26 de nov. 2017

Pascual Bernat va parlat de JULES VERNE: DE LA CIÈNCIA A L'IMAGINARI. Dimarts dia 28 de novembre.

El conferenciant comença per fer-nos una aportació íntima i personal dels dies previs a fer la seva primera comunió, quan li van regalar el llibre l’Illa misteriosa, que motivà una curiositat i un interès intens per l’autor Jules Verne, la seva biografia i la producció literària.
El jove Verne resideix a Nantes en una família burgesa dominant, en un entorn social ric culturalment i econòmic, per tenir un port fluvial que mercadeja amb les colònies, espècies, ivori i esclaus. Com a nen molt curiós rep multitud d’estímuls culturals, és un gran lector de Dickens, Alan Poe, Defoe entre d’altres, que li ofereixen les bases dels sentiments humans, enigmes i xifrats i les aventures en illes desertes. Per imposició paterna ha d’estudiar Dret a París, quan per ser un esperit lliure la seva dèria era la llibertat i ser mariner.
A París, en plena revolució i agitació política estudia, però sobretot llegeix i molt, Owen i Asimov d’ells aprèn que la ciència és fonamental pel creixement i expansió industrial. D’Auguste Comte el positivisme com a sistema filosòfic basat en l’experiència del coneixement dels fenòmens naturals. Per no tornar amb el seu pare, exerceix d’agent de Borsa, cosa que li permet treballar de matí i passar les tardes a la biblioteca on arriba a confeccionar més de 20.000 fitxes que li serviran per més tard publicar les seves novel·les. S’introdueix en cercles d’escriptors i filòsofs, Alexandre Dumas serà el seu mentor literari, i també de grups més científics.
La ciència no era divulgada amb facilitat i existia un gran interès pel coneixement de zones no explorades misterioses i força desconegudes, del centre del continent africà només hi havia referències des litorals de costa, de l’interior no se’n sabia pràcticament res, l’orient, illes perdudes enmig de l’oceà, Verne amb els coneixements adquirits inicia unes publicacions encaminades a la formació juvenil, com exemple Quadern Magasin d’Education. No era fàcil trobar editors que li volguessin publicar fins que coincideix amb Etzel, li fa unes recomanacions d’estil per arribar de manera més planera al públic, aconseguint grans èxits. Amb les dades, els coneixements científics que ha anat recollint i la seva destresa imaginativa, produeix uns relats que eren molts versemblants per l’època i avui el veiem com un visionari per la semblança en molts dels ginys i les innovacions tècniques emprats. Coincidències que desmitifiquen els qui creuen que fa ciència ficció, quan en realitat fa novel·la de la ciència, per la seva relació amb científics que investigaven, submarins, helicòpters, coets per anar a l’espai, naus voladores i amfíbies, invents que a dia d’avui son una realitat.
En els seus escrits hi veiem l’esperit lliure, àcrata i lluitador contra les injustícies. Malgrat que els personatges son masculins Verne no era misògin. Al final de la seva vida pot comprar-se un vaixell que li permetrà fer realitat els seus somnis de llibertat. Autor molt traduït darrera de La Bíblia i d’Agatha Christie. Resum Esteve Garrell i Homs.

17 de nov. 2017

Núria Murtra va parlar DEL LABORATORI A LA RECEPTA. QUÈ EN SABEM DE LA INVESTIGACIÓ CLÍNICA? Dimarts dia 21 de novembre.

La investigació clínica és un procediment que recull informació, fent ús del mètode científic, amb el propòsit de generar nous coneixements per a la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties en éssers humans. 
A dia d'avui tots sabem què és un medicament però, som conscients de les dificultats que suposa desenvolupar-los? Per desenvolupar un medicament s'han de passar diverses fases abans no surt al mercat. Inicialment, i en el laboratori, començarem la fase de descobriment i desenvolupament de nous compostos. En la fase pre-clínica, encara al laboratori, provarem el medicament en cultius cel·lulars i en models animals. 
En la fase clínica, a través dels assajos clínics duts a terme en els centres de salut, provarem per primer cop el medicament en éssers humans. Si les fases prèvies han sigut satisfactòries, es sol·licitarà a les Autoritats Reguladores la llicència i permís de comercialització del nou medicament. 
Un cop al mercat, el desenvolupament del fàrmac continua en forma d'estudis de farmacovigilància i post-autorització per tal de fer un seguiment del nou medicament en la pràctica clínica habitual. Com a visió global, destacar: de 10000 fàrmacs investigats només 1-2 arriba al mercat, la durada completa de tot aquest procés té una mitjana de 15 anys i la inversió per a que un fàrmac arribi al mercat és de més de 1000 milions d'euros. 
En la conferència d'avui, ens hem centrat de manera específica en els assajos clínics com a estudis experimentals d'un fàrmac per primer cop en humans, les seves característiques i la seva regulació tant ètica com científica. Hem fet un repàs dels diferents protagonistes d'un assaig clínic (farmacèutica, empresa externa, equip investigador, pacients, autoritats reguladores, comitè ètic) i quin és l’engranatge perquè es puguin portar a terme. En termes generals, hem d'associar assaig clínic a noves oportunitats terapèutiques amb controls estrictes i uns efectes secundaris desconeguts i per tant, els pacients han de valorar lliurement la relació risc/benefici per a prendre la decisió de participar en un assaig. Finalment, destacar que la investigació clínica al nostre país és una realitat i va en augment, i que l'empoderament dels pacients suposa un nou paradigma en la investigació amb nous reptes de futur. Resum Núria Murtra Garrell, fotografia Mercè Gasch


13 de nov. 2017

Montse Lorente va parlar de "CIEN AÑOS DE SOLEDAD": una relectura en el 50è aniversari de la seva publicació. Dimarts dia 14 de novembre.

La publicació de Cien años de soledad, el 30 de maig de 1967 a Buenos Aires, va ser un dels grans fenòmens literaris del segle XX. Cinquanta anys després, el llibre ha esdevingut un clàssic de la literatura en llengua castellana. 

L'obra és la cinquena de l'autor i la que el va fer famós. Abans d'aquest moment, hi ha un recorregut vital i literari de lectures, influències i experiències diverses que acabaran reflectint-se en el llibre que comentem. 

Alguns crítics han qualificat Cien años de soledad com "la novel·la total", tant pel que fa al contingut com a la forma. La narració dels cent anys de la vida d'una família en un poble mític anomenat Macondo mostra, d'una banda, alguns aspectes de la realitat històrica i social llatinoamericana; de l'altra, les diverses facetes de la condició humana, mitjançant un seguit de personatges insòlits i sorprenents, units per un denominador comú: el sentiment de solitud

Els procediments narratius emmarcats en el que es va qualificar de "realisme màgic", la llibertat creativa, el llenguatge ric però planer, la originalitat i el sentit de l'humor que traspua aquesta novel·la la fan enlluernadora inoblidableResum Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.