28 de nov. 2022

Jordi Camins ha parlat sobre VOLCANS I EL GEL DE L'INFERN. Dimarts 29 de novembre

Del títol de la conferència d’avui, en surt una primera afirmació que serà present en tot el relat. Vulcanologia i Glaciologia estan científicament agermanades provocant canvis físics a l’estructura de la terra.  

Per tal de situar-nos en la matèria, repassem conceptes com orígens i mitologia, amb una lliçó molt pràctica i pedagògica de com està estructurada la terra, per les seves capes fins al nucli, i com en formen part els diferents tipus de volcans i els seus comportaments.

Amb una profusió realment magistral de qui ho coneix de primera mà, ens explica la situació a escala mundial on hi ha tots els volcans amb les plaques que ho configuren. De mica en mica va introduint noms i coneixements amb la seva definició, entrelligant les causes i els efectes, alguns de ben coneguts per la majoria, d’altres de nous que ens ensenyen la complicitat dels fenòmens que se’n deriven i pateixen, des de la mitologia...

Quan parla de l’estructura volcànica, apareixen conceptes com, cambra magmàtica, xemeneia, cons secundaris, cràter, esquerdes de llarga distància, erupcions de fissura, fent un repàs als actius i adormits.  

En l’exposició exhaustiva, hi surten tots els indrets geogràfics amb les precises ubicacions dels volcans, les fotos que ens fascinen i les característiques que identifiquen, en la majoria dels casos amb unes notes de les sensacions, pors i angoixes que tenen i perceben els habitants propers als llocs d’erupció, algunes viscudes personalment pel conferenciant. Les referències físiques i químiques, les observacions pròpies i per experts mundials van planant a la sala, al marge de l’espectacularitat de les imatges d’erupcions, amb les bombes, cendres, núvols tòxics i la devastadora lava, centra l’atenció en el drama de les seves conseqüències sobre la vida que arrabassa al seu pas.

No deixa de banda les erupcions marines, que han originat la formació d’illes, o la seva desaparició, i totes les variacions conegudes. Les conseqüències de la barreja d’aigua i foc, donant fenòmens coneguts com els guèisers, volcans de fang o fonts termals, en països com Islàndia s’aprofiten les propietats de l’aigua calenta que brolla a l’abast, per fer geotèrmia i electricitat.

En Jordi Camins gran coneixedor de les geleres d’arreu del món, fa un recorregut relacionant gel i foc, ens ensenya com a bon pedagog, els volcans que erupcionen sota muntanyes de gel o de glaceres, la reacció d’aquest gel amb el foc, i el comportament del mateix volcà amb la irrupció de grans masses de gel a la seva caldera. Fem finalment un interessant  recorregut per geleres que han anat desapareixent enfront d’altres que persisteixen i algunes que van recuperant posicions perdudes.
Per acabar, fa unes reflexions sobre el canvi climàtic. Ens quedem amb un exemple molt significatiu, “Si els humans deixem d’interferir els processos naturals, la natura es recupera sola. La capa d’ozó cada cop era més gran i no es recuperava, van prohibir la fabricació i la utilització de gasos tipus FPS, actualment la capa d’ozó es va recuperant sola. 
Resum d'Esteve Garrell, fotografies seves i de Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch