Nabucodonosor II el gran (604 – 562 aC) sobirà de Babilònia i successor de Nabopolassar. És famós per les seves conquestes i per la gran activitat restauradora de la ciutat de Babilònia. La va embellir amb temples (ziggurat) i edificis públics com els jardins penjants de Babilònia, una de les meravelles del món antic.
Com a conqueridor va dur a terme nombroses campanyes imperials. Entre els diversos territoris va sotmetre Síria i Palestina. A la nostra cultura ha estat conegut sobretot per la descripció que la Bíblia en fa d’ell: és considerat un líder despietat ja que va sotmetre Jerusalem i va el destruir el seu temple. Molts dels jueus més representatius del judaisme foren deportats cap a Babilònia i van comprovar que Babilònia era una ciutat esplendorosa, encara que a la Bíblia no surt esmentada aquesta ciutat.
Els jueus deportats creuen que Babilònia serà la seva fi. Per deixar constància dels seus costums i tradicions escriuen textos bíblics. Parlen de la torre de Babel. La Babel bíblica és sinònim de decadència, de crueltat política i dels excessos de la vida urbana en general. Els anys de captiveri es recorden amb amargor i no hi va haver reconeixement per les meravelles de la antiga ciutat. El gran ziggurat, prototip de la Torre de Babel, es convertí en un símbol de la bogeria i arrogància humana.
Però, què hi ha de cert de tot això? Tan dolent fou el rei Nabucodonosor II que va construir per la seva estimada ciutat el Ziggurat d’Ur, la Porta d’Isthar i els Jardins Penjants de Babilònia que va regalar a la seva esposa?
Resum de Joan Gurt, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.