24 de maig 2019

Lluís Cabal va parlar de LA SARSUELA: UN GÈNERE MOLT "MALTRACTAT" i NO TAN "CHICO". Dimarts dia 28 de maig.

Injustament considerat un gènere menor, la sarsuela pateix d'un desprestigi artístic i d'un cert "maltractament" institucional quan en realitat és un gran gènere. Fidel retrat costumista, ens ha deixat obres d'extraordinària bellesa i qualitat musical. La sarsuela és l’opereta peninsular i aquest gènere, present en tots el països europeus i en bona part dels territoris d'america llatina, ha estat i encara és segell i emblema cultural de molts països
En la conferència va demostrar com un gènere tan ric i de tanta qualitat en la actualitat no és valorat. El pas de la història, els diferents governs (de totes les èpoques) han estat insensibles amb la cultura i, sobre tot, el fals suport donat pel franquisme, han propiciat la davallada d'un gènere que és patrimoni de tots i que hauria de ser punta de llança de la nostra cultura arreu del món. 


En l'actualitat hi han grans canvis en el consum de la música, noves opcions musicals, amb gran oferta i diferents alternatives lúdiques, futbol, cine, tv., tot això ha fet que la sarsuela sigui un tema residual
Els seus inicis van començar al s.XVll als pavellons dels reis: es feien amb textos de Calderón de la Barca i de Lope de Vega, i es representaven en els pavellons del Palau de la sarsuela, d'aquí ve el seu nom. 
Va esmentar diferents autors fora de les fronteres, el sud-americà i compositor cubà Gonzalo Roig va tenir un gran prestigi. 
A Barcelona va ser un gènere molt apreciat per la burgesia, s'anomenava "sarsuela" i a Europa "Opereta"
Va esmentar unes quantes sarsueles molt conegudes, acompanya-les d'un fragment musical. 
-LA TAVERNERA DEL PUERTO, música de Pablo Sorozabal, estrenada al teatre Tívoli de Barcelona el 6 d'Abril de 1936, de tema populista. 
-EL BARBERO DE LAVAPIÉS, música de Francisco Asenjo Barbieri. 
-GIGANTES I CABEZUDOS, música de Manuel Fernando Caballero, sobre la guerra de Cuba. 
-L'APLEC DEL REMEI, música de Josep Anselm Clavé, que es va estrenar al Liceu el 30 de desembre del 1858. 
Mes tard la sarsuela es va desproveir de temes incomodes, descafeïnant les parts més reivindicatives i quedant un tema purament musical. 
Va acabar amb un fragment de CANÇÓ D'AMOR I DE GUERRA, estrenada al Liceu el 30 de setembre de1983 amb gran èxit, del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. 
Va ser molt emocionant gaudir i recordar grans moments passats... els aplaudiments van ser llargs. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Cap comentari:

Publica un comentari