ. Dimarts dia 7 de maig.

Vicente Merlo, doctor en Filosofia i expert en estudis Indis i Orientals, ens ha endinsat pels camins de la doctrina “filosòfica espiritual” del Budisme.

Entenem que el Budisme no pot explicar-se ni dins de la filosofia ni dins de la religió, sinó des de l’espiritualitat, ja que “El Budisme transcendeix en la ment, en el pensament i en la paraula”. 
Hi ha dues corrents principals en el Budisme: 

-el Zen, que es basa en l’assoliment de la il·luminació interior. -el Tibetà, que posa èmfasi en arribar al “Nirvana” amb l’ajut dels Lamas o Gurús. 

Darrerament s’ha actualitzat molt en el món occidental a través de la meditació i el “Mindfulness”. 

Introducció al Budisme 

La persona que s’inicia en el Budisme té tres “joies” per refugiar-se. 

-Buda: que és el ser il·luminat, el Nirvana o il·luminació. 

-Dharma: que són les ensenyances de Buda, l’enteniment correcte. 

-Sangha: que és la comunitat de budistes, la puresa fonamental.

Buda és el mestre suprem, el savi que va aconseguir la il·luminació. Neix en la frontera entre Índia i Nepal, en una família benestant tot vivint en un Palau, sense saber res de la vida real. El seu pare no vol que sàpiga el dolor que hi ha fora de les portes de Palau. 

Sense permís, s´escapa deixant dóna i fill per conèixer el món. Hi descobreix la malaltia, la vellesa i la mort. En el camí, també, coneix un “asceta” que busca la perfecció moral i espiritual del ésser humà mitjançant la renúncia als plaers, portant una vida austera. Comença així la seva vida de meditació. Als 35 anys s´il·lumina i fins als 80 anys, que és quan mor, ensenya i predica vivint en una pobresa extrema. En el primer sermó que fa a Benarés parla de les “4 Nobles Veritats”: Tota existència està impregnada de sofriment, en un món canviant. L´origen del patiment es troba en el desig de plaer i de possessió. El sofriment es suprimeix extirpant els desitjos i passions i aconseguint la serenor i tranquil·litat absoluta (el Nirvana). El camí que condueix al Nirvana és un noble camí del que ell anomena els 8 passos, per apropar-se a la il·luminació. 

En què creu el Budisme? 

Indefectiblement l’individu ha de recórrer el seu propi camí. Has de ser tu mateix. Les tres característiques de l´existència, és un dels ensenyaments del Budisme: 

-Insatisfacció 

-Impermanència-transitorietat. 

-Insubstancialitat-absència d´un “jo” perdurable. 

Després de la mort, és com una espelma que encén una altra espelma, la “re-encarnació”. 

El Budisme està en constant transformació. Neix al segle V AC, a l’Índia, on s’instal·la fins al segle V DC, i que és quan es comença a expandir-se fora del país, sobre tot perquè l’hinduisme va prenent força i acaben expulsant-lo de l’Índia. S´introdueix amb força a tot el Sud-Est Asiàtic, sobre tot a la Xina, Japó i Tibet. I, ja en l´actualitat, ha arribat a Occident a través del Mindfulness, i es posa en pràctica en diferents àmbits de les relacions humanes, en grups i a nivell d’empresa, on podríem considerar que és la seva vessant més científica. Resum Àngels Caba, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.