Reflexions prèvies sobre el conflicte àrab/israelià; les causes i conseqüències. És un dels conflictes més complexos en l’escenari internacional i la principal clau en la inestabilitat de l’Orient Mitjà. Divideix la conferència en cinc apartats
1. Els fets
recents
Ens referim en els últims
cinquanta anys aproximadament. Abans cal fer una visió general dels seus
orígens. Les tres religions del Pròxim Orient (judaisme, cristianisme i
islamisme) són religions que parteixen del tronc abrahàmic monoteista. Per als
jueus Déu els dóna el territori d’Israel però al llarg del temps en aquest
territori hi tenen moltes dificultats. La pitjor fou la diàspora a l’any 70d.c
quan són expulsats pels romans i els seus símbols destruïts. Queda una paret,
el Mur de les Lamentacions. En relació als fets recents partim de l’any 1920.
Els britànics ocupen el territori Israel/Palestina i formen el Protectorat
Britànic per raons estratègiques. En aquell moment el 50% del territori és
habitat per àrabs i l’altre 50% per israelians. Hi ha un retorn dels
jueus a partir del segle XIX o moviment sionista. Aquest retorn és més intens
després de la segona Guerra Mundial. Les Nacions Unides donen una part del
territori als jueus.
L’any
1948 s’instaura l’Estat d’Israel a la meitat del territori. El primer president
d’Israel fou David Ben Gurion. La Lliga Àrab no hi està d’acord i declara la
intervenció armada. Això dóna lloc a cinc conflictes armats. Guerra àrab /
israeliana de 1948: els països àrabs de l’entorn declaren la guerra; aquesta
dura uns quinze mesos i Israel guanya un 26% de territori. Guerra del Sinaí de
1956: Egipte nacionalitza el Canal de Suez. França i Anglaterra envien el seu
exèrcit i Israel ocupa la Península del Sinaí. Intervenen Estats Units i
Rússia. Els exèrcits de França i Anglaterra es retiren i es demana també la
retirada d’Israel del Sinaí, a canvi, podran circular pel canal els vaixells
israelians. A Egipte es formen grups terroristes que actuaran contra Israel.
La
Guerra dels Sis Dies de 1967: es retiren els cascos blaus del Sinaí que havien
estat posats per mantenir la pau. A partir de llavors països àrabs amenacen
Israel. Israel passa a l’acció i conquereix de nou el Sinaí i s’apodera també
del Canal de Suez. La Guerra del Yom Kipur de 1973: Egipte reconquesta la
ribera est del Canal. Israel contraataca i envaeix Jerusalem Est i Cjordània
–Jordània, així com els Alts del Golan (Síria), arribant a 32 km de Damasc.
Intervenen els Estat Units i té lloc la reunió de Camp David. Dóna com a fruit
uns acords de pau. Egipte reconeix Israel i Israel fa les paus amb aquest país.
Anuar el Sadat, president d’ Egipte, es considerat un traïdor i fou assassinat.
Per altre part Síria i el Líban mantenen el conflicte.La guerra del Líban de
1982 : Israel envaeix el Líban per l’atemptat del seu ambaixador a Londres. El
Líban crea un grup terrorista: Hezbolà.
Continuen
els conflictes després d’aquestes guerres :
*
L’any 2000 el Consell de Seguretat de les Nacions Unides obliga a Israel a
retirar-se del Líban amb el compromís de pau per les dues parts.
*
El juliol de 2006 soldats israelians són assassinats pel grup Hezbolà
*
El juliol de 2014 tres nois israelians són segrestats i assassinats. Israel
mata a Gaza els assassins i les seves cases són destruïdes.
Dos
grups combatents conta Israel: Hezbolà i Hamàs
*
Hezbolà és un grup libanès que té el suport d’ Iran. Aquest grup neix amb la
guerra amb el Líban.
*
Hamàs és un grup palestí, yihadista i nacionalista. Vol un estat palestí amb
capital a Jerusalem.
El
president actual de l’ autoritat palestina és un home moderat. Controla la
franja de Cjordània però no controla la franja de Gaza, zona dominada per
Hezbolà Hàmas. Actualment Palestina és un “Estat Observador “ de l’ONU.
En
tots aquests conflictes les baixes dels palestins són molt superiors a les dels
israelians.
2. Creences
Tot
el mal ve, des d’ una òptica cultural per la radicalització, de les creences.
Els
jueus: tenen com a llibre sagrat la Torà
on està escrit que Déu dóna el territori al poble d’Israel. El seu Déu és Yahvé.
Esperen un Messies redemptor promès en la
Torà.
Els
cristians: creuen que Crist és el Fill de Déu i va ressuscitar el tercer dia.
Els llocs sagrats més rellevants estan situats al barri musulmà. Per als jueus
Crist és un impostor, una persona que es fa passar per déu.
Els
musulmans: El llibre sagrat dels musulmans és l’Alcorà. Després de la mort de Mahoma comencen les
divisions. Sorgeixen tres branques: la sunnita, la xiïta i la kharigita.
*
Els sunnites representen el 85% dels àrabs. Segueixen la doctrina recollida a
les sunnes i l’Alcorà adaptat a
les normes socials del desert.
*
Els xiïtes són el 10% dels àrabs. Aquets creuen que els imams són els s
verdaders intrèpretes de l’Alcorà.
Està corrent està situada sobretot a l’Iran .
*
Els kharigites és un grup minoritari. Per a ells el califa s`ha d’escollir
entre els més dignes, encara que aquest sigui un negre. Destaca la seva
tolerància per les altres creences.
3. L’Estat
Islàmic
Té
la seva capital a Raqqa (Síria ). És un grup terrorista sunnita i yihadista.
Proclama el Califat. Aquest s’estén per Síria i Iraq. El seu líder és Abu Bakr
al Baghdadi que és considerat el califa dels musulmans. Originàriament era una
organització terrorista propera a Al Qaeda per fer front a la invasió d’ Iraq
de 2003. Es finança amb el petroli del nord d’Iraq, que ven de contraban
i el transporta amb camions a comissió. És un 30% més barat. Rússia en surt
perjudicada i junt amb Estats Units i altres països ataquen l’Estat Islàmic. En
surt reforçat el president de Síria Bashar al-Ásad.
4. Una
realitat distorsionada pels extremismes
Tel-Aviv
una ciutat oberta i mediterrània. El 70% de la població d’ Israel és considera
laica. Un milió d’israelians són àrabs i musulmans amb passaport israelià. La
majoria de la gent viu en harmonia; conviuen jueus, cristians i musulmans, el
problema són els extremistes. A Israel la immensa majoria de jueus, cristians i
musulmans volen la pau.
A
Haifa hi ha el Centre Mundial Bahaí: un centre per la pau. No hi ha cap religió
que tingui la veritat absoluta. Totes les religions tenen una mica de veritat,
però no tota la veritat .Estudiant totes les religions podem saber què vol Déu
de nosaltres, però cap d’elles és l’única interpretació del que Déu vol dels
humans.
5. El
futur
*
De moment Palestina és un Estat Observador de les Nacions Unides. No un Estat a
ple dret.
*
Israel segueix fent i anunciant assentaments en territori Palestí
*
La Guerra Santa (la Jihad). La verdadera jihad, la major és l’esforç que tot
musulmà ha de fer per ser millor en tot i caminar cap a Déu.
La
jihad menor és de naturalesa violenta. Es justifiquen en certes sunnes. Però
per molt que es busqui en les sunnes no s’acaba de trobar.
Deia
Isaac Newton que construïm masses parets i no suficients ponts. Eliminem la
violència i fomentem l’entesa entra les Cultures. Resum Joan Gurt i Vilarrasa, fotografia Mercè Gasch.