El Dr. Paytubí després de la introducció, ha dividit la conferència en dues parts;
1. Concepte, història i metabolisme de la vitamina D.
2. Incidència del seu dèficit a la població, malalties.
1. La paraula vitamina deriva del llatí vita = a vida i mina = a compostos complexos, terme donat pel bioquímic Casimir Funk el 1912. Les vitamines més conegudes són A, B (diferenciades en 7) C, E, K. La K està relacionada amb anticoagulants. Les A, B, C són destacables, però no són el tema d'avui.
1. La vitamina D químicament és un compost de 27 carbons, 44 hidrògens i 3 oxígens. Per la seva importància, es pot arribar a plantejar si és una vitamina o una hormona… La vitamina D va ser descoberta pel metge britànic Sir Edward Mellanby el 1918 experimentant amb gossos, induint raquitisme i després curant-lo, administrant fetge de bacallà. El treball va ser publicat al Biochemical Journal.
És essencial en la mineralització i en la regulació del metabolisme de l'os; fa possible l'absorció de calci.
La versió primària és el colecalciferol que arriba pel sol i alguns aliments. El fetge, gràcies a l’acció d’un enzim, la transforma en calcifediol. En aquest estadi la detecten els laboratoris mitjançant les anàlisis. En el ronyó es transforma, per l’acció, també, d’un enzim en calci triol, forma activa de la vit D, fa possible l'absorció del calci a nivell intestinal.
2. Actualment, la població espanyola menor de 65 anys, té un dèficit de vitamina D d'un 40%; el dèficit de la població de més de 65 anys és d'un 80% o més. Aquest dèficit probablement és deu a la situació que es troba Espanya per sobre del paral·lel 35 graus al nord, a l'escassa aportació dietètica i a la utilització de protecció solar.
Les causes del dèficit poden ser
a) Extrínseques: ingesta inadequada, escassa exposició a la llum solar, utilització de cremes protectores, hiperpigmentació cutània.
Existeix un document de consens. Considera deficient estar per sota de 20 ng/ml, entre 20 i 30ng/ml insuficient i per sobre de 30 ng/ml nivell suficient. L'òptim està entre 30 i 50 ng/ml. Per sobre de 70 ng/ml, es considera hipervitaminosi que té efectes secundaris no desitjables. (1 ng/ml equival a 2,5 nmol/l)
És considera que fins als 70 anys la dosi per dia és 600 UI, els majors de 70 anys la dosi per dia és de 800UI.
Per acabar, ha ressaltat la relació de la vitamina D amb el múscul que redueix el risc de caigudes i millora la força extensora del genoll. També els nivells de vitamina D tenen relació amb la densitat muscular de l'os del maluc.
Resum i presentació Mª Carme Esplugas, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch.