24 de març 2017

Dolors Sitjes va parlar de la HISTÒRIA DE L'HOSPITAL DE GRANOLLERS i la seva PRESÈNCIA VEDRUNA. Dimarts 28 de març.

Des de quan hi ha hospital a Granollers? Probablement des d’abans de 1328. Però és gràcies a Bertran de Seva que es bastí una nau gòtica com a lloc d’acolliment i aixopluc de pobres de solemnitat, coneguda com l’antic Hospital de Sant Domènec. L’any 1521 s’inicia una nova etapa a càrrec del municipi. Granollers creix i l’hospital es fa petit.
Al segle XIX, amb la desamortització dels béns eclesiàstics, s’acorda el canvi d’ubicació. L’Ajuntament se’n fa càrrec i el 1844 obre les portes al convent del Caputxins. Amb la nova legislació estatal sobre sanitat ha de passar a mans del govern civil però l’Ajuntament no es vol despendre de l’hospital de la vila i defensa atendre les dificultats especialment ampliar el personal. D’aquí ve que s’acordi el tracte amb Paula Despuig, superiora de les Germanes de la Caritat Vedruna, per tal que a partir de 1855 portaran l’administració, la feina sanitària i la domèstica. Aquí també tindrà lloc l’embrió per a una escola de nenes.
Però el nou traçat ferroviari, que permet créixer la vila, passa pels terrenys del convent: s’haurà d’enderrocar com tamé el cementiri. Abans, però, la població es mobilitza: Francesc Ribas i Eulàlia Barangé cedeixen uns terrenys per al nou edifici, inaugurat el 1923. Es venen dos retaules gòtics de la Parròquia Sant Esteve i amb donacions particulars fan possible els tres pavellons de l’arquitecte Josep M. Miró i Guivernau. La guerra civil en modifica el funcionament i augmenta el nombre d’atencions. La postguerra és una ombra que plana sobre l’alimentació: es cultiven horts i bestiar a càrrec del treball voluntari de persones de l’Asil.
El moviment demogràfic de meitat segle XX desborda de feina i cal l’adaptació a noves necessitats. A partir de 1966 es contracta un gerent i es produeix una jerarquització en els serveis, com també la construcció d’edificis nous. Més endavant, el 1976, l’escola d’infermeria, i el 1984, el Centre Geriàtric Adolf Muntañà. Ja posteriorment, la Universitat Internacional de Catalunya, el 2011.
És a dir que es va fer front a les necessitats socials, demogràfiques i tecnològiques; a vegades impulsades per individualitats i, altres, per la confiança i l’essència d’un poble que manté viu el sentit d’una de les institucions que són l’eix vertebrador de la ciutat. Uns vegades els canvis han vingut de fora i, d’altres, s’han generat per oferir més qualitat i més bon servei. Per les dificultats econòmiques que s’han mantingut a través dels anys, la generositat i l’altruisme i col·laboració dels granollerins i la implicació ciutadana obté un valor molt preuat. Són en total 689 anys documentats d’equipament sanitari.
La ponent presenta els eixos que defineixen el Centre: El patronat per la responsabilitat i la implicació; la Congregació Vedruna per la fidelitat de romandre i conrear el valor de la humanització dintre de la institució i ser facilitadores del canvi; el sentit de pertinença del personal laboral del centre és un tercer eix. Es clou l’acte amb una referència sobre el valor del coneixement de la pròpia història: si no es coneix no se sap res, “és una fulla que no sap que és part d’un arbre”, Michael Clinton. Resum, Rosa Serra i Sala, fotografia Aurora Masat.

19 de març 2017

Vicenç Lozano va parlar sobre CUBA, UN IMMENS PAÍS PETIT. Dimarts 21 de març.

El conferenciant ha fet una exposició dels esdeveniments de Cuba des del President Batista 1940/52 fins a l'actualitat. En la dictadura de Batista l’illa va estar dominada per la corrupció, relacionant-se amb la màfia Nord-americana. (Joc, droga, prostitució), tot provocant i patint la població grans diferències socials, "rics i pobres": no hi havia classe mitjana i això va ser el caldo de cultiu per a originar la REVOLUCIÓ
El comandante Fidel Castro juntament amb Ernesto Che Guevera i Camilo Cienfuegos, amb altres guerrillers existents a l’illa derroten la dictadura de Batista. La guerrilla va durar des del 53 fins el 59. Amb Castro comença una nova etapa d’un gran control policial i social, ocasionant un gran nombre d'exiliats de tots els àmbits culturals i polítics que s’estableixen a Miami. (Jose Martí, poeta; Alicia Alonso dansa, grans esportistes... Del món musical Antonio Machin, Celia Cruz, Gloria Estefan, OlgaGuillot). 
Es van produir fugides, els BALSEROS, entre els anys 1990, v37.000 i 2013/14 3.722, a causa de la gran inseguretat. El seu enginy construint balses era espectacular, per construir i reformar amb pocs mitjans. Van morir molts en l'intent en el mar de Florida.
Aquests grans canvis amb la gran reforma agrària van afectar els interessos dels Estats Units. El president Eisenhower va fer un intent d'enderrocar el regim amb la invasió de la Bahia de Cochinos el 1961. 
Els cartells amb eslògans de la revolució van estar presents a tota l’illa i encara en son protagonistes. ‘PATRIA O MUERTE’, ‘ANTE LA AMENAZA I LA AGRESION CUBA RESPONDE’. Els grans amics de la revolució han estat la URSS i, en la actualitat, Venezuela.
Fidel, fill de gallec, gran estratega, estudia als Jesuïtes, advocat, catòlic, això ha comportat un cert respecte a les institucions religioses. En tots aquests anys ha gaudit de grans privilegis, acumulant una gran fortuna: (1.000 milions de dòlars, mina d'or, paradisos fiscals, hospital particular, 20 cases, illa de Cayo Piedra, helicòpter personal, platges privades, búnquer de seguretat, estació d'energia amb generador).
Malgrat l'embargament n’hi ha dades positives: alfabetització 100%, cultura molt activa, gran influència amb els indígenes, sistema sanitari deficient però avançat. La visita del Papa Joan Pau II (Gener 98) va iniciar una petita obertura.
En l'actualitat hi ha un 40% de cases en runa, no n’hi ha material de construcció i, per tant, es restaura tot. Salari mínim 20€ mensuals i amb la cartilla de racionament, és difícil viure.
El turisme és una gran font d'ingressos, sobre tot el turisme de prostitució (jineteras) El seu clima, el caràcter obert de la gent, la música (rumba, cha.cha.cha, salsa) paisatges amb platges precioses i el rom, malgrat la infrastructural deficient, fa que sigui una opció vàlida per gaudir de l’illa i conèixer-la. Actualment els grans promotors estant invertint en hotels perquè veuen un gran futur amb possibilitats econòmiques. També comencen petits negocis privats.
El 2008 Fidel es retira de la política i el substitueix el seu gerna Raul, amb un perfil diferent, un home afable, amb humor, pragmàtic, però sota el control del seu germà. No obstant això FIDEL CASTRO, ha estat molt important en la política internacional.
En 2015 el president Obama aconsegueix una aproximació de relacions. L’illa està a 144 km. dels E.U. i els interessos comuns els poden beneficiar.
En la actualitat el papa Francesc ha demostrat un gran iterés per l’illa i, en tenir una gran influencia mundial, pot beneficiar futurs canvis a l’illa.
El futur però està vinculat a l’actual president dels Estats Units Donald Trump. Es tem una regressió al revisar acords del president Obama. Va acabar la conferència amb un brindis recordant a Ernest Heminguaiw des del FLORIDITA bevent un Daiquiri (rom blanc amb suc de llima) i dient: CUBA, UN PAIS PETIT PERÒ IMMENS. Resum Mercè Barnils, fotografia Aurora Masat.

17 de març 2017

Joan Vinyes va recordar els 150 ANYS DEL NAIXEMENT D'ENRIC GRANADOS. Dimarts 14 de març.

Neix a Lleida el 27 de Juliol del 1867, va morir al Gener 1916. Ell i la seva esposa varen viatjar a Nova York per l'estrena de Goyescas, "suite" per a piano inspirada en les escenes dels tapissos de Goya i convertida posteriorment en una òpera estrenada en el teatre Metropolitan de Nova York. Va fer un concert per el President de EEUU, Wilson. Granados va gaudir del moment culminant de la seva carrera. Estava apunt de complir 50 anys. La seva vida va ser com una novel·la i la seva mort una conclusió dramàtica: en la seva tornada a Barcelona, el vaixell va ser torpedejat per un submarí alemany i ell i la seva muller varen morir entre el pànic d'abandonar el buc. 
De  nen la família es va traslladar a Barcelona i comença a cantar a l'escolania de la Mare de Déu de la Mercè.  Aprèn Solfeig amb el mestre Junceda i piano a l'Escola de Música de Pere Tintoré, també amb Pujol, que havia rebut classes de Liszt en la seva estada a Marsella. Granados tenia amistat amb Albéniz, Ricardo Viñes, també de Lleida, Malats, Morera i Pau Casals. Als 15 anys acabada la carrera de piano, tenia dues sortides: de professor o de concertista en els cafès de Barcelona. Als 24 anys feia un duo amb un jove Pau Casals de 12 anys. Tocaven en el cafè del Liceu sense sou, només per les propines del públic força generoses.
D'aquí surt la dita: "músic pagat no fa bon só".
Viatge a París, la ciutat de les llums i de les arts, on es viu la vida bohèmia dels artistes, dels pintors impressionistes Monet, Toulouse-Lautrec, Degas, Pissarro, Cézanne, Picasso ... París és el somni dels artistes.
Granados es un romàntic i compon els Valses sentimentales a l'estil de Chopin amb els títols: Mis lloros i añoranzas eran cantos tristes, o Nos habíamos apasionado mutuamente, o No habia mas que tristeza donde faltaba ella. Valsos suaus i delicats interpretats genialment per Alicia Larocha.
Escriu també una òpera, Maria del Carmen estrenada a Madrid, València i Barcelona. Dóna concerts a Barcelona, Vic, probablement a Granollers...
En el torn de preguntes el conferenciant va tenir un testimoni improvisat: Josep Estapé que havia treballat de tramoista en el teatre de la Unió Lliberal va constatar que havia trobat en els racons del teatre uns fulletons anunciant un concert d'Enric Granados, lamentablement s'han perdut. Resum i fotografia Aurora Masat Grau.

4 de març 2017

Joan Campàs va parlar del GERNICA DE PICASSO. Dimarts 7 de març.

El 26 d'Abril del 1937 l'esquadra d'avions de la Legió Còndor bombardeja Guernica.
Sense cap motiu aparent, és una ciutat sense valor estratègic: el motiu? provar les noves bombes incendiaries i l'efecte devastador que ocasionen.
A París, Picasso rep l'encàrrec de la República de pintar un quadre per a l'Exposició Internacional de París. Ha pensat amb esbossos de braus i escenes taurines, però la noticia del bombardeig el commou. La seva protesta serà denunciada amb la millor arma que posseeix: l'expressió pictòrica. Segons la mitologia, Mart, el déu de la Guerra, ha obert les portes de la mort, la pesta, la fam. Picasso durant tres setmanes viu amb prou indignació per enllestir una de les obres mes controvertides de les seves creacions. Amb blanc, negre i gris ens presenta una escena esgarrifosa: els crits i desesperació de les dones, el desconsol de la mare amb el fillet mort a la falda, l'agonia del cavall, els incendis, els morts, l'esclat de les bombes... i el brau, indiferent a la tragèdia dels innocents. Picasso conjura la guerra i confia en el triomf republicà.
El seu quadre no ens pot deixar indiferents, però la seva denúncia es el fracàs de la convivència: les nacions no aconsegueixen la concòrdia i milers d'innocents demanen acolliment a aquesta indiferent Unió Europea que fomenta, amb la indústria de les armes, el negoci de la guerra.
 Resum i fotografia Aurora Masat.