24 de nov. 2019

Xavier Pinyol ha parlat d' "INTROIT" o MANUAL D'URGÈNCIA PER ENTENDRE LA COBLA I LA MÚSICA DE LA SARDANA. Dimarts 26 de novembre.

Introit, melodia de flabiol d’introducció. Quina bona manera d’entrar fent un bonic passeig pels instruments, els músics i, com no, la música per a Cobla i les pròpies Sardanes. Per despertar l’interès, deixa a l’aire preguntes com: “Per què un introit? Què és la sardana? Amb breus i concretes paraules ens dona les pautes per entendre la teoria, i a continuació una mostra sonora per esvair, si cal cap dubte, una sardana del mestre Francesc Cassú, La màgia de les torretes.  
Una afirmació, “La sardana és una forma musical que molt sovint és ballada però també pot ser escoltada sense la necessitat de ser ballada”. Ens porta directes a parlar de la Cobla, fent una al·lusió als orígens, quan diu: del llatí “copola” unió o conjunt, en aquest cas d’instruments i de músics, de manera gràfica veiem la seva disposició actual, 11 músics i 12 instruments, observem l’ordre en l’espai, on el flabiol és el so més agut, acompanyat del tamborí, resseguim per ordre fins al contrabaix, l’instrument amb la tonalitat més greu, com a curiositat ens fa adonar que els contrabaixos per cobla usen 3 cordes en lloc de les 4 dels utilitzats a les orquestres. La descripció acurada de la resta d’instruments, continua amb el tiple, en Xavier n’és intèrpret, primer la teoria i a continuació ens mostra les peces bàsiques del seu instrument i ens fa una demostració sonora on podem apreciar els matisos que el caracteritzen, ens parla àmpliament de la tenora, la trompeta, el fiscorn i finalment del contrabaix, amb les seves peculiaritats i riquesa cromàtica. Per arrodonir i entendre-ho gaudim de la sardana d’en Vicenç Bou Record de Calella. No podem oblidar l’origen humil de la cobla, anomenada dels tres quartans, inicialment formada per 3 músics i 4 instruments, Tambor i Flabiol Sec, la Tanota i el Sac de Gemecs. Com en tot, l’evolució també arriba a la cobla, el gran regenerador és sens dubte el mestre Pep Ventura, que a la meitat del segle XIX, comença afegint i treien instruments fins a donar-li la forma actual, emfatitzant el protagonisme de la Tenora i Tible, i segons les partitures a la resta d’instruments, per exemple, obligada de Fiscorn. Un nou pas en l’evolució arriba el 1974, 
quan  Joaquim Serra publica el seu Tractat d’Instrumentació per a Cobla. Que ensenya, entre d’altres qüestions, com combinar de manera òptima, aprofitant les sinergies harmòniques que existeixen entre els instruments. Darrera de cada sardana sempre hi ha un motiu, en aquest cas podem escoltar la magnífica sardana, Jana, la tercera gràcia, composada per Xavier Pinyol a petició de l’avi de la Jana per celebrar el seu naixement. Ens serveix per aprendre com el compositor ha utilitzat els recursos a l’abast per compondre, en la tirada de curs s’exposen els motius melòdics i rítmics que sentirem al llarg de tota la sardana, i en les tirades de llargs, la introducció del tible, la tenora evoca la cançó de bressol i com li respon la cobla, el cant final amb la tenora i el fiscorn, en el salt petit entrelluquem la lluna i la pruna, arribant al fort final amb la combinació dels dos motius. 
Ara entrem en el terreny de l’estructura musical de la sardana i la seva explicació . Des de l’Introit, els curts, els llargs, el contrapunt i el cop final. Una descripció detallada ens porta a comprendre els diferents Estils de Sardana, els objectius pels què s’ha escrit, els propòsits i finalment l’estructura pròpiament dita, del ball, com exemple de l’exposició, escoltem la brillant sardana del mestre Conrad Saló, Gallardia. L’evolució de la sardana des d’un origen incert, fins que trobem documentació al segle XV, i ja dins del XIX el contrapàs era una dansa solemne de caire religiós ballada només per gent influent, que acaba amb un fragment curt on hi deixen participar tot el poble, en aquest punt Pep Ventura és decisiu per fer la seva valuosa aportació en la modernització de la sardana tal com avui coneixem. Seguint el fil conductor, ens projecta una imatge que d’una manera entenedora veiem l’estat actual del món sardanista. Des de dalt de l’escenari: 60 cobles actives. Músics amb estudis musicals i més qualitat. Ensenyaments de Grau Superior. Perfecció i millora dels instruments. Millors condicions laborals. Joves compositors: 300-400 estrenes. Propostes artístiques que combinen la cobla amb altres estils musicals. Des de baix de l’escenari: Públic gran, Poc relleu generacional, Visió poc moderna, Una societat oposada a la tradició associativa i Moltes opcions culturals o d’oci. 
Com a colofó, i per arrodonir  podem sentir i sobretot  gaudir de la bonica i emotiva sardana cantada, del mestre Roger Mas, El dolor de la BellesaResum Esteve Garrell i Homs, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada