18 de nov. 2019

Miquel Pallarès ha parlat sobre PENSAMENT POSITIU I ELS SECRETS PERQUÈ TINGUIN ÈXIT. Dimarts dia 19 de novembre.

El Dr. Pallarès va iniciar la xerrada afirmant que si pensem en negatiu encertarem en aquest sentit. Va insistir en que no ens han ensenyat a pensar i hem de lluitar per coneixents més.
Va parlar de la cultura Japonesa resumida en 7 paraules:
1.            Genki; Mantén la font (gen) de la teva energia (Ki). 
2.       Arigatou;  Agraeix les ajudes. 
3.          Jiyu; Respecta les llibertats, pròpies i alienes.
4.             Mitate; Visualitza i construeix.
5.             Shiken; Fes tot el que puguis sempre.
6.             Gambaru; Focalitza i no dispersis.
7.              Kawari; Aparca els teus dubtes.
Va parlar de Buda dient que volia dir l'il·luminat seguint 4 veritats nobles:
1.            Tota existència és patiment.
2.            L'origen del patiment és el desig  interns – externs (ego – possessions).
3.            El patiment desapareix si ho fa la causa.
4.            Seguir el camí òctuple.
El camí òctuple abraça 8 punts: saviesa/ignorància, pensaments correctes, paraules, fets, medi de vida, persistència/esforç, viu el moment i meditació. Va donar molta importància a la meditació.
El pensament no és l'encèfal sinó el que l'encèfal fa, en forma d'energia quàntica que es diferencia per la força que té i depèn de les freqüències de transmissió.
Per les ressonàncies magnètiques se sap que tenim uns 60.000 pensaments diaris, dels quals el 90% repeteixen i el 80% poden ser negatius (ones ràpides-ansietat). El pensament és lliure i com tota energia, es pot usar bé o malament. Consisteix en rebre estímuls energètics quàntics i donar respostes, El pensament representa el 6è sentit que dona vida a tots. Henry Ford deia que tant si creus que pots, com si no, tens raó.
El pensament negatiu; no puc, no faré, no aniré, no..., equivalen a vampirs emocionals que intenten fer-nos fracassar, si fracassem aprenem a no intentar-ho. Cal sortir de la zona de confort i pensar en positiu; puc, faré, aniré...  Aprendre coses noves, coneix-te i creu en tu, cal eliminar timidesa i vergonya...
Tenim milions de cèl·lules que és connecten entre elles per rebre estímuls i donar respostes, ho fan mitjançant la sinàpsid i l’alliberant neurotransmissor que donen resposta al que pensa el nostre cervell: si pensem amb por els neurotransmissors que és produeixen, ens fan baixar les defenses i no ens deixen eliminar les cèl·lules dolentes. Podem afirmar que pensament negatiu ens porta a salut negativa. El pensament negatiu ha de ser el primer i últim pas mentre que el pensament positiu és el primer pas
Pensament positiu, com a mínim crea felicitat i permet atreure allò que penses. Segons el Dr. Norman Vincent és la teràpia de les paraules: serenitat, tranquil·litat, paciència... La paraula té molt valor, ens fa millorar l'ajuda externa i les accions. Nosaltres tenim la clau del nostre cervell, el 95% del cervell és robot i el 5% és cognitiu. És del tot imprescindible coneixe’ns: va afirmar que no seràs feliç sinó saps que et fa infeliç.
Va defensar el Budisme dient que és compatible amb diferents pensaments i religions, i que els nostres desitjos son la font de la infelicitat. Va afirmar que els 10 primers anys de vida son essencials per a la nostra felicitat.
Va acabar recordant un pensament de Gandhi: “Cuida els teus pensaments perquè es tornaran actes; cuida els teus actes, perquè es faran costums; cuida les teves costums perquè formaran el teu caràcter; cuida el teu caràcter perquè formarà el teu destí i el teu destí serà la teva vida”  Un interessant i enriquidor col·loqui va posar el punt final de la trobada. Resum Mª Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

10 de nov. 2019

Pere Brunet ha parlat sobre PER QUÈ GOOGLE ENS HO TROBA TOT? Dimarts dia 12 de novembre.

D’entrada, el conferenciant ens va dir: “Tal vegada Google no ens ho troba tot, però ens ajuda força”. Parlaré de quina informació s‘alimenta, de l’ús responsable, dels problemes de les “xarxes socials”, i dels reptes que de fet es resumeixen en una paraula sola: ètica. És lícit fer negoci amb les dades dels altres? Com garantir la nostre privacitat...
Google va ser fundada el 4 de setembre de 1998 per Larry Page i Sergey Brin, dos estudiants de doctorat de la Computació de la Universitat de Stanford.
Google és el motor de recerca actual de Internet més gran i usat: ofereix una forma ràpida i senzilla de trobar informació en el web, amb un accés a més de 8.168 milions de pàgines web, actualment respon a més de 200 milions de consultes al dia.
La funció de Google és cercar informació de totes les pàgines web del món i oferir-la com un diccionari. A part de cercador, que és el seu servei més conegut, compta amb d’altres serveis: un de correu electrònic anomenat “Gmail”, el seu propi mapamundi i un servei de missatgeria instantània, entre molts d’altres.
Actualment, no ens comuniquem amb cartes, sinó amb els escrits al correu electrònic, ràpid i que agilitza la comunicació.
L’any 2008 Google fou guardonat amb el premi  Príncep d’Astúries de Comunicació, en considerar que ha fet possible una revolució cultural decisiva pel progrés dels pobles.
Actualment les noves informacions que ens arriben són mitjançant les “xarxes socials”, que ens donen coneixements i eines que permeten als usuaris accedir i compartir coneixements. Com “Twitter”, “Facebook”, ”Instagram”, ”Youtube”, ”Telegram”, ”Whatsap”. 
Eines útils però perilloses ja que es difonen i arriben les anomenades FAKE NEWWS, (noticies falses), com també publicitat encoberta que ens poden manipular. Més de 2.500 científics  socials denuncien la manipulació de dades.
Hem d’estar molt atents a aquestes suposades veritats e informacions  que ens arriben, sempre les hem d’analitzar críticament, ja que envien ofertes i propostes per la informació que tenen de les nostres aficions e interessos, informacions extretes per les recerques que hem fet a Internet. Hem de vigilar quan el missatge és que serem ‘més feliços’, l’objectiu d’aquestes promeses és vendre més.
El conferenciant va posar molt d’èmfasi en que la tecnologia ens ha canviat la vida i, una mostra, és Google. Per totes les prestacions que ens ofereix ampliant coneixements i tot possibilitant la connexió a nivell internacional. Però Internet és una eina que cal saber utilitzar... Pel que fa les “xarxes socials” va aconsellar ocultar el nom real, el telèfon, l’adreça, evitar fotos personals, no penjar comentaris en llocs públics, inhabilitar qualsevol permís... La privacitat és important.
En cas d’incertesa davant d’una informació és millor seguir amb el dubte que resoldre’l. ELS DUBTES OBREN LA MENT, MENTRE QUE LES CERTESES LA TANQUEN.
Resum Mercè Barnils, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, composició de cartell de Montserrat Lluch Santacana.

3 de nov. 2019

Salvador Cardús i Ros ha parlat d'UN MÓN PLE (TAMBÉ) DE BONES NOTÍCIES. Dimarts dia 5 de novembre.

La introducció, es una breu referència a l’experiència personal amb les Aules  com a vertebradores, amb els usuaris actius de les xarxes i també amb la gran participació cívica, tots ajuden a la cohesió social.
Parlar de bones notícies, sembla contradictori, com si fos un OXIMORON. Tenim el pensament tant arrelat en general amb el “abans estàvem o vivíem millor” que, a partir d’aquí, les afirmacions vindran acompanyades, sempre, de dades estadístiques i estudis contrastats. 
És el DESCRÈDIT de l’OPTIMISME: les bones notícies no venen i, en canvi, parlar de les desgràcies dels altres i rebaixar-se fins a la morbositat periodísticament  parlant, ven i atrau més l’atenció.
Aquí tenim un ranking que sorprèn força, un estudi del ‘Mail Online’ sobre els nivells de salut mental que posa Catalunya molt per davant dels països escandinaus. Una dada curiosa: el 1970 hi van haver 5 morts per 1 milió d’habitants en accidents aeris, en el 2015 van baixar a 0,05 morts x milió, una reducció de 100 vegades menys, tots sorpresos. Això s’explica per què en la nostra vida quotidiana tenim integrades unes rutines que només ens fan reaccionar a la sorpresa. Resulta que les SORPRESES ens INCOMODEN.
PERQUÈ TRIOMFEN LES MALES NOTÍCIES? Perquè confonen la crítica amb el catastrofisme. Com MÉS SERVEIS TENIM, MENYS SATISFETS N’ESTEM. Ara exigim respostes immediates.
MANIPULACIÓ EMOCIONAL com els anuncis d’ONG amb imatges extremes. I així COM MÉS RICS MÉS PESSIMISTES, per por a perdre el que es té. 
OPTIMISME LOCAL versus PESSIMISME GLOBAL Ara entrem de ple a les Bones Notícies repassant les fonts de bones notícies, on estem en general en  una corba ascendent de progrés: qualitat de vida, hàbits de vida saludable ( alimentació, medecina, exercici, accés a la formació i cultura). Per estadística cada hora que passa incrementem en 10 minuts la nostra esperança de vida, que actualment  està en 82 anys els homes i 84 les dones. Reducció molt important de la MORTALITAT INFANTIL, el 1.800 un 40%, contrasta amb el 2015 un 5% abans dels 5 anys. POBRESA EXTREMA: el 1820 amb una població de 1.000 milions d’habitants, gairebé la majoria eren pobres extrems; el 2015 amb 7.000 milions habitants cau la pobresa a 0,5 mil milions, hi ha contribuït de manera decidida l’alimentació. DESNUTRICIÓ, una dada a tenir en compte, des de 1991 a 2015 s’experimenta una reducció significativa del 50%.
ALFABETITZACIÓ, el 1800 un 90% d’analfabets, en el 2015 estem per sota del 20%. Continuem exposant temes tant punyents com
EDUCACIÓ BÀSICA, DEMOCRÀCIA, ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ, DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA, PROTECCIÓ DELS DRETS HUMANS, HOMICIDIS, ARMES NUCLEARS, i MORTS EN GUERRES, on també amb dades contrastades veiem una disminució progressiva dels conflictes i la tendència a millorar, portant “Bones Notícies”.
En la CONCLUSIÓ ens dóna unes pautes per ser més objectius, a l’hora de valorar els inputs que ens arriben. CAL UN CANVI de PATRONS en la NOSTRA INTUICIÓ. Les MALES NOTÍCIES són l’EXCEPCIÓ. La MAJORIA de la POBLACIÖ NO ÉS als EXTREMS. Els CANVIS SOCIALS PORTEN el BENESTAR ECONÒMIC. I, finalment, CAL PASSAR del “TOT EMPITJORA” al (quasi) “TOT MILLORA”.
Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia d’Esteve Garrell i Mercè Gasch, i composició del cartell de Montserrat Lluch Santacana.